MCKINLEY, LA MUNTANYA DELS VENTS

Us deixo unes imatges viscudes al Denali, la muntanya dels vents:

ANETO, MENTRES LA MUNTANYA DORM I LES PERSONES SOMIEN

Teniem previst anar a l´Aneto des de el dia que vàrem planificar el nostre viatge al Mckinley, el que encara no sabiem era quin tipus d´ascensió hi fariem. Tota la setmana discutint si dormir a Coronas, si dormir al Portillón, si dormir a la Besurta ...... osti quin problema amb el dormir, doncs com diu la dita "muerto el perro muerta la rabia", NO DORMIM i prou !!!!

El que semblava que seria una idea de bojos, resulta que va ser acollida com la millor idea del finde. Tots contents ( fins i tot per aquells que era la seva PRIMERA visita al "coloso", això si que és una bojeria !!!!!). Doncs el pla era senzill, començar a sopar a les 20:30, esperar al cotxe fins les 00:15, equipar-se i a la 1:00 començar a caminar. Dit i fet, a la 1:05 comencem a caminar, decidits, sense mirar les tendes, ni els bivacs, ni les furgos, decidits. Suposo que la foscor, el fred, el silenci, fa que et concentris en tu mateix, en la teva respiració, en la llum del frontal, i només pensis en caminar, no importa la resta, ets tu sol ( potser per això em vaig deixar les pells al cotxe !!!!!! je,je,je, ho sento Ivàn, te debo una por la "carrerita" !!!!!). Malgrat aquest "problemilla", igual que la foscor, anem "engolint" metres, passem al costat del refugi que sembla un fantasma entre la nit, comencem les primeres rampes de neu, que encara no resta prou endurida i dificulta la progressió a tots plegats.

El punt més complicat es la localització del Portillón, ja que amb la foscor es provable passar-s´ho. Per tant anem amb cura i l´encertem, tot i això, el fet que amb nosaltres es barregi un grup que puja al Maladeta, fa que una part del grup prengui com a referència les llums dels seus frontals i per tant es passin "la porta" del Portillón. Sort que finalment s´adonen de l´error i mentres els que estàvem al portillón reculem per contactar novament amb el grup. Són les 6:00 de la matinada aproximadament, i comença a aclarir, el sol ens "atrapa" tot creuant la gelera de l´Aneto, i com cada any, la visió és ESPECTACULAR. Tot i que es fa feixuc cruear tot el glaciar, la imatge bé s´ho val. Amb aquestes van entrant i sortint núvols, sembla que al cim no hi estarem sols, ens acompanyará el vent, el fred i "el meu núvol personal". Però cap problema, mentres pugui veure les cares dels meus companys ja en tinc prou !!!!!!! Al pas de mahoma muntem corda, ja que la Vero l´hi té respecte, però en un PIM PAM toma laca.... ( perdó és la inercia de la societat) amb la Vero devant,arribem al cim. A la baixada faig amics, ja que un servidor marxa cap a Aigualluts amb els seus esquís, un parell de nois amb gos inclòs, així doncs torno a retrobar-me amb el meu grup a les 13:30 al cotxe, tots amb unes cares de ..... FELICES SUEÑOS que fan por !!! això sí AMB UN SOMRIURE DE BANDA A BANDA DE LA CARA, Felicitats a tots i totes !!!

TURBÓN 4X4

Normalment, quan realitzem una sortida, pensem en l´inici i el final de la mateixa just en el moment de començar a caminar, però aquest cop, en aquesta ascensió segurament pensarem molt més en la aproximació que vàrem fer que en la ascensió en si mateixa.
El Turbón (2492 mts) des de el "Refugio de la Plana", és una ascénsió senzilla, d´uns 500 mts de desnivell. La idea era aprofitar una mica el dissabte, estirar les cames ja que a l´endemà ( bé a la mateixa nit) teniem que realitzar l´ascensió a l´Aneto.
Per tant assoliriem el refugi amb el TOTOYA ALLROAD 4X4 TODO CAMINO.

El TOTOYA tindria que donar 2 viatges per tal de pujar al segon equip. Durant el primer viatge el xòfer ha d´anar amb cura però decisió, ja que una parada en un mal lloc significa pèrdua de tracció ( tracció o "agarre" que en tot moment va demostrar la mà de la "princesa" sobre la cama del xòfer).

Així doncs, desprès d´alguna corba "traicionera" i tenir que pujar el cul del seient per no rascar, el primer equip arriba al punt de sortida. Toca recollida del segon grup !!!

En aquest segon grup hi van los mañicos que amb el seu toyota avensis han arribat fins on la pista els ha deixat.

Durant aquesta segona "carrera" ( ja puc parlar com els taxistes ), realitzem el viatge amb més confiança, ja que el terreny es conegut. Així aconseguim derrapar una mica més en les corbes, pujar un xic més per les tarteres, i en definitiva, fins i tot aconseguim que els mañicos PARLIN EL CATALÀ PER RENEGAR !!!!! ...... COLLONS !!!! que diria alguién !!!!!!

Així doncs ja estem tots preparats.

Per cert, l´ascensió molt bé, amb tant de viatge ............

CIM .... I NO ENS PODEM QUEIXAR !!!

Bon dia Toni ja estas despert ?

Crec que no podré anar a Andorra.

Et truco

5:30 am

( Fi del missatge)

Tot comença quan amb el Toni comentem d´anar a fer alguna cosa ràpida el diumenge, ja que el dissabte tinc barranc i dinar amb amics ( per cert el Barranc de Carme del dissabte "espectacular de condicions" i companyia). Així doncs desprès de descartar Puigmal per Núria per la nostra economia, ( el cremallera dispara el pressupost !!!) decidim anar a Andorra.

Al aixecar-me noto que la meva esquena no respon a la meva voluntat, i que semblo un robocop al que li falta oli. Veient les meves condicions físiques, intento contactar amb el Toni, però en ple s. XXI encara hi ha gent que no "domina les tecnologies" i desprès de trucar-lo i no poder parlar-hi, només em queda, pujar a Igualada per dir-li en "persona". Segons vaig pujant però, m´autoenganyo pensant que em trobo millor ( mentida !!). Total que ens trobem a l´hora convinguda i li comento el problema, em prenc un iboprufé i l´enganyo també a ell per fer-li creure que estic en "condicions" de intentar quelcom.

La idea és anar a fer Pessons, the sun is shining !!! que diria la cançó, però passem Canillo i ......A PLE MES DE MAIG CAUEN VOLVES DE NEU !!!!! , cel tancat, gris i amb una meteo dolentíssima, total que decidim anar a la vall d´Ordino, que sembla que fa mes bó. Passem pel coll d´Ordino, i segons anem enfilant cap a l´estació veiem per sorpresa nostra com la carretera és ben BLANCA !!!! torno a repetir CAUEN VOLVES DE NEU A PLE MES DE MAIG ????, potser és el vent, potser que l´iboprufé és droga mala, però la carretera és ben blanca !!!!! Total a peu de pistes d´Ordino, ens calcem els esquís més per honor que per una altre qüestió, i vinga amunt !!!

Bufa el vent i això fa que de tant en tant s´obri alguna clariana passatjera. Com que anem a "piñón" ( com la resta de gent que ens anem trobant) m´oblido de l´esquena, tot i que de tant en tant una fiblada m´ho recorda, però és soportable. Inicialment la idea és arribar fins al coll de les portelles, però tenim el Pic d´Arcalís tant aprop que fem un intent. El fil de carena que tenim per devant sembla que no estigui en condicions, però ho volem probar. La neu és inconsistent i el vent ens la llença a la cara, portem la meitat i triguem massa en fer-ho, ja que els passos s´han de mirar dues vegades. Avui NO TOCA !!

Tornem al coll. Però no ens enganyem, a mi m´agrada fer cim, no ho puc evitar !!!, i com que anteriorment ens han comentat tot pujant que també es podia fer el cim que hi ha entre el d´Arcarlís i el Cataperdis, que segons ens diuen, és el Bony de la Coma (o alguna cosa semblant, coses del vent !!!), cap allà que anem.
I ara sí, podem dir que tot i l´esquena, tot i el mal temps, tot i el canvi de vall, tot i l´horari, tot i l´intent de l´Arcalís, ....... tot i ........ NO ENS PODEM QUEIXAR !!! hem fet cim. Cosa impensable a les 5:30 am.
Ara toca baixada, la neu tot i pols, a la part superior és molt canviant, però a partir del Coll de les Portelles, si encara queden cames, pots dibuixar una bona línea. Decidim llençar-nos pel tub de la pista negra de la Canal Gran, ja que encara no s´ha llençat ningú. Hem de parar compte amb la neu, ja que n´hi ha força, però al final la baixada es fa sense problemes.

Un cop al cotxe, veiem l´asfalt, sembla mentida, en ple més de Maig la neu que hi ha per arreu, aquest any pel que fa a l´esquí de travessa, TAMPOC ENS PODEM QUEIXAR !!!! .... ara l´única cosa que es queixa és la meva esquena ..........FISIO !!!!!

BASTIMENTS, LA FINESTRA PERFECTA

No recordo el dia que hagi trepitjat el cim del Bastiments i el dia no m´hagi girat la cara. Ja són moltes les ascensions a aquest cim del Ripollès, i per una causa o una altre, en el moment de la baixada sempre m´esperava el meu núvol particular (com si de songoku es tractés).

Aquest cop, la previsió meteorològica no era molt més"tranquilitzadora", provabilitat de pluges al sector NE, precipitacions durant la matinada i núvols d´evolució a partir del migdia, és a dir, en poques paraules, ni idea del temps que farà. Tot i això, les últimes nevades, i la necessitat d´entrenar, fa que decidim anar-hi a treure els esquís a passejar.

La quantitat de neu que hi ha a aquestes dates a Vallter és simplement impressionant. Pensant en l´estat de la neu per a la nostra baixada, decidim sortir de l´estació per tal de no trobar-nos amb cap ensurt a la baixada ( el risc d´allaus de neu de fusió es força alt).

Un cop superat el coll de la Marrana, nomès ens queda la pala final, aqui la neu és molt humida i el sol pica de valent, tot i això vaig mirant de reull al núvol que ja em segueix ( vaig pensant que avui tampoc m´escapo !!!!), i a més a més miro la línea de descens que encara ningú a "petat" ( una canal que es troba aprop de la finalització de la pala).

Desprès d´una bona suada, arribem al cim on sembla que "el meu núvol personal" ha decidit donar-me "vidilla", ja que tot i que la boira ens envolta per arreu, ha deixat la finestra suficient per permetren´s fer el descens, i com que de valents els bars estan plens, doncs ens hi llancem cap el tub que haviem vist durant la pujada.

Les nostres traces fan que la neu, molt pesada i humida, caigui al voltant nostra en grans boles, i fins i tot fa que tinguem que fer alguna aturada als laterals del tub, però la baixada bé s´ho val !!!! Sorprenentment a la nostra arribada al pàrking, el temps canvia ràpidament, es tapa i comença a caure algunes gotes, miro enrrere i deixo caure un petit somriure, avui "el meu núvol personal" m´ha fet un regal, però ........continua vigilant-me !!!!

BALLIBIERNA FA ESTIU

Ja hem sopat, i a la barraca de Botornàs es respira un ambient de satisfacció i cansament que ens convida a sommiar amb la jornada de l´endemà. Tothom es posa les millors gales per rebre a la son com es mereix, ben calentona.

Sona el despertador a les 5:00, però l´estirem fins a les 5:30 ( extrany fenòmen a muntanya !!!)
Esmorzem quelcom ràpid i calent, per sortir el més ràpidament possible i veure com és això de contemplar la neixença d´un dia nou.

Avui deixem la nostra traça que ahir ens va dur al coll de Ballibierna i enfilem rectes cap als ibons de Coma Arnau i Chelat. La vista em fa intuir un descens dels bons (parlo per mi no ho puc negar) segurament als meus companys la seva intuició els fa pensar en un descens dels "xungos" ja que hi ha molta neu per arreu.

La ultima pala que dona accès a la carena, ens treu les ultimes gotes de suor, ja que en aquest punt la neu i el sol fan que la sensació sigui asfixiant. Tot seguit, ja a la carena disfrutem amb les vsites i l´ambient que s´hi respira, encara ningú de nosaltres havia visitat el Ballibierna en condicions hivernals, per tant tot i la coneixença del cim, avui és un dia nou que retrobem a un vell amic però amb canvi de "look".

A cim (3056 mts) tot són rialles i comentaris sobre aquell cim, aquell altre, i SOBRE ON DINAREM ( no aprenem, sempre igual !!!!) ara començo a entendre la meva "corba de la felicitat" !!!.

Retornem per la carena mentres ens observem els uns als altres, ja que la sensació de buidor, vèrtigen, fa que les fotos vagin a "doquier" cosa poc extranya en mi ja que en dos dies d´activitat n´he fet 417 !!!!, però avui els companys segur que tampoc han fet curt.

Mentres baixem no hi ha manera de tornar sempre la mirada cap a l´Aneto, Coronas, Tempestats, ........ com diria aquell gran sabi: "benvinguts a la meva oficina de treball" ( guia d´aigües braves que vaig conèixer a Chile, no confondre amb el sabi Vento ..... alguns ja sabeu de que parlo).

Durant la baixada, aquell que no camina sinó esquia, fa via fins a la barraca per recollir els trastos ( ep!!, "menuda bajada brother"), i els meus companys, per allò de fer-ho més complicat, em confirmen que han anat fent forats per aquí i per allà, tal "topo en estado salvaje" per tal de divertir-se una mica, i fer la ruta un xic més dura ( que fins ara anaven "sobrats").

Ja en la ultima part del recorregut tornem a veure el verd dels prats i el brollar de les aigues pendent avall, colors i sorolls que ens indiquen que els vehicles són aprop, colors i sorolls que ens indiquen que d´aquí poc el Pirineu serà una explosió de vida, .... "i que nosotros lo veamos" diria la dita.

PIC SENSE NOM

Sempre que sortim a muntanya ens fixem un objectiu, que si el pic tal, que si l´itinerari aquest, que si ......, poques són les vegades que sortim sense objectiu definit. Això nomès passa quan o no ho tenim clar, quan la meteo fa variar els plans, o simplement quan sortim a fer allò que poguem. Dissabte passat la suma de moltes coses ens van conduir a una situació similar, " a las pruebas me remito".

Objectiu del dissabte Vallibierna, per Llauset, tot i que realment és tracta d´una jornada destinada a aconseguir la màxima altura per a l´endemà ( objectiu diumenge Russell).

Sortim d´hora a Igualada i marxem direcció Aneto, per anar cap a la presa de Llauset ( no sense abans haver esmorzat com els de l´EGAN sabem a Pont de Suert, ¡¡¡¡ no anessim a perdre les bones costums!!!!!) Ja a la presa, la pista d´accès ens porta el primer canvi ( que pocs o molts esperàvem), no podem arribar al Túnel que dona accès a la presa i ens quedem a l´alçada dels barracons. Això fa que variem l´accès i que amb els cotxes ens dirigim cap al peu de la presa, per agafar el GR que hi puja, per tant el nostre horari es veurà afectat (PROVA 1).

Ja a la presa, i per les hores que són, ens trobem amb una neu "xop" "xop", d´aquella que si no et descuides "et debora", ( que m´ho diguin a mi amb tot l´equip d´esquí a les esquenes !!!), però anem fent com bonament podem ( PROVA 2).

Tot i les condicions de la neu, el pes, la calor, el grup progressa amb alegria i "xerinola", ja que sabem que avui no tenim presa, tenim tot el dia per devant, per tant anem a la nostra, i a l´alçada de la cabana de de Botornàs, fem parada i Fonda, ja que el "monstre" que portem dins nostre ha despertat.

Tot menjant, fem un canvi de plans (PROVA 3), tot i que la intenció era pujar el màxim possible, decidim que dormirem a la barraca, ja que permetrà estar tots junts, en millors condicions, i atacar sense pes ( ja que la neu no permet gairs floritures), per tant avui anirem a intentar el Vallibierna i demà el Russell des de aquest punt.

Sortim desprès de menjar a la recerca del Vallibierna, però una petita desviació de l´itinerari fa que perdem molt temps i que per tant tinguem que modificar el nostre objectiu inicial ( PROVA 4), ara hem decidit que anirem fins al coll de Ballibierna, per tal de fer traça per a l´endemà, i un cop al coll intentarem el Cap de Llauset.

Però l´ascensió ( tot i sense pes) es fa molt feixuga i fins i tot en alguns moments compromesa, ja que la neu al nostre pas provoca petites purgues de neu humida, per tant abans d´arribar al coll decidim fer un ALTRE CANVI (PROVA 5)i dirigir-nos cap el cim que es troba a l´oest del Coll ( tot s´ha de dir, el grup prioritza que la persona que va amb esquís pugui realitzar el descens del mateix per les pales que hi pengen, moltes gràcies companys !!!!)

Ja un cop a cim, el Sr. Blasco rep el relleu del cava de mans de la Olga ( tradició EGANENCA !!!), i brindem per la fita aconseguida, i tot i que el cim no té nom, estem d´allò més contents, ja que no ens podem queixar de la jornada. A més ens ha servit per poder descartar per a l´endemà el Russell (PROVA 6), ja que les condicions, horaris a complir, etc. ens ho desaconsellen, i anirem a fer el Vallibierna ( ... o això esperem). Ara nomès toca baixar a la barraca pensant en quin nom li posarem al nou cim aconseguit ...... Cim Blasco ? Cim OPCIO A,B,C, D,.....? o Cap de Coma Arnau ? realment no importa, o algú pensa que el fet que no tingui nom fa canviar la nostra sensació de que hi hem pujat ??