Diuen que " a quién madruga Dios le ayuda", doncs bé, el diumenge li vàrem donar festa, ja que el grup arrancava, un xic tard ...... vale, MOOOLT tard, però ja se sap, una sortida EGAN no pot arrencar d´hora, aniria contra els nostres principis ( i contra l´adn)!!!
Tot i això, al principi es va fer un intent de chiquipark ( que consti que el nen és el que va al trineu !!!), però va defallir quan es van assolir velocitats de vertigen ( per allò de la força de "l´ase") i es va dessestimar aquesta opció.
Així doncs, desprès d´alguna que altre baixa ( nomès vàrem quedar 7 persones .... no dic adults ja que tots ens coneixem), 4 raquetistes i 3 esquiadors ( raquetistes 1; esquiadors 0), van iniciar l´ascens al Pedró amb determinació i valentia.
Entre els raquetistes teniem noves incorporacions, que van demostrar que poden ser perfectes candidats a assolir el títol de SOCIS EGAN ( nomès cal veure que van venir a la sortida des de FREE ZARAGOZA !!! i ens van aguantar totes les nostres collo.....).
Doncs, "nada por aquí nada por allà", ja tenim al grup al cim del Pedró a 2.382 mts, on la falta d´oxígen produieix que la gent s´abraci, es doni petons ( ep, sense passar-se!!), s´alegri, ....es possi gorros amb borles !!! (???), bé, un festival ( mañicos, felicidades por la cima !!!)
I ara no toca altre cosa que baixar i anar a "comel",però ho farem de "gala" que l´ocasió s´ho mereix, ja que es tracta de la primera sortida de muntanya, a la que treiem la samarreta de EGAN MCKINLEY 2010 a passejar, per tant ....... SI NO LA TENS, NO ESTAS A LA ULTIMA , i els equips de rescat ho tindrán difícil per trobar-te !!!! no ho dubtis, TENIM LA TEVA TALLA !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada