BARRANC A 2 EURUS !!!!

Fa uns dies que penjàvem els esquís, ja que la neu ha marxat ràpidament de les muntanyes, i això fa que els barrancs, torrents, rius, congosts baixin alegres, i juganers, per tant ha arribat l'hora de començar la temporada de barrancs.

Només tenim un dia per fer quelcom, per tant anirem al Glorieta, ja que  a més és un equilibri entre salts, ràpels, vegetació, aigua ...... i només queda a una horeta i poc de casa, per tant, qui dirà que no a un dia de barrancs ?

Suposo que la crisi també ha arribat a això dels esports d'aventura, ja que resulta que per aparcar el cotxe al molí que hi ha desprès de l´ermita del Remei ara et fan pagar dos fleurus !!!!! potser algú ha pensat que si es tracta d'un lloc on caminants, barranqueros, etc. hi van força doncs encara farem uns calerons, oi ? així que una dona t'espera amablament al pàrking per convidar-te a pagar tan preuat ticket per deixar el teu cotxe en un magnífic pàrking habilitat.

En tot cas, com de pasta ens sobra ( bé  per pagar el pàrking vull dir) l´hi deixem, potser qui sap, ens el renten o ves a saber ....i comencem camí cap al barranc, camí nou que continua per la sèquia i que ha estat habilitat últimament (ja que no el recordo de l'any passat), tot bonic i meravellós ell, fins arribar al "punt x", on tot camí es perd i es difumina, bé realment es que nosaltres ens emboliquem cap aquí i cap allà, però a base de fer el senglar ( i d'això en sé una estona) decidim tornar al camí conegut per un "ataju" un xic, embardissat ( que li preguntin a les meves cames !!!).

Al final però, camí conegut fa drecera, i agafem la pista que sempre hem utilitzat i un cop creuat el riu, per corriol evident ( marques de PR).

Ens plantem doncs a les fonts del glorieta, per començar ràpidament a fer salts, destrepes, tobogans, ràpels, ...... anem trobant a gent, però no ens importa, total hem vingut a passar-ho bé !!!!!  qui més en gaudeix és la Cecília, ja que és el seu primer barranc fora de curset, i tot que la companyia és una mica "crazy" es prou assenyada per fer el que toca, anar amb calma i segura, per tant arribem al niu de l'àliga amb un somriure a la cara, anant amb el Vento però, és difícil  no fer-ho d'una altre manera !!!!!