LA MUNIA PER CHISAGÜES

L´objectiu era evident, fer un tresmil que encara no haguessim trepitjat, amb una aproximació ràpida, i que a ser possible ens permetès arribar amb cotxe el més amunt possible. Entre diferents opcions, ens va semblar que la Munia, bé podia ser l´escollida ( a més si aconseguiem "enganyar" a les parelles igual podíem fer algún tresmil més !!!!!).

Doncs dissabte desprès de dinar, enfilem cap a Ainsa, i per Benabarre ens adonem que anem directes a "la Tormenta Perfecta", s´enfosqueix la tarda, bufa el vent, cau la temperatura .... i ja hi som, la força i la virulència de l´aigua que cau fa parar alguns cotxes als borals de la carretera, ( a l´endemà les noticies diran que aquesta tormenta ha estat brutal per a la pagesia de Lleida), a nosaltres nomès ens queda contemplar la "calma" que romàn desprès de la Tormenta, desprès del poble d´Abizanda contemplem el joc de llums que ens mostra el Sol amb els núvols.

Desprès de sopar a Bielsa, anem cap a Chisagüés, on per pista arribarem fins a la Font de Pietramula, a 1900 mts de desnivell, preocupant-nos de camí per algún cotxe mal aparcat, TIENE UD. ALGUN PROBLEMA? ( s´ha de ser educat si despertes a algú !!!). En el pàrking corresponent, hi dormirem amb les tendes plantades i "nuestras amigas las plumas", que avui faran servei, Quina Sort !!!!

A l´endemà comencem a caminar a les 7:30, desprès de recollir tendes, esmorzar i posar-nos guapos ( si es que és possible), anem guanyant metres de forma constant, poc a poc, amb un dia clar i fresc, d´aquells que agraden .....

És així com arribem fins al collado de las Puertas 2500 mts, que ens mostra els ibons de La Larri. Fins aquest punt nomès havíem observat a un unic "caminador", però en aquest punt veiem a la resta de gent que puja de Pineta o bé han pernoctat en aquest indret tant "maco".

La veritat és que el lloc s´ho val.

Un cop hem superat els ibons de La Larri, ens dirigim al coll de la Munia a 2853 mts, des de on per carena haurem de pujar fins al cim de la Munia de 3133 mts.

La Carena incialment és ampla i de fàcil progressió i no és fins a la meitat del seu recorregut que apareix el famòs pas du Chat ( o del gato) , que segons les femines " es diu així xq has de treure LES UNGLES !! "

PAS DU CHAT

Desprès del Pas, la Carena és fa més cresta i la referència dels ibons de la Larri i el Robiñera fa que l´ascensió sigui per gaudir, encara que A ALGÚ/NA LI SEMBLA MASSA LLARGA, i ja demana l´hora d´esmorzar.

Al cim, desprès de foto I ESMORZAR, tot parlant amb el noi que hem vist sortir del mateix pàrking que el nostre, ens adonem que NO HEM ENGANYAT PROU A LES FEMINES DEL GRUP, i el que esperàvem que suposaria trepitjar algún 3000 més, haurá de quedar per una altre ocasió ( ben mirat segur que trobarem un bona oportunitat per enganyar a algú, .... oi ???? i fer tot el Circ de Tromouse d´una tacada) per tant no abandomen a les nostres mullers ( hi ha massa home sol al món !!!, i més a muntanya) i tornem cap el nostre punt de partida, que ara mateix queda molt avall, però com diu aquell:

QUE BONICA ÉS LA MUNTANYA QUAN FA BAIXADA !!!!!!!