dilluns, 25 d’abril del 2011

1000 I UNA SORPRESES

Últim dia de Setmana Santa ( ja ???), i vet aquí que la meteo no varia, risc de pluges, i bla, bla, bla ( ja cansa eh ??). Doncs agafem trastos per si podem escalar, però el plan A és anar primer a caminar una estoneta, a St. Jeroni pel camí dels Francesos i desprès ja baixarem pel camí del Pont.

Recordem la pujada del passat divendres ( tornem a repetir Francesos !!!!, suposo que ens va agradar !!!) i al arribar al collet que et permet baixar al Torrent del migdia ( sí,sí, el que ens varem passar !!!) fem una foto panoràmica , ja que hi tenim feina per dies pròxims, cajoleta, montgrós i salamandra ( 350 mts de paret a enllaçar mitjançat escalades !!!!)



Tornem a equivocar-nos ( aquest cop voluntàriament !!!) per anar cap a Sant Jeroni, quan tot just comencen a caure les primeres gotes (vale ...de suor també ) però, poca cosa per a gent que conquereix núvols. En 1:30 ja hi som al cim de Montserrat, amb una ventada que ens fa volar (y yo con estos pelos !!! eh Sergi ???).



Per fer-ho circular, baixem pel camí del pont ( marques blanques), un camí prou juganer i divertit, i com sempre diem els que ens estimem "La Montse", aquesta muntanya sempre té racons i SORPRESES a oferir, PERÒ vet aquí que la bona encara restava per venir ......



Al arribar al cotxe, que si ens quedem a dinar a casa, que si unos pollos ...... que si una mona ...... i..... UNA CÀMERA DE FOTOS, AQUÀTICA, GPS, ALTIMETRE - BAROMETRE ...... si, es que jo .... però ....jo creia, però....... sniff, sniff, sniff, ooohhhhhh quin regal TAN ENORME que m´han fet la meva "princesa" i els meus amics ( Jordi, Àfrica, Ivan, Vero i Carlos) pel meu aniversari que encara ha d´arribar !!! SUS VOY A MATAR A TODOS !!!! .... ara no tinc excusa, HAURÉ DE FER MÉS FOTOS PEL BLOG!!!!!

diumenge, 24 d’abril del 2011

CONQUERIDORS DE NÚVOLS

Diumenge, objectiu Pedraforca, pollegó superior de 2506 mts. No és un desconegut per a la gran part del grup, però per l´Àfrica i el Jordi és la seva primera vegada.

La meteo no és la mes adient, ja que la muntanya es envolcallada de núvols, a més a nevat, però això fa que l´objectiu sigui més "llaminer" ja que són poques les vegades que podem veure a aquesta muntanya amb el seu millor vestit.

Abans d´arribar al Coll del verdet, la gent que ens trobem de baixada ja ens avisa que avui el cim és força car, que només ha pujat un grup amb grampons, i que la grimpada está delicada, que la visibilitat es nul.la, que bufa vent, renoi !!! però ja posats a tirar avall, fer-ho quan no poguem tirar amunt, no ? amunt doncs !!!!

Efectivament la grimpada té neu, però no gel, problema dels grampons ressolt. Si t´hi fixes bé on posar peus, i les mans les coloques on toca ..... no tenim cap problema, per tant primer round per a nosaltres.
El vent ..... una bona segona capa "windstopper" i apa, a passar calor !!!! segon round per a nosaltres, i la visibilitat ? bé no hi ha molts camins a seguir !!! i tenim la sort que el nostre porta unes marques grogues que es veuen prou bé ...... trecer round també per a nosaltres i per tant amunt, amunt !!!!
Veritablament però, sembla que anem caminant per un núvol enorme, encatifat amb la neu blanca, que fa que les imatges al nostre voltant semblin tretes d´un film de somnis, i on les ombres es transformen en formes on t´hi pots agafar per arribar més enllà.

Pujant, i malauradament baixant, cada cop ens aproximem més al cim. Arribem gairabé amb el grup que anava devant nostre, i entre tots plegats suposo que serem unes 12 persones, ( algunes vingudes de l´enforcadura), herois " de lo inútil" però conqueridors de núvols, avui serem pocs els que trepitjarem el cim.

Fem la foto de grup, tot i que no sabem del cert si hem quedat retratats ( coses de tenir la pantalla trencada de la càmera), parlem amb uns i altres, fem uns ganyips però ràpidament ens hem de posar "en marxa", avui les vistes són "molt aburrides" ( serà xq estem dins d´un núvol ????). Ara toca enforcadura, tartera i anar a dinar ...... ja tenim un nou objectiu !!!!!

Així doncs, tartera avall, entre rocs i neu, el grup s´estira i poc a poc, tornem al món real, on allò que veiem és allò que és, no com al regne dels núvols, on les llums i les ombres fan que tot sigui misteriós i secret, .... on ets sents com un conqueridor, com un descobridor d´allò prohibit i inaccesible, com les muntanyes .......

EQUILIBRISTES DE LA BICI

Equilibrista Acròbata especialitzat/da en l'execució d'exercicis d'equilibri amb el cos o amb objectes diversos ( podriem dir que una bici és un objecte divers !!).

Primer dia de vacances ( no va per tú jordi) de Setmana Santa, la predicció de la meto ha fet que establim com a camp Base d´actuacions, la població d´Esparreguera ( serà xq es casa nostra ... si és que hi ha casa d´algú ... que diria aquell).

La intenció es aprofitar els dies segons vinguin, i avui toca btt, que fa dies que la tenim abandonada ( uns més que altres), per tant el Jordi i l´Àfrica que han sortit d´Olesa hem recullen per anar a Collbató a recollir al Ramón. Pugem per la Vinya Vella, i per la Serra Allà ( i no es conya que es diu així !!!!!)

Sortim de Collbató cap a Can Maçana, pel camí que tantes vegades ens ha vist passar. Passada laVinya Nova agafem el corriol on podem realitzar "els equilibris" que desitgem, l´Àfrica té un número especial per avui, però ja se sap, els números d´equilibri moltes vegades resulten perillosos i PAM ,avui ha tocat caure a la xarxa !!!

No ha estat res, una mica de terra per aquí, una mica de fulles per allà, res que no poguem resoldre amb uns "ànims que no ha estat res !!!" ( show must go on !!!!) ..... total que continuem, cap a Can Maçana, però la pluja fa acte de presència, així doncs, toca retirada.

Encara ens queda temps per gaudir d´algun corriol en baixada que fa que que els exercicis "d´equilibri" hagin de ser correctament executats, i si no és així ..... peu a terra !!!!! ( fins i tot i si arriba el cas, anticipant-se al perill, eh Àfrica ??? ... i encara que sigui pujada, que també les carrega el diable !!!!!).

Al final, gairabé 30 km uns i més de 30 altres !!! però com a número del dia, "ingravidgirl" no pedalea ..... sinó levita !!!!!! bons equilibris a tothom.

dimecres, 20 d’abril del 2011

ANOCHECE QUE NO ES POCO

Avui gràcies a la Salvi visitarem el Montgrós ( 1133 mts), toca entreno, i toca aventura, natura salvatge, toca .... encigalada horària. Sortim de la pista de Can Jorba, inici del camí dels Francesos a les 18:00, a 493 mts. Fa sol, i ens queden moltes pedres que treure del camí.

La intenció és pujar i baixar, fins aquí tot correcte, a la pujada però decidim que hem de pujar més del que teniem "inicialment" previst i enlloc d´entrar a la Canal del Migdia quan toca, ens dirigim cap el camell de Sant Jeroni, per fer més desnivell i més volta, que pa eso semos del EGAN.

Quan les hi explico als companys per on passarem, lo flipan en colores, i esclar, un cop en la "brecha" ...... bé sobren les paraules, descobrir aquests racons que tant estimo, no té preu !!!



Al cim del Montgrós el color de la tarda fa que "la Montse", com deia la cançó ..... tiene un color especiaaaalllll !!!!, però el color que tindrá el recorregut de tornada per a nosaltres serà de foscor, tot i que encara hi ha gent a Sant Jeroni, nosaltres tenim més feina, per la dificultat del camí de tornada, que per fer-ho més divertit no serà el mateix de pujada.




Baixarem cap a Can Jorba pel coll de Mosset ( el que dona accés a la Canal Roja), així doncs, comencem a devallar més tard que d´hora, fins que creuem l´entrada de la part esportiva de la Canal hem pogut fer-ho sense frontals, però com a bons EGANENCS, treiem els llums, ara som els únics animals a la muntanya que en portem ( així ens reconeixeran !!!)



22:00 i arribem al cotxe, 4 horetes, hem aprofitat bé la tarda ..... bé i la nit, llàstima que avui no hi haurá APM, però qui vol tele amb les aventures que ens brinda una tarda d´entreno !!!!, i demà més aventura ....... agafem els frontals ?

dimarts, 19 d’abril del 2011

LA PRESA AIXECA POLS

Aqui teniu el recull fotogràfic de la visita "relampago" que ahir dilluns vàrem realitzar los tres foragidos perseguidos por la ley, motivo: circulación por la pista de la Vinyanova a grandes velocidades ...... si es que com diuen a l´Africa: la prisa mata amigo !!!!! Al final, feina pendent que intentarem resoldre al llarg de la setmana, que més dura que la roca és la meva tossuderia !!!!


Per cert agraïr al Sergi la sessió fotogràfica !!!

diumenge, 17 d’abril del 2011

NORÍS 0 - MONTEIXO 1

Cap de setmana de Fútbol, cap de setmana de Madrid-Barça, d´emocions fortes, però vet aquí que n´hi ha que anem a un altre ritme, i així el dissabte a la tarda, el Sergi i jo marxem cap a Vallferrera, amb l´objectiu "d´intentar" pujar el Pic de Norís ( desitjat fa temps altrament !!!). Hem decidit atacar al Norís per la vall d´Aixeus, buscant la materia blanca que es troba a uns 2100 mts, però a 1900 hem de parar i fer "fonda", ja que una congesta ens impideix el pas.

Són les 7:00 del matí del diumenge, que ja ens despertem, a les 8:00 tenim endreçada "l´habitació" i sortim amb "l´esmorzar europeu" posat. Per pista i caminant arribem ràpidament fins al pàrking on haguessim volgut arribar ahir a la nit, a la pleta del Frares. Passat aquest punt, i aprofitant la neu que trobem i alguna que altre allau, anem guanyant metres.

L´intenció és remuntar fins a l´estany d´Aixeus, per accedir a la pala nord del Norís, però avui la sortida requereix inventiva i molt d´olfacte, ja que la neu no és continua, i això fa que tinguem que trampejar la situació, ara per aquí, ara per allà. Arribats a l´Estany, observem que la ruta d´ascensió al Norís no es troba en les millors de les condicions, i per tant ...... toca canvi de plans ( ho portem a la sang !!!), des de el punt on som, tenim a l´abast el cim del Monteixo, un xic més alt (2906 mts.) i que ens monstra dos pales amb continuitat i desnivell. No triguem massa en pendre la decissió ( pensar en el descens d´aquestes pales ajuda !!!), així doncs ja tenim nou objectiu.
La neu es comença a estovar, i hem de parar compte en foquejar com cal per no patir una relliscada i perdre tot el desnivell guanyat. Cada cop les vistes són més espectaculars, tenim al voltant el Norís, l´estany cada cop es fa més petit i cada vegada més, veiem la Pica, el Sotllo, Verdaguer,........llàstima que les condicions d´innivació no siguin les millors per aquelles contrades.

No podrem arribar fins al mateix cim amb el esquís, ens faltaran uns 200 metres, que haurem de resoldre a peu entre rocs i neu, però la pròximitat del cim fa que no tinguem problemes en fer aquest tram, tal i com fan la resta de mortals "caminant". Segons ha anat la jornada, podem estar contents del resultat que hem aconseguit (Sergi jo estic molt content, i tu ???), cim, vistes, i el que encara és millor ...... el millor estar per arribar !!!!, la baixada pinta d´allò més divertida, així doncs anem a buscar els esquís que ja en tenim ganes !!!!!

Tal i com ens "oloràvem", trobem una neu primavera damunt d´una capa dura que fa que l´esquiada sigui senzilla i divertida, a més la pendent fa que el descens sigui més "adrenalínic" i xalem d´allò més, ja que enllacem els tubs i les pendentes amb continuitat i divertimento, oh la la, oh le le, una esquiada és.... el millor que hi ha !!!!!

Al final 1000 mts de desnivell, cim assolit, baixada a tope !!!! com deia aquell, on hi hagi una bona esquiada, que se quite el fútbol !!!!!! ........ i el millor és que hauré de tornar algún dia per intentar novament el Norís, grande Pirineo !!!!!!!!!

diumenge, 10 d’abril del 2011

MALLORCA ENCANYONA


Bé, si volgués explicar tot el que hem viscut aquest dies, segurament hauria de construir un altre blog només per a Mallorca Encanyona, i evidentment, no és viable, ni saludable per a tots els seguidors del blog ( ara que ho penso tampoc per a mi), per tant pensant en vosaltres ( mira que es de ser buena persona !!!) intentaré que les imatges parlin per si mateixes.
PERÒ, ( quina paraula més bonica, veritat ?), si que és de Justícia explicar quatre coses de Mallorca Encanyona.

El projecte comença un dia d´hivern amb els tècnics del ..... ondia que resulta que ho tenia que fer curt !!!!! perdoneu !!!

1.- Decidim anar a Sa Fosca 2.- busquem vols 3.- marxem dijous 7 d´Abril 4.- jo no puc, jo si puc, jo no ho sé ( aquesta és l´Àfrica), jo ... total anem 11 persons 5.- ( ya me pasao !!) tot lligat en pernoctació i menjar ( gràcies a Rosa, Bernarda, .... us estimem !!!) 6.- divendres Sa Fosca, no !! divendres Mortitx, no!!, divendres Almadrà, no!!! OSTIA que al final fem el Coanegra que no el teníem ni plantejat !!! ( toma previsió, organització i decisió....) coses del destí 7.- DISSABTE, ohhhh que gran el DISSABTE, que bonic el DISSABTE, quina meravella el DISSABTE, .... he dit que vàrem fer SA FOSCA ? ...... si no heu estat les fotos no fan honor .... aneu-hi que jo us acompanyo !!!! 8.- Diumenge per acabar un barranc al Mar, Na Móra 9.- Volem cap a casa just in time 10.- em menjo a casa un tros d´ensaimada de crema, olé tú !!!! and THE END

Tot i que sembli mentida .... no hem anat gens estressats, em tingut MOLTA QUALITAT DE VIDA ( gràcies a la Bernarda, tot s´ha de dir !!!) i tothom ha deixat la seva empremta a l´illa ( bé Baena, tu alguna cosa més!!! que lo sepas .....) i l´illa en nosaltres ... sobretot SA RAFA !!!!! .... en definitiva, si ho tingués que tornar a fer HO FARIA IGUAL !!! ...... o no, qui sap ( això passa per ser de l´EGAN !!!!)


Fotografies de Coanegra


Fotografies de Sa Fosca + Torrent de Pareis

Fotografies de Na Móra


Per entre flors, per entre espines,
lo que era estany se fa torrent,
i avall, endins, se va perdent
per un rocam com en ruïnes...
No hi troba ja murta ni alzines,
molsa ni flors,
quan allà abaix, desfeta en plors,
dins la gran Fosca l´aigua cau...
- Ah! Com la vida és el Gorg Blau !
Poema Gorg Blau, Miquel Costa i Llobera