9:00, Dissabte, esmorzem a casa, un bocata, de tot una mica, pernil dolç, xoriço, el que hi ha. Un Café amb llet, xerrem, no tenim presa, fem una mica de temps, la roca encara romandrà prou fresca !!!! i en aquests dies de tardor/hivern a casa s´hi està molt bé !!!!!
Sortim de casa cap a Can Jorba, animats continuem xerrant ( d´això en sabem més que d´escalar !!!), i arribem al pàrking on ja repiquen els mosquetons, els cascos de la gent que ha arribat abans que nosaltres. En les mirades s´hi veu l´inquietut de l´impaciéncia, del qui vol començar abans no li prenguin la via escollida. Nosaltres no som menys, ens equip depressa, ens equivoquen ( 1, 2 , 3 vegades !!!!), STOP, no cal còrrer, avui no serem els últims.
Preparats sortim a fondo, al arribar a peu de via .......... ja hi ha gent !!!! però van a fer la Bego-Kush, que trepitja l´Escabroni, cap problema ens ficarem a la Sol Solet, disfrutarem igual. Sortim entre les ombres, encara freds, la roca ens rep amb la mateixa fredor de la rosada, encara no estava preparada per rebre visites, el primer llarg es fa "extrany", potser per ser el primer, però a continuació ........ toca disfrutar, el sol, la roca, les vistes, qui vol estar en un altre lloc ? .... nosaltres no.
No correm, al final no tenim presa, i en gaudim, ho assaborim, ho disfrutem, riem i fem conya, al cap d´amunt, fem una coca cola negra, amb quicos ( el nostre aperitiu), encara hem de trobar la R per baixar, esta amagada, però amb l´altre cordada la localitzem, toca baixar, però amb un primer ràpel d´ingravidessa, que si no te l´esperes ......... riem, és agradable veure com el company baixa amb aquella cara d´alegria, de sorpresa, del desconegut descobert, com si encara fossim nens, descobrint allò prohibit, ...... i qui dubta ...... no sóm encara un xic nens ?
Una trucada, dos paraules, PUC VENIR !!. Ja hi sóc, enjego la maquinaria grisa ..... que no sigui difícil, disfrutona, que serveixi per treballar llargs, bona roca, treball de reverso, amb ràpels, més d´un !!!, accès ràpid, ....... vies als gorros ( cremallera, pasta, pàrking), vies a agulles ( aproximació, retorn, fred), ....... mmmmmhhhhhhhh, no serà nova però ho podem provar, Can Jorba, vies Sol Solet, Escabroni Escapullini, ...... bé ho decidirem quan hi siguem.
9:00, Dissabte, esmorzem a casa, un bocata, de tot una mica, pernil dolç, xoriço, el que hi ha. Un Café amb llet, xerrem, no tenim presa, fem una mica de temps, la roca encara romandrà prou fresca !!!! i en aquests dies de tardor/hivern a casa s´hi està molt bé !!!!!
Sortim de casa cap a Can Jorba, animats continuem xerrant ( d´això en sabem més que d´escalar !!!), i arribem al pàrking on ja repiquen els mosquetons, els cascos de la gent que ha arribat abans que nosaltres. En les mirades s´hi veu l´inquietut de l´impaciéncia, del qui vol començar abans no li prenguin la via escollida. Nosaltres no som menys, ens equip depressa, ens equivoquen ( 1, 2 , 3 vegades !!!!), STOP, no cal còrrer, avui no serem els últims.
Preparats sortim a fondo, al arribar a peu de via .......... ja hi ha gent !!!! però van a fer la Bego-Kush, que trepitja l´Escabroni, cap problema ens ficarem a la Sol Solet, disfrutarem igual. Sortim entre les ombres, encara freds, la roca ens rep amb la mateixa fredor de la rosada, encara no estava preparada per rebre visites, el primer llarg es fa "extrany", potser per ser el primer, però a continuació ........ toca disfrutar, el sol, la roca, les vistes, qui vol estar en un altre lloc ? .... nosaltres no.
No correm, al final no tenim presa, i en gaudim, ho assaborim, ho disfrutem, riem i fem conya, al cap d´amunt, fem una coca cola negra, amb quicos ( el nostre aperitiu), encara hem de trobar la R per baixar, esta amagada, però amb l´altre cordada la localitzem, toca baixar, però amb un primer ràpel d´ingravidessa, que si no te l´esperes ......... riem, és agradable veure com el company baixa amb aquella cara d´alegria, de sorpresa, del desconegut descobert, com si encara fossim nens, descobrint allò prohibit, ...... i qui dubta ...... no sóm encara un xic nens ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada