SI BREVE.. DOS VECES DURO

Ara fa dies que no sortim amb bici, amb això de les curses, l´escalada, la feina, el canvi d´horari ..... bé que tenim la bici una mica "aparcada" i mai millor dit. Avui però, la meteo ha volgut que desprès de descartar l´escalada de la roqui, ens enrecordem de la "màquina". Com que tenim Olesa, Esparreguera, Collbató, El bruc, molt vist ens endinsem a terres anoienques, i per això busquem algun itinerari que sigui interessant. Al final ens dirigim cap a Montbui, i posats a fer alguna cosa curta ( a l´endemà el Jordi i l´Ivan corren la Cursa del Senglar ) doncs volen quelcom "light", i com que em deixen escollir l´itinerari, doncs els hi foto en una "botifarra" de cal deu, ja que pugem la Tossa per la seva cara nordoest, ahi es ná !!!! Desprès cap a la Censada falta gent, i un cop aquí , xq no arribar-nos a la Fou ?, total aquest "xiquets" tampoc em diuen el contrari !!!! doncs vinga, pim pam toma lacasitos !!! Finalment però no els puc enganyar més i l´Ivan talla "la descoberta" a Tous, d´on tornarem per carretera a Igualada. Al final 30 km prou interessants, a la pròxima em torneu a deixar a mi escollir intinerari !!!! ..... sempre fàcil, no ho dubteu !!!!

FENT EL PREHISTÒRIC

La pregunta acostuma a ser, perqué pugem muntanyes ? ...... i no té cap resposta a priori que sembli coherent, però si ens preguntessin ..... perqué corres ? potser aquest cop podriem dir que per fer el "prehistòric" per fer el "neardental", que vindria a ser com ara afirmar que fem el "mono".
Si per exemple analitzem quin objectiu té fer 16 km, amb uns 500 mts de desnivell per pujades com la "del gas" ( no sé si té a veure amb la relació escatològica que provoca al veure el que has de pujar) doncs molt inteligents no ho semblem, com a mínim els de la prehistòria corrien darrera un mamut !!!

Tot i això ens ho prenem amb prou humor, fins i tot agafem publicitat de pròximes curses de la contrada, manda coj..... que diria aquell !!! encara anem coixos per l´arribada que ja en volem més.

Sort que n´hi ha que saben d´aixó de DISFRUTAR, i al seu ritme i amb alguna que altre "maniobra" fraudulenta, aconsegueixen el premi a l´esforç, UN BON ESMORZAR !!! això si que és un bon premi !!!

S´ha de dir, que la cursa ha estat tot un èxit i que la organització s´ho ha currat mooolt en aquesta primera edició de la Neardental, espero que a la pròxima no s´hagi de "bufar" tant, eh Toni ?Per cert, de la colla de "neardentals" de l´EGAN, el Txema es porta el premi al més ràpid en la "búsqueda del fuego", felicitats "ANIMALLLLL".

ESCALAR ES COSA DE NENS

Avui toca roca, tranquila, de la que et fa recuperar els ànims, desprès de la "maxacada" d´ahir, necessitem fer una "recuperació activa", per tant ens anem al sector del Ghandi ( foto kpujo) on podrem gaudir del dia, i a més ja que l´Iván vindrá amb la família, tenim a tocar el jardinet. Comencem desprès de la ingesta d´unes "porras" amb xocolata ( hi ha dies que la vida t´ha de tractar bé, no?) i a les 10:00 ja estem a la placa. Tenim pau i tranquilitat, degut segurament a que de totes les zones pròximes és la que té ombra !!!! ( això fa que despertem els nostres instints !!), així comencem per la dreta de la placa, i anirem escombrant totes les vies fins a l´esquerra, on el Jordi s´estrena amb vies de 6 ( que diria una escaladora ). A mig matí es presenta l´Iván and family, ja que l´Emma estrena arnés i "roca" i prou bé que ho fa, és més, ens adonem tots plegats que això de l´escalada es cosa de nens, o que li preguntin a l´emma, ..... oi que és fàcil ?? com deia la cançó del dia : que gane el jordi, que pierda .......la africa !!!

TRABUCAIRES NON STOP

Quan al Jordi i a l´Ivan els hi vàrem proposar fer el rogaining del Vi ( su primera vez .....), suposo que van pensar, Guai !! un "correbars" per diferents cellers del Penedès a fer cata de vins !!!! Però quan expliques que es tracta d´una cursa d´orientació, on l´objectiu és aconseguir el màxim de punts possibles ( aconseguits localitzant balisses o punts de pas) en 6 hores de proba, devien pensar ....... cagada, supercagada i megacagada !!!! Si a més la organització, 30 minuts abans de l´inici, et comenta que ha plogut molt, que els camps estan com estan, que hi ha molt garric, esparregueres, esbarzers, és a dir TERRENY DE SENGLAR, doncs ho tenim clar ...... qui farà de senglar ? Al final però, una experiència molt positiva per a tots, i per a nosaltres també !!!! Ara ja tenim un altre objectiu, sona raid de muntanya ? TRABUCARIES carregueu les armes !!!!!! ( mireu que no tinguin fang de la rogaining que encara us petaran als morros !!)

Proximament video !!!

MONTSERRAT SALVATGE

A Montserrat sempre hi pots descobrir un racó nou, tot i la pròximitat, tot i haver-hi estat 1001 vegades, tot i que sembla que la seva extensió sigui reduïda, sempre et sorprèn. Avui toca la zona del torrent dels Cargols i Torrent del Lloro, just davant de la cova de l´arcada, i els podrem combinar, ja que un queda al costat de l´altre.

Farem combinació de cotxes i entrarem per la zona d´agulles, ja que d´aquesta forma reduïm el temps d´aproximació. Primer farem el Torrent dels Cargols i un cop finalitzem aquest, el del Lloro. Per combinar tots dos barrancs, remuntarem l´últim ràpel del lloro mitjançant uns esglaons a "modus" de ferrada, tot i que del tipus montserratí, és a dir "auténtico" ( esglaons i cordes, poca cosa més).

El Torrent dels Cargols és un barranc que té la seva part més esportiva al final, amb la combinació d´un ràpel de 42 mts ( balcó privilegiat de la cova de l´arcada) i una zona de foscos i caos de blocs que dinamitza el descens. El Torrent de AL LORO.... que no estamos tan mal!!! també té la major de les dificultats a l´últim ràpel de 30 mts.

Una característica de tots dos, és la gran quantitat d´esbarzers, eritjols, garrics, és a dir, selva meditarrànea que hi podem trobar durant el descens i que si no vigilem ens faran alguna que altre "firma" sobre la nostra pell o esgarraparan la nostra roba sense pietat, per això es preferible anar-hi amb roba de "guerra"!!!!.

Al final però, i com sempre a Montserrat, hem gaudit de tot un matí de descoberta, on ens hem endinsat un xic més en aquest muntanya salvatge i autèntica, on cada esgarrapada et recorda que encara existeix l´aventura de descobrir racons nous, gairabé verges i per on gairabé no hi passa ningú, ...... així tenim els braços !!!!!!!

PSICOCLIMB

Ja portem uns dimecres que ens escapem a Montserrat per pujar "parets" que diuen per Olesa. I evidentment el cos es va acostumant a això de treballar contra la gravetat i desenvolupa la força i el físic necessàri. Hi ha però aspectes que no són tan visibibles, com és el factor psicològic, que és segurament el factor que cal treballar millor, ja que aquí a Montserrat és el més important.

Los "cachorros" ja comencen a ensenyar les ungles ( Cunyat a tu te les haig d´esmolar !!!), i així avui que estem a l´agulla del cinqüentenari comencen a obrir els seus primers cinquens de forma autonoma i formant cordada, per tant comencen a treballar la psicològia del qui obre de primer, comencen a ESCALAR, i sembla que es defensen amb "ungles i dents" ( això de les dents a l´Ivan se li dona molt bé !!!!).
Per altre banda, el Xavi i jo comencem a tractar vies amb més compromís i ja anem obrint 6a i provant 6b, vies que fa uns dies treballavem de forma diferent. Ara no hi ha més que obrir per sota i suar quan toca suar, i patir quan toca patir, i pujar xq no hi ha una altre solució !!!!!

Al final, som els últims en abandonar la muntanya ( com ja és habitual cada dimecres) i cadascú torna a casa pensant en les seves fites personals, uns mes contents que d´altres, uns més cansats que els altres, però tots amb un tret comú, satisfets per l´esforç i la batalla amb la roca, i ara només hi ha una sortida, continuar venint i anar sempre cap amunt, sempre amunt, suant i patint, no hi ha més, i com va dir Alex Lowe:

"El mejor escalador del mundo es el que más se divierte escalando."

Nota: Xavi ( cunyat) avui no has escalat molt, però les fotos bé s´ho valen. Gràcies !!!!

PERDALADA

Diumenge 3, gràcies a un company de l´EGAN ens assabentem que hi ha una "pedalada" a Rocafort ( Pont de Vilomara - Bages) com es pot escollir entre 20/30/40 km, el Jordi i jo ens hi apuntem a ultima hora, la intenció és fer la de 40 ( la llarga). Arribem dels primers, encara munten taules !!!, i a l´inici estem prou engrescats, així comencem, però "nuestro gozo en un pozo", resulta que la cruïlla en qüestió ( on es separa la mitja de la llarga), ja sigui per mala senyalització, velocitat, o per la boira ens la passem ( no som els únics, a la majoria els hi passa el mateix). Així doncs, en un control ens informen que estem a la mitjana, i ja no hi ha res a fer, cap problema !!!!!, a esmorzar botifarres amb cigrons a quarts de dotze, qui no es consola és perquè no vol, oi?

JUST IN TIME

"No hay nada més esquisito que esperar una aventura,

y nada que serene tanto como vivirla" León Uris

Avui dissabte quedem a les 9:00 a la plaça de la Creu, encara no sabem que farem, coses de l´equip, però sembla que amb un croissant i un cafè amb llet, les decisions es prenen millor, i així és com escollim la zona, La Pastereta.

El Xavi i el Pablo faran cordada i escalaran funció clorofíl.lica, de 130 mts V, i el Jordi i jo farem l´aresta Est, de 115 mts V-, ja que es tracta de la primera via llarga del Jordi, i avui toca que sigui agraïda, per això "d´enverinar-lo bé" ( així podrem anar a fer més aventures plegats).

El plan és reunir-nos a la reunió ( vàlgame la redundancia) superior de cadascuna de les vies ( impossible ?). Doncs vet aquí que per una vegada, els plans surten bé, arribem plegats, "just in time" que dirien a la SEAT. Un cop junts, decidim que baixarem tots plegats per l´aresta Brucs, ja que d´aquesta manera "optimitzarem" el material ( renoi que professionals !!!).

Així doncs, desprès de tocar terra, ja podem pensar en altres coses, com ara ..... criticar a tota la lliga de bàsquet ACB ( és que resulta que ara tenim uns analistes que en saben molt ......... de criticar vull dir). Per tant, avui ja hem assolit la nostra aventura, algú pensa que no en voldrem una altre per demà ? .........