POLE, POLE MY FRIEND

Sempre he dit que l'Aneto a l'estiu es un malsón. La seva ruta normal per la Renclusa, portillón ..... és fa interminable, i si no hi ha un mantell nival que permeti anar amb esquís, que voleu que us digui, a mi no m´hi veuran ( bé segur que alguna excusar trobaré per tornar a fer-ho). 

Aquest finde va caldre ben poc per decidir que ens anàvem a l'Aneto per Coronas. Una trucada del Lluis demanant info de l'Aneto va fer que em possés en modo "busqueda i captura" i allà que ens hi vàrem afegir la  Salvi i jo. La ruta escollida per Coronas, sense dubtes ( jo feia temps que ho havia fet per aquesta ruta, igual que el Lluis, però la Salvi i l´Anna - el seu primer Aneto - no ho coneixien)

La ruta comença al refugi de Pescadors de Coronas, no vàrem arribar amb bus, ja que la pista és tancada i calia reservar les forces per l'endemà, això i que la meteo donava pluges per la tarda ( i el matí l'havíem aprofitat per fer la Ferrata de la Foradada del Toscar) i a les 17:00 no són hores per pujar caminant per la pista que fa 9 km. ENCERTADA !! arribar al refugi amb el bus i es posa a ploure, l'hem clavat.

Per a l'endamà donen pluges a partir del migdia, caldrà anar d´hora si volem tenir opcions, parlem els quatre i ho tenim clar, a les 5:00 toca diana ( bé realment va tocar diana, trompeta, i tambors a les 4:00 ja que algú del refugi va deixar sonar la seva alarma tant temps que ja hem coneixia la melodia, fins que el varem parar NOSALTRES !!! manda coj.....) però aprofitem aquesta hora ( ho sento Lluis tu no ho vas poder fer) per descansar un xic més.

Ver Aneto x Coronas en un mapa más grande

Esmorzar, material, tot llest, són les 5:45 i comencem a caminar, som els primers del dia en direcció a l'Aneto, comencem a entrar al bosc, ajustem tema de "lluminositat" per poder veure fites i camí, el ritme és el que toca, ni ràpid però tampoc lent, per poder seguir sense problemes el nostre camí, ràpidament dos parelles ens passen, van ràpids, tant que es perden en un tres i no res, "la poténcia sin control ......", ara ens tornen a seguir.

Continuem al nostre ritme, l'horari es bó, les parelles ens tornen a avançar, una d'elles marxa cap a la cresta de Llosás ( que extrany ahir no deia pas que volgués fer aquesta cresta, és més semblava força confós sobre l´itinerari, però ....) l'altre parella segueix el camí bo, però es va aturant i ens va "esperant" per confirmar que van pel bon camí.

Nosaltres " a lo nuestro" en poc més de tres hores estem al Coll de Coronas, anem molt bé, les noies fins i tot van xerrant ( no me lo puede de creer!!!) al superar el Coll una petita placa de gel ens fa parar atenció, observo amb tristesa que el Glaciar de l'Aneto es irreconeixible, quina llàstima observar que any darrera any va quedant menys gruix. Per no posar grampons, decidim entrar en la cresta que d'accés a l'avantcim que tot i ser un 3300 no té nom en el NOSTRE mapa, nosaltres el bategem com EL NOSTRE, per això de que hi passem, és de llei, no? ( realment però aquesta punta és diu Punta Oliveras de 3298 mts, que voleu que us digui m´agrada més EL NOSTRE nom)

Així doncs ens felicitem per aquest primer cim i tot segui a por el "amigo" mahoma ( algun dia explicaré quin és el motiu d`aquest nom) i pim, pam, pum...... bocadillo de atún, no hi ha cap problema en superar aquest últim "escollo" per arribar en poc menys de 5 hores al cim del "coloso" dels Pirineus, som feliços ( menys que l'Anna) i podem transmetre la felicitat amb guats als nostres amics  (coses de les tecnologies), ara només toca baixar, abans però fem una ullada al voltant, esperem que la propera vegada el paisatge sigui ben diferent, tot blanc i grandiós !!!! 

 

Ara ja només toca el descens, però com hem vingut dient en tota la pujada, pole, pole my friend ...que així es fa camí  !!!!