Com cada any, l´EGAN ha organitzat aquest cap de setmana la sortida de raquetes i d´esquí nòrdic. Aquest any hem modificat el destí, motivat per la falta de neu a Catalunya, i hem anat a parar a Andorra ( ens hi haurem d´empadronar !!!). El dissabte desprès de "buscar" literalment la neu ( pensàvem que podriem fer quelcom de salvatge i lliure) acabem a l´estació d´Ordino Arcalís, per tal de resseguir una de les seves pistes ( la de la O d´Oscar, je, je) i acabar l´ascensió al cim del Peiraguils de 2702 mts (bé potser era el creussans, però que más dá !!!!). 
Al arribar al pàrking d´Ordino, hi faltava l´aire, amb més gent que a la rambla el dia de Sant Jordi, hem de deixar els cotxes gairabé als lavabos de la estació, però finalment, desprès de desenvolupar una logística "inqüestionable" aconseguim calçar raquetes, esquís de randonee i taules trencades per la meitat ( que no entenc com t´ho poden vendre així Baena?), en tot cas sembla que tothom esta preparat per "la batalla de peireguil !!!".
Segons pugem, els esquiadors i surferos, som conscients de que la neu estarà en unes condicions òptimes per realitzar una baixada de "supervivència", crosta, dura, ventada, podrida, ........ bé, com diria aquell "no hace falta que dices nada más " i així arribem a cim tots junts i plegats , seguint les traces del nostre "capitán estrella" ( tot i que a mi em sembla més Popeye el Marino, veritat?).
Desprès de les fotos de rigor, fer un piquiniqui ( bé gairabé un berenar) , i donar uns petons a les nostres parelles ( que bonito!, que bonito!, per cert, a partir d´ara haurem de definir la sortida com la de "parejitas" EGAN) ens calcem els esquís uns, les taules altres i les raquetes els intel.ligents, i apa " a petarlo por Andorra". 
Comencem les baixades, primer fent un flanqueig per anar a buscar les condicions menys dolentes de la neu, i quan ho trobem "zasca", paqui o palli tira palante o plantamos una mesa !!!!! no hi ha alternativa, s´ha de baixar intentant no morir i mantenint una dignitat ..... que tenim molts observadors avui. 
Tot s´ha de dir, surferos i esquiadors fem un pit stop a la cafeteria per fer una cofee, i just in time, arriben els raquetistes, o sea !!!, per sense descans ( tampoc era tan bó el café !!!!), començar a desfer camí i arribar als cotxes, ara ja solitaris entre l´alquitrá de la estació.
Al final, podem afirmar que ha estat una sortida típica EGAN, i no estic pensant en els horaris, ni en les explicacions "tardanes", ni en els canvis d´objectius, NOOOOOO !!! estic pensant en les ganes que tenim sempre de broma, bon rotllo i cachondeo ...... encara que estiguem a les rambles un dia de Sant Jordi !!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada