dimecres, 15 de desembre del 2010

ERES COMO UNA ESPINITA ......

Ara fa uns mesos, amb el Toni, desprès d´una nevada increïble per les dates a les que estàvem , vàrem intentar ascendir el Pic d´Arcalís de 2776 mts (piulada CIM I NO ENS PODEM QUEIXAR), però a mitja cresta ens vàrem veure obligats a recular, i no es que anessim de cul, les condicions meteorològiques eren adverses i la carena cada cop es complicava més i més, tocava retirada.
Aquest diumenge, recordant objectius pendents, em va passar pel cap novament aquest pic, i per allò de treure´s "la espinita clavada", .... l´equip es va reforçar amb el Xic que venia amb forces renovades ( vàrem fer lo propio a una fleca d´Ordino), i amb l´aprovació de l´equip, ja teniem objectiu i aquest cop el resultat va ser .........

VALOR SEGURO

La sortida prevista de l´EGAN era anar a Viella, per tal de gaudir d´una zona encara amb força feina per a nosaltres, però les últimes noticies donàven neu dura a fora pistes i escasa !!!! i com diu la dita, ir por ir ..... total que change in my mind !!!! anem a allò segur.
Considerem que Andorra té prou opcions per fer i desfer, pistes, pics propers, i recorreguts coneguts. El dissabte anirem cap a Grau Roig, hi ha varies opcions, però segons arribem només en veiem una de factible, el Montmalús, que per a nosaltres ja és un clàssic ( cada any acava caient, ves quina cosa !!!).

Avui però les condicions no són per tirar cohets, poca neu, dura ( i encara sort !!!!!) però veient com estan les pistes ........ potser encara ens ho passarem millor que els "paganinis", renoi quines voltes dona la vida, fa una setmana qui ho hagués dit !!!!!!

Tot i això, hem apostat a "caballo ganador" ja que per les contrades, allà per on mirem tot està pitjor que la nostra el.lecció ( per alguna cosa l´experiència és un grau, no ?) i així gaudim bonament del que tenim, i a més sembla que la neu per a la notra baixada encara la trobarem prou bona ( creuem els dits !! ).

Entre els cinc, destaca el Txema, que no va amb esquís, així la baixada la fa "volant", ja que per això de no ser l´últim va CORRENT, animallllllll que llevas las raquetas !!!!! mare de deu quin superpapa !!!!! Al final 800 mts de desnivell que "nos saben a glòria", i és que el que no és feliç es perqué no vol !!!!!

dimecres, 8 de desembre del 2010

OLESA TERRENY DE PEDALADES

Avui s´acava el pont, i cansants de buscar emocions lluny de casa, ens hi hem quedat, que com a casa enlloc. A més podem fer descobrir racons nous a l´Ivàn, el Sergi, ..... s´han fixat 3 hores d´activitat ( que ens coneixem !!!) i per tant farem puja i baixa, baixa i puja i torna a pujar i a baixar, a lo montaña rusa.


Sortim d´Olesa desprès de fer els "encàrrecs", i ens dirigim cap a Can Puigventós, pel Coll d´Oriol, per tant només toca pujar...., sort que les vistes de "ca la Montse" són "estupendas" que diria aquella, i fan passar la suada millor.
A Can Puigventós decidim anar a Sant Pere Sacama, per fer una mica més de baixada i pujada, vamos .... de sobrats, i un cop a Sant Pere Sacama, tornem a Can Puigventós pel mateix camí, com que ja el coneixiem ..... així no ens perdrem !!!!! ( i s´ha de complir horari).

Ja que tenim un xic de marge, baixarem novament fins a la pista que ens porta al Pla del Fideuer ( que us preguntareu el xq del nom ?) doncs ...... encara quedarà sense resposta, cosa de la guia autòctona contractada, que ho desconeix !!!!

Així doncs, desprès d´una nova pujada " que es deixa fer", arribarem al pla del Fideuer on tocarem retirada, ja que encara queda netejar bicis i fer un "algu", sense posar-nos nerviosos, vale ?
Al final doncs, uns 24 km ( un xic menys xq algú no parava de donar voltes com un hamster), per terres olesenques, on les roselles són paparotes, els cacarocs les flors dels mangraners, .... i on dir que fulanito/a és un "flica", vol dir quelcom més que ser un mata mosquits !!!!! oi Àfrica ?

dimarts, 7 de desembre del 2010

CLIC I CAP AMUNT !!

Desprès de tornar de Benasque amb més pena que gloria, hem decidit anar avui a escalar un xic, sense complicacions, a "deixar-nos fluir", finalment Montserrat, sector Mama´s and the Papa´s, i desprès de la jornada, m´han vingut al cap algunes frases ...... aquí us les deixo :
" En la escalada el cerebro es el músculo más importante" Wolfgang Gullich

" Si todo está bajo control es que estás escalando demasiado lento " Mario Andretti.

" No hay rocas descompuestas, sino alpinistas inexpertos " Georges Livanos

"El mejor entrenamiento consistía en ir al pub, beber 5 cuartos de cerveza y hablar de escalada" Ron Fawcett


" Si el teu cap fa clic, i l´únic pensament és pujar, hi pujaràs !! "
Oscar Màrquez

" Hay dos tipos de hombres en el mundo, los maños y el resto" Iván Gil

UN TASTET

Per devant 5 dies d´activitat, la PURISSIMA !!!!, condicions de neu als pirineus, possibilitats de fer aixó, allò, una mica de tot. No obstant la previsió ja ho deia, millor dia el dissabte, però....... qui sap potser la flauta sona. Dissabte l´objectiu era el Gallinero, 2734 mts, cim que ja s´ha convertit en un clàssic de l´inici de la temporada. Et permet fer una ascensió sense complicacions, i també valorar com tenim el "pati" d´esbarjo.
El diumenge és "otro cantar", neu a "doquier", plan B, roco de l´Escola de Benasque, encara fem feina, a la nit tenim aniversari feliç, aniversari feliç ( l´Africa ens fa anys), ho celebrem, i ja que a l´endemà pinten bastos ..... FESTUCA AL PUB CHEMA !!! fem uns dancings i "al sobre". Dilluns .... pluja, THE END BENASQUE, marxem cap a casa, podrem fer més feina que no pas aquí, així doncs com diuen .... fué bello mientras duró !!!!!

dimarts, 30 de novembre del 2010

PEDALEJAR O MORIR

Avui anem a Mataró, a la XIX CAPGROSSADA 2010, i aquest any a més és la primera que la fan amb ROADBOOK ( llibre de ruta en la nostra llengua),i tot i que coincideix amb el dia de les eleccions....... "que se quite la política" on hi hagi una bona botifarrada.
La història és consisteix en fer aproximadament 30 km ( si l´encertes !!!!) amb la lectura d´un llibre que et va "cantant" les cruïlles, amb distància parcial i total, de forma que sense estar marcat puguis encertar el recorregut correcte, per tant s´ha d´anar treballant la lectura al llarg del pedaleig ( per altre banda dos activitats que plegades són perilloses, o que li preguntin al noi que va sortir volant devant nostre !!!!!).

Tot i que 30 km, sembla que no hagin de ser masses, finalment es tractava d´un recorregut molt trencacames, pujades i baixades, per corriols majoritariament, per terrenys amb força sorra, i moll, "vamos un festival", tot això, barrejat a primera hora amb una Tª externa que feia les delicies dels nostres mugronets......frío, frío.
Tot i els errors de lectura, fred, cants eclesiàstics, i d´altres menesteres, finalment l´objectiu era clar ....... arribar al cotxe !!!! i a ser possible amb una botiffara a la mà, i mireu si ho vàrem fer bé que ........ ENS VÀREM ENDUR TRES DE BOTIFARRES !!!!! ( dos de menjar i l´altre al damunt,ben posadeta, EP !! que es tracta del cansanci, no malpenseu ... que os he pillao , je, je !!!!) però com diuen: Olé Nosotros i que nos quieten lo pedaleao !!!!!!

PEL FRED, SOL SOLET

Una trucada, dos paraules, PUC VENIR !!. Ja hi sóc, enjego la maquinaria grisa ..... que no sigui difícil, disfrutona, que serveixi per treballar llargs, bona roca, treball de reverso, amb ràpels, més d´un !!!, accès ràpid, ....... vies als gorros ( cremallera, pasta, pàrking), vies a agulles ( aproximació, retorn, fred), ....... mmmmmhhhhhhhh, no serà nova però ho podem provar, Can Jorba, vies Sol Solet, Escabroni Escapullini, ...... bé ho decidirem quan hi siguem.
9:00, Dissabte, esmorzem a casa, un bocata, de tot una mica, pernil dolç, xoriço, el que hi ha. Un Café amb llet, xerrem, no tenim presa, fem una mica de temps, la roca encara romandrà prou fresca !!!! i en aquests dies de tardor/hivern a casa s´hi està molt bé !!!!!

Sortim de casa cap a Can Jorba, animats continuem xerrant ( d´això en sabem més que d´escalar !!!), i arribem al pàrking on ja repiquen els mosquetons, els cascos de la gent que ha arribat abans que nosaltres. En les mirades s´hi veu l´inquietut de l´impaciéncia, del qui vol començar abans no li prenguin la via escollida. Nosaltres no som menys, ens equip depressa, ens equivoquen ( 1, 2 , 3 vegades !!!!), STOP, no cal còrrer, avui no serem els últims.

Preparats sortim a fondo, al arribar a peu de via .......... ja hi ha gent !!!! però van a fer la Bego-Kush, que trepitja l´Escabroni, cap problema ens ficarem a la Sol Solet, disfrutarem igual. Sortim entre les ombres, encara freds, la roca ens rep amb la mateixa fredor de la rosada, encara no estava preparada per rebre visites, el primer llarg es fa "extrany", potser per ser el primer, però a continuació ........ toca disfrutar, el sol, la roca, les vistes, qui vol estar en un altre lloc ? .... nosaltres no.
No correm, al final no tenim presa, i en gaudim, ho assaborim, ho disfrutem, riem i fem conya, al cap d´amunt, fem una coca cola negra, amb quicos ( el nostre aperitiu), encara hem de trobar la R per baixar, esta amagada, però amb l´altre cordada la localitzem, toca baixar, però amb un primer ràpel d´ingravidessa, que si no te l´esperes ......... riem, és agradable veure com el company baixa amb aquella cara d´alegria, de sorpresa, del desconegut descobert, com si encara fossim nens, descobrint allò prohibit, ...... i qui dubta ...... no sóm encara un xic nens ?

dimarts, 23 de novembre del 2010

MAI NEVA A GUST DE TOTHOM

Diu la dita que mai "plou" a gust de tothom, en aquest cas però podríem dir que no "neva" a gust de tothom. Si bé la previsió de la meteo era clara, dissabte nevades i diumenge clarianes, per allò de ser d´Esparreguera, Taure i de l´EGAN, no hi havia canvi ni d´activitat ( i mira que si haguessim portat els esquís) ni de localització ( i mira que hi havia llocs !!!) i cap allà que ens hi fiquem. El dissabte el grup "d´intrepidos" el dediquem a esports d´aventura i risc, uns a escalar blocs impossibles, i d´altres a comprar ( el segon més extrem a aquestes contrades). Allotjats a l´alberg D´AINA, els 14 integrants de l´expedició ( petits i grans !!!) ens perdem la gran golejada del Barça, però que es això comparat amb estar en la companyia d´aquest GRAN GRUP D´AMICS, I DE PERSONES !!! ( olé, olé, olé !!!!). Així podem planificar el diumenge, i ja que la cota de neu es prou baixa, ens decidim per la Ferrada de St. Vicenç d´Enclar, clàssica del principat i ideal per gaudir d´una bona estona a la cara Est. Finalment doncs, dins d´un marc incomparable d´alegria, bromes I SOROLL, MOLT SOROLL, ENCARA DIRIA MÉS.... MOLTÍSSIM SOROLL ( hay alguién Mario ????), finalitzem la ferrada per iniciar una altre aventura ..... tornar a casa. Gràcies a tots per la vostra companyia, si ets de l´EGAN, ets amic !!!!!


diumenge, 14 de novembre del 2010

SOBRE RODES

7:30 del matí i estem a Berga, destí Santpedor (on hem deixat un cotxe a les 6:00 del matí), distància 55,8 km, desnivell + 949 i -1.291 ( esclar Berga és més amunt que Santpedor, no?). Avui la intenció és clara, arribar a Casserres (17 km) que és on està la botifarrada !!! la resta de propina, je,je. Comencem amb l´obejctiu de no vendre el blat ..... i com aquell qui diu arribem al kilometre 30 fets uns chavals. Tenim problemes amb la cadena de l´Ivan ( no la d´or, l´altre) i a les pujades li queda clavada, però res que no puguem superar amb la "cabezoneria maña". El dia acompanya, i el que abans era frescor, ara és calor, el que abans era gana, ara es "gula". No vegis quines parades, és més a la botifarrada, cigaló del mono !!!!! això si que treu el fred !!. Finalment comencem a intuïr la població de Santpedor i ens llencem al spring ( la nostra tàctica era atacar al final), sort però que entre amics no hi ha competició ...... bé, avui no !!!! Per cert per si no ho havia dit, es tractava de la XXVI Berga-Santpedor, l´any vinent hi tornem ...... per la botifarra !!!

dissabte, 13 de novembre del 2010

2 MILLOR QUE 1

La memoria, com sempre, juga alguna que altre "sorpresa". Ara feia dies que tenia un cert "antoju" per anar a escalar a l´agulla de l´arbret, exactament desconeixia el motiu, però de l´agulla en qüestió volia fer la via OM MANI PADME HUM, a més de per la via, per les vistes de la zona d´agulles. A més després d´anar llegint ressenyes la via AITOR també em feia molt el pes, per tant mirariem de combinar ambdues.
I el que segons les coses, segons ens aproximem a l´agulla començo a recordar tenuament el record d´una ascensió amb el Toni Mena i el David que també quedava per la zona. Que si aquí que si allà, i com molt bé podeu suposar ...... efectivament, l´escalada havia estat a l´agulla de l´arbret ( és que hi ha agulles que ens criden !!!!). Sort que aquella vegada vàrem fer l´agulla per l´aresta brucs ( cerda-riera) !!! i avui trepitjarem nou terreny d´aventura.

Avui som 5 intrepidos forajidos ( bé lo de forajidos casi que no), i ens repartirem en 2 cordades, una EGAN ( Daivid, X.Elvira i el que escribe) i l´altre formada per X.Baena i Pablo ( tocallos del sector de la formació - o desinformació diria jo !!!! -). El dia tot i que bó, ve acompanyat d´aire, i això fa que la sensació tèrmica sigui "frescota" que diria aquell.

Tot i això, ens repartim els llargs de forma equitativa, i desprès de realitzar la primera via ( per a nosaltres la Om, l´Aitor per l´altre cordad) , i del ràpel que ens deixa novament a la cara Est, ens hi fiquem novament a l´agulla ( per nosaltres l´Aitor, la Cerda-Riera per els companys ). Amb menys vent que a primera hora, però amb més gent, tornem a "trepitjar" el cim de l´agulla, ara ja toca acomiadar-nos, sniff,sniff ...... espero que m´enrecordi d´aquí uns anys d´haver escalat a l´arbret, en cas contrari ...... tornarem a disfrutar !!!!, que això si que no s´oblida !!!!!

dijous, 11 de novembre del 2010

LO VEO MUY NEGRO !!!

Ara les tardes ja no són el que eren, la tardor porta colors a muntanya, fulles al terra, un caliu de recollida, de ser casolà, però quan toca entreno ..... dos tazas !!! s´ha de passar fred, s´ha d´acabar a les fosques, s´ha de ser previsor !!! i si a més l´entreno va enfocat a de cara a fer 58 km en btt per muntanya, doncs ....... EFECTIVAMENT s´ha de ser una mica masoca !!!!

Per tant, la solució és clara, quedem el més d´hora possible, això són les 15:30 i apurarem fins el màxim possible, aixó és mentida !!!, ja que al final apurem més del que és possible. Avui el repte són dos, una fer el máxim de kilometres per "apallissar" les nostres cames i fer que la "tortura" de diumenge no sigui la única de la setmana ( així pensem que no serà tan dura de superar, beneits de nosaltres), però a més a més s´ha d´arribar a una hora suficientment coherent per fer unes "tortil.lies españoles", que aquí el menda lerenda té com a repte fer-ne 4 per avui a la nit ( algú va dir que no sabía fer-ne ???? doncs s´ho menjará amb patates !!!! - mai millor dit -).

Són les 18:30 i fins i tot els ratpenats porten frontal, així doncs ja portem el frontal fa una estona(per fer veure que veiem un xic més, coses de la psicologia), però finalment arribem a casa sencers però amb un xic de fred al cos, i no hi ha millor manera de fer passar el fred que enjegar els fogons de la cuina i A COCINALLLL !!! com deia la cançó: siempre que llegas a casa, te encuentro en la cocina, con la cara llena de harina y las manos en la massa !!!!!!!
Valga´m dir que m´han sortit unes "tortil.lies" rodones ( llàstima que no us arribi l´olor !!!), per cert ..... una y no más santo Tomàs !!! ( les pròximes seràn del carrefour !!!)

diumenge, 7 de novembre del 2010

ESCALADA SENSE MOTOR

Quan en escalada ens referim a escola d´hivern, no vol dir que hem d´anar amb bufanda i guants a escalar, vol dir precisament que les plaques queden orientades de forma que els hi dona el "solecito" i per tant s´hi pot gaudir, plenament del matí.
Buscant, buscant , a Subirats s´hi donen aquestes característiques. Es tracta d´un sector obert fa temps per el grup de muntanya de Sant Sadurní, perfecte per a nosaltres, ja que avui busquem proximatat, sol, i canvi "d´aires".
Així doncs, estudiem la zona i comencem per "Full oberture", un quart per escalfar ( ja que el sol encara no ho fa) i que no suposa cap problema per a los "tri escalattori" del dia d´avui ( l´Africa avui li donem descans, li toca ser reportera !!).
Tot seguit passem a "un encuentro" ( con un martini !!! diria algú del grup) ja que comença a respirar la idea d´anar a fer un "vermutillu" ( la reportera se aburre !!!). Però el sector masculí fa oidos sordos i proposa fer el V+ que hi ha al costat, "papa vui ser torero" ( i no s´equivoca l´albert plá), resultarà segurament la via més bonica de les que farem avui, sobretot el sector superior de la via.
Aquest tros ja demana més colocació i físic, però tant la Salvi com el Jordi, demostren l´esperit de lliuta i combaten amb mans i peus ( amb cul i pits no es pot combatre res !!) el petit desplom que s´ha de contrarestar, i en un 2 x 3 ... botifarra de pagés, ja la tenen !!!.

I com que ja estem valents, i ens hem fet toreros, i veurem martinis i fa sol !!!!, doncs ens fiquem a un 6a que pinta "guai", "Que te falta" es diu, doncs home desprès del primer pegue jo li diria que posarme ales i volar. En el xapatge de la tercera chapa ,en el pitjor moment "zasca la gravedad" i ja em veieu al costat del jordi comentant la jugada " crec jordi que era més a la dreta, veritat?" ups !!! quina volada !!! I SENSE MOTOR !!!!, però al segon pegue la montem, coses que per altre banda ja va pronosticar en Murphy : Si alguna cosa pot anar malament, ANIRÀ PITJOR !!!! sort de la meva cinta express de la SORT, cap rascada nen, cap rascada !!

dilluns, 1 de novembre del 2010

TRABUCAIRES + 1

Amb una trucada et canvia el finde, (a mi em va permetre anar a realitzar la cursa del Senglar a Mediona), aquest canvi va provocar que pogués despertar al Jordi que s´havia passat amb això d´enderrerir hores pel canvi horari !! i aquest canvi va provocar que poguessim estar tots tres a la cursa del Senglar.
A Mediona el sol surt minsament, però tota la nit de pluja fa presagiar un recorregut "fangós". Avui igual que a capellades, el Txema també s´ha afegit a la festa, bé prou feina tindrem si el podem seguir uns metres !!! ( peazo zancada que tiene el mozo !!! ) el pròxim dia li posem pedres a les bambes !!!!
Però com diu la dita: si no puedes con el enemigo unete a él, i estem en negociacions per donar-li una plaça dins dels trabucaires, això si Txema, l´equipament l´has d´unificar, no pot ser això de venir d´incògnit !!!!
Al final resulta que tenim copa ( de coca cola !!!) i trofeu ( entrepà de botifarra ), la foto mostra el nostre nerviosisme per no saber estar en el podi, és que lo nostre és participar ....... i sortir vius !!!!
Classificacions

Així doncs, esperant resposta de la nova promesa de l´Anoia ( Txema veus que et dono peixet) i pensant en això de còrrer, em paro a recordar aquelles grans paraules del sabi : SI TENS PRESA, .... SURT ABANS DE CASA !!!!!!

dissabte, 30 d’octubre del 2010

SI BREVE.. DOS VECES DURO

Ara fa dies que no sortim amb bici, amb això de les curses, l´escalada, la feina, el canvi d´horari ..... bé que tenim la bici una mica "aparcada" i mai millor dit. Avui però, la meteo ha volgut que desprès de descartar l´escalada de la roqui, ens enrecordem de la "màquina". Com que tenim Olesa, Esparreguera, Collbató, El bruc, molt vist ens endinsem a terres anoienques, i per això busquem algun itinerari que sigui interessant. Al final ens dirigim cap a Montbui, i posats a fer alguna cosa curta ( a l´endemà el Jordi i l´Ivan corren la Cursa del Senglar ) doncs volen quelcom "light", i com que em deixen escollir l´itinerari, doncs els hi foto en una "botifarra" de cal deu, ja que pugem la Tossa per la seva cara nordoest, ahi es ná !!!! Desprès cap a la Censada falta gent, i un cop aquí , xq no arribar-nos a la Fou ?, total aquest "xiquets" tampoc em diuen el contrari !!!! doncs vinga, pim pam toma lacasitos !!! Finalment però no els puc enganyar més i l´Ivan talla "la descoberta" a Tous, d´on tornarem per carretera a Igualada. Al final 30 km prou interessants, a la pròxima em torneu a deixar a mi escollir intinerari !!!! ..... sempre fàcil, no ho dubteu !!!!