dilluns, 31 de gener del 2011

ESQUIADA EGAN, 22 ANYETS DE CENTRE

Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys ...... Així hauria de començar el relat del que ha estat la sortida d´ESQUÍ ALPI EGAN 2011 ( tot i que ens haurem de plantejar seriosament que es digui SORTIDA FREERIDE EGAN, ja que hi ha més d´un espècimen que només trepitgen les pistes per anar a la Cafeteria !!!!!). El dissabte 29 l´EGAN complia 22 anyets, i com a regal nevada el divendres nit, que va fer que ens endinséssim a LA TORMENTA BLANCA " nunca jamàs vivida ( que diria algú que jo sé)". Sort de la nostra flota de vehicles, sobretot del FORFI TRACTION ALLROAD, que va deixar "a la cuneta" a més d´un !!!!!


En tot cas, dos dies "radicals" de baixades per dins i fora pistes, buscant sempre el pam de neu verge per "firmar" i que va aconseguir que el dissabte anéssim a dormir ben plans (desprès de los bajativos, corresponents) i amb les cames ben "calentetes". El diumenge, desprès de l´esquiada, un brindis amb cava dóna per finalitzada aquesta sortida que ens ha respectat en lesions ( aquest any zero patatero), i que ens ha deixat amb ganes de més !!!!!!, així doncs ja contem els dies per a la pròxima ...... tranquils que només queden 360 DIES !!!! Una abraçada a tots els assistents i BONA NEU !!!!!

diumenge, 23 de gener del 2011

ELS SALVATGES DE L´ESPLUGA

Ara fa un any ens presentàvem a l´Espluga Calba a fer la primera rogaining de l´equip CIC. Enguany, no ho hem fet amb aquest nom, ja que la base de l´equip ha estat una altre, els Trabucaires, encara que potser ens haurem de modificar el nom, Els Salvatges, ja que aquest any el nostre lema ha estat " a través" , bardisses, garrics, pins caiguts, i la flora característica de la zona que ens hem dut a casa en forma d´esgarrinxades, punxes, i altres "tatoos" silvestres. Tot començava segons el planejat, no fer cas a la tàctica que havíem estat 15 minuts confeccionant, fet que ja feia preveure el resultat. Havíem decidit que al principi no correriem, doncs no estava "el equipo" en el seu millor moment físic, per tant fem el que toca "CÓRRER". Som un grup que ens portem la contrària continuament!!!!, però tot s´ha de dir, per tal de tallar el ritme vàrem parar a pixar als 5 minuts ( aquí si que la tàctica va funcionar !!!). El Txema que era novell en aquesta disciplina, el teniem lligat en curt, no fos cas que ens surtis per potes!!, i als 18 minuts ja trobàvem la primera balissa ( de les 13 que vàrem aconseguir). Així doncs, el rimte era prou bo i les balisses s´anaven aconseguint, FINS QUE, va arribar la balissa 81 !!!!!!! menció especial per aquesta balissa, que va estruncar les nostres expectatives de millorar el resultat de l´any passat. Massa temps ens la seva recerca, va impedir que poguessim tancar el cercle que teniem previst ...... no fariem la 99, que era el nostre objectiu, PERÒ, al mal tiempo BUENAS BROMAS !!! i així desprès de 5:48:44 arribavem a les fosques a l´Espluga Calba, on ens esperava un bon rostit de senglar ( aquí sí que vàrem ser campions !!!!!!) i es que cadascú domina el que domina !!!! i l´any vinent ....... no correrem, seguirem la tàctica, i l´Òscar no anirá al devant !!! ............ si ja, i a més guanyarem la rogaining !!!!

dimarts, 18 de gener del 2011

RACONS PER DESCOBRIR

Moltes vegades ens deixem portar ...... que no ha nevat, que hi ha molt poca neu, ...... no és mentida, és veritat, però cada vegada més penso que la experiència, les ganes, "l´olfacte" que jo li dic, et permet gaudir de dies, de jornades que tot i que les condicions no siguin les millors del món, fan que l´experiència sigui inoblidable. I aquesta ha estat una d´elles.
Arribem a Tavascan ( 1720 mts) el dissabte a la nit, 22:00, la Salvi, el Toni i jo. Diumenge ens calcem els esquís a les 9:15, poca neu, dia clar, sense aire. L´objectiu la Coma del Forn de 2683 mts, és a dir uns 1000 mts de desnivell ( 1298 mts reals ). Sortim tranquils, sense presses, superem a un grup de pujada ( amb raquetes i esquís), hem decidit anar per la vall de Mascalida, i a prop del llac del Diable ens creuem amb un grup que baixa, ( fan un curs de mitja muntanya, saludo al Masdéu). Des d´aquí fins al cim, sols, només interromputs per la visita d´un isard al Cim ( 12:35) una mica boig, com nosaltres suposo, però per altre banda, un regal, mai havia vist un animal com aquest córrer i voltar sense cap tipus de por entre nosaltres. La baixada per gaudir en uns trams i per "sobreviure" en d´altres, però en definitiva ........ UN REGAL, esperem tenir varis aquest any !!!

dilluns, 17 de gener del 2011

NO DISPAREN !!!!

Algú sap com són les figues del Papiol ? amb aquesta pregunta comencem la ruta d´avui dissabte ..... pel que fa a la resposta parleu amb el Jordi.

La sortida tampoc buscava res en especial, sortir, rodar, i anar per un paratge diferent de l´habitual, en el meu cas podríem incloure, no tornar massa fos ( ja que ara fa dies que no surto en bici). En tot cas l´objectiu era fer alguna cosa ràpida i que físicament ens "posses les piles".

En aquest sentit vàrem programar una sortida amb pujades i baixades, i fer el màxim de desnivell en el menor temps possible, coses de dinars !!!!!! Així doncs sortim de l´estació de Renfe del Papiol, i ens dirigim cap a les escletxes ( zona d´escalada). D´aquest punt anirem fins al Turó del Tano ( zona de caza !!! al suelo !!!), baixarem a Valldoreix i pujarem a l´ermita de la Salut i al Puig Madrona ( 337 mts) per acabant novament a l´estació de la RENFE, 20 km en total, uff, uff.

El dia acompanya, tot i que fa una mica de fresca a l´obaga, a més desprès del bocadill a l´ermita de la Salut agafem una mica de fred, així doncs toca pujar ràpidament al Puig Madrona, punt on ens trobem a tots els "beteteros" de collserola !!! ( renoi quina gentada). Des d´aquí magnífiques vistes de la contrada, de Sud a Nord, 360º. Per cert, aquí pensem en la pròxima ..... creuar Collserola de punta a punta, o qué ?

TARDES D´HIVERN

Tot i que sembli mentida, encara queden tardes que es poden aprofitar per fer "roca de la bona", és a dir, via llarga, encara que no lluny del cotxe, ràpides i curtes, per això de no baixar a les fosques ( tècnica habitual de la cordad, per altre banda).
Així decidim anar a ver la via de l´Avi Trepador, a la paret de la Codolosa, 85 mts, V . Via amb tres llargs de més a menys ( IV+, V, V). Com serà que fins i tot les cabres es sorprenen de veure humans per aquests indrets, i esclar, ens llencen unes pedretes de benvinguda ..... que boniques elles !!!!
Bé, amb algun que altre problema d´ubicació a la paret, acabem per entrar a la via, amb una molt bona temperatura ambient, fins i tot calor podriem dir, encara que el xic d´aire que fa, ens frena per quedar-nos en maniga curta, qui ho diria que estem a l´hivern !!!!

I al final recompensa, entrepà del bueno per recuperar forces i agafar la baixada amb més ganes (dos ràpels: 1x55 + 1x30 ), i ja que som aprop de l´area de la salut, un cafetonet per gaudir de la tranquilitat que dona la roca, ara i aquí si ho podem dir, ho tenim tot sota control, veritat Jordi ?

diumenge, 2 de gener del 2011

FUM, FUM, FUM ..2011

I vet aquí que ja n´ha passat un altre. Nadal, St. Esteve ..... cap d´any ...... el 2011 !!!, nous projectes, noves fites, noves companyies, tot per escriure i res per oblidar ..... tot el viscut ha estat de profit. Aquests dies són per passar en familia, és així, i és bó que sigui així, aquestes festes fan que ens afloreixi aquest sentiment de pertenença als teus, que no ets tu sol al món, que sense ells no series qui ets, pares, germans, sogres, cuñats, la parella ....... et fan tornar al món real, a aquell que cada cap de setmana intentes enganyar visquent aventures inolvidables.

Però la "droga" es massa forta i nosaltres massa dèbils, i és per això que necessites, encara que sigui un matí per aquí i un per allà, tornar a assaborir l´adrenalina de sentir-te en risc, accelerant la respiració, superant aquesta por i que un cop superada et fa sentir fort, i orgullós de tu mateix i penses que amb aquestes ganes, el 2011 encara serà millor que aquest 2010 .......i que no hi ha res que no poguem aconseguir !!!!!


Esperem doncs que les lessions, la meteo, el cos i el material aguantin ...... perqué volem més i millor !!!! i la primera passa ja l´hem donanda. A tots aquells que heu començat ...... tranquilitat, paciència, que al final amb ganes tot surt .... i per aquells que ja en portem uns anys, no defalliu , encara queden moltes de muntanyes que pujar, barrancs que baixar, esquiades que gaudir i escalades a realitzar.

Així doncs, des de l´ombra, us desitjo un bon 2011 (y yo que lo vea !!!), que segur que entre tots ho aconseguim !!! i com deia aquell proverbi chinès :
Si te caes siete veces, levántate ocho.