dimarts, 27 de setembre del 2011

QUE QUÈ TENIM !!!!

Som diumenge i fa sol. Avui toca costa ( atenció que no dic platja !!!!) i dic costa ja que la sortida d'avui la farem a les proximitats de la Cala Montgó. Sortida de "sirenitos", el deivid ( que ja té brànquies) i un servidor ( que busca l'ingravidesa de l'element per desplaçar-se).
Tot xerrant al barco, mentre ens aproximem a la zona de busseig, anem parlant i recordant la última activitat que vàrem fer plegats .... l´Elbrus !!!!!! sembla doncs que això dels submarinistes alpinistes "és lo que se lleva!!!", i sembla que som d´una pasta "especial" ja que al barco sembla que no hi som ( i mira que sóc gran .....) però millor així, d´aquesta manera podem xerrar tranquil.lament i gaudir del moment.
Xerrem, fem plans, com sempre, qui si a l´hivern, que si a l´estiu que si anem aquí, que si anem allà ..... no tenim solució, estem malalts, però malalts, malalts, de roca, de neu, d´aigua, (potser d'aquí poc d'aire ?) en definitiva, que volem fer de tot, per tot arreu i sempre, i això ens porta a pensar en que som afortunats.
I som afortunats pel lloc on ens ha tocat viure, com diria aquell anunci .... QUE QUÈ TENIM ?: Tenim els Pirineus amb els seus cims nevats i de roca, el Cadí amb les seves canals i llàgrimes de gel, tenim les parets de Montserrat, Collegats, Montrebei i Siurana on dansar amb la roca, el Mar Mediterrani per recórrer tot el seu litoral amb kaiac o descobrir les profunditats de les Medes, de les Formigues tot fent submarinisme, esquí, espeleo, barrancs, btt ...... d'est a oest i de sud a Nord, tenim un "país petit" ( com deia la cançó) on tot queda a prop, però que fa sentir molt lluny ...... TOT AIXÒ TENIM !!!!!
I arriba el moment del capbussament, tot són preses i suors, és el moment de recordar tot el que t'han ensenyat ( i ja fa un any !!!), no fos cas ......... però sembla que la formació i les pautes de seguretat han funcionat, salto i no m'enfonso ( sort de mi !!!). Després de l'explicació de la ruta que ens han fet al barco ( resulta que no tenim cap tipus de guia !!!!) ja podem "bussejar" sols, suposo que el deivid va tranquil, ja que sap que no li portaré la contraria ( tampoc tinc com dir-li a sota aigua !!!!) per tant glu, glu i cap avall !!!! silenci .........
Tranquil.litat i silenci ..... no hi ha res més, un entorn novedós i per descobrir, on pots "flotar" tant físicament com visualment, com dèiem fa un moment QUE QUÈ TENIM ? ..... SORT, TENIM MOLTA SORT, DE PODER VIURE AQUEST MOMENTS AMB ELS AMICS ..... AIXÒ ÉS EL QUE TENIM !!!!!!

dimarts, 20 de setembre del 2011

SOMNIS DE LLEGENDA

Hi ha activitats, moments que són especials i aquest diumenge hem viscut un d'ells. Parlar del Cavall Bernat es parlar de l'agulla per excel.lència de Montserrat, tothom ha volgut pujar en un moment o un altre, tothom a volgut ser "cavaller" ...... es igual que estiguis fent, si hi ets a prop la mires, somies ....... penses com deuria ser la primera vegada ..... aventura amb majúscules !!!!


Per fer-ho anar bé, decidim anar a fer la normal, ja que el temps no el tenim tot amb nosaltres, així que decidim fer una activitat "complerta", i l'aproximació al cavall la farem pel monestir, per camins encara no "explorats" fins el moment ( així viurem aquesta sensació de descobrir !!!). Com sempre Montserrat no ens deixa indiferents, i el camí esdevé una altre finestra oberta d'on observar una nova perspectiva de la Muntanya Serrada (avui però no disfrutarem sols, ja que ens trobem amb tots els participants de la Montserrat Matagalls que arriben exhaust al monestir).



Un cop a peu de via, decidim la tàctica. Realment la primera reunió es troba als peus del diedre, desprès d'un flanqueig "curiós", per tant pugem fins a una alzina que servirà com a anclatge natural per assegurar al primer. "Aquest" cop em toca a mi !!!! ( je, je i que així continuï !!!). Arribar a la reunió suposa trencar una primera barrera psicològica, pel fred, per la via, pel pati, tot sembla estar en contra .... però "a las penas alegrias!!!" que diria aquell. Un cop a la R, decidim que en vindrà un més de la cordada i llavors faré el segon llarg, per tal d'estar "còmodes" a aquesta primera R.

Quan veus aquest diedre, penses en la seva primera ascensió, com amb els mitjans que tenien s'endinsàven en aquestes aventures, allò si que era autèntic!!!!, però estar aquí, escalant la mateixa roca en la que ells ho van fer, t'endinsa en aquesta mística, i a més es tracta del cavall Bernat ...... sobren les paraules. Un cop a la segona R, els hi toca a l'Iván i al Jordi. Fa vent i la temperatura es fresca, així que no podem perdre massa temps, ja que comencen a venir els tremolors ( pel fred i per la berruga a superar, oi ?).

Només queda l'últim llarg i ja ho tindrem, serem cavallers, serem feliços, gelats però feliços !!!!! bé potser no del tot ..... ara toca la Punsola-Renui....... no canviarem ..... encara no hem baixat que ja volem pujar per l´altre via amb "pes específic" del cavall, ...... com més tenim més volem !!!!!! Toca baixar, ràpid i segur, ja que el vent bufa i les mans comencen a patir la falta d'escalfor ( important detall per fer ràpels amb condicions, oi ?) per tant pim, pam llença cordes i anem avall on ens espera el moment del "gaudiment", i llavors sí, l'escalada s´acava quan toques novament amb els peus a terra, abans no !!!! abans et mantens amb tensió, que no falli res, que tot estigui lligat ( mai millor dit) ..... i un cop a terra, abraçades i alegria, no es per menys, avui hem estat els protagonistes, avui hem estat "tots uns cavallers"

dimecres, 14 de setembre del 2011

QUI NO TÉ CAP ..... TÉ BLACKBERRY !!!!

Doncs el que tenen les preses, avui toca via llarga, però abans ..... vine de barcelona, fes el bocata, postres i cafè ( la religió és la religió) ..... posa´t la roba d´escalada, aigua, motxilla, material al cotxe ...... ja ho tenim tot, tot no ...... avui no he agafat la càmara ( la mateixa que m´han regalat els companys per sortir al blog !!!).... me cagon en la ...... avui que anem a la escabroni escapullini ( i ara que penjaré en el blog ?), però .... tenim plan B !!!! B de Blackberry !!!! així doncs la qüestió imatge la tenim solucionada, ara només toca la qüestió escalatti !!!!


Realment el primer llarg et fa pensar que si totes les xapes estan tan allunyades com aquest tram, potser quan arribem al IV la cosa anirà justa, però la roca et fa agafar confiança i finalment, arribes a la primera R pensant que ha estat un bon llarg. El segon resulta més senzill, i més curt també, per tant veiem que la via ens donarà una bona tarda d´escalada. El tercer tram l'obre Iván, per ser de tots el més curt i amb amb unes xapes més propores ( per que també gaudexi, no m´ho quedaré tot jo !!) i finalment arriba el quart i últim llarg, no caldrà que digui res, si hi heu estat ja sabeu com va ..... travessia, canvi de placa i ......... verticalitat, i bona presa, tota una tirada per fer-se "hooligan" de la roca montserratina, simplement .... animalllllllll !!!! Però encara ens queda rapelar i fins i tot en això aquesta via és gratificant ja que el primer dels ràpels, un volat et deixa que contemplis tot el que t´embolta !!! amb les ultimes llums arribem al cotxe, plens d´energia i alegria, avui ha estat una gran tarda, llàstima que això s´acaba ...... les tardes s'escurcen !!!! ......PERÒ ENCARA TENIMS FRONTALS !!!!!!!!!!!!

dimarts, 13 de setembre del 2011

BUTIPOWER !!!!

Si es que som ..... ens proposem quelcom i ja estem, el cap fa mitja volta i ens obliga a entrenar, a passar calor,a fer kilometres ...... i esclar la rocaforttina la tenim a la volta de la cantonada ( 9 d'Octubre) i "el equiporrr" ja ha trobat una excusa per sortir a fer "biciclisme" pels puestos ... de manera descontrolada, animal, salvatge,

Hem quedat d´hora ( tant que ens trobem al primer bus de línea !!!!) per tal de fer kilòmetres amb la fresca ( que no es cap noia fresca de faldilles!!!!) i així intentarem fer el màxim de kilòmetres, però "fent variants" que sempre són boniques de conèixer.

Fins a Can Maçana el recorregut serà conegut, per tant no caldrà parar massa atenció, bé una mica sí que igual podría ser que punxessim, igual podría punxar el que "mai punxa", potser ara serà el que "punxa habitualment" .
En tot cas a Can Maçana, resulta que parem per fer una "kit kat", però la sabiesa i l´experiència demostra que quan el teu cos et dona una senyal s'ha d'escoltar, i el meu m'envia una soroll com quelcom que es queixa, com quelcom que és buit .... i si parem a esmorzar "com déu mana" !! m'està dient !!! fem una poma "dolça" i ens reservem per la "barreta energètica".
Avui la barreta és de "butipower", amb una mica de "alligel" per tal de fer-ho baixar tot plegat, i mira, sembla que el cos ha deixat de queixar-se (coses de la ciència !!!), així que després de "l'habituallament" tenim prou benzina per estar fins a les 14:00 "dando pedales"

Baixades per corriols inhexistents, vegetació, amunt i avall, suant la "butipower" en definitiva, més feliços que uns tornavissos !!!! ( el que fa tenir el cos content, i satisfet !!!) total que ara ja només toca recollir-nos que les "alarmes" comencem a sonar ...... 50 km sembla prou testimoni per fer palés que una bona "butipower" t'ajuda a fer millor el camí, esperem que a la rocaforttina n´hi hagi, com a mínim "xocopower" i "cigrogels" !!!!

nota: Falta correcció, ho sento !!!

dijous, 8 de setembre del 2011

NI FET A MIDA

Avui tocava via llarga, tot i ser entre setmana, tot i tenir incògnites sobre l'aspecte físic ( de la caiguda de fa dies, encara tinc un parell de dits "emprenyats"), tot i que no érem els que hi teniem que ser, si el cap diu que toca via llarga...doncs toca via llarga!!!

Tenia l'ull posat en la via Full Equip de La Codolosa, i allà que ens hi anem ( bé l'ull l´hi tenia posat jo, ja que el Ivan no tenia ni idea !!!). Total que de camí a la via li explico que es trobarà .... un 6a, un 5c... com, que dius 6a, però, vols dir ?........ je, je,je això li passa per confiar en ..... una persona assenyada com jo !!!!
El primer llarg ( hi ha un parabolt desmontat a l´inici per identificar-ho) ,puja per un seguit d'esglaons que vas superant per aquí i per allà i que no suposen cap problema fins arribar a la primera reunió, molt fàcil de localitzar ja que a la seva dreta hi ha un triangle de roca, a modus de pont de roca, molt evident i clara.
Fins aquí tot clar i català. Ara bé, a la sortida d´aquesta "R" hi ha el pas que li dóna 6a a la via, un pas atlètic i de força, on el més complicat es "xapar" la segona xapa. Després és un V amb certa verticalitat molt "disfrutón". Tot i això i veient com ha anat el tema , decideixo muntar reunió a la veina via dels "Campions" ( oberta el maig de 2011) per tal de vigilar els moviments del Ivan...no fos cas...

Utilitzant tots els elements possibles de progressió, Iván va pujant amb ungles i " dents", i agraeix el "gest" de muntar aquesta segona reunió, ja que tenir-me " a vista" li proporciona més tranquil.litat en cas de "complicació", i aprofitant l'avinentesa li faig un book de fotos que "ni fet a mida!!".

Arribats a la nostra segona reunió, li comento que en el llarg que ens queda, hi ha l'altre pas que li dóna "caràcter" a la via, però que segons he vist, hi ha l'opció de continuar cap amunt per un tram que no coneixia ( aquesta nova via dels campions) i que no deu ser mes d'un IV/IV+, i que si el vol obrir ell doncs ...... li ofereixo de regal !!!

Doncs dit i fet, contempla millor la segona opció que la primera ( potser la tibada feta, tenia un xic de culpa) i monta el tercer llarg d'uns 15 metres per gaudiment del presentable !!!, és a dir, que "ni fet a mida", disfrute "pa uno i pa otro" !!!!

Ara ja només toca rapelar i pendre la determinació de tornar a la Full Equip per finalitzar-la amb "aquell" que no va poder venir en un dia tal que d'avui " mira que es de ser buena persona!!!! "

diumenge, 4 de setembre del 2011

DE MAL A MILLOR

Encara no sabem com, però el diumenge 4 vàrem fer "i acabar" ( milagro !!!!) la Cebrianenca 2011 . I no serà perquè no vàrem tenir contratemps a superar ....... Ja en el moment de l'inscripció primers problemilles. Resulta
que l'Iván no tenia bici ( que dius ... una pedalada sense bici ? va a ser que no !!!) però aconseguim bici ( merci Àfrica !!!!), el Jordi estava més dins que fóra de ser-hi, però al final ..... (merci Àfrica ?), total solucionat el tema "motriu" de l'Iván, i l'inscripció del Jordi, ja només quedava que jo també posés el meu granet de sorra i ...... Ja tinc títol de pilot !!!!! ( com a mínim les pràctiques de vol van sortir prou bé, llàstima de l'aterratge, veritat Ramon ?), resulta que el divendres s'estrenava el nou "número" del
Circ du Solei ( llàstima que va ser només una única actuació) i vaig patir una caiguda que per sort no va acabar malament (i mira que tenia tots els números del sorteig !!!!). Superats aquests contratemps a les 8:15 del diumenge estem a puesto, però encara teníem un últim
"esglaó" a superar ..... l'Iván s'ha deixat el casc !!!!! ( imprescindible per fer la cursa), encara sort que l'alcalde de Sant Cebrià de Vallalta en va aconseguir un a 5 minuts de l'inici !!!!!! ( té el nostre vot pel que calgui
!!!).
I ara sí, ara estem dins !!! comencem a pedalar ........ ostia si ho sabem potser no ens esforcem tant !!! renoi quins 15 km de pujada(veure perfil), però la cosa no queda aquí, després de la pujada sempre ve la baixada, sinònim de gaudir, bé això si no caus !!!!!, tots
tres vàrem"tastar" la "suor freda"
del moment en que et dius: ara deixo de ser persona i passo a ser "croqueta" !!!!! ......... però el que són les coses, al final arribem tot sencers a la meta, amb una rialla de banda a banda, i que no ens toca res al sorteig ? i què !!! nosaltres avui ja hem guanyat ( estem sencers !!!!), així que aprofitem l'avinentesa i entre un massatge jo ( per recuperar la patacada del divendres) i un bon àpat al xiringuito Hidalgo d'Arenys de mar ....... HEM ACABAT FETS UNS REIS !!!!! i contràriament el que diu la dita: lo que mal empieza..... BIEN acaba !!!!! ....sometimes