Inicialment la via que voliem realitzar JP i jo era la Badalona, però tot xerrant de camí a "la roca" ens decidim per la del Carles ( ressenya extreta d'escalatroncs) per allò "d'innovar" a l'últim moment ( típic en les nostres persones).
El pas més compromés es troba a la L3, un muret de V amb molt bon canto, però que si no et coloques molt bé ( no parlem de drogues) et fa fer "la moto", però si mirem bé peus, podem chapar de forma segura i "alliberadora". Així doncs, desprès de ser valents, només ens toca arribar a la creu de la gorra, on ens espera l´entrepà merescut amb bona companyia.
Feia molt temps que buscava realitzar una via per aquesta part de la gorra, i ves per on quan la faig, la persona que em permet realitzarla em diu que em deu una, per fer realitat que siguem a la creu de la gorra, plegats tots dos ...... vols dir que no va al revès això ? que sóc jo qui us deu no una !!!, sinó moltes !!! jo us dec una a tots aquells que m'acompanyeu amb la meva ( vostra) malaltia. Molts agraïments ( moltes vegades no mostrats) que em permeten fer "llibertat" pels puestos, fer "superació ", fer "felicitat" amb l'únic preu de l´amistat i del gaudiment conjunt ( i és gratiissssss !!!!!)
Per tant, us dic a tots els que en un moment o altre em compartit amb mi moments ja "inolvidables" US DEC UNA !!!!! ( com deia, guardiola nostre senyor !!!!) gràcies per compartir amb mi, allò que ningú altre tornarà a viure mai més, ja que els moments s´esvaixen i no hi podem fer res ..... per això són màgics i inolvidables, per això US DEC UNA !!!
I com algú var dir una vegada: No és valent qui no té por, sinó el que té voluntat de vèncer-la !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada