FORADADA S.O.S

Inici de la ruta de la Foradada a St. Carles de la Ràpita, on hem vingut el Comando Gallina i los tres de Los Caños. La senyalització de Batuda del Senglar ho deixa molt clar, si ets un Senglar ho tens "xungo", però ..... i si ets un excursionista ? o una persona mismamente !!. Per si les mosques anirem tots junts i "xerrant" més que del que és habitual ( bé això els altres, jo ....), en aquesta ruta que ens ha de portar a uns dels millors miradors del Delta de l´Ebre.

Durant la pujada anem observant els punts de control de la batuda, però ai senyor !!!, quan ens trobem amb un dels caçadors al mig del camí, amb l´escopeta a les mans ( i no pixava pas !!!) les cames tremolen, el primer ja no ho vol ser, i l´ultim intenta no ser el primer !!!! però com que parlant s´entenen les persones, i els excursionistes també, establim una conversa de pau i armonia que fa entendre que tots hi tenim capiguda en aquest entorn ( encara que nosaltres avui tenim les de perdre, bé per l´aspecte dels gossos crec que ells també).

Al arribar al mirador de la Foradada, cadascú troba els seu moment íntim i personal, podem observar el Delta, podem fer fotografies, podem cridar al vent ( bé això tu no Africa) o fer-nos una foto de grup ( que mai esta mal !!!). Per cert, el de vermell és el Jordi ( ho dic per aquells companys de sortida que no el van veure durant la mateixa, és que anava endevant !!!!! mooooolt endevant !!!!!).
L´objectiu de la sortida estava complert, haviem fet una activitat apte per a tots els públics, amb una mica d´emoció ( per això de la batuda), tothom estava en condicions "óptimes", i el dia pintava d´allò més "agradable", ara nomès ens tocava dinar i baixar.

Aprofitem per fer unes fotos panoràmiques, i les "tres maries" ho aprofiten per ser retratades en "estat natural" com aquell qui no vol la cosa, veritat ? ( Africa l´altre cama home !!!!)

Però, durant la baixada ens trobem amb un grup amb problemes, la mala fortuna ha volgut que en una caiguda, una dona hagi sofert un tall en una zona molt irrigada, de forma que perd sang i se li ha de fer un taponament de fortuna que l´impedeix caminar, això pinta que l´evaquació ha de ser amb helicòpter, i sí sí, trucada al 112 i a mobilitzar els equips de salvament.

Continuará ......

CADA GOTA QUE PLOU TÉ ON CAURE !!! PICO ROYERO

Encara que plogui ho tenim clar, s´ha de sortir !!! nomès hi ha aquesta "MAXIMA" en el nostre codi genètic de l´any 2010. Així doncs, el grup de 4 s´ha fixat pujar fins al Cim de la Cogulla, ja que la previsió del temps és igual que la d´ahir (bé, o així ho va pronosticar la "Jessica López" del servei de meteorologia aragonès). Doncs raquetes uns i esquís els altres, nomès necessitem una cançó de "Camela", sonant a la megafonia de l´estació, per volguer pujar rapidament cap al nostre objectiu. Hem fet els primers metres de desnivell i apareix la pluja, sense cap comentari tothom es col.loca el Gore, abaixa el cap i " no ha estat res", si plou ...., ens tapem, i si fa fred ....., ens tapem, i si ens mullen ....... ens aguantem !!!! ARA si hi ha gana ..... em de parar a fer uns ganyips o "unos chuches". Aprofitant que a la part alta de l´estació hi ha possibilitat d´ingerir begudes i aliments fora de l´inclemència meteorològica, fem una parada "estratègica". Desprès del caldo i que no hi ha cap dubte de que hem vingut a pujar a un cim, hem decidit fer un "change" de pic i anirem al Pico Royero 2324 mts, ja que el dia és un AUTÈNTIC "ROYO", i tot el material és ben xop. Entre boires i amb més aigua a la roba que al camelback arribem al Cim, somiant amb una ducha d´aigua calenta que ens hem ben merescut, tot i que la imatge de la vall a la nostra baixada sigui més digna de MORDOR que de Benasc.

PICO CERLER, al mal temps .....

Aquest any no hi han dies de mal temps per segons qui. Tots els dies són bons per sortir. Que plou, ens tapem, que hi ha boira, doncs busquem un objectiu més baix, que hi ha gana, doncs reservem a "la Parrilla" el dinar !!!! ( je, je aquesta si que és una bona opció !!!).
Així el dia s´ha aixecat amb pluja, i com que anem tard hem decidit anar al Pic Cerler de 2407 mts, fent´ho des de l´Ampriu ( Estació d´esquí de Cerler). Així estirarem les cames i podrem arribar a una hora "coherent" per dinar, on ens esperarà la resta del grup. Amb nosaltres surt la "Mamà Raquel",que vindrà amb raquetes. La Salvi i jo anirem amb esquís de travessia ( em moria de ganes de tastar la neu !!!!).Sense cap tipus de pressió, ens dirigim cap el pic Cerler, observant com l´estació cada cop s´allunya més de nosaltres, i per tant entrem en una calma que només pots assaborir lluny de la multitud i dels enginys mecànics. La neu és força pesada, i tot i que el dia és molt fosc, ens respecta la pluja, i si apareix és en forma de "xirimiri". Durant la pujada ens adelanten un grup "d´esportites" que busquen rapidesa i entrenament ( si jo volgués entrenar crec que aniria fora de la traça, però ....) i així arribem al Pic de Cerler, observant com tot al nostre voltant resta tapat per la boira ( som l´únic pic que té unes guspires de sol !!! Diosa Fortuna !!!). I ara com diu la cançó: "Fijate un objetivo que soy como ......" a menjar a LA PARRRIIIIIIIILLLLAAAAAAAAA!!!!!!!

TURBÓN 2492 mts, tot és començar

Encara amb el regust dels turrons a la boca, ens dirigim cap a Benasc, on tot i les reiterades visites realitzades al llarg d´aquests anys, encara tenim "feina pendent".

Al Turbón hi hem estat anteriorment, però les muntanyes dicten quan, com, i qui les puja, i es veu que encara no havia estat el nostre moment.

Avui com si d´un programa de TV es tractés, juguem el "comodín" del qui va per primera vegada a fer quelcom nou, en aquest cas l´Olga es la primera vegada que trepitja un entorn com aquest,per tant i egoistament, ens aprofitarem de la seva "fortuna".

El dia no pot ser millor, fa sol, i la neu apareix en abundància. Hem pujat el màxim possible amb el cotxe per intentar començar el més amunt possible, ja que la jornada es presenta "interessant". Per tal de "dinamitzar" la sortida i fer-la més "divertida", escurçarem l´itinerari i ens dirigirem directament "per la directíssima" en direcció al cim, i això ens obliga a fer flanquejos per neu canviant, pols i dura.

La pendent aumenta i toca calçar-se els grampons, sembla que avui els peus estan mes abaix que de costum ( o potser serà per la panxa que fem desprès de tants apats nadalencs ?), en tot cas avui estem a la muntanya, i ja feia massa dies que seiem devant la "taula de tortura", ara ens toca gaudir, estirar les cames, esbufegar de l´esforç, viure "noves sensacions" .........

Però anem al que ens interssa, segons anem pujant cada cop veiem més possible arribar a trepitjar el cim d´aquesta muntanya, que per altre banda és un magnífic mirador del Cotiella, I la zona de la Maladeta- Aneto. El dia acompanya, però a la part superior bufa cada cop més el vent i per tant no hi podrem ser molta estona per celebrar el merescut cim desitjat.

Arribem al nostre objectiu, el vertex geodèsic així ens ho demostra, i el que són les coses, el que ens ha costat tant en aconseguir, ho hem de celebrar ràpidament, ja que l´hora, el vent i la gana ens fa pensar que encara no hem finalitzat la feina, s´ha de baixar !!!

Doncs no en parlem més, avall que fa baixada !!!! Hem decidit fer-ho per allà on hauriem d´haver pujat, per la ruta normal ( coses nostres !!), i com que el premi és un entrepà comprat a Graus ( de truita de patates amb ceba !!!!) sembla que ens han donat ales, ja que baixem rapidament per el corresponent "piscolabis".

Desprès de 5 hores, estem novament al punt de sortida, i podem observar com la lluna va treient el nas , potser tafanera "ella", vol esbrinar qui són els mortals que avui han estat trepitjant el temple sagrat del Turbón, i que avui, per aquelles coses de la fortuna, han estat afortunats ja que la muntanya els hi ha deixat pujar, qui sap potser demà .... la fortuna ens giri la cara.

Mai ho sabrem ......

"ESPALDAS MOJADAS"

Nomès hi ha una explicació, i les nostres dones ho saben: ESTEM MALALTS !!!!

Ha plogut, fa fred, és St. Esteve, i hem anat a dormir tard. Són les 8:00 del matí, i avui el Juanma i el Txiqui, volen que treiem "el higadillo", vaja ...... ESTEM MALALTS.

Abans de sortir ho tenim força clar, avui ens mullem !!!

Avui el dia promet emocions fortes, ja que les pistes tindràn fang, i com que volem estar a casa "d´una peça", farem un ruta curta, però exigent. Primer anirem direcció al Turó de la Gronya - Puig Ventòs, tot passant per les Ribes Blaves i el Coll d´Oriol, on disfrutarem d´una panoràmica de Montserrat magnífica.
Però com diu la primera llei de la btt: No importa la direcció que agafi, sempre serà pujada i amb el vent en contra. Doncs efectivament, tot seguit agafem cap al pla del Fideuer, que es en "franca" pujada !!!!
En aquest punt, jo encara completaria més la primer llei : i si plou el primer que es mullarà serà el cul i l´esquena !!! Efectivament, comença a ploure minsament, i això fa que esquena i cul comencin a tenir una temperatura "agradable".

Però el millor encara ha d´arribar, com que no en teniem prou amb la pujada, amb la pluja, ... quan arriba el moment de la baixada, ens trobem amb la pista plena de fang , i algú del grup va cridant " semblo Rossi, ara sé que se sent !!!!! ( de lo creuada que porta la bici !!!!)", és a dir, "cuidadorrrrr" que me la pego !!!!!!

Avui finalitzarem la ruta a l´Ermita de St. Pere desprès d´una pujada "juganera" que ens fa treure la llengua, però que "s´ha deixat fer".

I com qui no vol la cosa hem fet 26 km, i ara toca "rockanrolear" en l´autorentat d´Olesa, ja que les bicis semblen un record d´allò que a primera hora del matí semblaven una "màquina de rodar". I com deia aquell: la neteja de la teva bici és directament proporcional a la quantitat de fang que trobaràs al llarg del camí !!

ESCALATI DE LA ROQUI ?

Efectivament, feia ja molts dies que volia portar a la mestressa a això de pujar parets, i com que al Ivàn, ja li està bé tot el que sigui aventura, doncs ja tenim cordada.

La intenció és iniciar-los en vies de varis llargs, de forma que disfrutin

( per tant que no peteixin) i que la experiència sigui bona ( per tant, per repetir !!!!). Hi han tantes opcions a Montserrat però... al final un racó conegut, el Clot de la Mònica, ja que, queda a 30 minuts del cotxe, és cara Sud, no està molt amunt i té unes panoràmiques excel.lents!!!

Doncs diumenge, a les 11:15 ( abans fa massa fred), sortim del cotxe direcció al peu de la via. Els companys de cordada no paren de mirar cap amunt ( no saben que després s'hi passaran així tota l'estona !!!), no creuen possible que puguin pujar per allà on els hi mostro. Però com sempre tot es començar. La dinàmica es senzilla, jo vaig primer, la Salvi segona i el Ivàn, l´últim, recollint tot allò que s'hagi deixat a la paret. El dia és bo, però bufa força vent i si bé a les reunions inferiors no es nota tant, a les superiors hi bufa de valent.

Muntem 4 reunions segons el croquis que portem. La primera és a uns 20 mts del terra, i la necessito per vigilar que la "nova força" vagi amb calma ( és tal el nerviosisme, que la Salvi esgarrapa els mitjons al posar-se els gats !!!! vaja qualitat la del Sr. Quechua !!!). La segona és també molt aprop, 20 mts aprox., però per facilitar la feina faig un flanqueig pensant en els que em segueixen. La R3 es troba a uns 40 mts i

és el tros on més em diverteixo, sobretot a la sortida ( també és el tros on "los perseguidores" més pateixen, les coses de la vida!!!).

Finalment la R4 queda a uns 20 metres.

Per baixar... per la mateixa via,muntem dos ràpels , tot i que el vent ens ho complica una mica, finalment arribem al terra, on algú comenta que ens hi hauríem de fer un parell de petons ( recordant al Papi di Romi !!!!).

Una cosa però, ha quedat contrastada, és la primera ........ de moltes altres que vindran!!!

TURÓ DE L´AVELLANA, SUBZERO

El missatge del company ho deia tot: Massa fred x mi amb btt i poc equip x l´época. A disfrutar !! desprès que li hagués enviat l´oferiment de venir el dissabte a fer un "descobriment" amb btt.

Però com que de valents el cementiri està ple, el Jordi, l´Iván i jo ens calcem els calçotets llargs, i apa a abrigar-se que fa un fred que "mosega".

Avui la sortida serà tota amb mapa ( je, je quin show !!), sabem que sortim del Bruc de baix ( spandeck), sabem que volem passar per unes "antenes" i també pel Turó de l´Avellana, i per últim, que volem tornar al mateixa punt de sortida, bé ....... si és possible !!!, en cas contrari ja li hem preguntat un parell de vegades a l´Iván si porta les claus de casa ( ell viu a Igualada).

Al llarg del camí passem per zones fredes ( em comenta el Jordi que una part li diuen LA NEVERA !!! ..... no fotis, no ho havia notat !!!!) de pujades i de baixades ( el recorregut d´avui és força trenca-cames), però sembla que la orientació que portem es bona i ondia !!! passem per una antena (bien !!), i també arribem al Turó de l´Avellana ( bien !!, bien !!), característic pel vèrtex geodèsic que hi ha, i que serveix de seient a les Tres Maries.

Sembla que la persona responsable del "guiatge" ho ha fa mooolt bé, eh Jordi i Ivàn? ( qui digui el contrari ja sap que li toca ...... mapa i brúixola !!!)

Doncs aquí com diu aquell, parada i fonda, a treure les barretes energètiques d´embotit !!!!

Desprès de l´aport energètic, estudiem el retorn, i la pista en clar descens ( ho reitero pels companys de sortida: en clar descens !!!) ens portarà a Ca n´Aguilera. ( tot va com una seda, penso interiorment).

I vet aquí, resulta que segons el mapa a la sortida de l´esmentada urbanització hi ha una pista que ens ha de portar cap a la Serra del Ginebre ( sensa "a" final !!!) , resulta que un cop localitzada, "sorpresivamente" ...... aquesta pista va a parar a un corriol ( aixó no toca!! penso), i aquest corriol a un camp ( ja hi som !!), per tant ja tenim el famós CAMP A TRAVÉS !! "original BTT", i ??, finalment no hem arribat a la pista que tocava ? ( desprès de carretejar la bici "una miqueta", vale !! ) però??, qui no ha carretejat la bici a l´esquena en les sortides de descoberta ??? ( Manel que ens ho preguntin a nosaltres preparant el Raid de Pujalt !!! t´enrecordes ??). Doncs ja està, tots a callar i a pedalar novament ( ai aquests "biciclistes" poc aventurers !!).
Ens reubiquem ( Jordi i Ivàn: Anar a buscar la cruïlla respresentada al mapa, és reorientarse, encara que no sigui en el sentit de la nostra marxa ), i un cop confirmada la nostra posició, ens dirigim a Can Pujol de la Muntanya ( serà en honor al nostre "expresident"?). Total, desprès d´observar que en el mapa no hi ha representada "amb exactitud" la zona per on "rodem", s´ha de treure "l´olfacte", i esclar !!! entrem en un terreny de "sensacions" ( com m´agrada això !!) i que hi ha gent que no entén !!!, ..... al final "l´olfacte" em diu que no anem bé, em de recular.

Ooooohhhhhhh, mare de Déu, ara sí que no té preu la troballa que fem ( veieu que sóc de generós !!!!) resulta que anem a la última cruïlla que havíem passat i ens hi llancem ( per això de les sensacions) i TROBEM EL DRAGON KAN !!!, una pista de baixada amb peraltes, roderes, forats ( o pous), bé, el nom crec que ho diu tot.
PA HABERNOS MATAO !!! que diria un que jo em sé, un cop som al fons de La Costa dels Matamatxos, que és així com és diu el que em baixat, tenim camí fàcil, ens dirigim sempre direcció Montserrat i desprès de la última pujada, ja hi sóm, tornem a veure els cotxes.

Total, 27 km. en 4 hores de ruta, però esclar, entre les pujades i baixades, i la orientació, podem estar prou contents, bé jo com mínim ho estic, encara que .....una visita al "Toro" encara la podíem fer ......... no companys?