dissabte, 1 de maig del 2010

PIC SENSE NOM

Sempre que sortim a muntanya ens fixem un objectiu, que si el pic tal, que si l´itinerari aquest, que si ......, poques són les vegades que sortim sense objectiu definit. Això nomès passa quan o no ho tenim clar, quan la meteo fa variar els plans, o simplement quan sortim a fer allò que poguem. Dissabte passat la suma de moltes coses ens van conduir a una situació similar, " a las pruebas me remito".
Objectiu del dissabte Vallibierna, per Llauset, tot i que realment és tracta d´una jornada destinada a aconseguir la màxima altura per a l´endemà ( objectiu diumenge Russell).

Sortim d´hora a Igualada i marxem direcció Aneto, per anar cap a la presa de Llauset ( no sense abans haver esmorzat com els de l´EGAN sabem a Pont de Suert, ¡¡¡¡ no anessim a perdre les bones costums!!!!!) Ja a la presa, la pista d´accès ens porta el primer canvi ( que pocs o molts esperàvem), no podem arribar al Túnel que dona accès a la presa i ens quedem a l´alçada dels barracons. Això fa que variem l´accès i que amb els cotxes ens dirigim cap al peu de la presa, per agafar el GR que hi puja, per tant el nostre horari es veurà afectat (PROVA 1).
Ja a la presa, i per les hores que són, ens trobem amb una neu "xop" "xop", d´aquella que si no et descuides "et debora", ( que m´ho diguin a mi amb tot l´equip d´esquí a les esquenes !!!), però anem fent com bonament podem ( PROVA 2).

Tot i les condicions de la neu, el pes, la calor, el grup progressa amb alegria i "xerinola", ja que sabem que avui no tenim presa, tenim tot el dia per devant, per tant anem a la nostra, i a l´alçada de la cabana de de Botornàs, fem parada i Fonda, ja que el "monstre" que portem dins nostre ha despertat.

Tot menjant, fem un canvi de plans (PROVA 3), tot i que la intenció era pujar el màxim possible, decidim que dormirem a la barraca, ja que permetrà estar tots junts, en millors condicions, i atacar sense pes ( ja que la neu no permet gairs floritures), per tant avui anirem a intentar el Vallibierna i demà el Russell des de aquest punt.

Sortim desprès de menjar a la recerca del Vallibierna, però una petita desviació de l´itinerari fa que perdem molt temps i que per tant tinguem que modificar el nostre objectiu inicial ( PROVA 4), ara hem decidit que anirem fins al coll de Ballibierna, per tal de fer traça per a l´endemà, i un cop al coll intentarem el Cap de Llauset.

Però l´ascensió ( tot i sense pes) es fa molt feixuga i fins i tot en alguns moments compromesa, ja que la neu al nostre pas provoca petites purgues de neu humida, per tant abans d´arribar al coll decidim fer un ALTRE CANVI (PROVA 5)i dirigir-nos cap el cim que es troba a l´oest del Coll ( tot s´ha de dir, el grup prioritza que la persona que va amb esquís pugui realitzar el descens del mateix per les pales que hi pengen, moltes gràcies companys !!!!)

Ja un cop a cim, el Sr. Blasco rep el relleu del cava de mans de la Olga ( tradició EGANENCA !!!), i brindem per la fita aconseguida, i tot i que el cim no té nom, estem d´allò més contents, ja que no ens podem queixar de la jornada. A més ens ha servit per poder descartar per a l´endemà el Russell (PROVA 6), ja que les condicions, horaris a complir, etc. ens ho desaconsellen, i anirem a fer el Vallibierna ( ... o això esperem). Ara nomès toca baixar a la barraca pensant en quin nom li posarem al nou cim aconseguit ...... Cim Blasco ? Cim OPCIO A,B,C, D,.....? o Cap de Coma Arnau ? realment no importa, o algú pensa que el fet que no tingui nom fa canviar la nostra sensació de que hi hem pujat ??

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada