dimarts, 13 d’octubre de 2009

EN LAS PEORES CONDICIONES JAMÁS VISTAS ......

Són les 6:30, el vent no ha parat de bufar en tota la nit, el comando "Pachorras" avui no vindrà
( eh Marina!!!).
Però, "Los tres de los Alpes" no fallen, sortim contra rellotge que tenim que tornar a casa, no en parlem més, 7:15 sortim cap a La punta de las Olas, EN LAS PEORES CONDICIONES JAMÁS VISTAS ......
Superem el Collado de Gòriz, i entre ventades, núvols i pluja, arribem a veure el Collado
d´Añisclo... és sorprenent veure les formes que adopta la natura produides per l'aigua al llarg del temps , veritat ?
Anem molt atents a no perdre el ressalt que ens ha de col.locar en disposició d'assolir el cim de la Punta de las Olas. Un cop superat aquest, entrem en una zona on el vent ens aixeca, a on els núvols ens "deboren" literalment, i la pluja ens deixa totalment molls... però ens acompanya "el valor seguro" (un de nosaltres encara no coneix la "derrota"), tranquil , la muntanya
ensenya !!!!
Sembla que estem jugant a "les guerrilles", ja que és aquesta la tàctica que hem d´adoptar. Quan el vent afluixa, nosaltres "ataquem", quan el vent apreta... "cuerpo a tierra"!!!crida algú. Ens hem d´agafar a allò que tenim més aprop, ara entenc que hi hagi tantes pedres als cims !!! és per agafar-se quan fa vent !!!!!
Un cop al cim, explotem de joia, tot i l´esgotament de lluitar contra el vent. Assaborim breument el moment, "els guerrillers" han aconseguit l´objectiu. Ara, però, tenim una destrepada que no serà pas senzilla.
Baixant, semblem "titelles" com si portessim fils que mou el vent, d´una banda a l´altre ,no tenim control sobre les nostres passes.
I ...arriba el ressalt!!! Són uns 10-12 metres, sense cap tipus d´instalació. Ara està més moll que durant l´ascens, i el descens sempre es més complicat, no obstant, el destrepem amb alguna gota de suor freda (serà per l´ambient).
I el que són les coses, al coll de Gòriz, com molt bé diu la dita, desprès de la tormenta sempre ve ..... LOS CHUCHES, perdò ......vull dir LA CALMA.
I aquí tenim la germanor entre el "comando pachorras" i el "comando de los Alpes", si és que els uns, no som res sense els altres.
Com que no hem caminat prou, "els de los alpes"suggerim retornar per la Senda de los Cazadores. Això ens permet gaudir de bones panoràmiques, com ara la"Cua de cavall".

També podem observar les tres Sorores, d´esquerra a dreta: Cilindro de Marboré, Perdut i La Punta de la Olas... qui ha dit que no és possible tot allò que es desitja !!!!

2 comentaris:

  1. Que bonito, y que frio, comparado con nostros
    en la playa, en un chiringito a la sombra, con una cerveza bien fresquita, las palmeras y el precioso reflejo del sol en el mar, pues como que el tema es diferente.
    La veritat es que em feu una mica d'enveja.
    Ens veiem.
    Txema, Raque i Ester

    ResponElimina
  2. ...y resulta que para hacer montaña hay que haber echo la mili antes!!!!...hay que ver de lo que se entera uno, eh??....

    Charly 1 para charly 0, cambio!!!!

    ResponElimina