dissabte, 17 d’abril de 2010

BONS MOMENTS EN BONA COMPANYIA

Diuen que quan ens fan la pregunta de per qué fem segons quins esports, quines "bogeries" (dirien alguns), esgotats, amb blaus, trinxats, etc. moltes cops la reposta és dificil de donar ....... jo us en diré una de molt senzilla, i que a la sortida d´avui m´ha fet recordar el company Jordi ( o JP pa los amigos!!), NO HI HA COM COMPARTIR BONS MOMENTS EN BONA COMPANYIA . Clar i Català !!!!
Moltes vegades disfrutem més en poder recordar amb el company de cordada, aquell pas que ens va fer suar tant, o com vàrem riure amb el pacharàn aquell dia de refugi perduts a no sé on, i tants i tants moments, bons i dolents que no pas de l´activitat en si mateixa. És aquesta doncs, una de les essències de practicar un esport, Qué Fas, PERÒ Amb Qui Ho Fas !!!
Doncs avui és un dia de retrobaments, hem sortit d´Olesa el Jordi i jo per trobar-nos amb el Ramón a Collbató. La idea es pujar fins a Can Maçana per el camí de les Batalles ( trabuco en mano !!!!) i aqui anar a buscar la Cova de Can Solà de la Roca, al terme de Sant Pau de la Guàrdia.

Per aconseguir-ho hem de passar per Can Maçana, fer uns 300 mts de carretera direcció Manresa i agafar una pista que li dona la volta al Castell de la Guàrdia. Desprès anirem a buscar la carretera del Coll del Bruc i d´aquí directament a la Cova. A Can Maçana fem un mos de lo més "originalllll", a base de barretes i melmelades uns, i a base de BOCATA DE XORIÇ jo propiament, i mira que es col.loca bé !!!!!! Sortim de Can Maça i em vaig fixant en la NOVA camelback del company JP, porta un ritme aquest noi que no vegis, que si això que si allò, va començar amb una Monty de la family i ara amb la seva Specialized no para un moment ( hauré d´entrenar més que ultimament em trepitja els taloooonnnnnsssssss).
El Punt més alt de la Ruta és la cruïlla del Celler de la Guàrdia, a 666 mts ( el punt de sortida d´Olesa de Montserrat el tenim a 95 mts), i ara gairabé tot serà baixada fins a la Cova de Can Solà, que costa de trobar si no saps ben bé on és localitza. Realment es difícil de pensar que un element com aquest es pot trobar tan aprop de la NII o l´AII com li diuen ara !!!!
Al llarg del camí hem anat trobant arbres caiguts, troncs, etc. però ara és el moment dels bassals d´aigua i fang i com que jo només necessito que em diguin la frase maleïda: NO ETS CAPAÇ DE..... allà que m´hi fico, i més que amb les dues potes, AMB LES DUES RODES..... i així és que acabo amb la bici grinyolant per tot arreu. Finalment però, tots tres acabem passant per bassals, i per si fos poc, el Ramón ens possa el carmel a la boca portant-nos a una trialera que coneix i que creu que serà el llaç final a la ruta d´avui. I efectivament, "quién dijo miedo ?" ......
Al final, 50 km i tot un matí AMB BONS MOMENTS I MOLT BONA COMPANYIA !!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada