dimarts, 23 de febrer del 2010

SOLITUD, ENTRE LA MULTITUD

Aprofitant que estic a Andorra, i que durant el matí he estat baixant pales de neu pols "por doquier" a la estació de Pas de la Casa, desprès de dinar em calço els esquís "de monte" i decideixo donar una volta per l´estació.

Així doncs, amb la panxa plena ( fet habitual en la meva persona), decideixo pujar al Pic Blanc de 2724 mts, que és el cim que predomina la part alta de la estació. El fet que estigui sol, és paradoxal en una estació on hi ha milers de persones baixant i pujant remontes. Fins i tot un forani em pregunta: Are you crazy? ( ets boig?), suposo que es aquest la pinta que haig de tenir, suant les pistes que per altre banda s´assoleixen sense cap tipus d´esforç.
Però la recompensa no et deixa indiferent, arribar al cim del Pic Blanc, observant des de la "talaia" com el món es mou al voltant teu, sense que ningú es fixi en tu, provoca una sensació de solitud, allà a dalt, només amb l´aire i les muntanyes, com si la resta no existis, potser es això el busquem a les muntayes, "el jo, un mateix".

Però no ens posem poètics i pensadors ( que mai ha estat el meu fort), que ara venen les emocions fortes, tinc temps per llençar-me des de el cim per la magnifica pala que fa del descens un exaltació dels sentits, i com que porto forfait a la butxaca ( si ho arriba a saber el "guiri" m´hagués preguntat: Are you idiot?, no sense raó) doncs puc baixar fins a Grau Roig, per tornar amb "l´enginy mecànic" i gaudir d´una nova baixada fins Pas.


Ja en el Coll Blanc, observo com els últims esquiadors van abandonant l´estació, avui tancaré jo ......gaudint del vent i de les muntanyes ...gaudint de mi mateix.

dimarts, 16 de febrer del 2010

SUBENUIX, APOSTA SEGURA

Són gairabé les 17:00 i sortim del pàrking inferior que ens dona accés a Aigüestores per la banda d´Espot, en unes dues hores aproximadament hem d´arribar al refugi Ernest Mallafré, o la "nevera" que li podrem dir a partir d´ara ( todo se verá).

Com que un dels components, porta esquís, el grup en "un alarde de compañerismo" progressará per la carretera, ja que la mica de neu que hi ha, permet progressar foquejant ( que no vol dir anar fent la foca). Amb les ultimes guspires de llum, i amb la nostra visió "nocturna" arribem al Refugi tot just per sopar, això si que és "just in time".
En el refugi hi ha 7 persones més, totes elles mirant mapes i decidint quin serà l´objectiu de l´endemà, ja que les previsions d´allaus no son molt bones, i tots coincidim que el Subenuix, sembla una APOSTA SEGURA, només caldrá tenir cura de l´ascensió al coll . A més, la casualitat ha fet que coincidim amb un noi que havia estat al Pic Lenin al 2006, igual que nosaltres, així és la muntanya, et sorprén a qualsevol racó. Per sorpreses però la nevera que tenim com a dormitori, nomès d´obrir la porta, el menjador es va glaçar !!!!! Ara que per glaç el que hi havia a les parets ........( aclimatació a tope !!)

A l´endemà sortim del refugi a les 8:00, no toca anar més d´hora, ja que el fred que fa ( -17º a l´exterior), fa que els llençols s´enganxin, bé "que es congelin". Així doncs, ja en marxa, anem progressant, no sense alguna errada d´itinerari ( qui va dir que l´aventura fos senzilla) i sense treure els ulls de la canal central dels encantats, que era el nostre objectiu "inicial" per aquest finde, però ..... la muntanya dicta !!!!

El dia és ESPECTACULAR, no fa aire, el sol brilla, i la neu a la part baixa de la muntanya está impecable, pols, pols ( qui gaudirá a la baixada ?)

La traça que deixem el grup d´11 és evident, i va deixant darrera nostra la "memòria" de la nostra petjada, i no hi ha res més bonic que des de la llunyania observar que la dita és certa, "caminante no hay camino, se hace camino al andar" .......( ja sigui amb raquetes o esquís).

Desprès d´arribar al coll, que per les ventades es presenta gelat ( millor !!!! ja que podia ser el punt més crític de l´ascensió) ens toca un troç d´aresta que també está en condicions i que no presenta cap contratemps si vas amb cura i mirant on poses els peus.
Així a la 13:00 trepitjem cim, desprès de 5:00 hores d´activitat, tranquila i gratificant. Avui la "princesa" ha estat la única "noia amb malles técniques negres" que ha trepitjat el cim del Subenuix de 2.949 mts d´altitud, envoltada de "aguerridos montañeros" i sense queixar-se de res, ..... ja us comentará el motiu ( a aquells que li pregunteu )

A les 17:00 tornem a ser al pàrking que el dissabte ens va veure marxar, gairabé 24 hores desprès, coses de la coincidència ........ ara només toca recollir i marxar cap a casa ...... bé això els que marxin a casa ......


diumenge, 7 de febrer del 2010

MONTSERRATI, AMB EL COR A LA BOCA !!

Diumenge 7 de Febrer, Esparreguera, Plaça del Centre, 9:00, Sortida de la 3ª Edició del Montserratí, 560 Participants !!, i entre ells 4 que no estan inscrits !!! Parlem del David, Jordi, Toni i Oscar. Segons paraules del Toni anem a "rodar" una mica, a "passejar" i es per això que farem el recorregut curt ( 12 km) al "trote".
Efectivament anem al "trote", PERÒ TROTE DE CAVALL !!!!, resulta que el ritme de "passejada" dels amics del Toni, és una mica "accelerat", però bé, com únic representat esparreguerí del grup, no puc fallar, si em surt el cor per la boca, ja l´agafaré del terra, netejada, i a dins novament.

No hi ha treva, anem adelantant a gent, a la imatge el Jordi adelanta al que serà el guanyador del recorregut curt !!!, també a gent de la UEC, per tant us feu una idea del ritme que portem, pobre de mi ! i jo que volia fer una "recuperació activa".

El David i el Jordi van devant, i el Toni i jo, anem darrera , el David que és el "ferrari" del grup, va fent parades, fotos per aquí i per allà ( si no hagués estat per ell a mi m´haguessin sortit "mogudes" !! gràcies company) mentrestant, arribem a la separació de recorreguts, CAP BROT DEL RUBIÓ, així doncs la nostra pujada ja ha acabat ( +656 mts de desnivell), ara bé baixada !!!!!
No pensava pas que a les baixades també et poguessis cansar tant !!! quin ritme !!.
Finalment arribem al mateix punt de sortida una horeta desprès ( i encara no ha arribat cap corredor "oficial" de la cursa) això vol dir que si haguessim estat inscrits ........però el que compta és que nosaltres hem sortit a fer "una passejada dinàmica", oi Toni ?

VERMICELLE, LA LLUITA

Igual que "Adrian Ferrian", la nostra és una malaltia que es cou poc a poc, durant la setmana busques els millors ingredients, la millor recepta, els companys de cuina, la millor combinació d´aventura i experiència, i segons va passant la setmana, tot va lligant, tot encaixa, i es produeix "l´esferificació", ens ha sortit CAMBREDASE.


Cambredase és un circ petit, però que hi respira solitud, i de totes les canals, la Vermicelle és la clàssica, oberta al 1962 per Jordi Pons, Jordi Riera, Francesc Guillamon i Josep Manuel Anglada, és una de les canals més estètiques i boniques de les contrades (toma rodolí!!), i fa que sigui un dels recorreguts més repetits del circ.

Desprès del mal que fa aixercar-se molt d´hora per estar a Manresa a les 6:00, emprenem carretera i "xerrada" engolint kilometres fins a l´estació d´esquí d´Eyne. A les 9:00, i desprès d´establir contacte amb el *cap de la tribu de la zona ( *dícese de la persona que defiende a gritos su vehículo, por riesgo a ser rallado por el mango de un palo telescópico), iniciem sota una senyora nevada, l´aproximació que ens durà fins a peu de la canal.

Durant l´aproximació però, no trobem més que contratemps,el temps empitjora, durant la ruta, ens endinsem a una zona de blocs de pedra que no permeten cap tipus de progressió, els que portem esquís ens els hem de treure, i a peu, no parem de caure en forats. A més a més la meva motxilla diu prou !!! ( com el Cunit) i rebenta una de les corretges, AIXÒ ÉS UN FESTIVAL !!! Per si fos poc, ens trobem amb un grup que fa volta enrera, ja que no ha vist clar l´atac al corredor, i ens avisa de que si volem intentar-ho, haurem de treballar de valent, que no hi ha traça i la neu es fonda i pols, OLE, OLE, Y OLE !!!
Però, quién dijo miedo !!! No ho podem deixar aquí, i el grup decideix anar un xic més enllà. En poc més de mitja hora, el temps comença a canviar, sembla que vol obrir ( alguna cosa em deia que això passaria, serà que sóc optimista de mena), i el sol fa aparèixer tot el corredor devant nostre, ....... tenim que parlar, ara no ho podem deixar aquí, volem pujar !!!!


Ho comentem en grup, per horari, i si adoptessim una postura conservadora, hauríem de baixar, però per altre banda, ens podem ficar al corredor i LLUITAR per aconseguir pujar aquesta línea, que sabem que suposarà un desgast físic i un horari més llarg del que esperàvem.

Com deia aquell: "no hace falta que dices nada más", el grup decideix LLUITAR !!!!!!! La neu nova i el vent, acumulen força neu al corredor, i això fa que la progressió sigui molt feixuga, dura i esgotadora, però com xalem !!! això de desplaçar neu ( no podem fer altre cosa) fa que et sentis viu !!!!

Així, pas a pas, pam a pam, anem guanyant desnivell al corredor, s´ha de dir que cada cop que mirem avall, veiem l´estètica de tot allò que ens envolta, com si d´una creació curinaria es tractès, "SUBLIM", a l´alçada del millors plats.

Tot plegat arribem a la part superior del corredor, on pararem a fer un mos, ja que molts de nosaltres nomès portem un cafetó i un croissant a la panxa. Una de les cordades que anava darrera nostre, ens agraeix la traça i parlant amb ells ( ja que també porten esquís) els hi preguntem per l´itinerari per on baixaran, i ens recomanen anar al Pic Occidental del Cambredase ( 2711 mts) i baixar directament a pistes. Doncs com normalment es diu: "dónde fueres haz lo que vieres", i cap allà que anem !!!. A les 15:20 els "esquiadors" som al cotxe,i ara durant l´espera del grup que va a peu, et planteges, que bonica és la LLUITA DE TU A TU .... quan la montaña és benevolent !!! per aixó algú va dir:


"¿Hemos vencido a un enemigo? A ninguno, excepto a nosotros mismos. ¿Hemos ganado un reino? No, y no obstante sí. Hemos logrado una satisfacción completa, hemos materializado un objetivo. Luchar y comprender, nunca el uno sin el otro, ésta es la ley."
"George Mallory"

ALBUM PICASSA DE LA SORTIDA, GRÀCIES SERGI !!!

PROXIMAMENT VÍDEO !!!!