PEDALEJAR O MORIR

Avui anem a Mataró, a la XIX CAPGROSSADA 2010, i aquest any a més és la primera que la fan amb ROADBOOK ( llibre de ruta en la nostra llengua),i tot i que coincideix amb el dia de les eleccions....... "que se quite la política" on hi hagi una bona botifarrada.

La història és consisteix en fer aproximadament 30 km ( si l´encertes !!!!) amb la lectura d´un llibre que et va "cantant" les cruïlles, amb distància parcial i total, de forma que sense estar marcat puguis encertar el recorregut correcte, per tant s´ha d´anar treballant la lectura al llarg del pedaleig ( per altre banda dos activitats que plegades són perilloses, o que li preguntin al noi que va sortir volant devant nostre !!!!!).

Tot i que 30 km, sembla que no hagin de ser masses, finalment es tractava d´un recorregut molt trencacames, pujades i baixades, per corriols majoritariament, per terrenys amb força sorra, i moll, "vamos un festival", tot això, barrejat a primera hora amb una Tª externa que feia les delicies dels nostres mugronets......frío, frío.

Tot i els errors de lectura, fred, cants eclesiàstics, i d´altres menesteres, finalment l´objectiu era clar ....... arribar al cotxe !!!! i a ser possible amb una botiffara a la mà, i mireu si ho vàrem fer bé que ........ ENS VÀREM ENDUR TRES DE BOTIFARRES !!!!! ( dos de menjar i l´altre al damunt,ben posadeta, EP !! que es tracta del cansanci, no malpenseu ... que os he pillao , je, je !!!!) però com diuen: Olé Nosotros i que nos quieten lo pedaleao !!!!!!

PEL FRED, SOL SOLET

Una trucada, dos paraules, PUC VENIR !!. Ja hi sóc, enjego la maquinaria grisa ..... que no sigui difícil, disfrutona, que serveixi per treballar llargs, bona roca, treball de reverso, amb ràpels, més d´un !!!, accès ràpid, ....... vies als gorros ( cremallera, pasta, pàrking), vies a agulles ( aproximació, retorn, fred), ....... mmmmmhhhhhhhh, no serà nova però ho podem provar, Can Jorba, vies Sol Solet, Escabroni Escapullini, ...... bé ho decidirem quan hi siguem.

9:00, Dissabte, esmorzem a casa, un bocata, de tot una mica, pernil dolç, xoriço, el que hi ha. Un Café amb llet, xerrem, no tenim presa, fem una mica de temps, la roca encara romandrà prou fresca !!!! i en aquests dies de tardor/hivern a casa s´hi està molt bé !!!!!

Sortim de casa cap a Can Jorba, animats continuem xerrant ( d´això en sabem més que d´escalar !!!), i arribem al pàrking on ja repiquen els mosquetons, els cascos de la gent que ha arribat abans que nosaltres. En les mirades s´hi veu l´inquietut de l´impaciéncia, del qui vol començar abans no li prenguin la via escollida. Nosaltres no som menys, ens equip depressa, ens equivoquen ( 1, 2 , 3 vegades !!!!), STOP, no cal còrrer, avui no serem els últims.

Preparats sortim a fondo, al arribar a peu de via .......... ja hi ha gent !!!! però van a fer la Bego-Kush, que trepitja l´Escabroni, cap problema ens ficarem a la Sol Solet, disfrutarem igual. Sortim entre les ombres, encara freds, la roca ens rep amb la mateixa fredor de la rosada, encara no estava preparada per rebre visites, el primer llarg es fa "extrany", potser per ser el primer, però a continuació ........ toca disfrutar, el sol, la roca, les vistes, qui vol estar en un altre lloc ? .... nosaltres no.

No correm, al final no tenim presa, i en gaudim, ho assaborim, ho disfrutem, riem i fem conya, al cap d´amunt, fem una coca cola negra, amb quicos ( el nostre aperitiu), encara hem de trobar la R per baixar, esta amagada, però amb l´altre cordada la localitzem, toca baixar, però amb un primer ràpel d´ingravidessa, que si no te l´esperes ......... riem, és agradable veure com el company baixa amb aquella cara d´alegria, de sorpresa, del desconegut descobert, com si encara fossim nens, descobrint allò prohibit, ...... i qui dubta ...... no sóm encara un xic nens ?

MAI NEVA A GUST DE TOTHOM

Diu la dita que mai "plou" a gust de tothom, en aquest cas però podríem dir que no "neva" a gust de tothom. Si bé la previsió de la meteo era clara, dissabte nevades i diumenge clarianes, per allò de ser d´Esparreguera, Taure i de l´EGAN, no hi havia canvi ni d´activitat ( i mira que si haguessim portat els esquís) ni de localització ( i mira que hi havia llocs !!!) i cap allà que ens hi fiquem. El dissabte el grup "d´intrepidos" el dediquem a esports d´aventura i risc, uns a escalar blocs impossibles, i d´altres a comprar ( el segon més extrem a aquestes contrades). Allotjats a l´alberg D´AINA, els 14 integrants de l´expedició ( petits i grans !!!) ens perdem la gran golejada del Barça, però que es això comparat amb estar en la companyia d´aquest GRAN GRUP D´AMICS, I DE PERSONES !!! ( olé, olé, olé !!!!). Així podem planificar el diumenge, i ja que la cota de neu es prou baixa, ens decidim per la Ferrada de St. Vicenç d´Enclar, clàssica del principat i ideal per gaudir d´una bona estona a la cara Est. Finalment doncs, dins d´un marc incomparable d´alegria, bromes I SOROLL, MOLT SOROLL, ENCARA DIRIA MÉS.... MOLTÍSSIM SOROLL ( hay alguién Mario ????), finalitzem la ferrada per iniciar una altre aventura ..... tornar a casa. Gràcies a tots per la vostra companyia, si ets de l´EGAN, ets amic !!!!!

SOBRE RODES

7:30 del matí i estem a Berga, destí Santpedor (on hem deixat un cotxe a les 6:00 del matí), distància 55,8 km, desnivell + 949 i -1.291 ( esclar Berga és més amunt que Santpedor, no?). Avui la intenció és clara, arribar a Casserres (17 km) que és on està la botifarrada !!! la resta de propina, je,je. Comencem amb l´obejctiu de no vendre el blat ..... i com aquell qui diu arribem al kilometre 30 fets uns chavals. Tenim problemes amb la cadena de l´Ivan ( no la d´or, l´altre) i a les pujades li queda clavada, però res que no puguem superar amb la "cabezoneria maña". El dia acompanya, i el que abans era frescor, ara és calor, el que abans era gana, ara es "gula". No vegis quines parades, és més a la botifarrada, cigaló del mono !!!!! això si que treu el fred !!. Finalment comencem a intuïr la població de Santpedor i ens llencem al spring ( la nostra tàctica era atacar al final), sort però que entre amics no hi ha competició ...... bé, avui no !!!! Per cert per si no ho havia dit, es tractava de la XXVI Berga-Santpedor, l´any vinent hi tornem ...... per la botifarra !!!

2 MILLOR QUE 1

La memoria, com sempre, juga alguna que altre "sorpresa". Ara feia dies que tenia un cert "antoju" per anar a escalar a l´agulla de l´arbret, exactament desconeixia el motiu, però de l´agulla en qüestió volia fer la via OM MANI PADME HUM, a més de per la via, per les vistes de la zona d´agulles. A més després d´anar llegint ressenyes la via AITOR també em feia molt el pes, per tant mirariem de combinar ambdues.

I el que segons les coses, segons ens aproximem a l´agulla començo a recordar tenuament el record d´una ascensió amb el Toni Mena i el David que també quedava per la zona. Que si aquí que si allà, i com molt bé podeu suposar ...... efectivament, l´escalada havia estat a l´agulla de l´arbret ( és que hi ha agulles que ens criden !!!!). Sort que aquella vegada vàrem fer l´agulla per l´aresta brucs ( cerda-riera) !!! i avui trepitjarem nou terreny d´aventura.

Avui som 5 intrepidos forajidos ( bé lo de forajidos casi que no), i ens repartirem en 2 cordades, una EGAN ( Daivid, X.Elvira i el que escribe) i l´altre formada per X.Baena i Pablo ( tocallos del sector de la formació - o desinformació diria jo !!!! -). El dia tot i que bó, ve acompanyat d´aire, i això fa que la sensació tèrmica sigui "frescota" que diria aquell.

Tot i això, ens repartim els llargs de forma equitativa, i desprès de realitzar la primera via ( per a nosaltres la Om, l´Aitor per l´altre cordad) , i del ràpel que ens deixa novament a la cara Est, ens hi fiquem novament a l´agulla ( per nosaltres l´Aitor, la Cerda-Riera per els companys ). Amb menys vent que a primera hora, però amb més gent, tornem a "trepitjar" el cim de l´agulla, ara ja toca acomiadar-nos, sniff,sniff ...... espero que m´enrecordi d´aquí uns anys d´haver escalat a l´arbret, en cas contrari ...... tornarem a disfrutar !!!!, que això si que no s´oblida !!!!!

LO VEO MUY NEGRO !!!

Ara les tardes ja no són el que eren, la tardor porta colors a muntanya, fulles al terra, un caliu de recollida, de ser casolà, però quan toca entreno ..... dos tazas !!! s´ha de passar fred, s´ha d´acabar a les fosques, s´ha de ser previsor !!! i si a més l´entreno va enfocat a de cara a fer 58 km en btt per muntanya, doncs ....... EFECTIVAMENT s´ha de ser una mica masoca !!!!

Per tant, la solució és clara, quedem el més d´hora possible, això són les 15:30 i apurarem fins el màxim possible, aixó és mentida !!!, ja que al final apurem més del que és possible. Avui el repte són dos, una fer el máxim de kilometres per "apallissar" les nostres cames i fer que la "tortura" de diumenge no sigui la única de la setmana ( així pensem que no serà tan dura de superar, beneits de nosaltres), però a més a més s´ha d´arribar a una hora suficientment coherent per fer unes "tortil.lies españoles", que aquí el menda lerenda té com a repte fer-ne 4 per avui a la nit ( algú va dir que no sabía fer-ne ???? doncs s´ho menjará amb patates !!!! - mai millor dit -).

Són les 18:30 i fins i tot els ratpenats porten frontal, així doncs ja portem el frontal fa una estona(per fer veure que veiem un xic més, coses de la psicologia), però finalment arribem a casa sencers però amb un xic de fred al cos, i no hi ha millor manera de fer passar el fred que enjegar els fogons de la cuina i A COCINALLLL !!! com deia la cançó: siempre que llegas a casa, te encuentro en la cocina, con la cara llena de harina y las manos en la massa !!!!!!!
Valga´m dir que m´han sortit unes "tortil.lies" rodones ( llàstima que no us arribi l´olor !!!), per cert ..... una y no más santo Tomàs !!! ( les pròximes seràn del carrefour !!!)

ESCALADA SENSE MOTOR

Quan en escalada ens referim a escola d´hivern, no vol dir que hem d´anar amb bufanda i guants a escalar, vol dir precisament que les plaques queden orientades de forma que els hi dona el "solecito" i per tant s´hi pot gaudir, plenament del matí.

Buscant, buscant , a Subirats s´hi donen aquestes característiques. Es tracta d´un sector obert fa temps per el grup de muntanya de Sant Sadurní, perfecte per a nosaltres, ja que avui busquem proximatat, sol, i canvi "d´aires".
Així doncs, estudiem la zona i comencem per "Full oberture", un quart per escalfar ( ja que el sol encara no ho fa) i que no suposa cap problema per a los "tri escalattori" del dia d´avui ( l´Africa avui li donem descans, li toca ser reportera !!).

Tot seguit passem a "un encuentro" ( con un martini !!! diria algú del grup) ja que comença a respirar la idea d´anar a fer un "vermutillu" ( la reportera se aburre !!!). Però el sector masculí fa oidos sordos i proposa fer el V+ que hi ha al costat, "papa vui ser torero" ( i no s´equivoca l´albert plá), resultarà segurament la via més bonica de les que farem avui, sobretot el sector superior de la via.
Aquest tros ja demana més colocació i físic, però tant la Salvi com el Jordi, demostren l´esperit de lliuta i combaten amb mans i peus ( amb cul i pits no es pot combatre res !!) el petit desplom que s´ha de contrarestar, i en un 2 x 3 ... botifarra de pagés, ja la tenen !!!.

I com que ja estem valents, i ens hem fet toreros, i veurem martinis i fa sol !!!!, doncs ens fiquem a un 6a que pinta "guai", "Que te falta" es diu, doncs home desprès del primer pegue jo li diria que posarme ales i volar. En el xapatge de la tercera chapa ,en el pitjor moment "zasca la gravedad" i ja em veieu al costat del jordi comentant la jugada " crec jordi que era més a la dreta, veritat?" ups !!! quina volada !!! I SENSE MOTOR !!!!, però al segon pegue la montem, coses que per altre banda ja va pronosticar en Murphy : Si alguna cosa pot anar malament, ANIRÀ PITJOR !!!! sort de la meva cinta express de la SORT, cap rascada nen, cap rascada !!

TRABUCAIRES + 1

Amb una trucada et canvia el finde, (a mi em va permetre anar a realitzar la cursa del Senglar a Mediona), aquest canvi va provocar que pogués despertar al Jordi que s´havia passat amb això d´enderrerir hores pel canvi horari !! i aquest canvi va provocar que poguessim estar tots tres a la cursa del Senglar.
A Mediona el sol surt minsament, però tota la nit de pluja fa presagiar un recorregut "fangós". Avui igual que a capellades, el Txema també s´ha afegit a la festa, bé prou feina tindrem si el podem seguir uns metres !!! ( peazo zancada que tiene el mozo !!! ) el pròxim dia li posem pedres a les bambes !!!!
Però com diu la dita: si no puedes con el enemigo unete a él, i estem en negociacions per donar-li una plaça dins dels trabucaires, això si Txema, l´equipament l´has d´unificar, no pot ser això de venir d´incògnit !!!!

Al final resulta que tenim copa ( de coca cola !!!) i trofeu ( entrepà de botifarra ), la foto mostra el nostre nerviosisme per no saber estar en el podi, és que lo nostre és participar ....... i sortir vius !!!!

Classificacions

Així doncs, esperant resposta de la nova promesa de l´Anoia ( Txema veus que et dono peixet) i pensant en això de còrrer, em paro a recordar aquelles grans paraules del sabi : SI TENS PRESA, .... SURT ABANS DE CASA !!!!!!