dissabte, 31 de desembre del 2011

SENSE FRENS CAP AL 2012 !!!

A la ultima de l'any no li podem demanar kilòmetres, duresa, ritme, entreno ....... No !!! bon rotllo, alegria, divertimento ........ i UN BON ESMORZAR !!! que renoi, que és la ultima de l'any !!!
Amb aquesta filosofia doncs, quedem avui 31/12/2011 per fer unes risses, o què ???

No tenim pressa, i mentres decidim on anirem a esmorzar ( cada cop l'objectiu és més proper) anem xerrant del futur imminent, que si Pica, que si Aneto, que si Toubkal .... que si Cerví, renoi s'ens gira força feina aquest 2012, però ..... amb un pal i temps .......
Un cop arribats al santuari dels beteteros ( és a dir el bar !!!) unes costelles per aquí, un botifarra per allà, una cansalada ..... encara ens faran agafar uns quilos de més ( millor, així al 2012 només podrem fer una cosa !! aprimar-nos !!!!!!) i per fer-ho baixar, un bon suc de raïm i un cigaló, TOMA DIETA MEDITERRÀNEA ... i que lo voy a hacer si yo ......,nací en el mediterraneo ( cantava el mestre Serrat)
Desprès del "pit stop", que si anem aquí, que si anem allà, però .... ups !!! la meva màquina s´ha quedat sense fre de darrera ( això, o no és capaç de frenar el meu nou pes adquirit !!!!), per tant ... oju peligro a les baixades trialeres que no puedo de frenar.
Amb aquest missatge, evidentment el grup em recolza sobretot el Ramón, que m'ha deixat pel final un "caramelu", ja que ens ensenyarà un nou corriol, però tranquil que no té pendent i no s'ha de frenar !!!! correcte !!! si no vols arribar a Cap d´any NO CAL FRENAR !!!!, mare de deu senyor !!! pa habernos matao !!!!!

Al final però, arribem a Collbató, tots sencers, feliços per les risses, per l'esmorzar, per la companyia, per tot plegat, però sobretot perquè ens queda tot un any per davant on viurem noves experiències ja sigui a peu, escalant, en bici, en esquís o sota l'aigua, només ens ho hem de proposar .... jo hi posso les ganes ..... m'acompanyeu ?

dijous, 29 de desembre del 2011

OGRO II ( Carrer Puigmal)

Encara no fa dos dies que estàvem celebrant la conquesta del meu Ogro personal a Montserrat, que ja en tinc un altre "OGRO II" al Papiol, i es que el Carrer Puigmal de la Colònia Montserrat " se las trae", que diria aquell.


Sortida matinal que ens portarà a "descobrir" nous circuits per la zona del Papiol ( que ara fa gairebé un any vàrem visitar), i de la qual recordàvem aquesta pujada, on pedra i longitud fa que sigui tota una feina "d'equilibristes" realitzar la seva ascensió, però ...... ens hi hem quedat prou a prop !!!!! A més avui per arrodonir el dia, s'ha afegit l'Ivan, així hem pogut celebrar les Festes al pessebre del Puig Madrona !!!!! Així doncs si no ens veiéssim ..... BON ANY NOU ( I MUNTANYES AFEGIRIA JO) PER A TOTHOM !!!! ......

ruta 26 km, 550 mts desnivell aprox.

dilluns, 26 de desembre del 2011

CONTRADIRECCIÓ

Avui es Sant Esteve, tenim un matí per fer baixar el que vàrem menjar ahir, i deixar puesto pel que hem de menjar avui ..... això de les festes és un calvari de menjars i licors !!!!! Amb la glaçada matinal que aquests dies ens caracteritza, sortim a fer una recorregut diferent ( tot i que al sortir encara no ho sabem).
Desprès d´observar que la ombra d´una 29", omple molt bé una foto ( Jordi, t´has fixat que grans són les rodes ?) i de trobar-nos a Can Roca, comentem "ma o meno", per on podem anar, així treient la gamba per la boca, ens dirigim cap a la Vinyavella. Inicialment volíem fer una pujada de les de treure "el higadillo", però queda substituit per un corriol que normalment fem de baixada i que ens farà agafar tècnica ( i mal de cor !!!!)
Arribem al Turó de Can Dolcet, que amb els seu vertex geodèsic, és el cim més alt que visitarem avui. Desprès de la suada, una mica de gaudi no ens vindrà malament, per tant, ens dirigim cap el corriol que travessa tota la serra de les Rovires, i que sempre ens ofereix bones corbes i pujades sobtades.
Al arribar al Bruc, sense saber com ens endissem al corriol que surt del Torrent de la Diablera i de l'Illa, corriol que sempre hem fet de baixada, però avui .... l'intentarem de pujada !!!! Jordi no vols dir que anem contradirecció ??? (tot i que som conscients que hi ha un tros que sense redbull (....me da alas !) no podrá ser, però intentarem pujar tot el que es pugui), al primer ressalt ja piquem amb el plat però.... el burro palante !! i encara fem un bon tros ... perdoneu però algú ho havia de dir !!!!
Un cop fet aquest corriol .... ondia quina hora és ? que avui és Sant Esteve i tenim dinar a casa !!! ( aquest any no arribo al 2012 viu !!!!) tomba cap aquí i per camí conegut cap al Serrat de les Muixerigues a la recerca del "master" corriol ( Ivan recorda fer-ho de nit !!!) , Vinyanova , Collbató, Cami veïnal, Can Roca ...... tot passa molt depressa !!!!! finalment però, estem al Castell, acomiado al Jordi ( ell dina a casa la sogre, eh ???) desprès de 30 km ...... potser sí que tinc una mica de Gana !!! Avui canalons de tots tipus !!!!!! A COMER ........bé si em deixen !!!

dissabte, 24 de desembre del 2011

EL QUE EL VENT S´ENDUGUÉ

Encara no havent començat la Marató d´ingesta de turrons, polvorons, marisc, sopes de galets, carns ...... i mil i una calories més, ens endinsem en la nostra particular "OPERACIÓN MALLA", per tal de ser capaços de passar les festes sense acabar plens com un bacó !!!! Així, avui toca sortida llampec ( que vol dir que avui si no arribem a casa d´hora ( sopar de noche buena !!) serem crucificats com els pitjors dels dimonis que han existit a la terra ..... (bé, una altre vegada!!!!, tampoc ens enganyem).
Per tant, Puigmal per França, ràpid, un clàssic, i a més aprofitarem les rebaixes !!!!, com som 5, anem amb la furgoneta de los "malacatones", de forma que estalviem benzina i túnel ( bé, que som més a repartir, simplement). La previsió és que
als cims farà vent ..... una mica vent.... bé
una mica bastant ...... una mica
bastant i força de vent...... no ens hi capfiquem, ja ho veurem!!!!
Abans d´arribar a Err Puigmal ja ens para un "fransua" ( sé que semblem el equipo A amb la furgo - el Xavi fa de Ma Barracus !!! - però home no som tan perillosos, oi?), on anua ? (ens pregunta), a fer esquí de travessa, contestem .... ( o a construir un artefacte monstruós amb alguna moto de neu que ens porti al capdamunt del puigmal!!!!) mmmmhhhhh........ okua, peró la estació ce tancua per VUANT ( com domino el Francès oi? igual que el vento...lin!!!). Per vent, per vent .... que nosaltres "hemos visto películas!!!!" ( pensem), així que cap amunt.
Al aparcar, veiem com a la carena venta, i entre la opció de sortir caminant o sortir per neu des de la estació ( ara tancada) decidim anar per estació ( com la resta de cotxes que hi ha pels puestos). En tot cas no venta massa al fons de vall, però segons anem pujant
la cosa s´accelera ( com els nostres cors que van a 1000 ... peraixò de sortida llampec, no us penseu). Al pic de Duraneu ( mai millor dit !!!) a 2542 mts, ja tenim més o menys clar que les opcions de fer cim se les
ha endut el vent ..... per tant farem la Tossa del Pas dels Lladres de 2663 i en tot cas ja tornarem a remuntar per acabar de fer 1000 mts. per tant, desprès de la reparació de "pneumàtics" del Xavi (tenia alguna que altre butllofa), arribem a cim i "d'una ventada" ja anem avall, i un cop al cotxe, encara amb ganes, fem una altre remuntada per acabar amb els 1000 de desnivell desitjats, per tant al final tots contents .... bé he dits tots ..... Xavi tú que en dius ? je, je quines risses a la furgo !!!!!!!

diumenge, 11 de desembre del 2011

MI PRIMERA VEZ

Qui no recorda la seva primera vegada ........ ep !!!! estem parlant de muntanya ( espavilats que ja us marxen els pensaments !!!!). Doncs quin millor lloc per fer una "primera vegada" que ulldeter, i com a objectiu el Gra de Fajol Gran, per la seva canal central.

El Jordi està descobrint que es pot fer a més a més de jugar a bàsquet ...... i sembla que li està agafant el "gustillo", bé potser li ha agafat del tot .... btt, escalada, muntanya, i ara toca iniciació a l'alpnisme ...... bé espero que "l'enfermetat" no sigui molt contagiosa ....... QUE AL FINAL T'ACABARÀS SEMBLANT A MI !!!! ( espero que això sigui un "piropo" !!!!!!) .... per cert, a la següent ja utilitzem corda ( que encara et mal acostumaràs)

THE OGRO'S DAY

L´esser humà, per defecte sempre es proposa metes, fites, proves que ha d´assolir i superar per fer un pas mes. Ja fa un temps, tenia una d´aquestes fites, un "monstre personal" que es resistia una i altre vegada i que em deia a cau d´orella ..... "encara no estàs preparat, no ets prou bo, no ets prou fort, ......."
Aquest monstre persona tenima noms i cognoms "EL OGRO" jo el presentava als meus amics..... al coll de Guirló, una succesió de rampes amb més o menys pendents, i a més o menys erosió, que feia que suposés un repte personal, tant físic com psicològic.
Ara feia dies qeu no hi passàvem
(bé, que li girava la cara quan estava aprop), lluitar contra les pors internes es complicat !!!! però avui ....tocava, tenim noves eines, energies renovades ... i no tenim presa, si cau ..... cau, i en cas contrari, continuarà sent EL OGRO.
Doncs cap allà anem, tindrem testimoni gràfic ( les gestes importants no es repeteixen cada dia!!!!) , un, dos, tres ........ tots els companys empenyen, el teu cap només té un pensament, NO POSAR PEU A TERRA !!! i pedala, pedala, pedala, ........ no hi ha més, superat al "paparazzi" encara no està tot guanyat, la pitjor rampa sí, però cal arribar fins a Coll de Guirló, serà dur i dolorós, però bé val la pena superar un monstre !!!!!
I un cop adalt ....... ja puc descansar, estic alliberat, ho he aconseguit ...... però ...... com l'animal domesticat, sento una tristor, el monstre ha estat guanyat, efectivament, però ha plantat sempre batalla, tant temps lluitant contra ell ........ m´ha fet més fort, més tècnic, ha aconseguit que volgués superar-me més i més ..... sense dubte m'ha donat un objectiu ...... espero que els que vinguin en el futur siguin tan nobles com ho ha estat aquest OGRO, segur que en trobaré allà on vagi .......
Però sense cap tipus de dubte, quan hi passi aprop sé que els meus ulls l'aniràn a buscar, i un lleu somriure es dibuixarà a la meva cara ......de complicitat i respecte, de saber-se capaç de superar els "ogros" personals .......

dimarts, 6 de desembre del 2011

1000 I UN CAMINS

Avui sense voler-ho ens hem agrupat 7 membres EGAN a Vallter, uns per descobrir que és això de l´esquí de travessia, d´altres per fer snow de muntanya, i d´altres per redescobrir novament el Bastiments.
Tot i que moltes vegades sembla que tornar allà on ja s´ha estat és quelcom sense interés, tot el contrari, com més coneixes un indret més suc li treus. En aquesta ocasió doncs, realitzarem l'ascensió del Bastiments pel coll de la Geganta, ja que encara cap dels tres integrants del grup "anem a redescobrir el bastiments", he pujat per aquest itinerari.
En l'ascensió ens hem de descalçar esquis a la part alta del coll, ja que la neu dura, amb la neu ventada al damunt, fa que els nostres pells rellisquin per aquí i per allà, així doncs " a patita". Un cop adalt del coll i per la ventada que fa, decidim no perdre gens temps, així doncs ...... a pota fins el cim del bastiments. Fem mitja travessia per la cara nord ( un altre camí a descobrir pel futur !!!!) i assolim el cim de forma "efimera" ja que hi som el temps que triguem en fer la foto de grup.
Una mica protegits del vent ens posem gores, apretem botes, fixem fixacions ..... es preparem per a LA PRIME de la temporada..... i enlloc de fer-ho per la pala "clàssica", ens llencem a buscar la pala que baixa directament pel coll de la Geganta ..... i que encara no hem tastat fins el moment ( veieu el que deiem, redescobrir .... mil i un camins !!!!)
Doncs el que deiem, ens fiquem a la pala que sembla que acabi en un tallat de tant dreta que és, no se li veu la part final ( i que de sota semblava tant "domesticable"), així doncs esperem "fluir" sense problemes. Però UPS !!! la neu esta ventada, dura, amb plaques de neu ventada, és a dir "tècnica", com va dir aquell ...... toca ser prudent, però disfrutar, i en "ello estamos" !!!
Superada la parta alta de la pala, ens endinsem en un camp de neu dura-pols que fa disfrutem d'allò més, amb girs amples i segurs, podem jugar i agraïr els nous camins que la neu ens facilita en aquest inici de temporada.
Per celebrar la nova "descoberta", que millor que celebrar-ho amb un bon civet de senglar a setcases ? efectivament, no hi ha millor llaç i cloenda que un bon dinar, amb una bona ratafia de la zona per de "bajativo". Avui però encara hi podrem posar un "broche de oro", ja que a Ripoll hi tenim els carquinyolis dels carquinyolis ( gracies al Sr. Iván) les nostres mestresses avui estaran contentes de que fem activitat ...... carquinyoli banyat amb xocolata !!!! .... i com deiem.... los caminos del senyor ........

dilluns, 5 de desembre del 2011

MENU DEGUSTACIÓ

La creatividad es fácil, lo difícil es tener la idea. Ferran Adrià



Aquest cap de setmana teniem Menú "a la Carta", hi havia per tothom, per aquells que volen turisme, per aquells que volen btt, per aquells que volen caminar, per aquells que volen menjar, per aquells que volen celebrar aniversaris, per aquells que volen dormir, per aquells que volen gaudir ....... i es que com sempre fem sortides "a medida", i tots contents i contentes !!!!! ... i si algú no s´ho ha passat bé .......... que demani la fulla de reclamació !!!!!! ..... per cert si algú vol fer un menú a Pals o Peratallada que demani per la Salvi i l´Africa, es saben tots els preus de la vila !!!!!

diumenge, 27 de novembre del 2011

PROMESES ........

"es la intensidad que comporta saber que tarde o temprano todo tiene un fin, lo que me hace disfrutar de los momentos vividos"
Punset plus Màrquez

Fa dies que el nostre company Iván ens va convidar a fer el Taillón des de Bujaruelo .... cuestión de Promesa ..... ens va dir, i esclar per un amic .... ( i bé per una muntanya com aquesta i per Serradets.....). Així doncs aquest dissabte al voltant de les 11:00, ens enfilem cap al Coll de Bujaruelo. Ens acompanyen la seva germana Vero i el seu cunyat Carlos ( formen part de la promesa !!!!).
La intenció es dormir al refugi de Serradets, a la part lliure ( ara a l´hivern no és obert) i a l'endemà diumenge, atacar per la Brecha de Roland el Taillón. Al refugi, arribem els primers, després de fer algun que altre adelantament a grups de Francesos que ens ataquen des de el Coll de la Tente ( on arriben amb cotxe ... menudos son los Francesos, oh la la !!!)
El pla és molt senzill, un cop al refugi ( després d'una pujada NON STOP THE MUSIC) menjarem tot el que podrem, i si podem encara més, i acompanyat de vi i CAVA (si, si una altre promesa del Sr. Parraga !!!!, si es que el finde promete!!!!!) i tal cual ..... primer la beguda i ja veurem com va el tema del menjar, més que res perquè el "soplete" de d´Iván ....... més que escalfar diríem que "refreda" !!!! En tot cas a les 21:00 ja estem al llit ben "calentets", ja que demà a les 6:00 toca diana ( serem els mes matiners del dia, i això que hi ha un grup de francesos que han vingut amb el seu amic Jack .... Jack Daniels !!!!)
Així doncs, sortim a les 7:00 aprox., sols, no hi ha ningú més, no volem compartir res, tot per nosaltres !!! al poc d´arribar a la bretxa surt el sol, magnífic, brutal, total, espatarrant !!!! la sensació d'arribar a la bretxa, creuar-la, veure Ordesa, el sol començant a escalfar els cims del Taillon, Gabietos ........ QUE VIVAN LAS PROMESAS !!!!!!! amb dies com aquest.
Com tots els cims, és fugisser, costa d'aconseguir, sembla que vulgui marxar, allunyar-se de nosaltres, per això li oferim al Jordi el present, que sigui ell el primer DEL DIA en trepitjar aquesta joia, però com tots sabem, un cop hi ets, és volàtil, immaterial, però gratificant, i encara ho és més si el pots compartir, amb els teus, ..... els de la promesa, així doncs, ens abracem, riem, compartim ..... hi ha res millor !!!!
Al llarg de la pujada, la Vero anava capficada amb com creuaríem el dedo, ja que comentava la ressenya que era "algo aereo", res més enllà de les seves possibilitats, però ara a la baixada hi torna a pensar ..... així doncs, germà i parella, fan un sandvitx mañico i mantenen a la noia del grup " a buen recaudo", per tal de proporcionar-li la confiança que li falta ( i que per altre banda s'ha de guanyar a base d'experiència !!! ) superat el fantasma, l'esmorzar ens espera !!!!!
Tornem a passar per la bretxa i ens creuem amb les primeres cordades que van cap amunt ( quina sensació més bona tenir la feina feta !!!!) desfem camí ràpidament, potser fins hi tot massa, ja que veient les cares dels companys de velocitat, diria com aquell: "ara m´he cagat"!!! ( tenen la cara del Homer pensant en cooomiiiiiiiidaaaaaaaa !!!!) però cal deixar fluir les emocions !!!!
Recollim al refugi els trastos, on observem com encara hi ha algun francès en estat "catatónico" desprès de la festa d'ahir, això i els rastres d'aliments no digerits !!!!! Fransua ....... la gente esta muy loca !!!! i continuem cap Bujaruelo, que avui toca dinar i cap a casa.
Al sortir però del refugi no hi ha com fer una ullada cap enrera i observar la imatge de la Bretxa, sense cap tipus de dubte, una de les imatges més boniques dels Pirineus, segur que per sempre més ja la tindrem gravada en el nostre ADN, i sense cap tipus de dubte sabrem amb qui ho vàrem compartir ja que com una vegada vaig llegir en internet: "Un amigo te conoce tal como eres, comprende dónde has estado, te acompaña en tus logros y tus fracasos, celebra tus alegrias, comparte tu dolor y jamás te juzga por tus errores ".......

diumenge, 13 de novembre del 2011

SABATES NOVES !!!!


Estrena oficial de les noves "màquines" dels radical´s team ( bé ..... de dos dels seus components, els altres dos estan que es mengen les ungles !!!). Berga-Sanpedor 2011, encara amb el record de l'anterior edició, estem a l'expectativa de com anirà això d'anar en unes 29". Com diria el d'APM, fiung, fiung, fiiiuuuungggggg !!! Per pista no té límit ( bé, sí, els de les teves cames !!!) volen més i més, i como la velocidad nos pierde !!!!! Sensacions immillorables, escurcem el temps de l'any passat ( fins i tot el els que van amb 26", mira que es de ser buenas personas ..... y fuertes !!!!) Així doncs los "unos y los otros", contents, o bé ... encara diria més "specializment" contents !!!!!.... te rie ????

diumenge, 30 d’octubre del 2011

DESPRÈS DE LA TORMENTA ... SEMPRE QUEDA EL FANG !!!

Vet aquí que amb intenció de preparar la Berga-Santpedor, ens anem a fer la V Pedalada del Rovelló ( potser millor que ens haguéssim preparat per aquesta !!!!). Dos intencions, Ramon ( que ara anomenarem " el listo") decideix fer la de 30 km, l'Iván ( que ara anomenarem "el desertor") passa de la de 30 km a la de 55 km ( je, je ,je sigue haciendo caso de los desconocidos!!!) y Jordi i jo a la de 55 km de cap ( nosaltres ens anomenarem, "los lanzaos"). La qüestió és que gaudim d'allò més al llarg del recorregut, ( bé gaudim fins el punt de l'esmorzar). Corriols magnífics que fins i tot l'Iván gaudeix. En algun moment "la velocidad nos pierde" i estem "al borde de un ataque de nervios) però ho salvem amb algun que altre peu. Al final les rampes ( las de subir i las de dolor) fan acte de presència i hem de dosificar. Magnífic dia de "biciclisme senglarí" que fa que portem a casa un somriure de banda a banda, i comiat de la diamond back de l'Iván ( que hay que decir de esta bici ... bé o algo parecido) bici de l'any .... de l'any que la van fabricar, allà en la època de "bahamontes" !!!! je, je. Glòria a la diamond, s'ha acomiadat a lo grande !!!!!

dimecres, 12 d’octubre del 2011

LA SACA .... A "LA SACA"

Avui farem feina pendent!!!! tenim l´Aresta Brucs a la Saca Gran que fa dies que ens ronda. 90 mts de via protegits amb poc més de 6 parabolts, així doncs ja tenim idea dels llargs que ens esperen. Tot i això sortim com a "senglars" de Can Maçana ja que la multitud ens posa nerviosos ( això i que hi ha escalador per arreu, i volem ser els primers)
Arribem ben suats a peu de via, no es per menys, jo encara no sé si he fet tot el camí o m´he saltat un tros, al Jordi li passa el mateix: vols dir Oscar que hem passat per la portella ? ( signe d'interrogació)
Fem un glop d´aigua i ens posem a la feina, que avui s'ha d'aprofitar. A peu de via l'ombra ens protegeix, però al sortir a roca ....... buff, la suor regalima per les ulleres, això i la poca "abundància" de xapes, fa que tot em sembli igual, camp de "patates" a dojo !!!!!
Però la roca és molt bona i tot i la llunyania de les xapes ( n'he trobat 3 en tot el llarg), fa que s'arribi sense problemes a la R, d'on asseguro al Jordi i m'adono de la llunyania de les mateixes, i em ve al cap la cançó: Johny la gente està muy loca !!!! ( juro que només cònec aquest tros .......)
El pas més bonic de tota la via es troba al tercer llarg, just desprès del flanqueig, ja que et trobes amb una lleixa que has de rodejar, amb un bon "ambiente" als teus peus, però et fa sentir viu i totalment desconectat de la resta de preocupacions que puguis tenir, només toca respirar i gaudir ..... i .......Johny la gente està muy loca !!!!
Al cim ...... Agulles es increïble!!!! escalada world !!!!! a l'arbret, miranda de les boïgues, senatxo ..... ple de cordades, algunes d'elles amb més d'una !!!! ara sí que sí ..... JOHNY LA GENTE ESTA MUY, MUY LOCA !!!! però VIVA LA LOCURA !!!!!
Hem fet via molt ràpid, i abans de les 12.00 ja estem baixant de l´agulla (que ja la tenim a la Saca !!) i ens dona per pensar en fer quelcom més. Estic amb la mosca de l'agulla del capdemunt, que crec recordar que es senzilla. Les noves tecnologies no ens ho confirmem del tot, i tampoc ens podem encigalar, per tant feina per més endavant ( yupiiii!!!!!), decidim per tant anar a l'agulla del Gep Llarg, via senzilla però ideal per allò que volem fer.

El Jordi anirà de primer en via llarga !!!!! i montará la R, ja que tot i els metres de roca que ja porta al damunt, mira si es de ser buena persona, que sempre m'ha deixat anar primer!!!!, però ara també ha arribat el seu moment!!!!, li toca descobrir la "autèntica" mecànica de l'escalada, així doncs, .... a la escuela de la roca !!!!!
No s'ha de preocupar per la dificultat de la via (III+/IV-), ja que té nivell de sobres per fer'la, només caldrá que pari atenció amb el muntantge i la posterior manipulació dels aparells. Mentre puja, vaig tararejant .... Oscar la gente està muy loca !!!!! fet que m´ho confirma els crits d'alegria del meu company. Al arribar a la R no cal que li pregunti res, ell mateix m'ho diu amb la seva mirada .... OSCAR AIXÒ SI QUE ESCALAR, OI ??? Crec que aixì m'agradarà molt més compartir amb tú les vies !!! em diu ....... i penso .... un hombre tot sol no sempre s'abasta !!! ( Antonia Font, Clint Eastwood)