dilluns, 25 de maig del 2009

TERESINA, L´ORÍGEN


Sempre ha estat la referència, podrem visitar de noves, llargues, curtes i explosives però la Teresina té allò que enganxa, vistes, recorregut inmillorable i el títol de ser la primera en el nostre país.
A més a més pujar al punt més alt de Montserrat per aquest recorregut, és el final desitjat per a qualsevol de nosaltres.

L´entrada no ens deixarà indiferents, i desprès segons anem progressant per les diferents plaques que ens anem trobant, disfrutarem del recorregut que en el seu moment es va dissenyar per fer d´aquesta, una de les més conegudes ferrades de Catalunya.

El dia ens deixa fer, entre núvols i plugim anem assolint metres de ara per cadenes, ara per cordes i cables, combinat amb esglaons ..... tot un ventall de possibilitats !!! Actualment ja no és obligat fer el ràpel que baixa de la punta Teresina cap a St. Jeroni, ja que està instal.lat.



I arribem a la xemeneia que ens adreça cap al cim de St. Jeroni, deixem per al final la part més dura de tota la via, per no deixar-nos indiferents. En tot cas però, s´han instal.lat nous esglaons ( petits) però que faciliten la progressió, que els hi diguin als que vàrem tenir que treballar-la sense ells en el passat !!!! I no podia faltar ell, MENSAJE, MENSAJE ... TIENES UN MENSAJE ( otro dia apagamos el telefonito !!!!) je, je !!!

Ja al cim la gent ens mira amb cara de sorpresa !!!! .... i aquests per on han aparegut ???? .....aquesta es la magia de Montserrat, quan mai t´ho esperes, t´apareixen una "gent rara" al cim de St. Jeroni que no saps pas d´on han caigut !!!!

Per a l´Ivan i la Salvi és la seva primera visita a les Teresines, i no els ha deixat indiferents, però encara no hem acabat, per a postres CANAL DEL MEJILLÓN, je, je aquest parell acabaran avui amb els braços trinxats !!!!
Tot i que anem en baixada, i a la part final muntem algun ràpel, es nota que arriba l´hora de dinar, el descens per la Canal del Mejillón s´ha fet feixuga, sobretot per l´estat de descomposició en el que es troba la part alta de la Canal que obliga anar amb cura per no llençar pedres als companys, tot i això, marxem a buscar la recompensa del dinar tot alegres i contents, ... i que nos quiten "lo pisao".




dilluns, 11 de maig del 2009

AL MAL TEMPS .... GORGES DE CARANÇÀ

6:00 am,
Plou a Esparreguera i a Igualada.

6:30 am,
Ballena Azul (Manresa), no plou però "extremadament" tapat, .... ja estem aquí tant per tant .......

8:00 am,
Plou a Puigcerdà, cims tapats, MAL TEMPS, no tenim altre alternativa, A ESMORZAR UN BON ENTREPÀ PER VEURE LES COSES MES CLARES !!!!

10:00 am, No podrem anar a fer esquí de monte ( el nostre objectiu), anirem a les Gorges del Carançà, alternativa a unes condicions meteorològiques tant variants i contraries a l´esport blanc.....
Moltes vegades hem de fer canvis sobre "la marxa", i vet aquí que el diumenge va ser un d´aquests dies en que, ben mirat, la solució no va ser pas dolenta.


Visitar les Gorges de Carançà, significa veure la pugna entre l´èsser humà i la natura, pasarel.les, camins tallats a la roca, és combinen per fer d´aquest indret una zona de visita obligada.

Costa pensar en com en una època on no hi havia tanta tecnologia, s´aconseguien solucions a base de treball dur i perillòs.

En tot cas però, es tracta d´un recorregut que pot tenir diverses variants, i permet un recorregut circular prou interessant.

Ah per cert, al final no ens va ploure !!!!!! i el dia va acompanyar !!!!!
Sempre ens queda quelcom interessant que veure i viure ....... a qualsevol racó.

diumenge, 3 de maig del 2009

MONCAYO AL 95%

Si una paraula defineix al Moncayo és "sorpresa". Sorpresa, per la seva alçada a l´ubicació on es troba ( no obstant, és el cim més alt del sistema ibèric), Sorpresa per la duresa de les seves condicions ( el "cierzo", el castiga sense descans), Sorpresa per la perillositat de la seva ruta normal ( gent inexperta, sense material, etc.), Sorpresa per la quantitat de neu que hi podem trobar ( aquest any més que mai !!!), Sorpresa per deixar-nos trepitjar el seu cim quan la probabilitat de pluges era del 95%.


En tot cas però, qui no arrisca no "pisca" i és per això que a les 6:00 del matí, els membres de l´EGAN i el Rafa (germà de l´Iván), sortíem de "Zaragoza", per intentar assolir els seus 2314 mts d´alçada.

Des de el Santuari de la Verge del Moncayo (punt de sortida) a 1600 mts, només teníem el pensament de si la muntanya ens deixaria fer quelcom, i entre tots, el més nerviós el Rafa, per allò de ser la seva primera vegada.


Moltes vegades, quan pitjor ho veus, millor surt l´aposta, i es així com finalment, arribem al cim principal del Moncayo, amb molt de vent O CIERZO com aquí l´anomenen, ens hi estem el temps just, unes fotos i un brindis amb CAVA per l´ascensió, ens felicitem tots plegats, però sobretot felicitem al RAFA, que entre abraçades ja pensa en la baixada, que és el que més el preocupa.

De retorn, pensem en fer-hi una visita al cim secundari San Juan, 2283 mts., per posteriorment retornar al punt de sortida entre les mateixes boires que ens han vist sortir.


Ja al cotxe, el Rafa demostra la seva gran alegria i parla d´altres visites a cims de l´Aragó, Rafa nos vemos en Benasque !!!!

Sorpresa: La sorpresa és una emoció causada per allò que el subjecte no s'espera

Sorpresa: Colpir l'ànim d'algú una cosa inesperada, meravellar algú amb quelcom d'inesperat, d'incomprensible.