TORNEM ALS ORÍGENS

Som animals de costums, i com si es tractès d´un "retorn als orígens", ara amb el bon temps no podem obviar que venen ganes de "remullar" els "nostres cuerpos serranos".

És per això que aprofitant un dels caps de setmana del XIX Curset d´iniciació al descens d´engorjats que organitza l´EGAN, ens hi afegim a la festa. I com que el primer de la llista és el FURCO, allà que hi entrem, i realment aquest és el primer "repte", hem d´entrar en els NEOPRENS, renoi ........ les primeres suades són fora del barranc.

El barranc comença adrenalínic, amb ràpel, aigua, com diria aquell: TOT UN ESPECTACLE !!

Enmig del mateix trobarem la possibilitat de fer algún que altre salt, si hi aneu ja vereu de que parlo, deixo una pista ... visera !!

JO NO HE ESTAT A LAS GLOCES !!!!

Diuen que la memòria es un tresor, tot i que moltes vegades, ens fa jugar males pasades. Vet aquí que en l´oblit havia quedat aquest magnífic racó del pirineu aragonés, tot i que "el estudiante" ens feia de recordatori al "sargantana" i al "russo", ens negavem a creure que hi haguessim estat ( serà per les condicions de la visita !!)

Las gloces son un d´aquells barrancs estètics, sempre agradable i que correspón a un magnífic barranc d´iniciació, sense molts problemes tècnics i que permeten que el grup gaudeixi d´alló més. Si hem de buscar un però, és que l´aigua en el moment del nostre descens estava prou enterbolida, però amb un "bollycao" tot es veu d´un altre color.

Durant els descens anem progressant per diferents indrets de una combinació de colors i contrastos prou encisadors, i com aquell qui diu, quan més en gaudim, més aviat arriba el final.

I vet aquí el final del barranc, per cert on serà el sisé del grup .......?????? ( cruac, cruac !!!)

TERESINA, L´ORÍGEN

Sempre ha estat la referència, podrem visitar de noves, llargues, curtes i explosives però la Teresina té allò que enganxa, vistes, recorregut inmillorable i el títol de ser la primera en el nostre país.

A més a més pujar al punt més alt de Montserrat per aquest recorregut, és el final desitjat per a qualsevol de nosaltres.

L´entrada no ens deixarà indiferents, i desprès segons anem progressant per les diferents plaques que ens anem trobant, disfrutarem del recorregut que en el seu moment es va dissenyar per fer d´aquesta, una de les més conegudes ferrades de Catalunya.

El dia ens deixa fer, entre núvols i plugim anem assolint metres de ara per cadenes, ara per cordes i cables, combinat amb esglaons ..... tot un ventall de possibilitats !!! Actualment ja no és obligat fer el ràpel que baixa de la punta Teresina cap a St. Jeroni, ja que està instal.lat.

I arribem a la xemeneia que ens adreça cap al cim de St. Jeroni, deixem per al final la part més dura de tota la via, per no deixar-nos indiferents. En tot cas però, s´han instal.lat nous esglaons ( petits) però que faciliten la progressió, que els hi diguin als que vàrem tenir que treballar-la sense ells en el passat !!!! I no podia faltar ell, MENSAJE, MENSAJE ... TIENES UN MENSAJE ( otro dia apagamos el telefonito !!!!) je, je !!!

Ja al cim la gent ens mira amb cara de sorpresa !!!! .... i aquests per on han aparegut ???? .....aquesta es la magia de Montserrat, quan mai t´ho esperes, t´apareixen una "gent rara" al cim de St. Jeroni que no saps pas d´on han caigut !!!!

Per a l´Ivan i la Salvi és la seva primera visita a les Teresines, i no els ha deixat indiferents, però encara no hem acabat, per a postres CANAL DEL MEJILLÓN, je, je aquest parell acabaran avui amb els braços trinxats !!!!
Tot i que anem en baixada, i a la part final muntem algun ràpel, es nota que arriba l´hora de dinar, el descens per la Canal del Mejillón s´ha fet feixuga, sobretot per l´estat de descomposició en el que es troba la part alta de la Canal que obliga anar amb cura per no llençar pedres als companys, tot i això, marxem a buscar la recompensa del dinar tot alegres i contents, ... i que nos quiten "lo pisao".

AL MAL TEMPS .... GORGES DE CARANÇÀ

6:00 am,
Plou a Esparreguera i a Igualada.

6:30 am,
Ballena Azul (Manresa), no plou però "extremadament" tapat, .... ja estem aquí tant per tant .......

8:00 am,
Plou a Puigcerdà, cims tapats, MAL TEMPS, no tenim altre alternativa, A ESMORZAR UN BON ENTREPÀ PER VEURE LES COSES MES CLARES !!!!

10:00 am, No podrem anar a fer esquí de monte ( el nostre objectiu), anirem a les Gorges del Carançà, alternativa a unes condicions meteorològiques tant variants i contraries a l´esport blanc.....
Moltes vegades hem de fer canvis sobre "la marxa", i vet aquí que el diumenge va ser un d´aquests dies en que, ben mirat, la solució no va ser pas dolenta.


Visitar les Gorges de Carançà, significa veure la pugna entre l´èsser humà i la natura, pasarel.les, camins tallats a la roca, és combinen per fer d´aquest indret una zona de visita obligada.

Costa pensar en com en una època on no hi havia tanta tecnologia, s´aconseguien solucions a base de treball dur i perillòs.

En tot cas però, es tracta d´un recorregut que pot tenir diverses variants, i permet un recorregut circular prou interessant.

Ah per cert, al final no ens va ploure !!!!!! i el dia va acompanyar !!!!!

Sempre ens queda quelcom interessant que veure i viure ....... a qualsevol racó.

MONCAYO AL 95%

Si una paraula defineix al Moncayo és "sorpresa". Sorpresa, per la seva alçada a l´ubicació on es troba ( no obstant, és el cim més alt del sistema ibèric), Sorpresa per la duresa de les seves condicions ( el "cierzo", el castiga sense descans), Sorpresa per la perillositat de la seva ruta normal ( gent inexperta, sense material, etc.), Sorpresa per la quantitat de neu que hi podem trobar ( aquest any més que mai !!!), Sorpresa per deixar-nos trepitjar el seu cim quan la probabilitat de pluges era del 95%.


En tot cas però, qui no arrisca no "pisca" i és per això que a les 6:00 del matí, els membres de l´EGAN i el Rafa (germà de l´Iván), sortíem de "Zaragoza", per intentar assolir els seus 2314 mts d´alçada.

Des de el Santuari de la Verge del Moncayo (punt de sortida) a 1600 mts, només teníem el pensament de si la muntanya ens deixaria fer quelcom, i entre tots, el més nerviós el Rafa, per allò de ser la seva primera vegada.


Moltes vegades, quan pitjor ho veus, millor surt l´aposta, i es així com finalment, arribem al cim principal del Moncayo, amb molt de vent O CIERZO com aquí l´anomenen, ens hi estem el temps just, unes fotos i un brindis amb CAVA per l´ascensió, ens felicitem tots plegats, però sobretot felicitem al RAFA, que entre abraçades ja pensa en la baixada, que és el que més el preocupa.

De retorn, pensem en fer-hi una visita al cim secundari San Juan, 2283 mts., per posteriorment retornar al punt de sortida entre les mateixes boires que ens han vist sortir.


Ja al cotxe, el Rafa demostra la seva gran alegria i parla d´altres visites a cims de l´Aragó, Rafa nos vemos en Benasque !!!!

Sorpresa: La sorpresa és una emoció causada per allò que el subjecte no s'espera

Sorpresa: Colpir l'ànim d'algú una cosa inesperada, meravellar algú amb quelcom d'inesperat, d'incomprensible.

VOLTA AL PEDRÓ by IVAN G.

Moltes vegades, a muntanya, ens deixem de fer voltes molt interessants per la impossibilitat de combinar cotxes, però és en aquests moments quan els nostres companys de grup, DE FORMA TOTALMENT DESINTERESSADA, s´ofereixen a ser el nostre transport.

I és el que ens ha passat avui a la nostra sortida que hem fet a Tuixén i Port del Compte. L´Ivan G. ens ha fet de forma altruista el servei de Taxi.

Havent sortit de Tuixén, amb l´objectiu de la Tossa Pelada ( 2378 mts) i el Pedró dels Quatre Batlles ( 2383 mts) i un cop assolits, desprès de la conversa amb un company d´un altre grup, s´ha decidit fer una baixada fins al pàrking de l´Estivella.

A continuació hem tornat a remuntar fins anar al Tossal d´Estivella 2337 mts i amb molt bona hem baixat fins a la zona dels carbassers, per baixar pel torrent de que dona nom a aquest sector del Port del Compte .

A comentar que avui ha estat el "debut" del Xavi E., ( estamos que lo tiramos .....), i no podia escollir millor dia. Ha demostrat sobradament que d´això d´esquiar AMB UN CASC AL CAP, en sap un munt, per tant Xavi, moltes felicitats i el pròxim cop ho fas una mica pitjor, que al final ens deprimirem si continueu tots els iniciats en aquesta línia, t´apuntem a la pròxima !!!!!!!

A la resta del grup, a gaudir amb les pròximes que vindran ......

PUIGMAL 2910 mts

Posats a iniciar a algú amb això de l´esquí de muntanya, (havent tastat el seu nivell a pistes), és el Puigmal un gran candidat.

I és així com avui el Sr. Ivan Gil ha iniciat un cop més ( i ja en van moltes) una altre activitat a muntanya, i tot s´ha de dir, ha passat amb nota !!! NO HA CAIGUT EN TOTA LA BAIXADA !!! , bona neu ( tot i que hi havia, dura, primavera i pastetes), bon cim, bon dia ..... i com no, BONA COMPANYIA !!!

Així doncs, et felicitem per la gesta d´avui !!! i que en vinguin molts més ........