diumenge, 30 de setembre del 2012

TRAINING FANGTASTICO !!!!


View Training Fangtastico in a larger map

Dia d'entrenament enfocat a la Rocaforttina del pròxim diumenge 7 d'Octubre, i que comença accelerat ja que de sobte caic del llit, havíem quedat a les 7:30 i eren les 7:15  .... coses de la vida !!!! corre, corre, corre !!!!!  Teniem previst realitzar el recorregut de la pedalada que es realitza a Esparreguera el 14 d´Octubre ( track en mano) però resulta que les falles mecàniques es van succeïnt de mica en mica, el tubbeles (sistema antipunxades) enlloc d'evitar problemes en crea, els bassals d'aigua que semblen inofensius són profunds com les fosses marines, i a més embruten la mecànica de forma que els canvis, les cadenes no "giren" com ho haurien de fer i el fang, ai el fang .... s´enganxa a tot i fa que els kilos de més facin nosa ( i se de que parlo ...) total, que al final acabem a Collbató desprès de 31 km abans del que teniem previst, però com sempre en aquests casos ....... tenim salut i estem contents, que al final és el que compta !!!!  millor abandonar avui que el dia de la Rocaforttina !!!!
 

dimarts, 25 de setembre del 2012

EL DESTÍ ENS HI PORTA ......

Doncs és divendres i cal aprofitar el temps, que sembla que el finde "promete". Ara feia molt de temps que no coincidíem amb els "Marinus", que ens esperen al Refugi de Conangles ( ells han estat fent la volta del Segell a la Vall d´Aran ) i  farem "alguna cosa" plegats. Encara no tenim clar que farem... i no serà fins l'esmorzar de l'endemà que resoldrem el dubte ..... ja que el divendres al vespre i a l'arribar al refugi, sssshhhhhhhhh ja dormen ......
Doncs "lo dicho", durant l'esmorzar de dissabte ( 7:00h ) ens expliquem la vida i finalment,  decidim "que fer". Pujarem pel Port de Rius (Vall de Conangles) per saltar cap a la Vall de Besiberri entre alguns dels colls que el mapa ens marca com a "caminio orientatiu" ( je, je ...... es nota que anem amb el Manel a les primeres de canvi) i dormir al refugi lliure dels Bessiberris.

Pujar al port de Rius  ens porta unes dues hores, temps previst, ja que es fa molt desnivell en poc tros, a més paga la pena, ja que ens dóna accés al Lac de Rius, postal de muntanya extraordinària. Un cop superat aquest, abandonem el GR11  ( camí que portavem fins al moment sortint del Refugi de Conangles) per endinsar-nos cap al Lac de Tòrt de Rius. Inicialment el nostre "suposat" camí ens ha de portar per la riba dreta del llac, però no hi veiem cap traça evident ( ni rastre de vida !!!!) , per tant, escollim el camí més evident ( fitat) que transcòrrer per la riba esquerre.

Són aproxiamdament dos quarts de dues...fem un pit stop!!!. Hem superat l'Estanh dera Colhada, i si volem saltar a la Vall de Bessiberri  pel coll que sembla més evident,  cal retrocedir, "tot i que" sempre tenim l'opció "salvatge" i passar pel Còth dera Canau de Rius . Quina por, tota una tartera sense camí evident per nosaltres !!!! ... i efectivament comencen a sorgir els primers dubtes...Sincerament ... estava clar que tindríem motín!!!!. El sector femení, que acostuma a èsser el del seny (segons elles evidentment).... mostren els seus dubtes i el sector masculí cansat de moltes batalles i sabent quin serà el final ( en mi casa mando yo con permiso de mi mujer !!!! oi?) tenim clar que si hi ha una alternativa cal proposar-la ara!!! i EFECTIVAMENT, resulta que aquesta finalment ens porta al Lac de Mar i Refugi dera Restanca.


El millor de tot plegat, es que sense saber-ho ( bé jo si que ho sabia !!!) estàvem fent el recorregut que inicialment havia mirat en el mateix moment que el Manel em va dir que mirés alguna cosa a fer aprop de Conangles , però a l´esmorzar una cosa va portar a l'altre i mira... un dels meus objectius era visitar aquest Lac. Fa temps que vaig veure una fotografia seva des de la Colhada de Lac de Mar, encara no en sabia de caminar per la muntanya, i em va captivar per la seva plasticitat i bellesa, i feia molt temps que ho perseguia, però semblava que els cims m´allunyaven de fer-hi una visita ( excuses, sempre excuses !!!), però vet aquí, sense buscar-ho del tot, tenint uns plans diferents, resulta que el "destí" ( amb una mica d'ajuda femenina, i de gastroenteritis de la Salvi ) m´ho van posar en safata, oohhhhh el moment del de treure el nas ..... efectivament val la pena treure'l en aquest racó dels Pirineus .....


En tot cas, 8 hores d'activitat tampoc fan fàstic a ningú !!! un cop al Refugi, descans, "pica-pica" i a gaudir .... hi ha res millor? . Per l'endemà ens reservàvem el retorn de 4/5 a hors tot passant pel GR11, pel Circ de Rius, un racó també interessant, però no tant bonic com el dissabte, on vas trobant petites perles en forma de lacs que fan que al finalitzar la volta hagis confeccionat un gran collar d'imatges  i racons que fan encara més gran aquests Pirineus nostres, aquest Pirineus de postal !!!!!

dilluns, 17 de setembre del 2012

YO PRIME, TU SECOND !!!

Moltes vegades resulta que el més difícil d'un barranc no és el barranc propiament ( salts, rapels, aigua .... ) sinó  que el seu accés  es torna com un malsón que et persegueix cada vega que vas a fer un barranc. És el cas del Barranc de les Anelles, que s'accedeix a partir de la població de CERET.  No es que sigui particularment complicada, però un dia per un mercat medieval, el diumenge per una cursa .... renoi que tota activitat cultural que es fa a CERET contempla tancar l'accés a la Carretera D13F ( que precisament és la que ens dona accés al barranc !!!), ja es casualitat que sempre que hi he anat , per una cosa o altre .... CARRETERA "REGULADA".

En tot cas, desprès de parla amb la Gendarmerie,  " pa alla no!!! pa aqui !!! o montamos una mesa ", i amanir la cursa amb música "ambiente" ( per animar als corredors el nostre cotxe semblava el d´una rua !!) aconseguim arribar a la carretera desitjada,  por fin !!! banyadors, neoprens, arnesos, cascs ...... cap al barranc que hi falta gent.

 L'entrada d'aquest barranc es d'allò més espectacular, ja sigui pel rapel de 27 o per la possibilitat de saltar de 12 metres, una u altre opció no et deixen indiferent. El salt es sobretot psicològic ( si tens dos dits de seny no el saltes bàsicament ...) però com d'això a l'EGAN anem escasos ...... efectivament el trio "calavera" , saltooooooooo !!!!! ( i això que l'Elvira " es volia esperar al passamà ...... i va ser el primer en saltar !!!! si es que !!!!) en tot cas, aquest salt em porta molts records ( Sr. Mena encara ets capaç de caminar per les parets ???? je, je)
 Desprès es succeixen tot un seguit de salts i ràpels que fan que el barranc sigui d'allò més divertit, bé divertit, divertit ..... quan a algú "quasi bé" te una luxació en la espatlla  la diversió queda "congelada" sort que el tio està com un "toro" i la cosa no va anar a més ..... si ja li tinc dit, tu deixa que el "veterano" obri camí que desprès de mi l'aigua queda "estovada" !!!!!!

Ensurt superat, el grup "COLEGUITAS ELVIRA"  arriba al final del barranc, tot havent superat amb escreix el finde barranquero, EGAN NO LIMITS,  encara que com no podia ser d´una altre manera, finalitzem el dia d'avui  amb pur estil  EGAN, descobrint un nou camí de retorn al més estil senglar, amunt, amunt i tot ple d'esbarzers  que  aquí al EGAN som molt animlas, o fins i tot diria que encara més que animals !!! Salut a tot/es i la pròxima Xavi  demana el currículum dels ajudants ....que mira que passa !!!! que s'apunta qualsevol i la lia !!! .... te rie ????

diumenge, 16 de setembre del 2012

QUI ÉS L´ÚLTIM ?

Pensar en el Llech a l'estiu vol dir gent, si pensem en Llech a l'estiu i dissabte, vol dir molta gent, si pensem en Llech a l'estiu en dissabte a les 12:00, llavors es més gent que molta gent ..... i si a més a més es l´'ultim dia que es permès fer-ho LA OSTIA DE GENT !!!! .....efecivament el pàrking així ho reflexava, però .... era el dia.

Resulta que l'Elvira, havia programat una d´aquestes sortides en que ell coneix a tothom però tothom no coneix a ningú ( se entiende !!!!),  per tant era un dia en que tot fent un barranc ( el aquapark natural del Llech) aniríem coneixent al company/a que salta, rapela, desgrimpa ..... lanzadeixa al costat nostre ( el que anava al meu costat sempre anava cagat, no ho entenc .....amb lo bona persona que sóc).

Des de el principi queden clars els dos grups de persones que composen el grup, els assenyats ( que rapelen si no ho veuen clar) i els NO assenyats ( que salten quan NO ho veuen tampoc clar ) i dins dels NO assenyats un subgrup dels MENYS ASSENYATS ( els que ho salten tot)..... a que no sabeu en quin grup anava el Xavi? ..... correcte al del FRONT FLIP !!!! (cal destacar  al grup que seu quan vol i com vol, oi Roger? POM !!!! quin cul deus tenir !!!!)


Doncs a poc a poc arribem al punt de NO RETORNO,  no calen explicacions a la LANZADERA ... si és donen és pitjor que si no es donen ..... deixa't lliscar, porta el cos ben estirat que la fortuna farà la resta, no ? aquestes haurien de ser les explicacions, en el moment que poses el cul a la pedra i llisques ....... agafa't fort que ve l'adrenalina DE CARA !!!!! no hi ha res millor que sentir aquesta ingravidesa en el cos ......je, je, que estamus muy locus !!!!!!


Desprès d'aquesta "batzegada" ara ja toca més relax, uns tobogans i l'únic ràpel obligat de tot el barranc permeten arribar al final amb una mica de fred, però amb el sarró ben ple d'anècdotes, rialles, emocions i experiències que segur que recordarem per molt temps, ja que al final és per això que gaudim tant d'aquestes vivències, pel record que ens impregna la ment ...... segur que ningú recordarà la pujada i el retorn, segur que tothom recordarà la LANZADERA , oi?




dimarts, 11 de setembre del 2012

JO TAMBÉ SÓC CATALÀ !!!!



"demà cal fer una cosa llarga i diferent" .......aquesta va ser la frase que va caldre dir al Ramón per en uns milisegons rebre la resposta de: "doncs anem al "centre geogràfic" de catalunya ( osties, ara m´he cagat vaig pensar !!)

Resulta que n'havien sentit parlar molt sobre aquesta ruta, uns 50/60 km des de Collbató i mira com aquell que no vol la cosa, va i ens ho deixa anar .... doncs ara va i acceptem !!! ( si la ment humana fos més intel.ligent ......) així doncs a les 7:30 a Collbató, que és dia de DIADA !!! i aquest any pinta IMPORTANT !!!

Resulta que sense saber-ho ens hem afegit a un munt de catalans que aquest dia i des de fa més de 30 anys realitzen una aplec disfrutant de la seva catalanitat, al Cogulló de Can Torre, al terme Municipal de Castellfollit del Boix, ( el que molta gent coneix com a centre geogràfic de Catalunya, tot i que segons sembla realment aquest mèrit és de la població de Pinós al Solsonés, .... caldrà investigar!!!).

A nosaltres però ens és ben igual, por "la voluntad" ens dones botifarra i "fuel" per disfrutar de la catalanitat total, així doncs no cal que els "nostres" polítics capitalitzin la nostra presència en una manifestació per dir que ara sí, que ara se senten recolzats, és que potser han estat sords tots aquests anys ???? però bé aixó es pa d´un altre paner, m'agrada molt més aquesta manera de "reivindicar" la meva llibertat a dir que sóc català !!!


Feta la foto de rigor, amb un somriure de pam ( no sé si el fuel hi té alguna cosa a veure) ens sentim amb prou forces per tornar a Collbató ( si fins aquí hem fet 28 km sembla que ara ens tocarà "desfer camí")


Així doncs, toca baixar, fins i tot els gats es posen a bon recaude per no ser atropellats ....... mishima, mishima, ..... com tirin de la cadena veuràs on va a parar el gat !!!!!, conyes apart, toca fer kilomètres amb tota la calor, però, aquesta es la el.lecció d´avui .... diferent i llarg ..... i nosaltres "con estos pelos" però el record i la proximitat del descans fa que les nostres cames treguin forces de la botifarra and company.
  
Abans però resta estar encara atents i no caure el "les trampes" que el recorregut ens amaga !!! cuidaooooooo, que més que un forat sembla "la entrada del infierno!!!!!". 54 , 55, i finalment 56 km !!! vaja que hem clavat la tornada per no fer ni de més ni de menys. I com diu aquell, avui ha estat una sortida de les bones i de les boniques i això ÉS SER CLAR I CATALÀ !!!!!

Ver Btt - cogulló de can Torre 877 mts en un mapa más grande

POLE, POLE MY FRIEND


Sempre he dit que l'Aneto a l'estiu es un malsón. La seva ruta normal per la Renclusa, portillón ..... és fa interminable, i si no hi ha un mantell nival que permeti anar amb esquís, que voleu que us digui, a mi no m´hi veuran ( bé segur que alguna excusar trobaré per tornar a fer-ho). 


Aquest finde va caldre ben poc per decidir que ens anàvem a l'Aneto per Coronas. Una trucada del Lluis demanant info de l'Aneto va fer que em possés en modo "busqueda i captura" i allà que ens hi vàrem afegir la  Salvi i jo. La ruta escollida per Coronas, sense dubtes ( jo feia temps que ho havia fet per aquesta ruta, igual que el Lluis, però la Salvi i l´Anna - el seu primer Aneto - no ho coneixien)


La ruta comença al refugi de Pescadors de Coronas, no vàrem arribar amb bus, ja que la pista és tancada i calia reservar les forces per l'endemà, això i que la meteo donava pluges per la tarda ( i el matí l'havíem aprofitat per fer la Ferrata de la Foradada del Toscar) i a les 17:00 no són hores per pujar caminant per la pista que fa 9 km. ENCERTADA !! arribar al refugi amb el bus i es posa a ploure, l'hem clavat.


Per a l'endamà donen pluges a partir del migdia, caldrà anar d´hora si volem tenir opcions, parlem els quatre i ho tenim clar, a les 5:00 toca diana ( bé realment va tocar diana, trompeta, i tambors a les 4:00 ja que algú del refugi va deixar sonar la seva alarma tant temps que ja hem coneixia la melodia, fins que el varem parar NOSALTRES !!! manda coj.....) però aprofitem aquesta hora ( ho sento Lluis tu no ho vas poder fer) per descansar un xic més.


Ver Aneto x Coronas en un mapa más grande


Esmorzar, material, tot llest, són les 5:45 i comencem a caminar, som els primers del dia en direcció a l'Aneto, comencem a entrar al bosc, ajustem tema de "lluminositat" per poder veure fites i camí, el ritme és el que toca, ni ràpid però tampoc lent, per poder seguir sense problemes el nostre camí, ràpidament dos parelles ens passen, van ràpids, tant que es perden en un tres i no res, "la poténcia sin control ......", ara ens tornen a seguir.


Continuem al nostre ritme, l'horari es bó, les parelles ens tornen a avançar, una d'elles marxa cap a la cresta de Llosás ( que extrany ahir no deia pas que volgués fer aquesta cresta, és més semblava força confós sobre l´itinerari, però ....) l'altre parella segueix el camí bo, però es va aturant i ens va "esperant" per confirmar que van pel bon camí.


Nosaltres " a lo nuestro" en poc més de tres hores estem al Coll de Coronas, anem molt bé, les noies fins i tot van xerrant ( no me lo puede de creer!!!) al superar el Coll una petita placa de gel ens fa parar atenció, observo amb tristesa que el Glaciar de l'Aneto es irreconeixible, quina llàstima observar que any darrera any va quedant menys gruix. Per no posar grampons, decidim entrar en la cresta que d'accés a l'avantcim que tot i ser un 3300 no té nom en el NOSTRE mapa, nosaltres el bategem com EL NOSTRE, per això de que hi passem, és de llei, no? ( realment però aquesta punta és diu Punta Oliveras de 3298 mts, que voleu que us digui m´agrada més EL NOSTRE nom)

Així doncs ens felicitem per aquest primer cim i tot segui a por el "amigo" mahoma ( algun dia explicaré quin és el motiu d`aquest nom) i pim, pam, pum...... bocadillo de atún, no hi ha cap problema en superar aquest últim "escollo" per arribar en poc menys de 5 hores al cim del "coloso" dels Pirineus, som feliços ( menys que l'Anna) i podem transmetre la felicitat amb guats als nostres amics  (coses de les tecnologies), ara només toca baixar, abans però fem una ullada al voltant, esperem que la propera vegada el paisatge sigui ben diferent, tot blanc i grandiós !!!! 
 
Ara ja només toca el descens, però com hem vingut dient en tota la pujada, pole, pole my friend ...que així es fa camí  !!!! 

QUI LA BUSCA ..... LA TROBA

Aquest any no pot ser més rodó, finalment un altre objectiu aconseguit ( i mira que n´hi han !!!), feia un parell d'anys que perseguia realitzar la Via Ferrada de la Foradada del Toscar, aprofitant la combinació amb alguna de les activitats a Benasque ( i mira que no han estat poques) però sempre hi havia quelcom que no permetia fer-la., la meteo, el temps, les ganes .....

Doncs bé, al final sense gairabé buscar-ho, aquest cap de setmana ha sorgit la oportunitat. Aprofitarem que som a la vall per intentar  l'Aneto per Coronas, el matí del dissabte ens apropem gairabé fins al primer esglaó amb el cotxe del Lluis ( l'Anna ho fa a peu ja que es més esportista que nosaltres!!!), ja que la pista d'aproximació es pot fer amb 4x4, i ja sabem com les gasta el LandCruiser del Lluis ......


Al arribar ja hi veiem gent enganxada a la primera part, nosaltres però aprofitarem per esmorzar, amb la xerrera ens hem passat l'últim bar on podíem fer-ho ( ara ja sabem que hem de fer per perdre kilos .... xerrar i xerrar !!!!). Però no ens quedem pas amb gana, ja que portàvem "bocadills" de casa. 


L'accés doncs immediat ( si tens 4x4 = 16) en cas contrari 20 min., i allà que ens aproximem immediatament. La primera part de la via es realment bonica, molt vertical i buscant sempre la part més estètica. Un cop ets al capdamunt de la primera agulla o cim ( en farem un segon)  les vistes són magnífiques i el fet de trobar-se en una agulla sempre motiva ( semblem voltors !!!).
  

 Desprès s´inicia un descens per fer-nos arribar a un pont prou curiós per la seva construcció, sobretot per les reixes que han utilitzat per fer la part inferior, i  a partir d´aquí ja anem superant diferents terrasses per assolir el segon dels cims. 

Un cop aquí baixarem per camí ( o per tartera si ets de l'EGAN !! ) i en aproximadament 2:30 ja tornem a ser en el cotxe, tot just per "olorar" com tornar a entrar més gent a la ferrata ( resulta que és prou sol.licitada !!!) realment, val la pena fer-hi una visita .... o dos !!!!


dimarts, 4 de setembre del 2012

HYPOTHERMIC LARRI



I per fi el dia arribar ...... desprès de la llarga travessia, de metres de ràpels realitzats, de salts, tobogans, aigua .... d'un grapat d'experiència aconseguida realitzant descensos " a diestro i siniestro" ( bé menys l'Ivan que ha agafat un "atajo", ja que amb poc més de 10 descensos ja ha fet el Núria, Sa Fosca,  ... pa flipar!!!) som a la entrada de La Larri barranc destijat per la meva persona des de el moment que vaig veure'l en una guia del Patrick Guimat ara fa un grapat d'anys  (obridor del descens). A més el dia desitjat és dels que ens fa homes, amb una isozero a 2000 metres i pensant que l'entrada del barranc es troba una mica per damunt d'aquesta alçada ..... i si afegim que fa un vent que llença l'aigua del ressalt cap amunt (el mundo al revés!!!) ........ i si a més us dic que jo mai m'havia posat la caputxa gràcies a la meva "capa corporal protectora" i vaig fer tot el barranc amb ella ........ EFECTIVAMENT, el fred era el més gran del nostres problemes, més que els ràpels de 55 mts., o les estretors del curs de l'agua, o el drossage d'aquí o d'allà, o l'aproximació  (per cert 2 horetes també amb vent i fred, que no és moc de pav !!) ..... tot això va quedar en segon pla quan vàrem tenir clar que hauriem de lluitar contra "la hipotèrmia" ja que el fred era PA FLIPAR, PALABRA !!!! però ....... hi havia tantes ganes !!!!! els ànims eren tan grans!!!!!  l'Elvira ho havia preparat tan bé !!!!!   ...... si cal a osties ens treiem el fred !!! pa dentro i a gaudir, que avui et fas adult amb això dels barrancs !!!! i a més sempre podrás dir ....... EN LAS PEORES CONDICIONES JAMÁS VIVIDAS !!!! oi Elvira ?

2 MEJOR QUE 3 !!!! ....



Encara no s'han posat les pedres del camí, que ja estem sortint d'Esparreguera amb la furgo del Pablo cap a Jorba, on ens espera el jove Elvira, que s'estrena com a cap de sortida del finde que promet ser "trencador". Completen el grup l'Ivan "coleccionista de barrancos alta gama" i el Sr. Baena "me falta un arnés" !!! ( sort de la planificació de l'Elvira!!!). Total desprès d'incidències i alguns kilòmetres "extres" arribarem a Bielsa on esmorzarem  i tot seguit cap a França, ja que els dos objectius de la jornada Neste de Saux i la Gela són a l'altre banda del Túnel de Bielsa.
Arribarem a la sortida del Saux i aparquem la furgo a la sortida del barranc, per tant toca remontar per carretera fins a la seva entrada ( triguem poc més de 30 min.), trigarem menys caminant que si ens ha d'agafar algun "francés" fent auto-stop ( mira que són raros estos franceses !!!) però arribem a l'entrada i ja tenim la primera feina, entrar abans que el grup que s'equipa al costat de la furgo, ja que desprès del Saux volem entrar al Gela, que es troba molt aprop. Fem el descens del Saux que ens deixa molt satisfets i GELATS, ja que la Tª de l'aigua i els núvols que apareixen i desapareixen fan que el dia no sigui "calurós". En tot cas ens deixa molt bon gust de boca, i per tant disfrutem com si d´un gelat es tractés ( ho dic per la fredor del descens). Però pim, pam, pum bocadillo de atún, ...... corre corre cap el Neste de Gela, que lluny de ser mes calent RESULTA QUE ES MÉS FRED, sort que no porta molta aigua !!!! si arriba a portar més som els primer FRIGOBARRANQUEROS del mercat !!! renoi, sort que a la sortida del barranc el dia ha millorat, encara que el vent encara bufa ..... esperem que ens porti a l'altre banda del túnel on la meteo acompanyi més ( falsa esperança !!!!).
Avui però, ja ens podem plantar, ja que encara que "il cappo" ens intenta "convencer" per fer un tercer, dos barrancs bé es mereixen un descans per menjar, no ? que sempre és millor dos barrancs i un bon apat, que tres barrancs i la panxa buida !!!!!!!!