"LLECH"A LA FIESTA

Que en un barranc poguem trobar el killer, el rompetibias, el tobogán del borracho,el salt del cavaller, la lanzadera, ...... bé és sinónim d´emocions fortes, o en tot cas d´un barranc molt conegut, i és així, parlem senyors i senyores de .... EL LLECH, l´aqualeón natural més visitat segurament de les nostres contrades.

Si a més a més, tens la sort de visitar-lo amb una persona que el coneix com si fos casa seva, la equació surt rodona, FESTA GARANTIDA. La persona que treballa als barrancs arriba a tal punt de coneixença del barranc, que la seva imaginació desenvolupa tipus de descensos que no trobarem a cap manula, com ara el tobogán dels borrachos ( ep i que consti que per esmorzar varem fer uns cacaolats !!!)
Els salts, els tobogans, fan del LLECH visita obligada per a qualsevol barranquero que vol viure i veure un joia d´aquest esport, i si a més a més, com en el cas de l´Africa i el Jordi, portes pocs barrancs a les cames ........ el llech és BRUTALLLLLL !!!

Només hi ha un però, una joia així la vol visitar tothom i això implica que hi ha massa gent segons quins dies, per tant és important escollir bé les dates, l´hora i estar de sort en ubicar-te en un espai del barranc que no t´enganxis amb el de davant, i no t´atrapi el de darrera, per tant ja ho sabeu, si en voleu gaudir estigueu atents !!!!!

I com va dir algú:

"Un paisaje se conquista con las suelas del zapato, no con las ruedas del automóvil."

William Faulkner (1897-1962) Escritor estadounidense

ARACNIC CANYONING

Cap de setmana de barrancs aquàtics, cap de setmana de salts, cap de setmana d´esbarjo, cap de setmana ........ de película de Terror !!!!!!! Resulta que la realitat supera moltes vegades la ficció i aquest finde, més exactament el dissabte al barranc de les Anelles ho vàrem poder comprobar ( i no ho dic pel ritme de progressió, eh dones?).

Com sempre, l´entrada a les Anelles no deixa indiferent a ningú, ràpel o salt, impresionen, i si et decideixes per saltar i mentres ho fas no et dona per cridar ( amb 12 metres, mira que dona temps a fer-ho!!!) ...... doncs ho has de fer al sortir de l´aigua, i esclar, llavors els crits arriben fins a la Jonquera !!!!! Però això no és normal.

Ara, que mentres estàs fent una foto d´un salt, un "aracnic" s´introduiexi a la teva orella, pensant que ha trobat casa nova !!!, potser això no li passa a tothom. Si a més a més, sembla que t´hagis inventat una escena de "Scary Movie", i al final, mentres et piques al cap amb la mà, et fiques sota l´aigua, continues fent fotos ...... si al final de tot això, resulta que et miren a la orella i surt el "PEAZO" de bèstia que encara estava viva, evidentment el resultat no pot ser un altre ....... SALT DE DOS METRES DE LA SALVI AL VEURE SORTIR L´ARAÑA DE L´ORELLA!!!!! i ulls com a plats al veure "l´exemplar" que tenia a l´orella ( valga foto como prueba).

Tot s´ha de dir, desprès d´aquest moment, ja no vaig necessitar corda en cap ressalt ni ràpel, amb les meves noves qualitats de SPYDER MAN, puc fer rapels amb una espècie de teranyina que em surt de les mans, sento millor com xiuxiuegen les dones, puc fer salts estratosfèrics ..... i em surten pèls per tota arreu ( bé això ja fa uns anys que em passa !!)

Al final però, tot va ser quedar com anècdota, i sort d´això !!!, ja que si haig de pensar en que els meus companys m´han de salvar ........ potser millor que a partir d´ara dins del material obligatori porti un "insecticida " !!!!!! ..... o un casc amb orejeras !!!!!!

NO VEO NA !!!!

Avui tocava repetir sector ( agulla del pinotxo segons ressenyes del kpujo), ja que ens vàrem quedar amb les ganes de provar algunes altres vies que el dimecres per la masificació no es van poder intentar. A més el Jordi avui anava ben calçat, verdad "amigo" ( je,je). Així doncs, mans a la feina que encara es farà fosc !!!!
Hem començat per la via Farigola, perfecte per escalfar, i aprofitant la instalació hem pogut fer la via de l´home del sac, pim pam.

Tot i que amb el risc d´arribar fos novament al cotxe ( ja comença a ser un costum), hem anat a la placa de l´Oscar per fer la Piccolina, una V d´adherència que ens ha fet treballar l´equilibri, però que al final, tot i algun que altre dit "adormit" he conseguit treure a vista. Doncs apa, al cotxe que es tard i no s´hi veu !!!!! ...... a la pròxima frontal a la motxilla, per això som de l´EGAN !!!!!!!

MALALTS DE ROCA

Avui tocava bici, però les altes temperatures han fet que finalment l´opció més coherent fos buscar l´ombra, però una ombra "d´activitat" i així com qui no vol la cosa, al final estavem la Gloria el Jordi i jo al sector de la Plaka de l´Oscar ( no hase falta que dices nada mas !!!), tot buscant vies lliures per tal de rebre la "dossis" corresponent d´Adrenalina.

Comencem amb la via GMA, un quart per escalfar motors, per cert, el Jordi per escalfar ho fa amb bambes i sense magnesi ( demostrat que les vasque velocity també van bé de pujada, però perden "algu" de taco!!!).

Tot seguit però ens fiquem a la Placa de l´Oscar i fem la Cala Luna un V amb un xic de personalitat però molt bonic i que la Gloria el coneix a la perfecció.

Però per allò de fer més emocionant la tarda, ens mirem la via del costat que no sabem exactament si és un V+ o 6a, tot i això m´hi fico de primer i acabo ressolent l´enigma, es tracta d´un V+, la via és diu L´Alguer i fa que hagi d´apretar el "culet", tot i això bon gust de boca.

Per finalitzar tornem a la placa del costat per ja entre la foscor, fer la via Pitus, un IV+ llarg amb dos ressalts finals molt "divertits". Tornada al cotxe amb frontal, per allò d´aprofitar el temps, i diagnòstic clar: MALALTS DE ROCA !!!! pròxima parada compra de gats del 46 ( això va per tú jordi !! que no tindràs bambes per la duatló !!!!)

LOS VIEJOS ROQUEROS NUNCA MUEREN !!!

Avui toca "reencuentro". Feia molt temps que no anàvem a fer via llarga. En la segona joventut que estem visquent ( Manel no riguis !!!) toca fer quelcom disfrutón i sense complicacions, per retrobar-nos amb el medi. Per fer honor a la nostra forma de fer, a les 9:00 ja estem "discutint" que si anem a l´agulla de l´arbret, que si anem, aquí, allà, que si la tió gos ..... i al final, com que som uns "galans" deixem escollir a la Glòria ( ep, que és mare de família !!!), per tant cap a la tió Gos a la Gorra Frígia, 150 mts de IV a les primeres tirades i V+/6a (A0) a la última. Com no podia ser d´altre manera, ara ens toca corre !!, a les 10:00 hem d´estar al cremallera que ens porta a St. Joan, ( una altre decisió de l´edat, hem de conservar les articulacions que ja grinyolen !!!). Finalment a la carrera, aconseguim arribar. Ondia sembla que tot va molt bé, veritat ? Doncs...... ZASCA !!!! ja la tenim aquí, durant l´aproximació, un error de càlculs, totalment comprensible ( és el que tenen les dones amb això de l´orientació!!) fa que comencem a devallar una torrentera que sembla que no ens porta enlloc, i que per tant toca remuntar. Un cop col.loquem a un home davant del grup, la cosa torna a la normalitat i trobem finalment el peu de via. Pujaran la Glòria i el Xavi per una banda, i l´Oscar i l´Iván per l´altre. Els primers llargs són molt disfrutons i senzills, és l´ultim llarg el que dona més caràcter a la via, i que com la Glòria li coneix el truco, deixa el pas preparat per a la resta ( cosa d´estreps !!!). Al final, tots 4 a la creu fem un mos, bé la Glòria fa un menjar de pardal ( 1/2 poma) i la resta ens "beneficiem" uns bons bocates, suposo que és l´edat ( bé en el meu cas no !! és la gana !!!). A la baixada intentem que la Glòria no es posi davant del grup, per això de l´orientació, i finalment vet aquí desprès de fer les compres corresponents ( coca i mató), ja podem dir que tenim el dia complert a "LO INSERSO", sense suar, que diria aquell i vet aquí el millor ....... I "LO" BÉ QUE ENS HO HEM PASSAT !!!!! com un dia em va dir un monitor d´esquí força conegut: OSCAR, AHORA A ROCKANDROLEAR !!!!!

LO QUE + PETA, LA VOLTA A MONTSERRAT EN BICICLETA

Seguim amb això que el jovent diu entrenar, i nosaltres li diem patir. Avui toca volta a Montserrat, ja que des de Monistrol fins a Santa Cecília tot es pujada, i aproximadament serà semblant a la distància que farem a la Duatló de Núria. Per altre banda, i per tal de fer la sortida ja complerta, baixarem per Can Maçana, Can Jorba, la Vinyanova, Collbató, la Salut, l´Aeri i novament a Monistrol, el que seria "mismamente" la volta a Montserrat.

Avui s´afegeix a l´entrenament l´Iván, que tampoc ha pogut dir que no a l´oferiment de morir amb les botes posades a la duatló, i sense saber exactament quin seria el plan d´avui, s´ha plantat a la sortida sense dinar, por eso de ser maño que ostias !!!!
La primera part de la sortida, presenta unes rampes que no s´assemblen en res a les que trobarem a Fontalba, però ja que hi són , les farem , i que nos quiten lo bailao !!!! Sempre ajuda però, girar el cap i poder observar la muntanya de Monserrat, sembla que l´esperit s´alleugereixi !!!!!

La segona part de la pujada fins a Santa Cecília ja és més similar a la pista que farem a Núria, per tant cadascú busca el seu ritme, per arribar en condicions fins a la carretera que dona accès al Monestir. En aquest punt busquem l´asfalt per fer kilometres rapidament, tot i que el vent de cara ens deixa clavats en més d´un punt. Tot i això en 2 hores com a la cruïlla de Can Maçana, punt des d´on "gairabé" tot serà ja baixada.

Baixant, baixant, les rodes van rodolant, i aquest cop sí !!! els nostres cossos "corpolents" afavoreixen el descens, per alguna cosa tenien que anar bé, no ? Per tal d´escurçar un xic la volta, hem decidit baixar per la carretera que uneix Collbató amb l´aeri de Montserrat i així farem més via.

Al final tornem a ser a Monistrol 41 km desprès i 3 horetes i mitja més tard, que com deia aquell: Si corres lo que te piden serás bueno, si corres el doble serás mejor.

DOS HOMES I UN DESTI

Moltes vegades, animats pels companys, per la superació, per allò de "ho provarem", ens engresquem en empreses que sabem que hi suarem sang, i vet aquí que aquesta és una d´elles. Resulta que sense cap tipus d´ànim de lucre, ens hem inscrit a la Duatló de Núria, com si nosaltres "tinguessim cossos d´atletes", diria aquell.

Això vol dir que sí o sí, hem de possar les màquines ( ep que ningú rigui !!) a punt, per tal de no morir el dia de l´esdeveniment. Per tant, com qui la fa la paga, avui amb el responsable de "tal empresa" ens hem dedicat a fer uns kilometres al voltant d´Esparreguera i Collbató, per fer allò que la joventut diu: entrenar, i que nosaltres diem: patir.

El dia de la prova, s´ha de pujar des de Queralbs a Fontalba, 11 km de pista sempre en pujada acumlant un desnivell de 1000 mts, desprès a peu, s´ha de pujar el Puigmal de 2910 mts , 810 mts més, i baixar fins a Núria per tornar novament a Fontalba i baixar en bici fins el punt de sortida, PA HABERNOS MATAO !!! diria en Cartoon, i per MORIR SEGUR !!! us diré jo.

Per tant, avui hem buscat fer un recorregut que sempre fos en pujada, constant, i més o menys físic, tot i que finalment no ha estat de tot similar al dia de la prova, segur que ens ha anat bé acumlar en un parell d´horetes, els 27 km que hem fet per terreny divers, pujades, corriols, baixades, etc.

Ah, i axò sí, sempre amb un bon somriure a la boca !!!!!!