DESPRÈS DE LA TORMENTA ... SEMPRE QUEDA EL FANG !!!

Vet aquí que amb intenció de preparar la Berga-Santpedor, ens anem a fer la V Pedalada del Rovelló ( potser millor que ens haguéssim preparat per aquesta !!!!). Dos intencions, Ramon ( que ara anomenarem " el listo") decideix fer la de 30 km, l'Iván ( que ara anomenarem "el desertor") passa de la de 30 km a la de 55 km ( je, je ,je sigue haciendo caso de los desconocidos!!!) y Jordi i jo a la de 55 km de cap ( nosaltres ens anomenarem, "los lanzaos"). La qüestió és que gaudim d'allò més al llarg del recorregut, ( bé gaudim fins el punt de l'esmorzar). Corriols magnífics que fins i tot l'Iván gaudeix. En algun moment "la velocidad nos pierde" i estem "al borde de un ataque de nervios) però ho salvem amb algun que altre peu. Al final les rampes ( las de subir i las de dolor) fan acte de presència i hem de dosificar. Magnífic dia de "biciclisme senglarí" que fa que portem a casa un somriure de banda a banda, i comiat de la diamond back de l'Iván ( que hay que decir de esta bici ... bé o algo parecido) bici de l'any .... de l'any que la van fabricar, allà en la època de "bahamontes" !!!! je, je. Glòria a la diamond, s'ha acomiadat a lo grande !!!!!

LA SACA .... A "LA SACA"

Avui farem feina pendent!!!! tenim l´Aresta Brucs a la Saca Gran que fa dies que ens ronda. 90 mts de via protegits amb poc més de 6 parabolts, així doncs ja tenim idea dels llargs que ens esperen. Tot i això sortim com a "senglars" de Can Maçana ja que la multitud ens posa nerviosos ( això i que hi ha escalador per arreu, i volem ser els primers)

Arribem ben suats a peu de via, no es per menys, jo encara no sé si he fet tot el camí o m´he saltat un tros, al Jordi li passa el mateix: vols dir Oscar que hem passat per la portella ? ( signe d'interrogació)

Fem un glop d´aigua i ens posem a la feina, que avui s'ha d'aprofitar. A peu de via l'ombra ens protegeix, però al sortir a roca ....... buff, la suor regalima per les ulleres, això i la poca "abundància" de xapes, fa que tot em sembli igual, camp de "patates" a dojo !!!!!

Però la roca és molt bona i tot i la llunyania de les xapes ( n'he trobat 3 en tot el llarg), fa que s'arribi sense problemes a la R, d'on asseguro al Jordi i m'adono de la llunyania de les mateixes, i em ve al cap la cançó: Johny la gente està muy loca !!!! ( juro que només cònec aquest tros .......)

El pas més bonic de tota la via es troba al tercer llarg, just desprès del flanqueig, ja que et trobes amb una lleixa que has de rodejar, amb un bon "ambiente" als teus peus, però et fa sentir viu i totalment desconectat de la resta de preocupacions que puguis tenir, només toca respirar i gaudir ..... i .......Johny la gente està muy loca !!!!

Al cim ...... Agulles es increïble!!!! escalada world !!!!! a l'arbret, miranda de les boïgues, senatxo ..... ple de cordades, algunes d'elles amb més d'una !!!! ara sí que sí ..... JOHNY LA GENTE ESTA MUY, MUY LOCA !!!! però VIVA LA LOCURA !!!!!

Hem fet via molt ràpid, i abans de les 12.00 ja estem baixant de l´agulla (que ja la tenim a la Saca !!) i ens dona per pensar en fer quelcom més. Estic amb la mosca de l'agulla del capdemunt, que crec recordar que es senzilla. Les noves tecnologies no ens ho confirmem del tot, i tampoc ens podem encigalar, per tant feina per més endavant ( yupiiii!!!!!), decidim per tant anar a l'agulla del Gep Llarg, via senzilla però ideal per allò que volem fer.

El Jordi anirà de primer en via llarga !!!!! i montará la R, ja que tot i els metres de roca que ja porta al damunt, mira si es de ser buena persona, que sempre m'ha deixat anar primer!!!!, però ara també ha arribat el seu moment!!!!, li toca descobrir la "autèntica" mecànica de l'escalada, així doncs, .... a la escuela de la roca !!!!!

No s'ha de preocupar per la dificultat de la via (III+/IV-), ja que té nivell de sobres per fer'la, només caldrá que pari atenció amb el muntantge i la posterior manipulació dels aparells. Mentre puja, vaig tararejant .... Oscar la gente està muy loca !!!!! fet que m´ho confirma els crits d'alegria del meu company. Al arribar a la R no cal que li pregunti res, ell mateix m'ho diu amb la seva mirada .... OSCAR AIXÒ SI QUE ESCALAR, OI ??? Crec que aixì m'agradarà molt més compartir amb tú les vies !!! em diu ....... i penso .... un hombre tot sol no sempre s'abasta !!! ( Antonia Font, Clint Eastwood)

PLAN B

Avui anem a Andorra, país els Pirineus !!!! ... i del sucre, i del tabac, i de tendes ... I TAMBÉ DE FERRADES !!! La intenció fer la Ferrada del Roc de la Coma d'Erts, que és la única que encara no he realitzat a Andorra, PERÒ ........bad luck my friend, un cartell ens informa que es FERMÉ, CLOSED, CHAPADA, TANCADA y prohibida (i això ja acollona!!!), així doncs, Plan B ...... mmmmmhhhhhhhh, ferrada, bonica, pròxima ( que desprès s'ha de fer un estudi de mercat de btt's !!), vinga Ferrada del Roc d´Esquers, com a mínim ocuparem tot el matí !!!

Es tracta d' una ferrada que es molt complerta, per la longitud que té de 530 mts , el desnivell i sobretot, el retorn que fas per la vall de la Madriu. Ja que "los cachorros" no coneixen aquesta part d'Andorra, doncs no m'ho penso més, segur que no es queixen, i si ho fan, CHITONES !!! ( per això sóc el boss ....avui!!!)

S'han de fer fotos, moltes fotos, a "puñaos" de fotos, sóc el paparazzi ferratero !!!!!! i foto aquí, foto allà ...... que evidentment són pel blog, però esclar, 200 fotos potser seria una tortura fins i tot per a mí !!!! (gairabé surt a foto per metre de desnivell !!!!), doncs això, que tenia moltes ganes de tenir fotos d'aquesta ferrada, però ara la tinc fotografiada pam a pam !!!! o esglaó a esglaó !!!!!

A més avui hi ha "caxondeo" i es que "ese par de dos" porten "dissipador" nou, ........ QUE SI AMB UNS MOSCATAS QUE LO PETAN ( pensàbeu que no ho posaria !!!) i que si tu no tienes, i que si la envidia, i que mira como van, i mira como se abren, i bla,bla,bla ..... vaja que al llarg d'una hora no paren..... igual que nens petits !!! ( ara ja sé el que dirán!!!!)

Quan sembla que s'han oblidat dels mosquetons, arriba la part mès bonica de la Ferrada, que és la part superior, ja que es tracta de plaques més verticals i boniques, a més la panoràmica que es va mostrant als nostres peus cada vegada és més interessant i espectacular.

Al final gairabé de la Via, es on es troba la perla de la Ferrada, ja que hi ha un gendarme vertical que es puja per una de les seves cares, i per l'altre cal progressar per un pont de mico que tot i curt, fa que el que l'observa des de l'altre banda tinqui una imatge d'aquelles que fan "ambiente", i com que jo sóc "el paparazzi" .......... hi puc fer "els honors".

Desprès d'aproximadament dues hores de Ferrada arribem a la seva fi, ara només (crec recordar) que hi ha uns 40 minuts de retorn .... bé qui diu 40 minuts diu 1:30h, o qué, no podem tenir un petit error de memòria? ( i entre nosaltres, es que no posava a l'inici de la ferrada el que trigaríem ? ) com a ferrateros de "bagues noves" potser teniu futur !! ... però com a Perry Manson us falta molt que aprendre !!!!!!

Doncs ningú ho diria !!! sembla que el Plan B té més gust a victòria que el propi Plan A, i es que com va dir Molière: La improvisación es la verdadera piedra de toque del ingenio!!!

TRAGANT POLS

Rocaforttina del 2011, l'esperàvem amb nerviosisme. L'any passat JP i jo, ens vàrem passar la cruïlla de la cursa llarga i aquest any no ens la volíem perdre, per poder fer el recorregut llarg ( bé això es mentida !!! el que volíem era tornar a menjar els cigrons que donen al dinar i el tall de coca de xocolata de primera hora ..... bàsicament gula !!!)

A més aquest any som més colla ( el doble !! = 4) i tots tenim moltes ganes. Per la poca pluja dels últims dies, setmanes, mesos, les pistes estan "mas polvorientas que las calles de OK Corral", i per tant, això fa que la mecànica i les persones quedin afectades. El Ramón es qui surt més mal parat, el seu canvi posterior no funciona, i a la última cruïlla ha d´abandonar el circuit llarg per fer la mitjana i arribar a "boxes", tot i que al final ho farà caminant.

La resta de l'equip continua doncs per la llarga a tal de fer gana pels cigrons !!!! Al final repte assolit ENS HEM MENJAT TOT EL PLAT QUE ENS HAN POSSAT !!!! i després diuen que no estem prou entrenats .... doncs jo he deixat el plat prou net !!!!!

GLU, GLU ..... OUI SE MUA !!!!

Blue world !!!!

QUE QUÈ TENIM !!!!

Som diumenge i fa sol. Avui toca costa ( atenció que no dic platja !!!!) i dic costa ja que la sortida d'avui la farem a les proximitats de la Cala Montgó. Sortida de "sirenitos", el deivid ( que ja té brànquies) i un servidor ( que busca l'ingravidesa de l'element per desplaçar-se).

Tot xerrant al barco, mentre ens aproximem a la zona de busseig, anem parlant i recordant la última activitat que vàrem fer plegats .... l´Elbrus !!!!!! sembla doncs que això dels submarinistes alpinistes "és lo que se lleva!!!", i sembla que som d´una pasta "especial" ja que al barco sembla que no hi som ( i mira que sóc gran .....) però millor així, d´aquesta manera podem xerrar tranquil.lament i gaudir del moment.

Xerrem, fem plans, com sempre, qui si a l´hivern, que si a l´estiu que si anem aquí, que si anem allà ..... no tenim solució, estem malalts, però malalts, malalts, de roca, de neu, d´aigua, (potser d'aquí poc d'aire ?) en definitiva, que volem fer de tot, per tot arreu i sempre, i això ens porta a pensar en que som afortunats.

I som afortunats pel lloc on ens ha tocat viure, com diria aquell anunci .... QUE QUÈ TENIM ?: Tenim els Pirineus amb els seus cims nevats i de roca, el Cadí amb les seves canals i llàgrimes de gel, tenim les parets de Montserrat, Collegats, Montrebei i Siurana on dansar amb la roca, el Mar Mediterrani per recórrer tot el seu litoral amb kaiac o descobrir les profunditats de les Medes, de les Formigues tot fent submarinisme, esquí, espeleo, barrancs, btt ...... d'est a oest i de sud a Nord, tenim un "país petit" ( com deia la cançó) on tot queda a prop, però que fa sentir molt lluny ...... TOT AIXÒ TENIM !!!!!

I arriba el moment del capbussament, tot són preses i suors, és el moment de recordar tot el que t'han ensenyat ( i ja fa un any !!!), no fos cas ......... però sembla que la formació i les pautes de seguretat han funcionat, salto i no m'enfonso ( sort de mi !!!). Després de l'explicació de la ruta que ens han fet al barco ( resulta que no tenim cap tipus de guia !!!!) ja podem "bussejar" sols, suposo que el deivid va tranquil, ja que sap que no li portaré la contraria ( tampoc tinc com dir-li a sota aigua !!!!) per tant glu, glu i cap avall !!!! silenci .........

Tranquil.litat i silenci ..... no hi ha res més, un entorn novedós i per descobrir, on pots "flotar" tant físicament com visualment, com dèiem fa un moment QUE QUÈ TENIM ? ..... SORT, TENIM MOLTA SORT, DE PODER VIURE AQUEST MOMENTS AMB ELS AMICS ..... AIXÒ ÉS EL QUE TENIM !!!!!!

SOMNIS DE LLEGENDA

Hi ha activitats, moments que són especials i aquest diumenge hem viscut un d'ells. Parlar del Cavall Bernat es parlar de l'agulla per excel.lència de Montserrat, tothom ha volgut pujar en un moment o un altre, tothom a volgut ser "cavaller" ...... es igual que estiguis fent, si hi ets a prop la mires, somies ....... penses com deuria ser la primera vegada ..... aventura amb majúscules !!!!

Per fer-ho anar bé, decidim anar a fer la normal, ja que el temps no el tenim tot amb nosaltres, així que decidim fer una activitat "complerta", i l'aproximació al cavall la farem pel monestir, per camins encara no "explorats" fins el moment ( així viurem aquesta sensació de descobrir !!!). Com sempre Montserrat no ens deixa indiferents, i el camí esdevé una altre finestra oberta d'on observar una nova perspectiva de la Muntanya Serrada (avui però no disfrutarem sols, ja que ens trobem amb tots els participants de la Montserrat Matagalls que arriben exhaust al monestir).

Un cop a peu de via, decidim la tàctica. Realment la primera reunió es troba als peus del diedre, desprès d'un flanqueig "curiós", per tant pugem fins a una alzina que servirà com a anclatge natural per assegurar al primer. "Aquest" cop em toca a mi !!!! ( je, je i que així continuï !!!). Arribar a la reunió suposa trencar una primera barrera psicològica, pel fred, per la via, pel pati, tot sembla estar en contra .... però "a las penas alegrias!!!" que diria aquell. Un cop a la R, decidim que en vindrà un més de la cordada i llavors faré el segon llarg, per tal d'estar "còmodes" a aquesta primera R.

Quan veus aquest diedre, penses en la seva primera ascensió, com amb els mitjans que tenien s'endinsàven en aquestes aventures, allò si que era autèntic!!!!, però estar aquí, escalant la mateixa roca en la que ells ho van fer, t'endinsa en aquesta mística, i a més es tracta del cavall Bernat ...... sobren les paraules. Un cop a la segona R, els hi toca a l'Iván i al Jordi. Fa vent i la temperatura es fresca, així que no podem perdre massa temps, ja que comencen a venir els tremolors ( pel fred i per la berruga a superar, oi ?).

Només queda l'últim llarg i ja ho tindrem, serem cavallers, serem feliços, gelats però feliços !!!!! bé potser no del tot ..... ara toca la Punsola-Renui....... no canviarem ..... encara no hem baixat que ja volem pujar per l´altre via amb "pes específic" del cavall, ...... com més tenim més volem !!!!!! Toca baixar, ràpid i segur, ja que el vent bufa i les mans comencen a patir la falta d'escalfor ( important detall per fer ràpels amb condicions, oi ?) per tant pim, pam llença cordes i anem avall on ens espera el moment del "gaudiment", i llavors sí, l'escalada s´acava quan toques novament amb els peus a terra, abans no !!!! abans et mantens amb tensió, que no falli res, que tot estigui lligat ( mai millor dit) ..... i un cop a terra, abraçades i alegria, no es per menys, avui hem estat els protagonistes, avui hem estat "tots uns cavallers"