SENSE FRENS CAP AL 2012 !!!

A la ultima de l'any no li podem demanar kilòmetres, duresa, ritme, entreno ....... No !!! bon rotllo, alegria, divertimento ........ i UN BON ESMORZAR !!! que renoi, que és la ultima de l'any !!!

Amb aquesta filosofia doncs, quedem avui 31/12/2011 per fer unes risses, o què ???

No tenim pressa, i mentres decidim on anirem a esmorzar ( cada cop l'objectiu és més proper) anem xerrant del futur imminent, que si Pica, que si Aneto, que si Toubkal .... que si Cerví, renoi s'ens gira força feina aquest 2012, però ..... amb un pal i temps .......

Un cop arribats al santuari dels beteteros ( és a dir el bar !!!) unes costelles per aquí, un botifarra per allà, una cansalada ..... encara ens faran agafar uns quilos de més ( millor, així al 2012 només podrem fer una cosa !! aprimar-nos !!!!!!) i per fer-ho baixar, un bon suc de raïm i un cigaló, TOMA DIETA MEDITERRÀNEA ... i que lo voy a hacer si yo ......,nací en el mediterraneo ( cantava el mestre Serrat)

Desprès del "pit stop", que si anem aquí, que si anem allà, però .... ups !!! la meva màquina s´ha quedat sense fre de darrera ( això, o no és capaç de frenar el meu nou pes adquirit !!!!), per tant ... oju peligro a les baixades trialeres que no puedo de frenar.

Amb aquest missatge, evidentment el grup em recolza sobretot el Ramón, que m'ha deixat pel final un "caramelu", ja que ens ensenyarà un nou corriol, però tranquil que no té pendent i no s'ha de frenar !!!! correcte !!! si no vols arribar a Cap d´any NO CAL FRENAR !!!!, mare de deu senyor !!! pa habernos matao !!!!!

Al final però, arribem a Collbató, tots sencers, feliços per les risses, per l'esmorzar, per la companyia, per tot plegat, però sobretot perquè ens queda tot un any per davant on viurem noves experiències ja sigui a peu, escalant, en bici, en esquís o sota l'aigua, només ens ho hem de proposar .... jo hi posso les ganes ..... m'acompanyeu ?

OGRO II ( Carrer Puigmal)

Encara no fa dos dies que estàvem celebrant la conquesta del meu Ogro personal a Montserrat, que ja en tinc un altre "OGRO II" al Papiol, i es que el Carrer Puigmal de la Colònia Montserrat " se las trae", que diria aquell.

Sortida matinal que ens portarà a "descobrir" nous circuits per la zona del Papiol ( que ara fa gairebé un any vàrem visitar), i de la qual recordàvem aquesta pujada, on pedra i longitud fa que sigui tota una feina "d'equilibristes" realitzar la seva ascensió, però ...... ens hi hem quedat prou a prop !!!!! A més avui per arrodonir el dia, s'ha afegit l'Ivan, així hem pogut celebrar les Festes al pessebre del Puig Madrona !!!!! Així doncs si no ens veiéssim ..... BON ANY NOU ( I MUNTANYES AFEGIRIA JO) PER A TOTHOM !!!! ......

ruta 26 km, 550 mts desnivell aprox.

CONTRADIRECCIÓ

Avui es Sant Esteve, tenim un matí per fer baixar el que vàrem menjar ahir, i deixar puesto pel que hem de menjar avui ..... això de les festes és un calvari de menjars i licors !!!!! Amb la glaçada matinal que aquests dies ens caracteritza, sortim a fer una recorregut diferent ( tot i que al sortir encara no ho sabem).

Desprès d´observar que la ombra d´una 29", omple molt bé una foto ( Jordi, t´has fixat que grans són les rodes ?) i de trobar-nos a Can Roca, comentem "ma o meno", per on podem anar, així treient la gamba per la boca, ens dirigim cap a la Vinyavella. Inicialment volíem fer una pujada de les de treure "el higadillo", però queda substituit per un corriol que normalment fem de baixada i que ens farà agafar tècnica ( i mal de cor !!!!)

Arribem al Turó de Can Dolcet, que amb els seu vertex geodèsic, és el cim més alt que visitarem avui. Desprès de la suada, una mica de gaudi no ens vindrà malament, per tant, ens dirigim cap el corriol que travessa tota la serra de les Rovires, i que sempre ens ofereix bones corbes i pujades sobtades.

Al arribar al Bruc, sense saber com ens endissem al corriol que surt del Torrent de la Diablera i de l'Illa, corriol que sempre hem fet de baixada, però avui .... l'intentarem de pujada !!!! Jordi no vols dir que anem contradirecció ??? (tot i que som conscients que hi ha un tros que sense redbull (....me da alas !) no podrá ser, però intentarem pujar tot el que es pugui), al primer ressalt ja piquem amb el plat però.... el burro palante !! i encara fem un bon tros ... perdoneu però algú ho havia de dir !!!!

Un cop fet aquest corriol .... ondia quina hora és ? que avui és Sant Esteve i tenim dinar a casa !!! ( aquest any no arribo al 2012 viu !!!!) tomba cap aquí i per camí conegut cap al Serrat de les Muixerigues a la recerca del "master" corriol ( Ivan recorda fer-ho de nit !!!) , Vinyanova , Collbató, Cami veïnal, Can Roca ...... tot passa molt depressa !!!!! finalment però, estem al Castell, acomiado al Jordi ( ell dina a casa la sogre, eh ???) desprès de 30 km ...... potser sí que tinc una mica de Gana !!! Avui canalons de tots tipus !!!!!! A COMER ........bé si em deixen !!!

EL QUE EL VENT S´ENDUGUÉ

Encara no havent començat la Marató d´ingesta de turrons, polvorons, marisc, sopes de galets, carns ...... i mil i una calories més, ens endinsem en la nostra particular "OPERACIÓN MALLA", per tal de ser capaços de passar les festes sense acabar plens com un bacó !!!! Així, avui toca sortida llampec ( que vol dir que avui si no arribem a casa d´hora ( sopar de noche buena !!) serem crucificats com els pitjors dels dimonis que han existit a la terra ..... (bé, una altre vegada!!!!, tampoc ens enganyem).

Per tant, Puigmal per França, ràpid, un clàssic, i a més aprofitarem les rebaixes !!!!, com som 5, anem amb la furgoneta de los "malacatones", de forma que estalviem benzina i túnel ( bé, que som més a repartir, simplement). La previsió és que

als cims farà vent ..... una mica vent.... bé

una mica bastant ...... una mica

bastant i força de vent...... no ens hi capfiquem, ja ho veurem!!!!

Abans d´arribar a Err Puigmal ja ens para un "fransua" ( sé que semblem el equipo A amb la furgo - el Xavi fa de Ma Barracus !!! - però home no som tan perillosos, oi?), on anua ? (ens pregunta), a fer esquí de travessa, contestem .... ( o a construir un artefacte monstruós amb alguna moto de neu que ens porti al capdamunt del puigmal!!!!) mmmmhhhhh........ okua, peró la estació ce tancua per VUANT ( com domino el Francès oi? igual que el vento...lin!!!). Per vent, per vent .... que nosaltres "hemos visto películas!!!!" ( pensem), així que cap amunt.

Al aparcar, veiem com a la carena venta, i entre la opció de sortir caminant o sortir per neu des de la estació ( ara tancada) decidim anar per estació ( com la resta de cotxes que hi ha pels puestos). En tot cas no venta massa al fons de vall, però segons anem pujant

la cosa s´accelera ( com els nostres cors que van a 1000 ... peraixò de sortida llampec, no us penseu). Al pic de Duraneu ( mai millor dit !!!) a 2542 mts, ja tenim més o menys clar que les opcions de fer cim se les

ha endut el vent ..... per tant farem la Tossa del Pas dels Lladres de 2663 i en tot cas ja tornarem a remuntar per acabar de fer 1000 mts. per tant, desprès de la reparació de "pneumàtics" del Xavi (tenia alguna que altre butllofa), arribem a cim i "d'una ventada" ja anem avall, i un cop al cotxe, encara amb ganes, fem una altre remuntada per acabar amb els 1000 de desnivell desitjats, per tant al final tots contents .... bé he dits tots ..... Xavi tú que en dius ? je, je quines risses a la furgo !!!!!!!

MI PRIMERA VEZ

Qui no recorda la seva primera vegada ........ ep !!!! estem parlant de muntanya ( espavilats que ja us marxen els pensaments !!!!). Doncs quin millor lloc per fer una "primera vegada" que ulldeter, i com a objectiu el Gra de Fajol Gran, per la seva canal central.

El Jordi està descobrint que es pot fer a més a més de jugar a bàsquet ...... i sembla que li està agafant el "gustillo", bé potser li ha agafat del tot .... btt, escalada, muntanya, i ara toca iniciació a l'alpnisme ...... bé espero que "l'enfermetat" no sigui molt contagiosa ....... QUE AL FINAL T'ACABARÀS SEMBLANT A MI !!!! ( espero que això sigui un "piropo" !!!!!!) .... per cert, a la següent ja utilitzem corda ( que encara et mal acostumaràs)

THE OGRO'S DAY

L´esser humà, per defecte sempre es proposa metes, fites, proves que ha d´assolir i superar per fer un pas mes. Ja fa un temps, tenia una d´aquestes fites, un "monstre personal" que es resistia una i altre vegada i que em deia a cau d´orella ..... "encara no estàs preparat, no ets prou bo, no ets prou fort, ......."

Aquest monstre persona tenima noms i cognoms "EL OGRO" jo el presentava als meus amics..... al coll de Guirló, una succesió de rampes amb més o menys pendents, i a més o menys erosió, que feia que suposés un repte personal, tant físic com psicològic.

Ara feia dies qeu no hi passàvem

(bé, que li girava la cara quan estava aprop), lluitar contra les pors internes es complicat !!!! però avui ....tocava, tenim noves eines, energies renovades ... i no tenim presa, si cau ..... cau, i en cas contrari, continuarà sent EL OGRO.

Doncs cap allà anem, tindrem testimoni gràfic ( les gestes importants no es repeteixen cada dia!!!!) , un, dos, tres ........ tots els companys empenyen, el teu cap només té un pensament, NO POSAR PEU A TERRA !!! i pedala, pedala, pedala, ........ no hi ha més, superat al "paparazzi" encara no està tot guanyat, la pitjor rampa sí, però cal arribar fins a Coll de Guirló, serà dur i dolorós, però bé val la pena superar un monstre !!!!!

I un cop adalt ....... ja puc descansar, estic alliberat, ho he aconseguit ...... però ...... com l'animal domesticat, sento una tristor, el monstre ha estat guanyat, efectivament, però ha plantat sempre batalla, tant temps lluitant contra ell ........ m´ha fet més fort, més tècnic, ha aconseguit que volgués superar-me més i més ..... sense dubte m'ha donat un objectiu ...... espero que els que vinguin en el futur siguin tan nobles com ho ha estat aquest OGRO, segur que en trobaré allà on vagi .......

Però sense cap tipus de dubte, quan hi passi aprop sé que els meus ulls l'aniràn a buscar, i un lleu somriure es dibuixarà a la meva cara ......de complicitat i respecte, de saber-se capaç de superar els "ogros" personals .......

1000 I UN CAMINS

Avui sense voler-ho ens hem agrupat 7 membres EGAN a Vallter, uns per descobrir que és això de l´esquí de travessia, d´altres per fer snow de muntanya, i d´altres per redescobrir novament el Bastiments.

Tot i que moltes vegades sembla que tornar allà on ja s´ha estat és quelcom sense interés, tot el contrari, com més coneixes un indret més suc li treus. En aquesta ocasió doncs, realitzarem l'ascensió del Bastiments pel coll de la Geganta, ja que encara cap dels tres integrants del grup "anem a redescobrir el bastiments", he pujat per aquest itinerari.

En l'ascensió ens hem de descalçar esquis a la part alta del coll, ja que la neu dura, amb la neu ventada al damunt, fa que els nostres pells rellisquin per aquí i per allà, així doncs " a patita". Un cop adalt del coll i per la ventada que fa, decidim no perdre gens temps, així doncs ...... a pota fins el cim del bastiments. Fem mitja travessia per la cara nord ( un altre camí a descobrir pel futur !!!!) i assolim el cim de forma "efimera" ja que hi som el temps que triguem en fer la foto de grup.

Una mica protegits del vent ens posem gores, apretem botes, fixem fixacions ..... es preparem per a LA PRIME de la temporada..... i enlloc de fer-ho per la pala "clàssica", ens llencem a buscar la pala que baixa directament pel coll de la Geganta ..... i que encara no hem tastat fins el moment ( veieu el que deiem, redescobrir .... mil i un camins !!!!)

Doncs el que deiem, ens fiquem a la pala que sembla que acabi en un tallat de tant dreta que és, no se li veu la part final ( i que de sota semblava tant "domesticable"), així doncs esperem "fluir" sense problemes. Però UPS !!! la neu esta ventada, dura, amb plaques de neu ventada, és a dir "tècnica", com va dir aquell ...... toca ser prudent, però disfrutar, i en "ello estamos" !!!

Superada la parta alta de la pala, ens endinsem en un camp de neu dura-pols que fa disfrutem d'allò més, amb girs amples i segurs, podem jugar i agraïr els nous camins que la neu ens facilita en aquest inici de temporada.

Per celebrar la nova "descoberta", que millor que celebrar-ho amb un bon civet de senglar a setcases ? efectivament, no hi ha millor llaç i cloenda que un bon dinar, amb una bona ratafia de la zona per de "bajativo". Avui però encara hi podrem posar un "broche de oro", ja que a Ripoll hi tenim els carquinyolis dels carquinyolis ( gracies al Sr. Iván) les nostres mestresses avui estaran contentes de que fem activitat ...... carquinyoli banyat amb xocolata !!!! .... i com deiem.... los caminos del senyor ........

MENU DEGUSTACIÓ

La creatividad es fácil, lo difícil es tener la idea. Ferran Adrià

Aquest cap de setmana teniem Menú "a la Carta", hi havia per tothom, per aquells que volen turisme, per aquells que volen btt, per aquells que volen caminar, per aquells que volen menjar, per aquells que volen celebrar aniversaris, per aquells que volen dormir, per aquells que volen gaudir ....... i es que com sempre fem sortides "a medida", i tots contents i contentes !!!!! ... i si algú no s´ho ha passat bé .......... que demani la fulla de reclamació !!!!!! ..... per cert si algú vol fer un menú a Pals o Peratallada que demani per la Salvi i l´Africa, es saben tots els preus de la vila !!!!!