ESQUIADA EGAN, CARA i CREU

Com cada any, l´esquiada "freeride" EGAN, no ha deixat pam de neu verge per trepitjar, i com ja és costum, Ordino ha estat l´estació escollida.

Tot i això, no pintava molt bé el dissabte !!!!, quan per les nevades i el fort vent, vàrem tenir que canviar d´estació, i començavem l´esquiada cap a les 11:30 !!! a Arinsal, desprès "d´apendre", com va això de les cadenes , però el pitjor encara havia de venir, la nula visibilitat i les condicions de l´estació va fer que dos dels companys tinguessin una "rebrincada" a nivell de genoll, que demostrava que hi ha dies que és millor quedar-se al llit dormint.
Així va passar el dissabte, amb més pena que Gloria, però com que els de l´EGAN no llencem mai la tovallola, sembla que la "mare natura" ens volia fer un present, en forma de diumenge pletòric de pales de neu verges i sensacions per viure ( malauradament els companys de la rebrincada, no estaven en condicions per esquiar !!). I axí el diumenge va anar "devallant" entre núvols de pols ( per les caigudes !!), sensacions fortes ( per les velocitats !!) i grans somriures ( per les emocions !!) fet que demostra que l´home es feliç com més es juga el físic !!!!
Ja podeu veure el "vídeo" de la sortida ( ho sento però no he pogut fer res millor !!) :

THE WILD BOAR ROGAINING - Espluga Calba -

Segurament molts de vosaltres us preguntareu ...... wirboardroganin ? "però que es seto ?"

Encara que sembli que el nom s´ha posat desprès d´un "sol y sombra" i que inciti a la ingesta de productes estupefaents ( ens hauriem de preguntar si els isostars, powerbars, etc. estan dins d´aquest grup), no és més que una especialitat de Cursa d´orientació.

És una especialitat que es corre en equip ( encara sort, sinó avui no seria fent el blog!! Gràcies Eloi i Hugo!!!), on en un temps determinat (en aquest cas 6h) , has d´aconseguir el màxim de punts possibles (depenent dificultat, llunyania, etc. de la balissa o punt de pas) en aquest cas n´hi havia un total de 45 balisses, en una superficie de 50 km2.

15 minuts abans de la sortida et donen el mapa per poder establir la TÀCTICA de l´equip, així doncs el nou i brillant EQUIP ICCIC 1 (centre on impartim formació, i que l´Eloi va tenir la idea de formar), fa un plantejament AGOSSARAT ....... intentar viure per explicar-ho !!!!! i ser persones al finalitzar la cursa !!!! ( pensant que és la primera que fem plegats, són suficients raons de pes !! )

Les tasques a l´equip són clares, l´Eloi és qui porta el pes de l´orientació, l´Hugo es el que posa el físic i jo intento de molestar !!!!, això si que és una bona repartició de tasques.

Durant la cursa, anem establint les nostres prioritats, buscant les balisses amb més puntuació, i escollint l´itinerari més evident i ràpid entre elles ( sort que haviem dit que no correriem i que no fariem "el senglar", encara avui m´estic treient punxes de les cames i algú té un record en forma de trau al tormell, veritat Eloi !!!!!!!). D´aquesta manera aconseguim "picar" 17 balisses, en aproximadament 27 km i uns 800 metres de desnivell, amb un temps de 5:42:40, I ESTEM VIUS !!!! L´objectiu doncs s´ha aconseguit ...... encara podem riure al arribar a meta !!!!! i el que encara és més extrany, JA HEM DECIDIT FER-NE UNA ALTRE !!! ...... com deia l´Asterix : Si que estàn locos estos romanos !!

Més info a: The Wild Boar Rogaining

DELTA DE L´EBRE, OPERACION FRITANGA

FORADADA S.O.S

Inici de la ruta de la Foradada a St. Carles de la Ràpita, on hem vingut el Comando Gallina i los tres de Los Caños. La senyalització de Batuda del Senglar ho deixa molt clar, si ets un Senglar ho tens "xungo", però ..... i si ets un excursionista ? o una persona mismamente !!. Per si les mosques anirem tots junts i "xerrant" més que del que és habitual ( bé això els altres, jo ....), en aquesta ruta que ens ha de portar a uns dels millors miradors del Delta de l´Ebre.

Durant la pujada anem observant els punts de control de la batuda, però ai senyor !!!, quan ens trobem amb un dels caçadors al mig del camí, amb l´escopeta a les mans ( i no pixava pas !!!) les cames tremolen, el primer ja no ho vol ser, i l´ultim intenta no ser el primer !!!! però com que parlant s´entenen les persones, i els excursionistes també, establim una conversa de pau i armonia que fa entendre que tots hi tenim capiguda en aquest entorn ( encara que nosaltres avui tenim les de perdre, bé per l´aspecte dels gossos crec que ells també).

Al arribar al mirador de la Foradada, cadascú troba els seu moment íntim i personal, podem observar el Delta, podem fer fotografies, podem cridar al vent ( bé això tu no Africa) o fer-nos una foto de grup ( que mai esta mal !!!). Per cert, el de vermell és el Jordi ( ho dic per aquells companys de sortida que no el van veure durant la mateixa, és que anava endevant !!!!! mooooolt endevant !!!!!).
L´objectiu de la sortida estava complert, haviem fet una activitat apte per a tots els públics, amb una mica d´emoció ( per això de la batuda), tothom estava en condicions "óptimes", i el dia pintava d´allò més "agradable", ara nomès ens tocava dinar i baixar.

Aprofitem per fer unes fotos panoràmiques, i les "tres maries" ho aprofiten per ser retratades en "estat natural" com aquell qui no vol la cosa, veritat ? ( Africa l´altre cama home !!!!)

Però, durant la baixada ens trobem amb un grup amb problemes, la mala fortuna ha volgut que en una caiguda, una dona hagi sofert un tall en una zona molt irrigada, de forma que perd sang i se li ha de fer un taponament de fortuna que l´impedeix caminar, això pinta que l´evaquació ha de ser amb helicòpter, i sí sí, trucada al 112 i a mobilitzar els equips de salvament.

Continuará ......

CADA GOTA QUE PLOU TÉ ON CAURE !!! PICO ROYERO

Encara que plogui ho tenim clar, s´ha de sortir !!! nomès hi ha aquesta "MAXIMA" en el nostre codi genètic de l´any 2010. Així doncs, el grup de 4 s´ha fixat pujar fins al Cim de la Cogulla, ja que la previsió del temps és igual que la d´ahir (bé, o així ho va pronosticar la "Jessica López" del servei de meteorologia aragonès). Doncs raquetes uns i esquís els altres, nomès necessitem una cançó de "Camela", sonant a la megafonia de l´estació, per volguer pujar rapidament cap al nostre objectiu. Hem fet els primers metres de desnivell i apareix la pluja, sense cap comentari tothom es col.loca el Gore, abaixa el cap i " no ha estat res", si plou ...., ens tapem, i si fa fred ....., ens tapem, i si ens mullen ....... ens aguantem !!!! ARA si hi ha gana ..... em de parar a fer uns ganyips o "unos chuches". Aprofitant que a la part alta de l´estació hi ha possibilitat d´ingerir begudes i aliments fora de l´inclemència meteorològica, fem una parada "estratègica". Desprès del caldo i que no hi ha cap dubte de que hem vingut a pujar a un cim, hem decidit fer un "change" de pic i anirem al Pico Royero 2324 mts, ja que el dia és un AUTÈNTIC "ROYO", i tot el material és ben xop. Entre boires i amb més aigua a la roba que al camelback arribem al Cim, somiant amb una ducha d´aigua calenta que ens hem ben merescut, tot i que la imatge de la vall a la nostra baixada sigui més digna de MORDOR que de Benasc.

PICO CERLER, al mal temps .....

Aquest any no hi han dies de mal temps per segons qui. Tots els dies són bons per sortir. Que plou, ens tapem, que hi ha boira, doncs busquem un objectiu més baix, que hi ha gana, doncs reservem a "la Parrilla" el dinar !!!! ( je, je aquesta si que és una bona opció !!!).
Així el dia s´ha aixecat amb pluja, i com que anem tard hem decidit anar al Pic Cerler de 2407 mts, fent´ho des de l´Ampriu ( Estació d´esquí de Cerler). Així estirarem les cames i podrem arribar a una hora "coherent" per dinar, on ens esperarà la resta del grup. Amb nosaltres surt la "Mamà Raquel",que vindrà amb raquetes. La Salvi i jo anirem amb esquís de travessia ( em moria de ganes de tastar la neu !!!!).Sense cap tipus de pressió, ens dirigim cap el pic Cerler, observant com l´estació cada cop s´allunya més de nosaltres, i per tant entrem en una calma que només pots assaborir lluny de la multitud i dels enginys mecànics. La neu és força pesada, i tot i que el dia és molt fosc, ens respecta la pluja, i si apareix és en forma de "xirimiri". Durant la pujada ens adelanten un grup "d´esportites" que busquen rapidesa i entrenament ( si jo volgués entrenar crec que aniria fora de la traça, però ....) i així arribem al Pic de Cerler, observant com tot al nostre voltant resta tapat per la boira ( som l´únic pic que té unes guspires de sol !!! Diosa Fortuna !!!). I ara com diu la cançó: "Fijate un objetivo que soy como ......" a menjar a LA PARRRIIIIIIIILLLLAAAAAAAAA!!!!!!!

TURBÓN 2492 mts, tot és començar

Encara amb el regust dels turrons a la boca, ens dirigim cap a Benasc, on tot i les reiterades visites realitzades al llarg d´aquests anys, encara tenim "feina pendent".

Al Turbón hi hem estat anteriorment, però les muntanyes dicten quan, com, i qui les puja, i es veu que encara no havia estat el nostre moment.

Avui com si d´un programa de TV es tractés, juguem el "comodín" del qui va per primera vegada a fer quelcom nou, en aquest cas l´Olga es la primera vegada que trepitja un entorn com aquest,per tant i egoistament, ens aprofitarem de la seva "fortuna".

El dia no pot ser millor, fa sol, i la neu apareix en abundància. Hem pujat el màxim possible amb el cotxe per intentar començar el més amunt possible, ja que la jornada es presenta "interessant". Per tal de "dinamitzar" la sortida i fer-la més "divertida", escurçarem l´itinerari i ens dirigirem directament "per la directíssima" en direcció al cim, i això ens obliga a fer flanquejos per neu canviant, pols i dura.

La pendent aumenta i toca calçar-se els grampons, sembla que avui els peus estan mes abaix que de costum ( o potser serà per la panxa que fem desprès de tants apats nadalencs ?), en tot cas avui estem a la muntanya, i ja feia massa dies que seiem devant la "taula de tortura", ara ens toca gaudir, estirar les cames, esbufegar de l´esforç, viure "noves sensacions" .........

Però anem al que ens interssa, segons anem pujant cada cop veiem més possible arribar a trepitjar el cim d´aquesta muntanya, que per altre banda és un magnífic mirador del Cotiella, I la zona de la Maladeta- Aneto. El dia acompanya, però a la part superior bufa cada cop més el vent i per tant no hi podrem ser molta estona per celebrar el merescut cim desitjat.

Arribem al nostre objectiu, el vertex geodèsic així ens ho demostra, i el que són les coses, el que ens ha costat tant en aconseguir, ho hem de celebrar ràpidament, ja que l´hora, el vent i la gana ens fa pensar que encara no hem finalitzat la feina, s´ha de baixar !!!

Doncs no en parlem més, avall que fa baixada !!!! Hem decidit fer-ho per allà on hauriem d´haver pujat, per la ruta normal ( coses nostres !!), i com que el premi és un entrepà comprat a Graus ( de truita de patates amb ceba !!!!) sembla que ens han donat ales, ja que baixem rapidament per el corresponent "piscolabis".

Desprès de 5 hores, estem novament al punt de sortida, i podem observar com la lluna va treient el nas , potser tafanera "ella", vol esbrinar qui són els mortals que avui han estat trepitjant el temple sagrat del Turbón, i que avui, per aquelles coses de la fortuna, han estat afortunats ja que la muntanya els hi ha deixat pujar, qui sap potser demà .... la fortuna ens giri la cara.

Mai ho sabrem ......