dilluns, 26 d’octubre del 2009

ZOCO Patrocina: EL CARLIT 2921mts

Dins del calendari de sortides de l´EGAN, la proposta d´aquest finde era fer el Carlit, cim més alt de la Cerdanya, amb els seus 2921 mts. Per a l´esdeveniment, ens hem ajuntat membres de l´EGAN i simpatitzants, amb i sense canalla ( un total de 8 nens i 20 criatures, je, je), demostrant que en això de la muntanya el que es necessita són ganes de fer coses.
I si el principi de la sortida comença amb un bon sopar, segur que tot vindrà coll avall, encara que la meteo sigui incerta o algún "petit" li doni per "cantar" ..... per això sempre tenim el pacharàn que "ahoga las penas", veritat Salvi?


A l´endemà ja tenim l´equip montat, som 12 els caminadors que intentarem pujar al Carlit, tot i que la meteo no és del tot favorable.

Mentres el grup comença la seva ascensió, al refugi deixem als petits, tot descobrint que és això d´esmorzar en un refugi, ja que desprès faran la seva pròpia gesta, caminar per les bouilloses, descobrint estanys !!! per a molts d´ells la seva PRIMERA SORTIDA EGAN !!! tenim el futur garantit !!!!

Durant l´ascensió fotos per aquí i per allà, entre elles aquesta del Txema, m´agrada especialment, serà per la composició, pel verd de la jaqueta O PERQUÉ M´HO VA DEMANAR 100 VEGADES !!!!! company, us anyoràvem !!!!

A l´alçada de l´estany gelat és on comença realment el guany de desnivell, i és on tindrem en la jornada d´avui les millors vistes de la zona de les bulloses, ja que en el cim els núvols ens impediran veure molt més enllà.

En un tram de l´ascensió, la "primera nevada de la temporada" fa que tinguem que parar cura amb la nostra progressió, ja que el flanqueig que en una altre època seria poc més que una grimpada, ens exigeix col.locar molt bé peus i mans per no relliscar, tot i això el grup no té cap problema en superar aquest punt de la ruta.

Hi ha moments, que sense voler-ho hi ha química, en aquest cas fotógraf i fotografiada ho aconseguim ( serà per la suite nupcial Xavi?)

I desprès de 3 hores aproximadament, ens plantem els 12 al cim del Carlit, per a molts és la primera vegada per a d´altres la seva 8ª ascensió, si és que n´hi ha que tenen històric !!!

Ja de baixada, ens plou una mica, però amb els deures ja fets, fins i tot es fa agradable que l´aigua en mulli la cara, et fa sentir viu !!! Arribarem al refugi de les bulloses a les 15:30 desprès de gairabé 6 hores, amb l´alegria d ´haver passat un cap de setmana com els d´abans, com sempre han estat, al pur estir EGAN, on el que importa no és la gesta, són els COMPANYS AMB QUE LA VIUS !!!

THERMAL CANYONING by mama´s

Mai un barranc havia despertat tanta expectació, si li afegim que té una aproximació curta, un retorn inmediat, que és senzill I QUE ÉS TERMAL !!! la suma d´aquests factors ens dona com a resultat = BARRANC DE MAMA´S + GENT NOVELLA !!!!

Com que la gestió era complicada ( per la logística de "esos locos bajitos") necessitàvem un parc automobilístic prou ampli, vet aquí la prova.


Amb alegria, i devant de la seva descendència, les "mama´s" ( atenció a les infiltrades !!) mostren tot el seu potencial "barranquero". Per cert el pròxim dia cantem : Miren al pajarito !!! que menudo descontrol !!!!


I vet aquí que aquestes dones baixen amb alegria i xerinola, ( m´agradaria veure els pares si están tant contents !!!! eiiiiiiiiiii, això si que és un matí de risc eh companys !!!)

En el tobogan que hi ha abans del dos últims ràpels les families s´uneixen, ja que el barranc permet poder resseguirlo, i així tothom pot gaudir del barranc.


SSHH, Silenci, el grup com a bones femines paren atenció a les explicacions "del boss", mireu que nomès els homes estàn despistats ( si és que no aprenem !!).


I arrivem al plat fort, ràpel de 40 que ens deixa a sota de la carretera d´accès al balneari, la primera part molt divertida ja que podem fer un "ràpel tobogan" en el qual l´aigua calenta ens esquitxa produint una sensació, "diferent" al que estem acostumants ........ per cert, encara escolto la cantarella, oscar, oscar, oscar, oscar ..... "esos locos bajitos" si que saben d´animar !!!!

Per cert, per si algú encara no ho sap aquest sóc jo ( gràcies Meri i Xavi).

dimarts, 13 d’octubre del 2009

EN LAS PEORES CONDICIONES JAMÁS VISTAS ......

Són les 6:30, el vent no ha parat de bufar en tota la nit, el comando "Pachorras" avui no vindrà
( eh Marina!!!).
Però, "Los tres de los Alpes" no fallen, sortim contra rellotge que tenim que tornar a casa, no en parlem més, 7:15 sortim cap a La punta de las Olas, EN LAS PEORES CONDICIONES JAMÁS VISTAS ......
Superem el Collado de Gòriz, i entre ventades, núvols i pluja, arribem a veure el Collado
d´Añisclo... és sorprenent veure les formes que adopta la natura produides per l'aigua al llarg del temps , veritat ?
Anem molt atents a no perdre el ressalt que ens ha de col.locar en disposició d'assolir el cim de la Punta de las Olas. Un cop superat aquest, entrem en una zona on el vent ens aixeca, a on els núvols ens "deboren" literalment, i la pluja ens deixa totalment molls... però ens acompanya "el valor seguro" (un de nosaltres encara no coneix la "derrota"), tranquil , la muntanya
ensenya !!!!
Sembla que estem jugant a "les guerrilles", ja que és aquesta la tàctica que hem d´adoptar. Quan el vent afluixa, nosaltres "ataquem", quan el vent apreta... "cuerpo a tierra"!!!crida algú. Ens hem d´agafar a allò que tenim més aprop, ara entenc que hi hagi tantes pedres als cims !!! és per agafar-se quan fa vent !!!!!
Un cop al cim, explotem de joia, tot i l´esgotament de lluitar contra el vent. Assaborim breument el moment, "els guerrillers" han aconseguit l´objectiu. Ara, però, tenim una destrepada que no serà pas senzilla.
Baixant, semblem "titelles" com si portessim fils que mou el vent, d´una banda a l´altre ,no tenim control sobre les nostres passes.
I ...arriba el ressalt!!! Són uns 10-12 metres, sense cap tipus d´instalació. Ara està més moll que durant l´ascens, i el descens sempre es més complicat, no obstant, el destrepem amb alguna gota de suor freda (serà per l´ambient).
I el que són les coses, al coll de Gòriz, com molt bé diu la dita, desprès de la tormenta sempre ve ..... LOS CHUCHES, perdò ......vull dir LA CALMA.
I aquí tenim la germanor entre el "comando pachorras" i el "comando de los Alpes", si és que els uns, no som res sense els altres.
Com que no hem caminat prou, "els de los alpes"suggerim retornar per la Senda de los Cazadores. Això ens permet gaudir de bones panoràmiques, com ara la"Cua de cavall".

També podem observar les tres Sorores, d´esquerra a dreta: Cilindro de Marboré, Perdut i La Punta de la Olas... qui ha dit que no és possible tot allò que es desitja !!!!

AL MAL TEMPS, MOLTES GANES !!!

I tot comença amb la compra d´un ticket !!!!
Sembla mentida, però actualment per anar a segons quins indrets del Pirineus, s´ha de comprar entrada !!!! és el cas d´Ordesa, que per arribar a la part superior del pàrking, s´ha d´adquirir el corresponent ticket.
En tot cas però, ja que no podem fer l´aproximació a peu, adquirim el corresponent bitllet i ens endinsem en una de les fagedes més boniques de tot el Pirineu.


Així ho corraboren les imatges, sembla "El senyor dels anells".

Dins el grup tenim a la familia de l´Ivàn, que intenten per primer cop l´ascensió al Perdut per Gòriz ( no com nosaltres que aquest és el TERCER intent !!!, sempre per Gòriz, la meteo ha estat adversa). Nomès hem aconseguit fins el moment el cim del Perdut per Pineta ( per la normal i per la cara Nord)


Des de Gòriz observem el paisatge i destigem que a l´endemà poguem tenir una bona jornada.
Però Gòriz no falla, tota la nita la passem amb vent, a les 6:30, no podem sortir, ja que plou, i no es fins les 8:30 que decidim començar l´ascensió i veure si podem assolir el cim del Perdut.

Poc a poc anem assolint metres, surt l´arc de santmartí, i sembla que el dia va millorant, tot i això el vent fa acte de presència i no permet treure´s cap capa de roba.
A l´alçada del llac gelat, que sembla la platja del cap de creus ( per la quantitat d´onades), el cim del Perdut apareix i despareix, per la força del vent, en alguna de les finestres però, podem veure l´estat de la via, amb una enfarinada dels últims dies.
A l´alçada de "l´escupidera" tot es pedra i encara que portem
els grampons, no serà necessari col.locar-los.
I ja som al final del trajecte, hem tingut alguna baixa, però entre nosaltres el "cuñao" de l´Iván forma part del grup "vencedor".
Ja al cim les vistes són d´allò més increïbles, hem tingut sort, avui ningú donava un duro per l´ascensió i vet aquí que podem disfrutar de tot allò que ens envolta.

En el descens hem d´anar amb un xic més de cura, però sense problemes arribarem a Gòriz, no la familia de l´Iván ens deixarà ja que la "pilarica" els reclama. Nosaltres ens quedem, ja que algú s´ha de treuna "la espinita clavada" i intentarem assolir un nou cin a l´endemà.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

LA VOLTA DEL "TORU" OSBORNE

7:45 del matí, i estem a Olesa de Montserrat, avui toca estrenar "màquina" nova, el Jordi desprès de l´experiència de la volta al "Mont du Serrat", ha decidit, que se tira al monte ( ull !!, que monte no és nom de tío !!) i ha decidit fer un canvi a la seva vida (... bé un quart volta !!!) i amb la seva Specialized negra, no surca el mar sinó ........ ( bé suposo que ja sabeu com segueix).
En tot cas, desprès de pujar des de Olesa a Collbató per les roques blaves, passem a buscar al Ramón, que ens ha de dur fins al "Toru" d´Osborne, ara derrocat de la seva atalaia. I per si pensàvem que això seria tasca fàcil, ja de primeres el Ramón ens té preparada una pujada que ens fa suar de valent.
Ara per pista, ara per corriol, ara pujo, ara baixo, ens plantem "los tres toreros" al mirador que en un altre moment ens hagués mostrat "la bèstia", però que ara ens deixa contemplar la cara Sud de Montserrat.
I ja que sembla que la "faena" està gairabé enllestida, ens toca recollir flors, és a dir, BAIXADA, que fa drecera, i som-hi, cap al bruc a buscar més "places on torejar". Com no podia ser d´una altre manera, a les baixades, també s´ha de pedalar, i és així que entre pedalada i pedalada arribem a Can Jorba, desprès de deixar enrera el Bruc.
La pista facilita un bon ritme , i el Ramón ens "sorprén" amb sortides de pista, ara per aquest corriol, ara per aquesta drecera, ara per aquest camp d´Oliveres ( no hi ha res com conèixer la terra !!!) i en un plis ens plantem a Collbató on hi fem cap l´arc d´en Bros, on el "jesulín" del dia queda retrat.

Però encara ens queda baixar a Olesa, on arribem a les 12:30 aproximadament, amb 41 km a les nostres cames, i com és diu a l´argot: VA POR USTEDES !!!!