dilluns, 5 d’abril de 2010

TRONCO VA !!!!!

Ara que estem a la primavera, i la Setmana Santa permet fer una escapada, el Jordi, bon amic i millor persona, m´ha convidat a passar un parell de dies amb ells i uns amics a una casa rural de Camós ( Banyoles) per tal de fer-hi un parell de rutes amb btt.
Així doncs, fem la tria corresponent de la pàgina de btt del pla de l´estany i n´escollim la nº3, que va de Can Ramió de Camós i passa per la Mota ( 44 km aprox. i +960 mts de desnivell ). Comencem per asfalt i ràpidament ens hem de treure les jaquetes, ja que fa pujada i suem de valent. La ruta està molt ben senyalitzada i millora amb els kilometres, passa d´asfalt a pista i a corriol estret, amb fang i pedres, a qui no li agraden les dificultats !!!!!! Anem fent kilometres a un ritme prou interessant. Assolim el punt més alt al mirador del Turó de Can Ramió, i a partir d´aquí tenim una bon descens per camins que ens porta fins a una cruïlla sense senyalització on trobem a la Pepi i l´Ester ( que les haviem vist anteriorment en una altre cruïlla) resulta que com nosaltres també fan la ruta nº3. Decidim de marxar cap a l´Est i l´encertem ( encara que fem una parada per confirmar-ho).

La noia de la masia ens explica l´itinerari, i ens comenta que hem d´agafar un corriol abans de la línea elèctrica i que desprès vindrá un corriol molt bonic però: "que no sé pas com el trobareu", frase que ens repeterim una i altre vegada. Efectivament localitzem el corriol i l´inici ja promet, resulta que per les nevades, hi trobem alguns arbustos al mig del camí. Però qui va dir MIEDO !!! allà que ens hi fiquem, esperant que la cosa millori ...... i efectivament millora moooolt, ara ja no són matolls són PINS I ALZINES !!!! que barren completament el pas, però encara no estem desanimats, és més, hem començat a donar rols dins del grup, moure arbres, trencar branques, passar bicis per damunt, passar nosaltres per abaix, tothom té una funció dins del grup ..... La progressió es fa molt feixuga, i lenta, i quan ja creiem que ens havíem escapat, de la SELVA NEGRA, ens trobem amb una noia que ens explica que la resta de ruta es troba segurament molt pitjor del que hem fet fins al moment, i ens recomana anar cap al poble més proper per una pista NETA i d´aquest per carretera tornar a enllaçar amb l´itinerari, obviant la part de la Mata. Per l´hora i devant de la situació no ens queda una altre opció que "tocar retirada" i així arribem a Banyoles a l´hora de dinar, desprès de 44 km a les cames, on ens acomiadem de l´Esther i la Pepi. Ha estat segurament la sortida més accidentada que he tingut mai amb bici, ara ........ segur que no s´ens oblida a cap de nosaltres !!! i segur que ara afegirem a tot el nostre material de bici un BON XERRAC !!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada