dijous, 2 de juliol de 2009

ARESTA PEYREGET AD - III MIDI D´OSSAU

Dissabte, 6:30 del matí, Enric, Ivan i Oscar, 1700 mts.
Ens hem aixecat a les 5:30 desprès de dormir " en el xalet de l´Enric" al coll de Portalet i comencem l´ascensió cap al MONSTRE D´ARTOUSTE, primer hem d´assolir el desnivell que ens separa del refugi Pombie, però el dia pinta "espectacular".
Anem assolint a un bon ritme la distància i el desnivell, i poc a poc el sol ens enganxa, aproximadament a l´alçada del refugi Pombie, observem amb tot la seva elegància aquest gran cim dels Pirineus.

El nostre objectiu és la aresta de Peyreget, i per això hem d´anar direcció al coll que té el mateix nom.
Ja al coll podem observar la feina que ens hem buscat per avui ( i la fem gratis i tot !!), s´observa perfectament tota la aresta de Peyreget, el descens fins a la bretxa de la fourche, per tornar a pujar novament i assolir al grand pic del midi.


L´inici de l´aresta no comporta cap complicació, i es supera ràpidament entre blocs i plans d´herba. Normalment anirem per l´esquerra de l´aresta, però segons ens aproximem a la xemeneia que dona grau a aquesta aresta ens haurem de passar a la vessant est.


No és fins a la part final que el petit midi ensenya les urpes, amb una xemenia de grau III , amb una sortida una mica "delicada" on hi podem trobar una instal.lació per assegurar a la resta de cordada. Per tant es el primer punt on hi farà servei.

Quan el cor batega fort vol dir que l´esdeveniment s´aproxima i es així com arribem al cim del petit midi, de 2804 mts, expectants per la resta de via que ens queda, que des de aquesta atalaia sembla inexpugnable !!! o que li expliquin a l´Iván per ons es puja !!!!!

Abans que pujar ens resta baixar de la punta del petit midi. Hi ha diferents opcions, nosaltres destrepem fins a la instal.lació de la canal principal i més evident, aquí es monta un ràpel de 30 mts.


Al final d´aquest ràpel hi ha una altre instal.lació que serveix per superar una congesta de neu, que en el nostre cas al ser gairabé inexistent superem sense utilitzar la corda .

Desprès del descens ens resta la part més BONICA de tota la via, superar una placa de color blanquinós de III grau, amb molt bona presa i ben protegida, i com que avui és el meu dia de sort, EM TOCA A MI PODER-HO FER TOT !!!! avui estic disfrutant d´allò més !!! ( per la cara dels companys, també ells disfruten)


Tot just al passar la placa, ens endinsem en una xemenia de II/III grau amb molt bona presa i que farà que aquesta sigui la part més bónica i estètica de la via, A DISFRUTAR-HO !!!!


Un cop superat aquest punt i sense anar encordats, ens toca anar superant terreny descompost, amb passos de II/III grau segons el recorregut escollit, però que és evident. En poca estona arribem a la punta del Gran Midi d´Ossau de 2884 mts, l´unic del grup que l´havia trepitjat era l´Enric, per tant per a nosaltres és una alegria haver-ho fet com ho hem fet, ja que el cim i la muntanya bé s´ho mereix.

La nostra intenció es baixar per la ruta normal, tot passant pel coll de Suzon, aixií doncs trepitjem també la punta francesa.


En aquesta punta arribem a les 12:00 hores aproximadament, tenim un esmorzar pagat !! i en fem bon ús, un entrepà, embotit, trucades, mensaje ... mensaje ... tienes un .......




Baixem per la ruta normal, i en la segona xemeneia fem us de la corda, ja que a la motxilla no fa molt servei i d´aquesta manera també guanyem temps al rellotge, ja que hi ha un grup que ens espera per anar a Anayet !!! avui toca molta feina !!!
Al final arribarem al cotxe a les 17:00 hores, hem fet 1500 mts de desnivell acumulat en gairabé 10:30, I ENCARA ENS RESTA FER 600 mts per arribar al IBÓN DE L´ANAYET ......... uf, uf que fem tard !!!

1 comentari:

  1. Aunque un poco tarde.....te tengo que decir que eres un artista...tanto en la montaña como escribiendo....Me ha encantado poder tu glog despues de tanto tiempo desconectado....un super-abrazo.

    ResponElimina