diumenge, 29 de juliol del 2012

DE LA PICA AL MONT BLANC !!!!

El dijous 26 a les 7:40 de la matinada, el Xavi, el Ivan, el Carlos, la Salvi i jo, vàrem assolir els 4807 metres del Mont Blanc per la ruta de Góuter !!!!!!!!

El dimecres feiem l'accés al refugi de góuter des de Mount Lachat, ja que el tren que circula fins al "niu de l'aliga" es tancat per obres, i això feia augmentar l'accés al refugi en 1 hora més, per tant passava de les 6 aproximades a unes 7 hores, amb un desnivell de 1700 mts !!!

Com sempre l'accés a Góuter es fa per la seva aresta, on instal.len cables, etc. per facilitar l'accés. Entre boires arribavem a Gouter on no hi teniem reserva, però ens havíen"garantitzat" que podríem dormir al menjador.
El problema és que com a nosaltres, això li havien dit a més de una cordada, o potser a més de 10, o més de 20 !!! és a dir després de sopar ...... la guerra !!!! la Salvi va dormir damunt una taula de menjar, el Carlos en les butaques, l´Ivan al peu de la recepció i el Xavi i l'Oscar ..... sota les taules, amb un entorn molt ...... "loving", però a la 1:00 ja estavem desperts ( esmorzavem a les 2:00 !!!!) i a les tres a caminar sommiant !!!
El dia va ser perfecte, sense fred, sense núvols, amb un vent molt fluixet ( donàven 10 km al cim) i tot va anar com una seda. La cordada Salvi+Oscar va anar devant ( amb Salvi com a directora) i la cordada Ivan + Carlos + Xavi van seguir l'estela de la "dama blanca".  Així a les 7: 40 coronàvem el cim del Mount Blanc, amb una vistes increïbles !!!

Tot seguit, desferem camí i després de fer 2700 mts de desnivell negatiu ( com les nostres cames que estàven negatives) vem tornar a Mount Lachat per arribar a la civilització.

L'`èxit d'aquesta ascensió depenia en molta mesura de la aclimatació que vàrem realitzar al Mount Blanc du Tacul de 4248 mts. i que es va realitzar entre diumenge i dilluns des del Refugi de Cosmiques.


El diumenge tal i com teniem previst vàrem pujar a Cosmiques. Amb algun canvi ja que donàven ràfegues de 80 a 100 km de vent i molt fred a 3500 /4000 mts, per tant vàrem decidir anar a dormir al refugi de Cosmiques per atacar el dilluns el Tacul de 4248 i no plantar tendes que era la nostre primera intenció.


Tot i que per dilluns al matí dónaven encara molt de vent, vàrem apostar per si entrava més tard poder realitzar el nostre procés d'aclimatació, així que dilluns a les 6:15 estàvem preparats per l'atac als 4248 mts del Tacul ( Cosmiques es troba a 3615 mts - tot i que s'han de baixar fins al plateau per anar a buscar la ruta d'ascens)
Al llarg de la ruta es superen diferents ressalts, seracs, esquerdes, que fan imprescindible anar encordats, i tenir coneixements de progressió glaciar. Les cordades vàren ser, Salvi+X.Elvira  i Carlos+Ivan+Oscar ( per un tema de pes ..... els quilos de les mateixes !!!!) així que en aproximadament 4 hores feiem cim, després de superar l'ultim ressalt rocallós que li dona una mica "d'ambient" a l'ascensió !!!!!!

Amb el cim a la butxaca, ens quedava baixar ràpid, ja que el vent que s'havia previst, començava a fer acte de presència. Teníem temps per disfrutar de les vistes, la ruta dels 4000 mils ( que havíem fet l'Ivan i jo al 2008), Dent du Geant, midi .....però tocava baixar amb compte, ja que tot el ressalt rocallós es trobava amb molt de gel, per tant calia parar atenció.


Ja al refugi, recollíem trastos, i tornàvem a l'Agulla du Midi per la seva famosa aresta blanca, on trobarem algun que altre problema d'aglomeració i bloqueig mental ( alguna japonesa que es va veure fora de lloc !!!) però a les 17:00 ja estem a Chamonix novament mirant la meteo per plantejar l'atac al Mont Blanc.


La meteo pels següents dies ens deia que el dimecres no faria bó, i que semblava que el millor dia per atacar era el dijous, per tant es va retrassar el nostre pla per pujar a Góuter fins a dimecres. D'aquesta manera s'intentava que aquells que ho provàven  per primera vegada ( Salvi, Carlos i Xavi) tinguessin les majors provabiltiats d'exit possible, i que no vàrem tenir l'Ivan i jo quan al 2008 ho vàrem intentar per aquesta ruta ( però que gràcies a això, pocs dies desprès ens oferia la possibilitat de fer el cim del Mont Blanc per la ruta dels 4000 mils).  


Entre mig de tot plegat encara ens va donar temps a fer una ferrata el dia de descans i que ens va oferir unes vistes immillorables del massís, per tant no cal dir que la setmana als Alps ha estat d'allò més satisfactòria, per tant ara només quedar pensar en més maneres d´arribar al cim d´aquest gran colós, qui sap ..... potser esquís ?

Gaudiu com nosaltres de les experiències viscudes:

dimecres, 18 de juliol del 2012

LE TOUR DE LA PICÁ

Comencen les vacances i no ho poden fer millor, teniem pendent de la sortida EGAN a la Pica, la volta que trepitja els 6 tresmils del massís, i com no ens agrada deixar res pendent i preveient que a la setmana següent marxem als Alps, ens ha vingut de cara poder tancar aquest capítol.


La logística és senzilla, dormim a l´Estany d'Estats el dilluns (així aclimatem per Alps) per dimarts al matí ben d´hora ben d´hora ben d´hora, fer la volta, i restar el màxim de temps possible a tres mil metres ( pensant en Alps). 

El primer cim que s'ataca en aquesta volta és el Rodó, i que et permet passar al costat de l'Estany que diuen que és el més alt de casa nostra, i fàcilment per aresta arribes al cim. El primer de la jornada, per cresta senzilla a continuació farem el Gabarró, després la Pica amb els seus 3143 metres ( sostre de Catalunya) i tot seguit el Verdaguer que queda a tocar. 


El cinqué és el Montcalm, a terreny Francés i que fa que hagis de baixar i tornar a pujar, però es fa prou bé i no es gens laboriós fer-ho. El que es fa pessat és el Sotllo, el sisé i últim del dia, més que res xq has de baixar molts metres per, des de  el coll del Sotllo assolir el seu cim, a més per un pedregam que fa que sembli que estàs fent el "moonwalker" del "maiquel jacson".


En tot cas al arribar´hi veus tota la volta realitzada, els estanys d'Estats i Sotllo i val la pena, val la pena aquest penjoll d'or a una volta que fa uns anys va ser la meva primera experiència a Alta Muntanya, i que en contra de fer'me no voler més, em va deixar els ulls plens de muntanyes a descobrir i trepitjar, amb ganes de més, i algú es preguntarà, però no calen moltes ganes, no cal molt esforç, no és fins i tot perillós ? ....... i cal contestar ..... no ho és la vida de tot això !!!! Com diu la cançó, TREPITJA FORT !!!!! 
Felicitats Salvi!!! i Gràcies per trepitjar amb mi aquest camí que fem plegats !!!

dilluns, 16 de juliol del 2012

NO VEO NÁ !!!! RELOADED !!!!!

Podem resumir la 8ª pedalada nocturna d´aquest any a Esparreguera amb tres paraules: EGAN .... ESTEM ....... VAMOS !!!!!!, al llarg de tota la pedalada van ser les tres paraules que més ens van definir al Jordi, Ivan, Txiqui, Juanma i Oscar ( aquest any el Ramon tenia "feina" a fer, eh????). Però sense "premeditación ni alevosia" va sorgir aquest tarannà ...... bé, si li pregunteu al Juanma potser una mica d'alevosia si que hi havia....pels nervis suposo !!!


Aquest any es tractaven de 33,6 km aproximadament, a fer amb l'ajuda d´un llibre de ruta (roadbook,  mal pronunciat!!) i uns lots, frontals, focus, antorxes, fanals, .... bé tot allò que doni llum enganxat a una bici o un cap i que et faciliti poder veure quelcom ( igual que les altres edicions). Repartits en aquest itinerari, avituallaments per recuperar l'alé, mitjançant fruita, fruits, barretes ... aigua, isostar ....shandy... shandy ?? que donen shandy??? pues a mi si !!!!! ( que hi farem tothom es pot confondre, oi?) total que cada cop notem que hi ha menys gent davant nostre ( i això que vàrem sortir dels últims) però anem fent, fins i tot portem a remolc tot un grup que no miren el mapa, només segueixen les nostres rodes, potser vol dir quelcom ... però com som EGAN, no tenim temps a parar i preguntar.
Al final arribem novament a Esparreguera i potser si que aquest any veiem més plats preparats .... potser si que hi ha més botifarres, total que resulta que al final a lo tonto a lo tonto, hem fet cinquens, i això que no entrava la 3ª !!! fora conyes però,  no es tractava de fer temps, però suposo que una cosa porta a l'altre com ho demostren les fotos que han penjat els companys d´esparreguera al facebook i al picassa. Però como la noche me confunde ( i la velocitat també .... dirien alguns) doncs bé està el que bé acaba, i si no us ho voleu perdre ja sabeu,  l'any vinent EGANS ..... ESTEU ........ VAMOS !!!!

diumenge, 8 de juliol del 2012

SOMNIS DE JUVENTUT

Ara fa més de 6 anys que feia el primer Raid EGAN amb l'alegria de voler disfrutar d'un gran dia d'activitats envoltat d´amics de centre i aventures .... veig que els anys no m´han fet diferent i encara "el cuerpo aguanta"  i que la mateixa gent encara hi és, ha estat un gran dia i la gent que ho ha possibilitat encara ho ha fet millor, amics, gent EGAN ...... aquest dia bé val l´esforç ......... gaudir encara és possible ... i el RAID ho demostra !!! Felicitat i Gràcies a tots, participants, organitzadors, amics  ...... i Presi ( Lluis) m´he divertit molt .... l´any vinent si el cuerpo aguanta  .......