dimecres, 29 de setembre de 2010

ELS TRABUCAIRES CONQUESTEN NURIA

Doncs ja ho tenim aquí, el dia D hora H, ja ha arribat, i estem preparats ( el que fa la inconsiència !!!!) bicicleta en mano ( potser hauríem de dir en cames) nerviosos, esperant que donin el tret de sortida ( igual estem de sort, ens fereixen i ens evitem de fer la cursa !!!!!!). No caerá aquesta breva, que diuen ... i allà que sortim.

Al principi no hi ha gaire espai per moure´s ja que la plaça de Queralbs té la mida que té, i no hi cap més gent que la que ja hi ha ( uns 600 aprox.), però tampoc ens preocupem, serà que no tindrem temps per fer el recorregut !!! sortim a 1200 mts, i hem d´arribar en 11 km a Fontalba a 2070 mts, per tant el grup es comença a estirar ja que els ritmes són diferents per a cadascun de nosaltres. Ara el que toca es "dosificar" i no trencar-nos o cremar les naus abans d´hora, per tant cadascun de nosaltres anem a la nostra, intentant que el ritme sigui el més adient. Desprès de Fontalba hem de pujar al Puigmal, per tant tenim canvi de "mitjà de transport", ara toca "peu" per pujar als 2910 mts. Assolit aquest punt nomès toca baixar cap a Núria, però el que són les coses, el que habitualment és el que desitgem més avui és le que més "desgasta".

Anem passant cadascú de nosaltres intentant que no es noti que anem amb les forces justes, saludant i rient ( pa risitas estoy yo !!!) però veure a les parelles animant sempre fa que les forces es recuperin, des d´aquí agraïr també la seva paciència, tot el dia amunt i avall seguint a les seves "llebres".
De Núria a Fontalba potser sembla que no queda res però és le tros que et treu allò que ja no tens, gairabé ho has donat tot i encara et queden uns 200 mts de pujada que es fan molt durs. Desprès sembla que flanqueja, però no ens enganyem, és la part final i per tant les forces ja fa estona que han marxat, per tant ja portem gairabé 14 km de peu al damunt i això és nota.

Per últim queda tornar a baixar a Queralbs amb la bici, tram complicat la pista que provoca més d´un accident i en el que hem de vigilar però, poc a poc que baixada assolim la meta, tots sencers i sense semblar "xiquitos", per tant no ens podem queixar, i com una vegada vaig llegir:
El millor de l´esport són els amics que es fan !!! per vosaltres doncs .......

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada