BONS MOMENTS EN BONA COMPANYIA

Diuen que quan ens fan la pregunta de per qué fem segons quins esports, quines "bogeries" (dirien alguns), esgotats, amb blaus, trinxats, etc. moltes cops la reposta és dificil de donar ....... jo us en diré una de molt senzilla, i que a la sortida d´avui m´ha fet recordar el company Jordi ( o JP pa los amigos!!), NO HI HA COM COMPARTIR BONS MOMENTS EN BONA COMPANYIA . Clar i Català !!!!

Moltes vegades disfrutem més en poder recordar amb el company de cordada, aquell pas que ens va fer suar tant, o com vàrem riure amb el pacharàn aquell dia de refugi perduts a no sé on, i tants i tants moments, bons i dolents que no pas de l´activitat en si mateixa. És aquesta doncs, una de les essències de practicar un esport, Qué Fas, PERÒ Amb Qui Ho Fas !!!

Doncs avui és un dia de retrobaments, hem sortit d´Olesa el Jordi i jo per trobar-nos amb el Ramón a Collbató. La idea es pujar fins a Can Maçana per el camí de les Batalles ( trabuco en mano !!!!) i aqui anar a buscar la Cova de Can Solà de la Roca, al terme de Sant Pau de la Guàrdia.

Per aconseguir-ho hem de passar per Can Maçana, fer uns 300 mts de carretera direcció Manresa i agafar una pista que li dona la volta al Castell de la Guàrdia. Desprès anirem a buscar la carretera del Coll del Bruc i d´aquí directament a la Cova. A Can Maçana fem un mos de lo més "originalllll", a base de barretes i melmelades uns, i a base de BOCATA DE XORIÇ jo propiament, i mira que es col.loca bé !!!!!! Sortim de Can Maça i em vaig fixant en la NOVA camelback del company JP, porta un ritme aquest noi que no vegis, que si això que si allò, va començar amb una Monty de la family i ara amb la seva Specialized no para un moment ( hauré d´entrenar més que ultimament em trepitja els taloooonnnnnsssssss).
El Punt més alt de la Ruta és la cruïlla del Celler de la Guàrdia, a 666 mts ( el punt de sortida d´Olesa de Montserrat el tenim a 95 mts), i ara gairabé tot serà baixada fins a la Cova de Can Solà, que costa de trobar si no saps ben bé on és localitza. Realment es difícil de pensar que un element com aquest es pot trobar tan aprop de la NII o l´AII com li diuen ara !!!!
Al llarg del camí hem anat trobant arbres caiguts, troncs, etc. però ara és el moment dels bassals d´aigua i fang i com que jo només necessito que em diguin la frase maleïda: NO ETS CAPAÇ DE..... allà que m´hi fico, i més que amb les dues potes, AMB LES DUES RODES..... i així és que acabo amb la bici grinyolant per tot arreu. Finalment però, tots tres acabem passant per bassals, i per si fos poc, el Ramón ens possa el carmel a la boca portant-nos a una trialera que coneix i que creu que serà el llaç final a la ruta d´avui. I efectivament, "quién dijo miedo ?" ......

Al final, 50 km i tot un matí AMB BONS MOMENTS I MOLT BONA COMPANYIA !!!!!

LA PULKA NO ÉS UN BALL !!!!!

Dissabte 10 d´Abril, dissabte de Clàssic, dissabte de Fútbol, dissabte de Partit al bar amb els amics, dissabte de tópics, PERÒ per a nosaltres és un dissabte ...... diferent.

Resulta que aquest cap de setmana farem el Molières ( 3010 mts) per Aigualluts, buscant un itinerari homogeni, homo qué ?..... homogeni !!!!!! i el més suau possible, ja que resulta que com estem tan forts, hem decidit que a partir d´ara, a més a més de la motxilla, arrossegarem un trineu carregat amb trastos, per això d´INNOVAR !!!! i l´anomenarem PULKA, que coincidències de la vida, té el mateix nom que els TRINEUS que ens faràn arrossegar al Denali ( que pesssaoooo !!!!!).

Bàsicament, el pla és molt senzill, sortim de Llanos de l´Hospital tirant dels pulkas, i si podem, intentarem caminar al mateix temps, digan´s AGOSSARATS !! per arribar el més lluny possible, i plantar el camp base.

A més a més, per ARRODONIR la jornada, membres del grup porten les botes d´expedició, i si li sumes que cau un Solano que fa "petar les pedres", provoca que la gent els miri perplexes i els demani si són del Circ du Solei ( per això de fer el pallasso).

Però qui va dir que arrossegar una pulka no fos divertit? , si no hi ha res millor a muntanya que sentir-te dominat per un trasto que volca en un flanqueig, o que em dieu de sentir com en una pujada et frena com si fos l´ancla d´un barco?, tot aventatges i alegries !!!! ....... LA MARE QUE VA PAR....... EL PUT....... DE LA MERD....... Però bé, sembla que al final, com a bons EGANENCS, arribem a una hora i a un punt de la ruta ( havent superat Aigualluts) on podem establir el camp base, i des d´on podrem a l´endemà atacar el Mulleres.

Això sí, busquem una localització amb COBERTURA PER ESCOLTAR LA RADIO, tot i que RNE no podem dir que siguin molt CULÉS !!!!, però com a mínim podrem cantar els gols del Messi i del Pedrito, GOOOOOOOOOLLLLLL!!!!

Diumenge 11, deixem descansar les pulkes, i a les 7 aproximadament ( més tard que d´hora) sortim del campament direcció al nostre objectiu. El dia és "espectacular" i l´itinerari molt tranquil i sense presència de més gent, fet que fa que en gaudim de l´ascensió, però tot s´ha de dir, no li veig molts punts a la baixada ( vaig amb esquís), ja que l ´itinerari comença molt planer.

Aproximadament a les 10:15 fem cim, i atenció que sóm els de l´EGAN els primers en arribar-hi !!!!! ( que mira que és difícil !!!!!! ), i com que dins del grup la "Dona Biónica" encara no s´havia batejat amb això dels 3000, DONCS FESTA AMB CAVA !!!!! CAVA per a tutti qui pugui respirar i beure al mateix temps!!!!!

Foto de grup amb la cresta de Salenques i l´Aneto darrera per certificar que es tracta d´un Cim inmillorable per poder observar tot el que ens envolta, i a més a més el dia és fantàstic, d´aquells que fan "malalts de muntanyes"!!!! ( ja hem enganyat a l´Olga i al CUÑAO !!je,je) Pensem en que d´aquí uns dies estarem a l´altre banda, a la Glacera de l´Aneto ( l´entreno no para !!!!!!!).

Ara però vindrá la part més divertida, que és baixar fins al camp base (finalment la baixada amb esquís ha estat gratificant, tot i les dues MEGACAIGUDES que he patit!!), recollir-ho tot, empaquetar, carregar-ho als PULKAS, i avall que fa baixada !!!! sí, sí !!! baixada !!!!

I si de pujada els "gossets" (que nosaltres li diem) tenien mala llet ........ de baixada no hi ha qui els aguanti !!!! i això que l´enginyer Galan havia introduït unes millores tècniques per tal de controlar "la bèstia", però ni amb aquestes.

En tot cas, a les 15:30 ja estem al cotxe, i tot i que sembla que ens ho hem passat d´allò més dur, no ens enganyem, AQUESTES SÓN LES SORTIDES QUE RECORDAREM PER SEMPRE MÉS, que si fem aquest esport es perqué sóm SADOMASOQUISTES !!!! (Carlos, te esperamos en la siguiente salida, esta vez llevaremos tapones ......... por aquello de los ruidos !!!!!)

A més qui diu que no hi hagi bons, bons moments......adentro vídeo !!!!!

TRONCO VA !!!!!

Ara que estem a la primavera, i la Setmana Santa permet fer una escapada, el Jordi, bon amic i millor persona, m´ha convidat a passar un parell de dies amb ells i uns amics a una casa rural de Camós ( Banyoles) per tal de fer-hi un parell de rutes amb btt.

Així doncs, fem la tria corresponent de la pàgina de btt del pla de l´estany i n´escollim la nº3, que va de Can Ramió de Camós i passa per la Mota ( 44 km aprox. i +960 mts de desnivell ). Comencem per asfalt i ràpidament ens hem de treure les jaquetes, ja que fa pujada i suem de valent. La ruta està molt ben senyalitzada i millora amb els kilometres, passa d´asfalt a pista i a corriol estret, amb fang i pedres, a qui no li agraden les dificultats !!!!!! Anem fent kilometres a un ritme prou interessant. Assolim el punt més alt al mirador del Turó de Can Ramió, i a partir d´aquí tenim una bon descens per camins que ens porta fins a una cruïlla sense senyalització on trobem a la Pepi i l´Ester ( que les haviem vist anteriorment en una altre cruïlla) resulta que com nosaltres també fan la ruta nº3. Decidim de marxar cap a l´Est i l´encertem ( encara que fem una parada per confirmar-ho).

La noia de la masia ens explica l´itinerari, i ens comenta que hem d´agafar un corriol abans de la línea elèctrica i que desprès vindrá un corriol molt bonic però: "que no sé pas com el trobareu", frase que ens repeterim una i altre vegada. Efectivament localitzem el corriol i l´inici ja promet, resulta que per les nevades, hi trobem alguns arbustos al mig del camí. Però qui va dir MIEDO !!! allà que ens hi fiquem, esperant que la cosa millori ...... i efectivament millora moooolt, ara ja no són matolls són PINS I ALZINES !!!! que barren completament el pas, però encara no estem desanimats, és més, hem començat a donar rols dins del grup, moure arbres, trencar branques, passar bicis per damunt, passar nosaltres per abaix, tothom té una funció dins del grup ..... La progressió es fa molt feixuga, i lenta, i quan ja creiem que ens havíem escapat, de la SELVA NEGRA, ens trobem amb una noia que ens explica que la resta de ruta es troba segurament molt pitjor del que hem fet fins al moment, i ens recomana anar cap al poble més proper per una pista NETA i d´aquest per carretera tornar a enllaçar amb l´itinerari, obviant la part de la Mata. Per l´hora i devant de la situació no ens queda una altre opció que "tocar retirada" i així arribem a Banyoles a l´hora de dinar, desprès de 44 km a les cames, on ens acomiadem de l´Esther i la Pepi. Ha estat segurament la sortida més accidentada que he tingut mai amb bici, ara ........ segur que no s´ens oblida a cap de nosaltres !!! i segur que ara afegirem a tot el nostre material de bici un BON XERRAC !!!!!!

PEDRÓ, ALLROAD

Efectivament, REPETIMOS !!!!

Ahir estàvem a Andorra fent el Fontblanca, comprant material, i avui estem al Port del Compte, va com va !!!!! Resulta que mentres baixavem a casa i per tal d´aprofitar el matí del divendres i entrenar un xic més, sense pensar-ho molt, fem un GIR DE 90º, un parell de trucades i cap a Solsona falta gent.

No teniem la intenció de tornar al Pedró dels Quatre Batlles, realment la nostra intenció era visitar el Tossal de l´Estivella, però si ara fa unes setmanes hi havia neu a "doquier", avui l´element blanc escasseja, i com diuen " de muestra un botón ":

El que tenim en millors condicions és el Pedró, així doncs, fem un canvi de rumb, i el que són les coses ( ara em ve al cap això del ying....), en un lloc en falta molta, i en d´altres resulta que en sobra !!! ( la foto no és cap muntatge !!!!)
I encara més, si veiessim aquesta altre fotografia semblaria que estem en ple hivern, i que la nevada ha estat de somni, doncs INCORRECTE, resulta que es la neu incrustada per la força del vent que l´ha fet impactar damunt del pi, coses de la natura !!!!!

Doncs ja sigui per la natura, per la condició de les persones, per que estem entrenant, o jo que sé, resulta que ens plantem al cim del pedró, on SEMPRE FA VENT !! i això accelerà que ens preparem ràpidament per baixar ( i el fet que volguem parar a dinar al CAP DEL PLA, també ajuda !!!)

Per modificar allò que vàrem fer ara fa uns dies, decidim baixar per la pista de la Rasa de l´Estivella, ja que una parella que hi ha pujat, ens ha comentat que estava en perfecte estat, i nosaltres per donar quelcom a canvi, els hi hem explicat com baixar pel tub. Al parking, cadascú ha confirmat que totes dues opcions estaven en condicions.

Avui per tant hem fet de tot, hem pujat per pista, hem sortit de pista, hem trepitjat pedres, hem baixat per fora i per dins de pista, és a dir un ALLROAD en condicions.

I com a bon final, diuen que una imatge val més que mil paraules, deixeu-me dir nomès una COOOOOMMMMMIIIIIIIIIDDDAAAAAAAA !!!!

FONTBLANCA, YING-YANG

Avui toca sortida de parella, o de ying ( principi femení) i yang ( i no és que m´hagi tornat xinés !!! és que correspón al principi masculí). Avui va d´aixó, de la dualitat de les coses, sense un, no existeix l´altre ( com a la nostra parella ...... oh,oh,oh!!!). L´objectiu de la sortida és entrenar per al Juny (Denali), però també passar-ho bé. La Fontblanca, té segurament una de les pales més impresionants d´Andorra, i a més com l´últim cop que hi vàrem ser el yang va fer cim, però el ying no ( victòria/derrota), doncs AL ATAQUER !!!.

Avui el dia pinta bé, sense núvols ( però s´ennovularà) i tenim neu des de la sortida ( que desprès no hi serà). Així doncs anem pujant, ens decidim per la ruta que remunta cap a la Coma del Mig per un corredor força dret ( el grup que portavem devant ha obert traça cap a la portella de Rialb, ruta que aprofita el grup que va darrera nostra) és a dir anem al revés de tota la gent ( aventura/seguretat). Creiem que podrem remuntar tot el corredor amb els esquís, però la capa fina de neu nova damunt d´una capa gelada, fa que al final tinguem que treure esquís i remuntar a les braves ( esquís en mano !!).

Desprès d´un falç pla, i d´un gir de 90º, devant nostre apareix la Pala de la Fontblanca, i encara que hi ha neu nova, existeixen molts trossos amb neu dura, que fa que montem les ganibetes per progressar, tot i que no eviten algun que altre ensurt.

A la part alta de la pala, la progressió es fa molt complicada, ja que es troba força gelada, fet que ens obligarà a anar amb cura en el moment del descens, i és en aquest punt que van apareixen els núvols que per altre banda no semblava que apareixerien.

Un cop al cim, l´engoixa del flanqueig es converteix en tranquilitat i tot i que fa vent, gaudim en solitud del cim. Sembla mentida, em estat veient gent per aquí i gent per allà, i resulta que ara no hi ha ningú en aquest tros de muntanya ( al sortir, n´arribarà més)
Ara tocar calçar esquís i baixar ( contrari de pujar !!!!), on abans hi havia problemes, ara hi ha solucions, la neu que abans era dura, ara està perfecte estat per baixar. Quan abans ens allunyaven de les pendents fortes, ara ens hi avoquem voluntariament, EL MÓN AL REVÈS !!!

I per finalitzar, quan arribem al cotxe resulta que fins i tot ell n´ha trobat el seu YING !!!! ( ep !!! la "NENA" de al lado del coche ya tiene YANG !!!). Ara nomès toca trobar l´oposat d´un dia de muntanya, tranquila, sense gent, asfalt, ni preocupacions ........... EFECTIVAMENT ANAR DE COMPRES A L´AVINGUDA MERITXELL !!!!!! ( maldita teoria !!!!!!)