ERES COMO UNA ESPINITA ......

Ara fa uns mesos, amb el Toni, desprès d´una nevada increïble per les dates a les que estàvem , vàrem intentar ascendir el Pic d´Arcalís de 2776 mts (piulada CIM I NO ENS PODEM QUEIXAR), però a mitja cresta ens vàrem veure obligats a recular, i no es que anessim de cul, les condicions meteorològiques eren adverses i la carena cada cop es complicava més i més, tocava retirada.

Aquest diumenge, recordant objectius pendents, em va passar pel cap novament aquest pic, i per allò de treure´s "la espinita clavada", .... l´equip es va reforçar amb el Xic que venia amb forces renovades ( vàrem fer lo propio a una fleca d´Ordino), i amb l´aprovació de l´equip, ja teniem objectiu i aquest cop el resultat va ser .........

VALOR SEGURO

La sortida prevista de l´EGAN era anar a Viella, per tal de gaudir d´una zona encara amb força feina per a nosaltres, però les últimes noticies donàven neu dura a fora pistes i escasa !!!! i com diu la dita, ir por ir ..... total que change in my mind !!!! anem a allò segur.

Considerem que Andorra té prou opcions per fer i desfer, pistes, pics propers, i recorreguts coneguts. El dissabte anirem cap a Grau Roig, hi ha varies opcions, però segons arribem només en veiem una de factible, el Montmalús, que per a nosaltres ja és un clàssic ( cada any acava caient, ves quina cosa !!!).

Avui però les condicions no són per tirar cohets, poca neu, dura ( i encara sort !!!!!) però veient com estan les pistes ........ potser encara ens ho passarem millor que els "paganinis", renoi quines voltes dona la vida, fa una setmana qui ho hagués dit !!!!!!

Tot i això, hem apostat a "caballo ganador" ja que per les contrades, allà per on mirem tot està pitjor que la nostra el.lecció ( per alguna cosa l´experiència és un grau, no ?) i així gaudim bonament del que tenim, i a més sembla que la neu per a la notra baixada encara la trobarem prou bona ( creuem els dits !! ).

Entre els cinc, destaca el Txema, que no va amb esquís, així la baixada la fa "volant", ja que per això de no ser l´últim va CORRENT, animallllllll que llevas las raquetas !!!!! mare de deu quin superpapa !!!!! Al final 800 mts de desnivell que "nos saben a glòria", i és que el que no és feliç es perqué no vol !!!!!

OLESA TERRENY DE PEDALADES

Avui s´acava el pont, i cansants de buscar emocions lluny de casa, ens hi hem quedat, que com a casa enlloc. A més podem fer descobrir racons nous a l´Ivàn, el Sergi, ..... s´han fixat 3 hores d´activitat ( que ens coneixem !!!) i per tant farem puja i baixa, baixa i puja i torna a pujar i a baixar, a lo montaña rusa.

Sortim d´Olesa desprès de fer els "encàrrecs", i ens dirigim cap a Can Puigventós, pel Coll d´Oriol, per tant només toca pujar...., sort que les vistes de "ca la Montse" són "estupendas" que diria aquella, i fan passar la suada millor.

A Can Puigventós decidim anar a Sant Pere Sacama, per fer una mica més de baixada i pujada, vamos .... de sobrats, i un cop a Sant Pere Sacama, tornem a Can Puigventós pel mateix camí, com que ja el coneixiem ..... així no ens perdrem !!!!! ( i s´ha de complir horari).

Ja que tenim un xic de marge, baixarem novament fins a la pista que ens porta al Pla del Fideuer ( que us preguntareu el xq del nom ?) doncs ...... encara quedarà sense resposta, cosa de la guia autòctona contractada, que ho desconeix !!!!

Així doncs, desprès d´una nova pujada " que es deixa fer", arribarem al pla del Fideuer on tocarem retirada, ja que encara queda netejar bicis i fer un "algu", sense posar-nos nerviosos, vale ?
Al final doncs, uns 24 km ( un xic menys xq algú no parava de donar voltes com un hamster), per terres olesenques, on les roselles són paparotes, els cacarocs les flors dels mangraners, .... i on dir que fulanito/a és un "flica", vol dir quelcom més que ser un mata mosquits !!!!! oi Àfrica ?

CLIC I CAP AMUNT !!

Desprès de tornar de Benasque amb més pena que gloria, hem decidit anar avui a escalar un xic, sense complicacions, a "deixar-nos fluir", finalment Montserrat, sector Mama´s and the Papa´s, i desprès de la jornada, m´han vingut al cap algunes frases ...... aquí us les deixo :

" En la escalada el cerebro es el músculo más importante" Wolfgang Gullich

" Si todo está bajo control es que estás escalando demasiado lento " Mario Andretti.

" No hay rocas descompuestas, sino alpinistas inexpertos " Georges Livanos

"El mejor entrenamiento consistía en ir al pub, beber 5 cuartos de cerveza y hablar de escalada" Ron Fawcett


" Si el teu cap fa clic, i l´únic pensament és pujar, hi pujaràs !! "
Oscar Màrquez

" Hay dos tipos de hombres en el mundo, los maños y el resto" Iván Gil

UN TASTET

Per devant 5 dies d´activitat, la PURISSIMA !!!!, condicions de neu als pirineus, possibilitats de fer aixó, allò, una mica de tot. No obstant la previsió ja ho deia, millor dia el dissabte, però....... qui sap potser la flauta sona. Dissabte l´objectiu era el Gallinero, 2734 mts, cim que ja s´ha convertit en un clàssic de l´inici de la temporada. Et permet fer una ascensió sense complicacions, i també valorar com tenim el "pati" d´esbarjo.

El diumenge és "otro cantar", neu a "doquier", plan B, roco de l´Escola de Benasque, encara fem feina, a la nit tenim aniversari feliç, aniversari feliç ( l´Africa ens fa anys), ho celebrem, i ja que a l´endemà pinten bastos ..... FESTUCA AL PUB CHEMA !!! fem uns dancings i "al sobre". Dilluns .... pluja, THE END BENASQUE, marxem cap a casa, podrem fer més feina que no pas aquí, així doncs com diuen .... fué bello mientras duró !!!!!

PEDALEJAR O MORIR

Avui anem a Mataró, a la XIX CAPGROSSADA 2010, i aquest any a més és la primera que la fan amb ROADBOOK ( llibre de ruta en la nostra llengua),i tot i que coincideix amb el dia de les eleccions....... "que se quite la política" on hi hagi una bona botifarrada.

La història és consisteix en fer aproximadament 30 km ( si l´encertes !!!!) amb la lectura d´un llibre que et va "cantant" les cruïlles, amb distància parcial i total, de forma que sense estar marcat puguis encertar el recorregut correcte, per tant s´ha d´anar treballant la lectura al llarg del pedaleig ( per altre banda dos activitats que plegades són perilloses, o que li preguntin al noi que va sortir volant devant nostre !!!!!).

Tot i que 30 km, sembla que no hagin de ser masses, finalment es tractava d´un recorregut molt trencacames, pujades i baixades, per corriols majoritariament, per terrenys amb força sorra, i moll, "vamos un festival", tot això, barrejat a primera hora amb una Tª externa que feia les delicies dels nostres mugronets......frío, frío.

Tot i els errors de lectura, fred, cants eclesiàstics, i d´altres menesteres, finalment l´objectiu era clar ....... arribar al cotxe !!!! i a ser possible amb una botiffara a la mà, i mireu si ho vàrem fer bé que ........ ENS VÀREM ENDUR TRES DE BOTIFARRES !!!!! ( dos de menjar i l´altre al damunt,ben posadeta, EP !! que es tracta del cansanci, no malpenseu ... que os he pillao , je, je !!!!) però com diuen: Olé Nosotros i que nos quieten lo pedaleao !!!!!!

PEL FRED, SOL SOLET

Una trucada, dos paraules, PUC VENIR !!. Ja hi sóc, enjego la maquinaria grisa ..... que no sigui difícil, disfrutona, que serveixi per treballar llargs, bona roca, treball de reverso, amb ràpels, més d´un !!!, accès ràpid, ....... vies als gorros ( cremallera, pasta, pàrking), vies a agulles ( aproximació, retorn, fred), ....... mmmmmhhhhhhhh, no serà nova però ho podem provar, Can Jorba, vies Sol Solet, Escabroni Escapullini, ...... bé ho decidirem quan hi siguem.

9:00, Dissabte, esmorzem a casa, un bocata, de tot una mica, pernil dolç, xoriço, el que hi ha. Un Café amb llet, xerrem, no tenim presa, fem una mica de temps, la roca encara romandrà prou fresca !!!! i en aquests dies de tardor/hivern a casa s´hi està molt bé !!!!!

Sortim de casa cap a Can Jorba, animats continuem xerrant ( d´això en sabem més que d´escalar !!!), i arribem al pàrking on ja repiquen els mosquetons, els cascos de la gent que ha arribat abans que nosaltres. En les mirades s´hi veu l´inquietut de l´impaciéncia, del qui vol començar abans no li prenguin la via escollida. Nosaltres no som menys, ens equip depressa, ens equivoquen ( 1, 2 , 3 vegades !!!!), STOP, no cal còrrer, avui no serem els últims.

Preparats sortim a fondo, al arribar a peu de via .......... ja hi ha gent !!!! però van a fer la Bego-Kush, que trepitja l´Escabroni, cap problema ens ficarem a la Sol Solet, disfrutarem igual. Sortim entre les ombres, encara freds, la roca ens rep amb la mateixa fredor de la rosada, encara no estava preparada per rebre visites, el primer llarg es fa "extrany", potser per ser el primer, però a continuació ........ toca disfrutar, el sol, la roca, les vistes, qui vol estar en un altre lloc ? .... nosaltres no.

No correm, al final no tenim presa, i en gaudim, ho assaborim, ho disfrutem, riem i fem conya, al cap d´amunt, fem una coca cola negra, amb quicos ( el nostre aperitiu), encara hem de trobar la R per baixar, esta amagada, però amb l´altre cordada la localitzem, toca baixar, però amb un primer ràpel d´ingravidessa, que si no te l´esperes ......... riem, és agradable veure com el company baixa amb aquella cara d´alegria, de sorpresa, del desconegut descobert, com si encara fossim nens, descobrint allò prohibit, ...... i qui dubta ...... no sóm encara un xic nens ?