dissabte, 20 d’octubre del 2012

CAMINAR, BUSCAR, RESPIRAR .... TOT ES SUAR !!!


Avui tenim esperança, sembla que les previsions són totes negatives, que ens mullarem, l'objectiu per a nosaltres, el Sobrepuny de 1656 mts. a més a més és desconegut per a nosaltres ( tenint al Pedraforca, la Tosa, Penyes Altes .... )  queda " a l´ombra", però tenim esperança que serà un gran dia ........

Arribem a la Nou de Berguedà, reconeixem el terreny ( bé anem al bar basicament !!) i tot seguit, botes, cap al Santuari de Lurdes ( hem cregut oportú començar aquí) i a buscar el Sobrepuny ( que tot i que no el coneixem té una forma característica i que durant molts anys havíem observat des de la C16 sense saber que un dia l'aniriem a buscar. 

Passem per corriols, prats, tot seguint marques vermelles al principi, perdedores i que ens fan entrar al bosc, sortir-hi ....... però sembla  que ens segueixin, escoltem veus, sorolls, ara aquí ara allà , PAM ........ boletaires a la vista ( bosses al cap i cistell en mano !!!), clar no tenim a l´ADN aquesta pràctica i ens sopta que hi hagi tanta gent al Bosc. Berguedà, tardor, FINDE PROMETOR  ....... Caçadors de Bolets al canto !!!! d'excursionistes .... nosaltres !!!! seguim ara marques grogues, i al final marques de PR.


Sense voler-ho però, ens "assalten" unes llanegues al pas, agafeu-nos !!!!!  ens criden .... ondia, i ara que fem ( mentres la boca fa salivera .....) sort que porto una bossa enreixada de portar trastos de muntanya  i els hi podrem portar a casa i sense voler-ho ....... JA TENIM UN NOU CAÇADOR, renoi tot el camí mirant a banda i banda del corriol .....quin estrés !!!!!! respirar, caminar, mirar, esbufegar .... les pulsacions pugen de revolucions, la humitat és del 100 % .... la suada .... que hem de dir de la suada .... no plou però ho sembla, anem xops !!! però, que som de feliços !!!!!!


Just abans d'arribar a cim quedem engolits per la boira, i fem cim amb les primeres gotes de pluja, però no ens importa, és més, ho cel.lebrem, l'aigua corrent pel cap és refrescant elimina aquesta suor enganxifosa que    provoca una humitat tan elevada.


La baixada la farem per PR i posteriorment per GR fent una volta circular per no pujar pel mateix camí que hem fet fins acim, i sortosament  un trio de rovellons ens torna a assaltar a la pista de descens, renoi quina terra aquesta que et posa el menjar a peu de camí !!!! ara entenc l'adrenalina dels boletaires al trobar la "peça",  i un cop trobat no pots deixar d´observar al voltan, per aquí i per allà i com no vigilis ....... ONDIA que estem fòra de la pista buscant BOLETS !!! 


STOP ( que no vol dir llençar-se al terra eh ramón ?? chist de btt !!!!), hem de baixar a la Nou que haurem de fer via, que ja sabem que passa, comencem amb un rovelló i al final ....... no podrem dinar com toca !!  i això no ens ho pot treure ni el Sobrepuny ni els rovellons ( a més entre llenegues, rovellons i uns suspitossos rossinyols ja en tenim prou, que per ser la primera vegada .......) doncs, tornem a ser allà on teniem el cotxe ben aparcadet .... toca canvi de roba, i no tenim clar si menjarem per aquí o per allà , però ..... Ondia si tenim St. Corneli a tocar i el restaurant Sta. Bàrbara  que és "BARBARO" !!!! , com deia aquell, " no hase falta que dises  nada más !!!" , això ens demostra que si no perdem l´esperança els "pitjors" dies es poden convertir en  "magnífics" dies ...... hoy puede ser un gran dia, dificil de olvidar .......

Posdata: al final al restaurant ens toca panera d´embotits i dos ampolles de cava  ....... ara si que el dia ha estat rodó !!!!!!


Ver Volta al Sobrepuny de 1656 mts en un mapa más grande

diumenge, 14 d’octubre del 2012

THE BEGINNING ...... OTRA VEZ !!!

 
Doncs com el dia de la marmota, tornem a estar en el mateix lloc de sempre, tornem a començar !!! ja he perdut el compte de les vegades que dit, aquest cop no ho deixaré tant temps, ara entrenaré cada setmana, bla, bla, bla .... i esclar com si es tractés de la dieta que hem de començar per perdre kilos, mai acabem per fer'li cas ... però aquest cop ...... el futur dirà !!! oi ?

 
Com sempre diem en aquests casos, i per tal de preparar a la ment .... escollirem una escalada senzilla, agradable, sense problemes .... bé que no ens volem fer caquita a la primera de canvi, juas, juas. Bromes apart, es tracta de tornar a començar a agafar els costums d´aixo de la roca, per tant ..... anem a gorros, a la Gorra Marinera, ja que no hi hem pujat mai i té una via, la sargantanes que pinta prou còmode per un retorn ..... tranquil.
 

El millor dels llargs és el penúltim ( o últim si no fem la reunió intermitja abans de cim), ja que té un flanqueig típic montserratí ..... les assegurances allunyen un xic, bé potser millor dit un "colló" però el flanqueig és senzill, encara que ..... PROHIBIT CAURE !!!!!, tot seguit un tram vertical de IV+ que li possa "pebre" al llarg, però ..... hem vingut a buscar això mateix, no? una mica de pebre i d´emocions !!!
 
 
Portem una corda al devant que pensaven que estaven fent la mateixa via que nosaltres, però resulta que es trobaven a una altre. En tot cas entren al llarg clau abans que nosaltres i d´aquesta manera podem observar on es troba el flanqueigi com allunyen les xapes ( entre la 2 i la 3 son uns 8 metres aprox) així doncs tenim clar el camí ..... ara només toca "caminar" ........
 

Doncs bé, finalment superem "les pors" internes i externes (en forma de flanqueig) del que se sap que encara no esta fi.  Acabem la via amb un somriure, amb una abraçada,  mirant la quantitat de "feina" en forma de roca que tenim als voltants, ara toca no deixar d´escalar, i escalar, i NO DEIXAR-HO i tard o d´hora, amunt i amunt segur que podrem aconseguir arribar a totes elles ..... bé això sempre que no deixem d'escalar ...... otra vez !!!!! 

dissabte, 13 d’octubre del 2012

UNA VOLTA "DIVERTIDA"

 
Doncs com casa nostra la tenim ja molt "sobada", avui tocava descobrir itineraris nous. Potser no és el millor dia ja que hem tingut un episodi de pluges en el dia d´ahir, però ..... querer es poder !!!!. Fent "consulta popular" als companys sembla que Santpedor i la seva "ruta hivernal del bages" té las de guanyar, la publicitat de 95% de corriols de la mateixa és "massa carmel" i per tant allà hi anem.
 
 
Comencem la ruta amb fresqueta des de el poliesportiu de Santpedor, i com si es tractés de la cursa, la poli ens segeuix, potser al veure el coulotte del Ramon d´Esparreguera han pensat malament .... i com sortim del polígon, qui sap igual han pensat que som un nou grup de "lladregots specialitzeds", però quan ens fiquem per pista, els "perdem" !!! La calor arriba d´hora, igual que els corriols, on ja observem que el terreny es ben xop, però la ruta "promete" ....
 
 
Es tant salvatge i corriolera que fins i tot ens hem d´aturar a que algun que altre grup de senglars ( que sempre tenen preferència en aquests casos) passin per devant nostre, però desprès del ensurt ( parlo per a ells esclar !!! que nosaltres somus muu peligrossus) continuem fent neteja de colzes i braços ... les plantes ens deixen ben molls avui !!!
 

La ruta es força DIVERTIDA, tal i com indicava el track, i es tan divertida que fins i tot el Ramon ens vol fer partíceps  de la seva "joia"  i en un moment de tranquilitat i "difrute", vol jugar al "escondite" .......STOP canto, hi ha un tronc al camí .... i al girarnos ... ondia i el Ramón ???? .... aquí, aquí , però si s´ha fotut en un forat !!!!!! però que no surts?  .... però esclar, tot es tant humit que costa remuntar un forat de vegetació i fangós que no permet tenir cap tipus d'equilibri, en tot cas però ..... finalment la muntanya el deixa sortir, PER PRIMERA VEGADA VEIEM AL RAMON AL TERRA, només per això ja valia la pena fer la sortida  ...... ell també cau !!!!! ..... ara estic més tranquil.


Desprès dels riures, i de les conyes ... STOP per aquí, STOP per allà ( l´hem proclamada la paraula "magica" ) continuem per corriols totalment habilitats per a la pràctica de la btt, fins i tot amb ponts inclosos, així que arribem a una mica més de la meitat del itinerari amb un horari que ens fa plantejar si cal continuar, ja que avui s´ha de complir l´horari "escrupolosament" ja que tenim dinar de germanor i arribar tard no es pot "permitir". Per tant, retornem a Santpedor per la ruta de la Berga-Santpedor que coneixem, i així farem més via ...

 
Així doncs,  27 km. de nous camins i corriols, tota una descoberta ..... suposo que no serà la ultima, i menys si són tan DIVERTIDES !!!!! 
 


View 50% hivernal del bages 2011 in a larger map

dilluns, 8 d’octubre del 2012

METES IMPOSSIBLES? MENTS DÈBILS !!!!


 
Com passa el temps..... sense adonar-nos ja ha passat un any i ja hi tornem a ser a la Rocarfottina, la nostra "musa" de les pedalades. Aquest any 47 kilometres amb un desnivell de 1300 mts, però ja sabem com les gasten aquí a Rocafort ( o que li preguntin a l'Ivan per l´any passat). Cursa exigent on les hi hagi, però que et gratifica amb un plat de cigrons i botifarra que et fan tocar el "cel". Aquest any erem un més vers l´any passat, el Sergi, que volia tastar "la pols" i la veritat es que no podem dir que no li hagi agradat. Al final, més per cap que per cames, cadascú troba el seu "limit" i arriba amb la satisfacció d'haver superat els fantasmes del "no puc" o el "no aguantaré" ...... com sempre ..... la testa tira de la resta !!!!!
 

Mostra Rocaforttina 2012 en un mapa més gran

CONTRASTOS

 
Com el ying i el yang, com la nit i el dia, com el sucre i la sal ..... la vida esta plena de contrastos, i les muntanyes no podien ser diferents: l´estiu i l´hivern, la cara nord i la cara sud, pujar i baixar ......
i un cop més la muntanya "alliçona" al petit esser humà.

 
Amb la fita d´anar a l'Aconcagua el pròxim gener, el tret de sortida dels entrenaments ja ha començat, i per tant cal sumar desnivell, hores, kilometres ..... esgotament i cansanci, cal caminar i caminar per tenir el cos preparat a l'esforç que ens espera en el futur.

Amb aquesta idea ens hem dirigit al Comapedrosa, muntanya més alta d´Andorra amb els seus 2942 mts. Avui dissabte desprès de dormir en el cotxe ( la crisis, com es nota la crisis)  acumularem més de 1400 mts de desnivell, però per donar-li un "enfoc" diferent a aquesta muntanya que hem trepitjat altres vegades, pujarem per la seva ruta normal i baixarem per una camí diferent, convertin-la així amb una ruta circular.

El camì de pujada és tot bonic ell, amb arbres perennes que li donen verdor, i arbres caducifolis que li donen vermells, grocs, marrons,  tons càlids  que formen una catifa de tardor d´aquelles que et fan pensar en .... i si parem una estona i disfrutem !!! i si gaudim del rierol que baixa, i del estany i del refugi i .......... però, toca caminar, caminar i ..... seguit caminant, cal posar en patiment al cos, que n´aprengui !!!!


En tot cas, un cop a cim hem gaudit de la pujada, en poc més de 3 hores ja hi som, ara toca la baixada, el "descobrir" pais per un indret que no coneixem ...... com m´agrada !!! en el mapa ens indica el camí que baixa entre el pic de Baiau i el Comapedrosa, ja fa la pinta de ferèstec i sobretot "empedrat i dret". Però .... qui va dir por??.... ens hi llencem, i efectivament encertem ...... quin pedregal, si el camí de pujada era verd, dolç ..... aquest és àcid, directe, cop de puny !!!! pedra, dur, fosc, no hi ha dues cares iguals, la muntanya ja ho té això,  però una volta amb aquests contrastos bé s´ho val, fins i tot al final arribem al refugi lliure del Estany, i aquí tot canvia, novament cavalls, aigua, herba, ......... la muntanya ENSENYA, però RECOMPENSA a tots aquells que volen descobrir a tots aquells que busquen les dues cares ...... els contrastos.

 

PERLES DELS PIRINEUS

LLEGENDA1: Conten que, al principi dels temps, Déu va fer el món llis i pla com el palmell de la mà. Aviat, però, el va trobar massa monòton i va voler donar-hi una mica de varietat posant-hi muntanyes. Va omplir un sac de rocs, se’l carregà al coll i va anar a fer un volt per l’esplanada d’aquell món nou de trinca. De tant en tant, quan es cansava de camí pla, treia una pedra del sac i la llençava al seu davant. Tot just tocar a terra, la pedra creixia i creixia fins convertir-se en una muntanya. Vet aquí que quan Déu passava per l’indret on avui hi ha els Pirineus, se li va rebentar el sac sense adonar-se’n, de manera que va deixar al seu darrere una llarga escampadissa de pedres. Aquest és l’origen dels Pirineus.
 
LLEGENDA2: Segons una altra llegenda molt coneguda a banda i banda dels Pirineus, aquestes muntanyes eren en temps antic un autèntic paradís per al bestiar. Fins que un dia es presentà un captaire demanant almoina i els pastors, en comptes d’acollir-lo, li van abuixar els gossos. El pidolaire, que en realitat era Nostre Senyor, els va maleir, i a l’acte els prats quedaren convertits en geleres, els ramats en tarteres i els pastors i gossos en tossals de roca. Tot i que el fet va tenir lloc al massís de la Maladeta, la maledicció divina va esquitxar les valls properes, des de l’Éssera fins al Segre.
 
 
LLEGENDA3: La tercera llegenda ens conta que quan Hèrcules travessava les terres del sud de la Gàl·lia pel enfrontar-se al monstre hispànic Gerió, fou acollit pel rei Bèbrix, pare de la princesa Pirene. L’heroi s’emborratxà i, sota els efectes del vi, va seduir la noia amb falses promeses de matrimoni. Aconseguit el seu propòsit, el galifardeu va continuar el seu camí, deixant la noia abandonada al palau de son pare. Mesos més tard, Pirene, després de donar a llum una serp, va fugir horroritzada cap al bosc, on fou devorada per les feres. En tornar de l’expedició, l’heroi trobà les despulles de la infortunada princesa, dispersades pel bosc. Les recollí i després de donar-los sepultura, aixecà damunt la tomba un grandiós mausoleu de pedra. I batejà tot aquest muntanyam amb el nom de Pirene.

 
Doncs vet aquí que ens trobem en un pam dels Pirineus, a la parròquia d´Ordino a Andorra, més concretament al Circ de Tristaina, on hem vingut a descobrir país, a descobrir més Pirineus, on sempre queda un racó per explorar, per visitar i per viure. Un racó on encara no hi hem posat els nostres preus, el Pic de Tristaina de 2878 mts, un clàssic, una perla del Pirineu, ja que la combinació de la seva silueta vers els llacs que trobem als seus peus fan que podem gaudir del dia, de les vistes, dels estanys, del cim, de la cresta i de la satisfacció de ser conscients que encara ens queden moltes més "perles" per conseguir i moltes més "joies" per assaborir en aquest collar tan especial que són els Pirineus.