dissabte, 1 de maig de 2010

BALLIBIERNA FA ESTIU

Ja hem sopat, i a la barraca de Botornàs es respira un ambient de satisfacció i cansament que ens convida a sommiar amb la jornada de l´endemà. Tothom es posa les millors gales per rebre a la son com es mereix, ben calentona.

Sona el despertador a les 5:00, però l´estirem fins a les 5:30 ( extrany fenòmen a muntanya !!!)
Esmorzem quelcom ràpid i calent, per sortir el més ràpidament possible i veure com és això de contemplar la neixença d´un dia nou.

Avui deixem la nostra traça que ahir ens va dur al coll de Ballibierna i enfilem rectes cap als ibons de Coma Arnau i Chelat. La vista em fa intuir un descens dels bons (parlo per mi no ho puc negar) segurament als meus companys la seva intuició els fa pensar en un descens dels "xungos" ja que hi ha molta neu per arreu.

La ultima pala que dona accès a la carena, ens treu les ultimes gotes de suor, ja que en aquest punt la neu i el sol fan que la sensació sigui asfixiant. Tot seguit, ja a la carena disfrutem amb les vsites i l´ambient que s´hi respira, encara ningú de nosaltres havia visitat el Ballibierna en condicions hivernals, per tant tot i la coneixença del cim, avui és un dia nou que retrobem a un vell amic però amb canvi de "look".

A cim (3056 mts) tot són rialles i comentaris sobre aquell cim, aquell altre, i SOBRE ON DINAREM ( no aprenem, sempre igual !!!!) ara començo a entendre la meva "corba de la felicitat" !!!.

Retornem per la carena mentres ens observem els uns als altres, ja que la sensació de buidor, vèrtigen, fa que les fotos vagin a "doquier" cosa poc extranya en mi ja que en dos dies d´activitat n´he fet 417 !!!!, però avui els companys segur que tampoc han fet curt.

Mentres baixem no hi ha manera de tornar sempre la mirada cap a l´Aneto, Coronas, Tempestats, ........ com diria aquell gran sabi: "benvinguts a la meva oficina de treball" ( guia d´aigües braves que vaig conèixer a Chile, no confondre amb el sabi Vento ..... alguns ja sabeu de que parlo).
Durant la baixada, aquell que no camina sinó esquia, fa via fins a la barraca per recollir els trastos ( ep!!, "menuda bajada brother"), i els meus companys, per allò de fer-ho més complicat, em confirmen que han anat fent forats per aquí i per allà, tal "topo en estado salvaje" per tal de divertir-se una mica, i fer la ruta un xic més dura ( que fins ara anaven "sobrats").
Ja en la ultima part del recorregut tornem a veure el verd dels prats i el brollar de les aigues pendent avall, colors i sorolls que ens indiquen que els vehicles són aprop, colors i sorolls que ens indiquen que d´aquí poc el Pirineu serà una explosió de vida, .... "i que nosotros lo veamos" diria la dita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada