dijous, 27 de juny de 2013

EL VENT, LA CARA EL VENT ......EL VENT DEL NORD!!!!


Com diu la dita, "En el pot petit hi ha la bona confitura " i es que moltes vegades l'alçada, el nom, la dificultat .... enboirinen la mirada del muntanyenc, sort que sempre n'hi ha de gent que sap on mirar. I ves per on, aprofitant que hi ha Revetlla .... una trucada, un pla, un ..... i tant !!!! i ja tenim objectius.


L'Enric ens proposa un volta ben "bonica" i "senzilla", APTE "para todos los públicos",  fer els Pics Perics, des de el refugi Camporells. Diumenge anar a refugi  en poc més d'una hora de camí, i dilluns fer la volta als Perics, primer el petit 2690 mts ( s´ha de començar progressivament) i posteriorment el Puig Peric de 2810 mts. La zona es plena d'estanys, llacs ... per tant assegurem la plasticitat de tot plegat, i REVETLLA al refugi amb Cava i coques de k la Xata .....hola que hasse? hasse que mola !!!!  doncs apunta-hi dos més !!!!!


La aproximació a Camporells la fem envoltats de núvols i vent, molt vent ( que és aire en moviment !!!), per la serra d'en Mauri ( que no veiem, deu ser que el vent .....)  o "woodstock", com el coneixen al refu .... pel FESTIVAL que es monta en aquests dies ventats !!! en tot cas vàrem arribar al refu com si fos Gener, però el millor es que arribàvem just per fer canvi de roba i sopar, just in time !!!!


 La revetlla, entre vi, cava i coca .... bé que només faltaven els "petardos" ( tot i que pensant-ho bé, de petards potser n´hi havia .....), però dels que exploten no hi havien i potser millor, oi ? total que desprès de les dos ampolles ja no sabíem si realment hi havia dos Perics, o potser havíem begut massa, el fet es que al voltant de les 22:00 ja teníem la feina feta, i ben feta !!! i com  a l'endemà tocava la "traca" final .... al sobre !!! ( que diria el jovent).


A l'endemà tocava diana per esmorzar a les 7:00 ( ben d´hora, ben d´hora com diu el profeta ....) i detectavem alguna lumbalgia que semblava que no permetria al Jaume arrancar la màquina, però com aquest homes es fet de ferro forjat, ganes, pit i "piga" i tira amunt que jo no paro !!!! per tant si algú tenia dubtes de sortir o no ( pel vent que feia) van "volar" d´una patacada !!! a més, amb el dia tan clar .... només podia passar una cosa,  festival pels sentits !! així doncs a buscar el petit peric per la seva aresta somital, sense dificultat i sempre amb unes panoràmiques excepcionals.


 Al fer el petit Peric, et trobes als morros amb el Puig Peric, més alt i majestuós,  cridant l'atenció i demanant  el seu protagonisme.


Al cim del Petit Peric de 2690 mts, ens fem les fotos de rigor, encara amb molt vent, però ben contents, les vistes de les Bulloses, Carlits, Cambre d´Aze, Canigó ..... bé els ulls no saben on mirar, i els objectius tampoc, en tot cas tots anem molt bé, cadascú al seu ritme, xq no és més feliç qui primer arriba, sinó qui més gaudeix !!!! per tant , pole pole es fa camí  i encara ens queda arribar al Puig Peric.


En el Puig Peric, encara ens queda alguna clapa de neu que es pot esquivar per roca ( a la zona hi ha congestes de més de 3 i 4 metres d'alçada !!!), grimpada senzilla que ens permet esquivar la matèria blanca tan buscada dies endarrere, per assolir el cim del Puig Peric de 2810 mts.


Com en el cas anterior, no podem evitar mirar per arreu, els cims encara es veuen prou blancs, els llacs prou blaus, els boscos verds ..... tot té un color en aquest Pirineu que fa que les Càmeres no plasmin la bellesa real que nosaltres observem des de el cim, però per això cal ser-hi .... no hi ha més.


Per no repetir el camí d´ascens i davant la possibilitat de fer una ruta circular, desfem camí fins al coll i anirem a buscar el GR de la alta ruta del CAPCIR per arribar al refugi pel Sud, d´aquesta manera tindrem més vistes i una perspectiva de 360º del Petit Peric, a més com avui no tenim pressa, i anem d´hora ..... i "estaaaamos tan  agustitooooo" !! aprofitem´ho !! que és gratis !!!!


Així doncs, per camí ( o entre nosaltres ...... una mica per fora de camí) anem a buscar les marques vermelles i grogues que ens han de portar cap al refugi ( en aquest tram anar amb el gps sempre és una garantia, i nosaltres a falta d´un en portem dos, porsi !!!!)... sigui pel gps, o no, l´Enric en una relliscada posa la mà al terra amb la mala "mà" ( per no dir "pata") que es fa dos talls, que la Dra. Queen "arregla" d´aquella manera ( encara tindrem que fer un curset !!!) però l´Enric home fort i valent es veu capaç de finalitzar la jornada ( dos tallets de res ja sabeu ....).


Arribem al refu on ens esperen unas coca-colas negras i una Damm Lemon obsequi de "portejadors màrquez" que amb uns ganyips mataran la gana fins saltar a terres Catalanes. Per tant desprès d'un: Que ja estem ? ( que feia temps que no ho sentia !!!! quins records !!!!) arrenquem per arribar al punt d´on tot començava feia unes hores.


Ha estat de lluny, una revetlla diferent i especial,  que la recordarem sempre, ja que la primera vegada que fas un cim sempre queda gravat,  però si ho fas amb bons amics  .... es transforma amb INOBLIDABLE, seguiu gaudint de les muntanyes, que de camins hi ha per a tothom ......... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada