PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES , A BUENAS HORAS .....

Diuen que " a quién madruga Dios le ayuda", doncs bé, el diumenge li vàrem donar festa, ja que el grup arrancava, un xic tard ...... vale, MOOOLT tard, però ja se sap, una sortida EGAN no pot arrencar d´hora, aniria contra els nostres principis ( i contra l´adn)!!!

Tot i això, al principi es va fer un intent de chiquipark ( que consti que el nen és el que va al trineu !!!), però va defallir quan es van assolir velocitats de vertigen ( per allò de la força de "l´ase") i es va dessestimar aquesta opció.

Així doncs, desprès d´alguna que altre baixa ( nomès vàrem quedar 7 persones .... no dic adults ja que tots ens coneixem), 4 raquetistes i 3 esquiadors ( raquetistes 1; esquiadors 0), van iniciar l´ascens al Pedró amb determinació i valentia.

Entre els raquetistes teniem noves incorporacions, que van demostrar que poden ser perfectes candidats a assolir el títol de SOCIS EGAN ( nomès cal veure que van venir a la sortida des de FREE ZARAGOZA !!! i ens van aguantar totes les nostres collo.....).

Doncs, "nada por aquí nada por allà", ja tenim al grup al cim del Pedró a 2.382 mts, on la falta d´oxígen produieix que la gent s´abraci, es doni petons ( ep, sense passar-se!!), s´alegri, ....es possi gorros amb borles !!! (???), bé, un festival ( mañicos, felicidades por la cima !!!)

I ara no toca altre cosa que baixar i anar a "comel",però ho farem de "gala" que l´ocasió s´ho mereix, ja que es tracta de la primera sortida de muntanya, a la que treiem la samarreta de EGAN MCKINLEY 2010 a passejar, per tant ....... SI NO LA TENS, NO ESTAS A LA ULTIMA , i els equips de rescat ho tindrán difícil per trobar-te !!!! no ho dubtis, TENIM LA TEVA TALLA !!!

TOSSA PELADA EXPRESS

Aniré depressa per seguir amb la dinàmica de la sortida, estàvem a Tuixén fent esquí de fons i desprès de caure moltes vegades, vàrem decidir anar a fer la Tossa Pelada que està aquí al costat i baixar per el Barranc dels Carbassers ( tranquils que no porta aigua, tot és neu !!), vinga, vinga, va , va !!!!

Sortim de l´estació, amb tot possat, bé i si no ho portem ja és igual !!!!! tenim una hora de límit per arribar allà on sigui, desprès d´aquesta hora, em de baixar, ja que el grup ens espera, i no es pot fer esperar al grup, perqué el grup té el cotxe i les claus del cotxe, no tenim presa, tenim urgència !!!!!!

Com diuen alguns, PIM,PAM,PIM,PAM, esquís vienen, esquís van !!!!

Ja estem a la carena !!!!, ja estem a la carena!!!!, ja estema a la carena!!!!!, perdó ....... amb l´estress !!!!

Riiiing, Riiiing, Riiiiing, hola "princesa" estem al cim, sí, sí una hora justa, baixem per el barranc, ens recolliu a la corba !!! sí, sí, tranquils que anirem MÉS DEPRESSA !!!!!

SSSHHHHHH, SILENCI !!!,............................................................................... al mirar aquesta imatge no us impregna de tranquilitat i relax ?? serà la traça, la neu pols, FLOTAR en aquesta materia, potser és per això que vàrem arribar tant contents i ABANS D´HORA a la corba on ens tenien que recollir ? potser és per això que una BAIXADA bé val una pujada EXPRESS !!!

ESQUI DE FONS, PA HABERNOS MATAO

Nova sortida EGAN que aquest cop ens porta cap al Solsonés, és dissabte 13 de març a l´estació d´Esquí Nórdic de Tuixén La Vansa.

Desprès d´esmorzar i llogar el material (si poguès tornar enrera, penso ara ....), sembla que tenim tots els ingredients per a passar una jornada ....... emocionant !!!!!

Decidim agafar-ho amb la calma, per això escollim la pista de Prat Llong de 15 km, total per escalfar !!!!! ( per cert algú els hi va explicar a aquesta gent que existeixen remontes en això de l´esquí ?) i anem "lliscant" ( si és que la nostra tècnica arriba a tant), i uns millor i un servidor pitjor, afronta les pujades com pot ( en el meu cas semblo un ànec embogit, amb aquests maleïts esquis de patinador!!!).

Resulta que el grup va "suant" això de l´esquí de Fons, però com que avui tenim un ENTRENADOR PERSONAL ( això va per tú Miquel !!!!), amb la paciència ens explica com ho hem de fer per millorar ( també és veritat que pitjor tampoc ho podem fer), i mentres, ell es dedica a fer FONSEXTREM als voltants de la pista.

Sort que l´entorn acompanya, i NOMES per aquest motiu ( que no estem cansants, vale?), fem alguna que altre paradeta per observar tot allò que ens envolta, goita el Pedra !!!!!

Arribem al punt culminant de la nostra pista, a 2140 mts aprox. toca foto de grup ( heu de descobrir qui té els esquís creuats per no marxar lliscant, ..... maleïts patinadors !!) i ara toca el que més ens agrada, BAIXAR !!!! ara si que riurem, eh Carlos ?

No hi ha paraules per descriure el que el grup va viure durant la baixada, con el número 1 Carlos .... des de el primer moment el Carlos va destacar com el "kamikaze" del grup, adquirint velocitats "absurdes" que provocaven no menys absurdes "trompades", fins i tot diria que va haver-hi moments en que la seva vida i la dels que l´envoltavem varen correr seriós perill. Hi ha una paraula que ho defineix tot SAAAAAAAAL (Vero, suerte que salistes ràpido del carril !!!!!!, en otro caso ..........MENUDO PARTE A TERCEROS QUE HUBIERA SALIDO)

Bé, en definitiva que una cosa queda clara, si una persona pot adquir formes inversemblants, aquesta és el Carlos fent esquí de Fons !!!! qui va dir que no es tractava d´un esport extrem ?

COLLSEROLA, TAN APROP I TAN LLUNY

Avui és dissabte, i hem decidit sortir a descobrir els racons de Collserola. El Jordi encara no hi ha rodat mai, i jo ho conec de fer-hi activitat amb els alumnes de l´escola, per tant intentarem unir alguns d´aquests recorregut per veure que en surt.
En només 20 min. ens plantem a Plaça Mireia ( ep que anem amb cotxe!!), punt d´entrada que hem escollit pel seu accès. La intenció és pujar a St. Pere Màrtir, baixar cap el Turó d´en Cors, passar a posteriori per el Coll de Can Cuiàs, visitar el pantà de Vallvidrera i anar cap a la Torre de Collserola, tot passant pel Coll del Gravat cap al punt més alt de la nostra jornada d´avui, que és el Turó de Mont de 438 mts. Mentres anem rodant, la sensació és que ens trobem a un altre paratge allunyat de la gran urbe, ja que la primera part de la nostra ruta ens porta per camins frondosos de vegetació ( serà per estar a la cara obaga) i on la densitat de "biciclistas" no es tan elevada com a la cara solella, o més propiament "El camí de les Aigües" ( el que serà el nostre camí de tornada). Per agafar aquesta via ens llancem en "vertiginós descens" per les escales que trobem a Vallvidrera per tal d´agafar el camí de les aigües els més ràpidament possible.

És en aquesta via on som conscients de la pròximitat de " Can Fanga", i ens adonem que moltes vegades només una simple carena ens pot allunyar milers de kilometres d´on som realment, serà aquest el motiu que fa que Collserola sigui tan envejada per altres ciutats ??

UN SOMNI EN UN DESCENS

Somni: 1 Esperança, projecte, que sembla no tenir gens de probabilitat de realitzar-se. 2 Seguit d'imatges i fenòmens psíquics sobrevinguts durant el son. 3 Imaginació vana de coses impossibles o tingudes per impossibles.

No hi ha dubte que el Pedraforca té una força de persuasió molt notable, la seva forma, la fa conjuntament amb Montserrat, d´una de les muntanyes més boniques del nostre país, i l´enforcadura és la seva part més "captivadora". El Pedra l´he pujat de moltes maneres i per molts costats, però encara m´hi restava un somni a realitzar, el descens de l´enforcadura amb esquís, però és aquí on la probabilitat de trobar-hi feia que no pogués realitzar-ho. Sempre que he visitat el Pedra, o que l´he vist en fotografies, m´ha creuat el pensament una idea, el descens d´aquesta muntanya amb esquís ( somni de més d´un !!!), però no ha estat fins aquest any que l´he pogut realitzar.

Desprès del transport dels esquís fins a peu de la tartera, toca calçar-se´ls i remuntar tota l´enforcadura amb una neu un xic endurida, per les pluges del dia anterior. Això fa que hagi de col.locar ganivetes, fet que facilita la progressió més ràpida i SEGURA ( en el somni no es tractava de baixar l´enforcadura amb esquís als peus i jo RODOLANT per tota la pala !!!). Al llarg de la pujada, per l´estat de la neu i el desnivell que supero, vaig pensant amb el descens, seré capaç de fer-ho, i el que encara es més important .... de fer-ho bé.
Un cop adalt, l´espectacle és impresionant, veure les cornises que s´han format, i l´estat nevat de la muntanya sempre captiva ..... i més quan és el Pedra, que tot i tenir l´etiqueta de muntanya "fàcil", és a l´hivern quan ens mostra tota la seva força.
Ja al cim, de sobte, un alter somni creua la ment de tot el grup, ANIREMA A DINAR DE GUAIS !!!!! ( moltes vegades els somnis són una mica .........banals, veritat?). Però jo encara hi tinc el meu intacte, he pujat però toca BAIXAR !!!!!!

Anem desfent el camí de carena, tot observant al fons com la Gallina Pelada ( nom d´una muntanya, no d´una au en "paños menores") també está en unes condicions inmillorables d´innivació.

I ara toca la baixada .........va por ustedes !!!!

"La possibilitat de realitzat un somni és el que fa que la vida sigui interessant" Paulo Coelho

SOLITUD, ENTRE LA MULTITUD

Aprofitant que estic a Andorra, i que durant el matí he estat baixant pales de neu pols "por doquier" a la estació de Pas de la Casa, desprès de dinar em calço els esquís "de monte" i decideixo donar una volta per l´estació.

Així doncs, amb la panxa plena ( fet habitual en la meva persona), decideixo pujar al Pic Blanc de 2724 mts, que és el cim que predomina la part alta de la estació. El fet que estigui sol, és paradoxal en una estació on hi ha milers de persones baixant i pujant remontes. Fins i tot un forani em pregunta: Are you crazy? ( ets boig?), suposo que es aquest la pinta que haig de tenir, suant les pistes que per altre banda s´assoleixen sense cap tipus d´esforç.
Però la recompensa no et deixa indiferent, arribar al cim del Pic Blanc, observant des de la "talaia" com el món es mou al voltant teu, sense que ningú es fixi en tu, provoca una sensació de solitud, allà a dalt, només amb l´aire i les muntanyes, com si la resta no existis, potser es això el busquem a les muntayes, "el jo, un mateix".

Però no ens posem poètics i pensadors ( que mai ha estat el meu fort), que ara venen les emocions fortes, tinc temps per llençar-me des de el cim per la magnifica pala que fa del descens un exaltació dels sentits, i com que porto forfait a la butxaca ( si ho arriba a saber el "guiri" m´hagués preguntat: Are you idiot?, no sense raó) doncs puc baixar fins a Grau Roig, per tornar amb "l´enginy mecànic" i gaudir d´una nova baixada fins Pas.

Ja en el Coll Blanc, observo com els últims esquiadors van abandonant l´estació, avui tancaré jo ......gaudint del vent i de les muntanyes ...gaudint de mi mateix.

SUBENUIX, APOSTA SEGURA

Són gairabé les 17:00 i sortim del pàrking inferior que ens dona accés a Aigüestores per la banda d´Espot, en unes dues hores aproximadament hem d´arribar al refugi Ernest Mallafré, o la "nevera" que li podrem dir a partir d´ara ( todo se verá).

Com que un dels components, porta esquís, el grup en "un alarde de compañerismo" progressará per la carretera, ja que la mica de neu que hi ha, permet progressar foquejant ( que no vol dir anar fent la foca). Amb les ultimes guspires de llum, i amb la nostra visió "nocturna" arribem al Refugi tot just per sopar, això si que és "just in time".

En el refugi hi ha 7 persones més, totes elles mirant mapes i decidint quin serà l´objectiu de l´endemà, ja que les previsions d´allaus no son molt bones, i tots coincidim que el Subenuix, sembla una APOSTA SEGURA, només caldrá tenir cura de l´ascensió al coll . A més, la casualitat ha fet que coincidim amb un noi que havia estat al Pic Lenin al 2006, igual que nosaltres, així és la muntanya, et sorprén a qualsevol racó. Per sorpreses però la nevera que tenim com a dormitori, nomès d´obrir la porta, el menjador es va glaçar !!!!! Ara que per glaç el que hi havia a les parets ........( aclimatació a tope !!)

A l´endemà sortim del refugi a les 8:00, no toca anar més d´hora, ja que el fred que fa ( -17º a l´exterior), fa que els llençols s´enganxin, bé "que es congelin". Així doncs, ja en marxa, anem progressant, no sense alguna errada d´itinerari ( qui va dir que l´aventura fos senzilla) i sense treure els ulls de la canal central dels encantats, que era el nostre objectiu "inicial" per aquest finde, però ..... la muntanya dicta !!!!

El dia és ESPECTACULAR, no fa aire, el sol brilla, i la neu a la part baixa de la muntanya está impecable, pols, pols ( qui gaudirá a la baixada ?)

La traça que deixem el grup d´11 és evident, i va deixant darrera nostra la "memòria" de la nostra petjada, i no hi ha res més bonic que des de la llunyania observar que la dita és certa, "caminante no hay camino, se hace camino al andar" .......( ja sigui amb raquetes o esquís).

Desprès d´arribar al coll, que per les ventades es presenta gelat ( millor !!!! ja que podia ser el punt més crític de l´ascensió) ens toca un troç d´aresta que també está en condicions i que no presenta cap contratemps si vas amb cura i mirant on poses els peus.

Així a la 13:00 trepitjem cim, desprès de 5:00 hores d´activitat, tranquila i gratificant. Avui la "princesa" ha estat la única "noia amb malles técniques negres" que ha trepitjat el cim del Subenuix de 2.949 mts d´altitud, envoltada de "aguerridos montañeros" i sense queixar-se de res, ..... ja us comentará el motiu ( a aquells que li pregunteu )

A les 17:00 tornem a ser al pàrking que el dissabte ens va veure marxar, gairabé 24 hores desprès, coses de la coincidència ........ ara només toca recollir i marxar cap a casa ...... bé això els que marxin a casa ......