diumenge, 10 de juliol de 2011

TRILOGIA BLAVA

Abans de marxar a l´Elbrus, i en un més dels dies d´entrenament, tot fent el camí dels Francesos (pujant cap al Montgròs), vàrem decidir, 3 intrepidos "forajidos", que pujariem la Cajoleta, el Montgròs i La Salamandra, per la seva "plasticitat" visual.

Resulta que si enllaces totes les cares Sud d´aquestes vies en el dia, en resulten 290 mts d'escalada d'un grau moooolt assequible, PERÒ a més a més, tenen una estètica a "ull d´ocell" d'allò més bonica i captivadora. Per tant no teniem dubtes, a la primera oportunitat, a l'ATAQUERRR !!!!

Arriba el dia, dissabte a les 8:30 comencem la marxa, ja que l´indret es d´aquells apartats de les multituds ( TOMA PREMIO !!!) triguem aprop d´una hora en arribar a la primera via. Intentarem fer el màxim de tirades llargues per minimitzar les reunions ( que com a les feines només serveixen per perdre temps !!). Així arribem a la primera chapa de la primera via a peu ( linea blava), objectiu La Cajoleta.

La Cajoleta té en el nostre 2on llarg el tram més bonic, un flanqueig aeri que et fa sentir ocell ( o sarganta ben arrapada a la pedra !!!!!), finalitzada la via, la enllacem amb la base del montgrós (desprès de realitzar un ràpel i caminar amb "goteres al casc"). En aquest tram el "astro rei" ens castiga de valent, així toca arribar ràpid a la via, ja que aquesta va a l'ombra !!!!
Comencem l´escalada desprès de la "dutxa". Aquesta línea és molt senzilla i tumbada, llástima, amb més temps potser haguessim trobat una línea més "newtoniana" ( per allò de la gravetat), però no sabíem com aniríem d'horari, per tant ...... això ara no toca !!
Total que ja som al cim del Montgròs !!! anem molt bé d'horari, per tant treiem els bocadills per fer una aportació energètica ( que la gana apreta !!!), a més a més d'unes cocacoles negres.

Aprofitem la parada, per observar l´agulla de La Salmandra, els últims 100 metres d'escalada que ens resten. Totes aquests vies tenen la característica de que estan equipades amb parabolts pintants de color blau ( vies blaves) i en principi la seva localització es força "senzilla".

Tot i això, no encertem exactament l´entrada a la via ( ja que les fotos que teniem via ens fan errar l´entrada - la correcte és la línea verda i no pas les blaves que són les que vàrem realitzar nosaltres), per tant perdem aquí una mica de temps ( i las gafas del cerca, veritat Ivan?).

Un cop solucionats els problemes de l´entrada i per tal d´evitar una "R" intermitja, fem una mica "d'escalada EGAN", fins localitzar la primera chapa, i això permet fer la via en un parell de tirades, i ja hi som, La Salamandra, amb una panoràmica absoluta i total del que ens envolta, magnífic punt per sentirse petit i insignificant.
Aixi doncs, els "tres pitufos", ( per això de les vies blaves ) estem d´allò més contents i feliços, ara només toca baixar i fer uns refrigeris en forma de beguda merescuda, que aportaran encara més grandiositat al dia d´avui, total en 8 hores hi ha algú que trobi quelcom millor a fer ?

Nosaltres no !!!!!, bé ........ si haguessim afegit baixar el joc de l´oca ????? ....... però com diu la dita "la avaricia rompe el saco !!!!" ......

2 comentaris:

  1. A vere si aviseu quan feu coses d'aquestes!!! Que jo m'haig de curtir una mica en aquests terrenos

    ResponElimina
  2. Objetivo cumplido!!! Por cierto, quien era
    la Pitufina??? Si el Jordi es el pitufo grunon... Oscar, no hase falta que dices nada mas!!!!

    ResponElimina