dilluns, 9 de novembre del 2009

PEDRAFORCA, WIND CHILL FACTOR

Diuen que farà malt temps, que nevarà, que el vent bufarà de valent, AQUEST COP L´ENCERTEN !!!, igual que "lo que el viento se llevó", la idea original d´anar al Cotiella queda descartada, masses kilómetres per no res.

Decidim anar cap el Pedraforca, tot i que a l´alçada de Saldes, ningú ho diria que hi ha una muntanya darrera d´aquesta ennuvolada !!!
Com a mínim, si no és factible la seva ascensió, SEMPRE TINDREM UN BON ESMORZAR !! que deia la profeta. En tot cas però, hi afegim la "novetat" d´intentar-ho per Gòsol.

Com si d´una muntanya desconeguda es tractès, l´imatge fotografiada mil i una vegades del Pedra, la seva enforcadura, és totalment diferent des de l´altre vessant, i És precisament per on pujarem, bé això si acabem d´esmorzar, tot s´ha de dir, no anem lents !!! hem fet temps per deixar passar la nevada !!! ( que tot està estudiat en aquesta sortida !!)
Aquest itinerari és més llarg que el de la via normal per Saldes, ( sortim de 1350 mts, 5 km), però té quelcom diferent i que la fa molt agradable i encisadora, a més de descobrir una vessant totalment desconeguda per a nosaltres.
Potser una de les coses més agradables de la ruta, és que un cop a l´enforcadura, i mitjançant una curta grimpada, assoleixes ràpidament el Pollegó Superior 2506 mts, on avui no hi ha tanta gent com de costum, serà per la ventada que fa ? (algú del grup pensa en col.locarse pedres a les butxaques !!!!)
La sensació tèrmica, o WIND CHILL FACTOR, a la carena, tot i el sol que fa, es prou severa. El vent a més dificulta la progressió, però no més que a la Punta de les Olas, que teníem que utilitzar "progressions militars", avui el vent no castiga tant....

I vet aquí, que desprès de 3:30, i d´unes "sardines" enllaunades, esferificades amb "los chuches" de rigor, foto i a devallar cap el verdet, ja que la nostra intenció és fer volta al pedra i baixar per PR, tot passant per el Camaril, el Prat Gran i el pla de la Muga, per arribar finalment a Gòsol, i com diu la dita: "és tard i vol ploure" o millor dit "vol nevar", ja que venen núvols del nord !!
I efectivament, a nivell de la desgrimpada del coll del verdet, tenim la nevada corresponent, que dificulta el descens, tot i que amb calma i bona lletra es deixa fer sense problemes.

És en aquesta part del recorregut, al coll del verdet, on pitjor meteo ens fa, neva, el vent encara és superior al d´abans i ens hem d´abrigar i protegir ulls, cap i mans. Però la muntanya mai deixa de sorpendre, bé jo especificaria, alguna gent que et trobes a la muntanya .... ja que en aquest tram, una parella ens pregunta si la part superior de la muntanya es pot pujar, els hi diem com està de neu la grimpada, el vent, l´hora ( gairabé les 14:00) i els hi preguntem si porten botes. La resposta va ser, "esto es bien" enseñant-nos unes bambes de trekking una mica "passadetes", i acte seguit...... cadascú va continuar el seu camí. Silenci.

En aproximadament 6 hores d´activitat arribem a Gòsol novament, ara des de una altre camí, amb una altre perspectiva, i amb una bossa del "caprabo" plena de rovellons i fredolics.
Encara hi ha gent que té temps en la baixada de buscar bolets !!! Antoniuuuuuuuuu, espero que fossin bons !!! BONA CUINA !!!

1 comentari:

  1. La verdad es que no ha estado nada mal.... a veces te das cuenta que no hacen falta grandes desplazamientos, enormes mochilas, super-frontales,...para pasar un estupendo dia de montaña....

    jejejejeje...pero yo el frontal me lo llevo al Mckinley...que lo sepais!!!!!

    ResponElimina