dimecres, 29 de setembre del 2010

ELS TRABUCAIRES CONQUESTEN NURIA

Doncs ja ho tenim aquí, el dia D hora H, ja ha arribat, i estem preparats ( el que fa la inconsiència !!!!) bicicleta en mano ( potser hauríem de dir en cames) nerviosos, esperant que donin el tret de sortida ( igual estem de sort, ens fereixen i ens evitem de fer la cursa !!!!!!). No caerá aquesta breva, que diuen ... i allà que sortim.

Al principi no hi ha gaire espai per moure´s ja que la plaça de Queralbs té la mida que té, i no hi cap més gent que la que ja hi ha ( uns 600 aprox.), però tampoc ens preocupem, serà que no tindrem temps per fer el recorregut !!! sortim a 1200 mts, i hem d´arribar en 11 km a Fontalba a 2070 mts, per tant el grup es comença a estirar ja que els ritmes són diferents per a cadascun de nosaltres. Ara el que toca es "dosificar" i no trencar-nos o cremar les naus abans d´hora, per tant cadascun de nosaltres anem a la nostra, intentant que el ritme sigui el més adient. Desprès de Fontalba hem de pujar al Puigmal, per tant tenim canvi de "mitjà de transport", ara toca "peu" per pujar als 2910 mts. Assolit aquest punt nomès toca baixar cap a Núria, però el que són les coses, el que habitualment és el que desitgem més avui és le que més "desgasta".

Anem passant cadascú de nosaltres intentant que no es noti que anem amb les forces justes, saludant i rient ( pa risitas estoy yo !!!) però veure a les parelles animant sempre fa que les forces es recuperin, des d´aquí agraïr també la seva paciència, tot el dia amunt i avall seguint a les seves "llebres".
De Núria a Fontalba potser sembla que no queda res però és le tros que et treu allò que ja no tens, gairabé ho has donat tot i encara et queden uns 200 mts de pujada que es fan molt durs. Desprès sembla que flanqueja, però no ens enganyem, és la part final i per tant les forces ja fa estona que han marxat, per tant ja portem gairabé 14 km de peu al damunt i això és nota.

Per últim queda tornar a baixar a Queralbs amb la bici, tram complicat la pista que provoca més d´un accident i en el que hem de vigilar però, poc a poc que baixada assolim la meta, tots sencers i sense semblar "xiquitos", per tant no ens podem queixar, i com una vegada vaig llegir:
El millor de l´esport són els amics que es fan !!! per vosaltres doncs .......

dissabte, 25 de setembre del 2010

SUAR PER NO PATIR

És paradòxic, però resulta que per poder gaudir o "no patir" de valent a una activitat, resulta que ho has de fer mentres dura l´entrenament, per provocar que el cos s´acostumi a aquest patiment, o en tot cas, que s´adapti a aquesta nova "mancança de benestar".

Aquesta setmana doncs, ens doca donar l´ultim ajust a "les màquines" ( i no parlo de les bicis) sinó del nostre "maltrecho" cos, que porta uns dies treballant a altes pulsacions. Així doncs, avui tindrem la última de les sortides en bici, intentant reproduir el que ens espera el pròxim diumenge.
Aquest diumenge, una colla de "trabucaires" s´ha apuntat a la Duatló de Núria, i el nostre objectiu es finalitzar la mateixa "com a persones de dues cames" i mantenir aquest estatus durant tota la setmana ( que ens coneixem i segur que amb tanta gent ens perdem i encara voldrem còrrer !!!!).

Per tant, avui combinem alguna pujada llarga i dura, amb alguna baixada llarga i tècnica, no serà exactament el mateix, però bé que ens anirà per millorar l´ego. Tot i que el dia pronosticava pluja, la tarda aguanta i podem fer el rodatge amb una bona temperatura.

Ja que el tros de pista de la Serra de Rubió no ens ha deixat molt "tocats físicament" ( no podem dir el mateix mentalment parlant), pujarem novament a Collbató, per la carretera de l´aeri, ja que això ens farà guanyar rodatge i ritme en pujada ( bé al final semblava que ens guanyavem l´especial del dia !!! vinga spring, vinga apretar dents !!!!). I com no es poden perdre les bones costums, clareta a Olesa ja de nit, desprès de 32 km, i com deia aquell ..... quién dijo miedo ??... doncs segurament algú que es va apuntar a la duatló !!!!!!

divendres, 24 de setembre del 2010

VERÍ, MOLT DE VERÍ

Avui diumenge, toca classe de perfeccionament i d´iniciació a l´escalada, i és que l´Africa alies "puja parets", o " puja cincs" com li diu ella, ha fet el primer tast a això de l´escalada, i com que de "llarga" ho és un ratu, doncs ho pilla tot prou ràpid. S´enfila per aquí i per allà, tot i que per allà necessita un xic d´ajuda ( sort que vaig al gimnàs !!!!), tot i això ha disfrutat molt i sembla que el verí de "la bèstia" ja l´ha picat, ara només toca administrar el remei, sortir a escalar sempre que es pugui, oi ?
Per altre banda el Jordi ja ha deixat enllà el seu primer dia i avui li toca perfeccionament, així treballem l´aspecte de via llarga i com obrir una via. Fins i tot, i ja que per dedicació i tenacitat no serà, en fa la primera sense suar, per tant com diu la Gloria ...... HI HA MOLT DE VERÍ EN AIXÒ DE L´ESCALADA, enganxa i no saps com ni per què !!!!

dijous, 16 de setembre del 2010

TRAINING DAY

Entrenar: 1; Preparar (algú) a una acció enèrgica mitjançant exercicis i un règim especial. 2; Posar, per l'exercici, en aptitud i capacitat per a una prova determinada.
3; Preparar-se físicament per a una prova esportiva. 4; Dirigir l'activitat de preparació dels atletes pera la disputa d'una prova o d'una competició.

Patir: Ésser afectat d'un dolor, d'un mal físic, etc,especialment d'un mal habitual, continu.
Sofriment: Sensació penosa, dolor físic o moral, més o menys prolongat.

Esgotament: 1; Afebliment gradual d'una o de diverses funcions,sense lesió, produït per l'excés d'exercici. 2; Pèrdua extrema de forces.

Felicitat: 1; Estat de l'ànim plenament satisfet. 2; Esdeveniment favorable, que omple l'ànim de satisfacció. 3; Manera bona, grata, afortunada, d'esdevenir-se o ésser acomplerta alguna cosa. 4; Allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció.

Voleu dir que cal dir res més, bé sí: Duatló de Núria, próxim 26 de setembre, 11 km Queralbs-Fontalba en btt, ascensió al Puigmal des de Fontalba a Peu i descens a Núria per tornar novament a Fontalba. Descens des de Fontalba a Queralbs novament en btt ...... alguién da más ????
I també cal dir ..... gràcies "princeses" per aguantar-nos !!!!

dimarts, 7 de setembre del 2010

VAS A FLIPARRRR !!!! ANIMAL !!!!

Hi ha barrancs aquàtics, hi ha barrancs estètics, hi ha barrancs tècnics, hi ha barrancs "XXL" diria jo, aquells que sumen totes aquestes característiques i ho multiplen en el seu conjunt. Si diem que amb el Barranc de Saint Vincent vas a "fliparrrrr" no ens equivoquem. Aproximació de 2:30, en .... ascenso penoso, que diu aquell o en franco ascenso que diria l´altre, és a dir QUE PUJA QUE FA SUAR !!!, però que no mata a ningú. Deprès tenim 6 hores per devant d´un barranc alpí per excelència i que combina tobogans, rapels, destrepes i algún que altre salt. Al final del mateix, el "turisteo" observa com devallem per la ultima de les cascades, tot pensant d´on renoi sortim. La sensació però és la d´haver realitzat un dels barrancs més complerts de la Catalunya Nord, per l´embergadura, per la durada, per tot plegat, i com no ....... per la companyia, ara doncs "FLIPEU" AMB LES IMATGES !!!

EN UN TRES I NO RES

Aquest finde promet, tenim reservats dos dels grans barrancs de la zona de la Catalunya del Nord, el Cady i el Saint Vincent. L´equip està preparat, entrenat, com diriem actualment, A TOPE ( encara més desprès de sopar macarrons a Bagà , 400 gr by barba, oi?). Doncs dissabte la logística ens diu de fer el que és més "curt" dels dos. Tot i això es tracta d´un barranc de 4 / 6 hores ( sense contemplar l´aproximació de 30 min. i el retorn d´una hora), que neix a les faldes del Canigó i que devalla fins a la població de Casteil. El primer problema és trobar el corriol que ens porta al barranc, a priori per la ressenya que portem no hem de tenir problemes, ara, i si us dic que és de l´Edu Gòmez ? , ja us podeu fer una idea, veritat ? Efectivament s´ha de treure l´olfacte barranqueiro per localitzar el corriol que "porta premi" ( l´olfacte també ens ajudará a localitzar alguna "fita olfactiva" posada a consciència). Al final d´ensumar, estem al punt d´inici del barranc, l´aigua baixa perfecte per deixar el cutis ben "ters", és a dir, FREDA de "testicles" ( no costa res ser ben parlat !!!) però gràcies als neoprens uns, i a la capa protectora natural altres, ens hi llencem amb un primer tobogan que ens treu la son a base de bé, ara ja hi som. Toca anar per feina gaudint, i vinga, i toma, i dale, i salta, i llisca, i ........
Total que decidim parar a fer un "kit kat" i al tornar a enjegar, STOP, trobem un corriol, però continuem, i STOP, trobem un ressalt sense equipar que esquivem, i STOP unes pasareles, ONDIA !!! resulta que hem parat a fer el kit kat al final del barranc !!!!! però si només portàvem 3 hores ?????? i esclar, que si jo he montat molt bé aquí, que si jo allò ho he destrepat molt ràpid, que si, que si, .... doncs bé, que resulta que som uns "champions" i el que haviem de fer com a mínim en 4 hores, ho hem fet en 3 , je, je !!! efectivament, fer barrancs amb aquest equip es cosa "fina", ara només penso en ..... tiembla Mallorca !!!!!!