dimecres, 18 d’agost de 2010

DOS HOMES I UN DESTI

Moltes vegades, animats pels companys, per la superació, per allò de "ho provarem", ens engresquem en empreses que sabem que hi suarem sang, i vet aquí que aquesta és una d´elles. Resulta que sense cap tipus d´ànim de lucre, ens hem inscrit a la Duatló de Núria, com si nosaltres "tinguessim cossos d´atletes", diria aquell.

Això vol dir que sí o sí, hem de possar les màquines ( ep que ningú rigui !!) a punt, per tal de no morir el dia de l´esdeveniment. Per tant, com qui la fa la paga, avui amb el responsable de "tal empresa" ens hem dedicat a fer uns kilometres al voltant d´Esparreguera i Collbató, per fer allò que la joventut diu: entrenar, i que nosaltres diem: patir.
El dia de la prova, s´ha de pujar des de Queralbs a Fontalba, 11 km de pista sempre en pujada acumlant un desnivell de 1000 mts, desprès a peu, s´ha de pujar el Puigmal de 2910 mts , 810 mts més, i baixar fins a Núria per tornar novament a Fontalba i baixar en bici fins el punt de sortida, PA HABERNOS MATAO !!! diria en Cartoon, i per MORIR SEGUR !!! us diré jo.
Per tant, avui hem buscat fer un recorregut que sempre fos en pujada, constant, i més o menys físic, tot i que finalment no ha estat de tot similar al dia de la prova, segur que ens ha anat bé acumlar en un parell d´horetes, els 27 km que hem fet per terreny divers, pujades, corriols, baixades, etc.

Ah, i axò sí, sempre amb un bon somriure a la boca !!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada