LA FLAMA DEL CANIGÓ 2784 mts

Com diu la cançó : "el meu país és tant petit ...", i jo afegiria, "...però té tantes joies amagades !!!! I vet aquí, tant de temps sense visitar-te a tú Canigó, bressol de l'excursionisme a casa nostra, però no ens has decebut, per Marialles és una clàssica que no ens podem perdre.

NOMES 2 CORBES ......

Primera hora del matí, dubtes, intenció: fer un barranc que cap de nosaltres hagi fet ....... escollim el Consusa, tot i que sabem que hi ha una cabra morta "maloliente".















Un cop ens dirigim cap al barranc, poc a poc tothom va recordant passos, ràpels, entrada, retorn EN DEFINITIVA QUE JA L´HAVIEM FET !!!!! ( la muntanya afecta seriament la MEMÒRIA !!!)
Tot i això no varíem de barranc, i desprès d´algun petit error de localització de l´aproximació, ens endinsem al barranc.
Ja a l´inici comencem a veure coses rares, gent fent ràpels guiats, rescats, i un parell d´homes que "posen en perill" la seva integritat física, desprès d´alguna indicació per part nostra, anem fent, superant gent i grups de formació que han enlentit el nostre descens.
Al barranc li falta aigua, és per això que alguna marmita trampa dona més feina de la prevista, però un cop sols i trànquils, la velocitat de descens es la que volem.











Arrivem finalment al l´últim ràpel, el més alt i espectacular, aquí fem un "book" de tots menys del Manel, últim en baixar.
Encara ens espera per això un retorn al cotxe un xic llarg, ja que tenim el cotxe al pàrking superior, tot i axiò al final resulta que es fa curt !!! nomès dos corves i una recta ........ veritat Ramon?

TORNEM ALS ORÍGENS

Som animals de costums, i com si es tractès d´un "retorn als orígens", ara amb el bon temps no podem obviar que venen ganes de "remullar" els "nostres cuerpos serranos".

És per això que aprofitant un dels caps de setmana del XIX Curset d´iniciació al descens d´engorjats que organitza l´EGAN, ens hi afegim a la festa. I com que el primer de la llista és el FURCO, allà que hi entrem, i realment aquest és el primer "repte", hem d´entrar en els NEOPRENS, renoi ........ les primeres suades són fora del barranc.

El barranc comença adrenalínic, amb ràpel, aigua, com diria aquell: TOT UN ESPECTACLE !!

Enmig del mateix trobarem la possibilitat de fer algún que altre salt, si hi aneu ja vereu de que parlo, deixo una pista ... visera !!

JO NO HE ESTAT A LAS GLOCES !!!!

Diuen que la memòria es un tresor, tot i que moltes vegades, ens fa jugar males pasades. Vet aquí que en l´oblit havia quedat aquest magnífic racó del pirineu aragonés, tot i que "el estudiante" ens feia de recordatori al "sargantana" i al "russo", ens negavem a creure que hi haguessim estat ( serà per les condicions de la visita !!)

Las gloces son un d´aquells barrancs estètics, sempre agradable i que correspón a un magnífic barranc d´iniciació, sense molts problemes tècnics i que permeten que el grup gaudeixi d´alló més. Si hem de buscar un però, és que l´aigua en el moment del nostre descens estava prou enterbolida, però amb un "bollycao" tot es veu d´un altre color.

Durant els descens anem progressant per diferents indrets de una combinació de colors i contrastos prou encisadors, i com aquell qui diu, quan més en gaudim, més aviat arriba el final.

I vet aquí el final del barranc, per cert on serà el sisé del grup .......?????? ( cruac, cruac !!!)