divendres, 3 de juliol del 2009

VÈRTICE 2559 MTS I PICO ANAYET 2545 MTS

Avui estem d´enhorabona, si ens sembla poc haver trepitjat el midi d´ossau per l´aresta peyreget i fer 1500 mts de desnivell acumulat, ens afegim a la sortida que l´agrupació St. Jordi fa al vèrtice i pic Anayet ( dreta i esquerre respectivament)

Ja que el dia ha estat esgotador, desprès de fer-nos una dutxa a l´ibón anayet, ens toca un bon sopar, i d´aixó LOS ARAGONESES en saben, A COMER SE HA DICHO, i van treure de tot, semblava el Carrefour, ara el millor la pasta amb ESFERIFICACIÓ de sardines !!!!!!

I avui no podia ser d´una altre manera, ens anem a dormir amb aquesta imatge, devant de la nostra tenda ....... tanco els ulls i ho estic veient, .......... avui sóc feliç !!!

Com hi ha molta feina a fer, i el grup es nombrós, anem molt d´hora als puestos, fins i tot a la nostra ombra li costa seguir-nos !!!!

I si les ombres ens acompanyen, que hem dieu d´aquesta altre imatge, anayet i midi d´ossau .... no són formidables !!!
Al cim del vèrtice, total la familia de l´Iván torna a treure més COMIDA, i vinga a menjar, això si que és bona companyia !!!. Per cert, Felicidades a Vero, Carlos, Paz, Maite i Rafa, i a tota l´agrupació St. Jordi, fer cims tant d´hora no acostuma a ser una qualitat dels de l´EGAN !!!


Como que a los maños les parece poco una sola cima, se deciden por la segunda, el hacia el pico Anayet, ni paso de cadena, ni canal, ni ostias !!! ahi que nos vamos con una par ..... de manos !!!!

Ivàn, és el POFESIONAL de la familia, i la Vero, la germana petita li té tota la confiança, aquí els tenim perseguits per Carlos " el cuñao" que es treia les castanyes del foc tot solet !!!.

I aqui tenim el grup los "Maños" (d´esquerre a dreta, Vero, Iván, Carlos, Paz), algú sap com es diu el cim que apareix al fons a la dreta ? ..... crec que m´he enamorat !!! i per això m´agenollo !!!
Durant el descens, veiem que la destrepada de la canal no suposa cap problema, igual que el descens per la cadena que s´ha col.locat sustituint l´antic cable que estava un xic malmès.

Durant el descens l´aigua ens acompanya, com diu aquell: L´AIGUA ES VIDA, doncs que li preguntin a la Carme o a la Paz que van veure com la vida les abraçava !!!!
Bé, desprès d´un finde com aquest, nomès toca un cosa, GRÀCIES A TOTS, a los maños por la comida, a l´agrupació St. Jordi també per "la comida", i a l´Enric i a l´Ivàn per compartir el midi i "la comida" ...

4 comentaris:

  1. ya veo que os estais preparando a fondo para el mes en los Andes, a ver si el Toclla se os queda chico...
    un abrazo andino
    (mañana nosotros vamos para el Chopicalqui......)

    ResponElimina
  2. oooeeee!!!!oooeeee!!!....ser maño es lo mejor que hay!!!....maños al poder....si es que semos cojonudos!!!...

    Muchas gracias a todos: mi familia, maifemcim, Oscar, Enric....por un finde que tardare mucho, mucho tiempo en olvidar.

    ResponElimina
  3. Óscar que malo eres!!!!! Bien que le diste al fuet, al chorizo, al pan, a los frutos secos, al lomo, a la pasta, a los biscotes y a los rollitos de salchichón con palito (que no repite), jajajaja!
    Yo me lo pasé muy bien! Ha sido la mejor salida montañera que he hecho, solo falta que me volváis a llevar.
    Muchos besos.

    P.D: Yo me encargo del menú en la próxima.

    ResponElimina
  4. Ya, ya !!! por un día que tengo hambre !!! je,je !!! coooomiiiiiiidaaaaa !!! tranquila, que si el menú corre de vuestra cuenta yo no falto, por cierto la toallita también la traéis, vale ?

    ResponElimina