LES ANELLES - JUMPING CANYONING -

L´opció inicial d´aquest finde era anar a l´avenc del Penyasegat de la Falconera, però com que això de l´aigua salada no agrada a tothom, vàrem buscar un altre objectiu ( tampoc va costar molt fer el canvi). Voliem quelcom semblant al Llech però sense tanta aglomeració, i en el record tenia les Anelles, disfrutón des de el principi i força interessant per pràcticar salts, a més si es combina amb algún altre de la zona, queda un dia complert.

A les 9:00 del matí ja hi som al pàrking, la logística ha funcionat ( hem sortit a les 06:00 de la Ballena Azul - Manresa ) esmorzats i equipats, fem l´aproxmació de 15´fins al barranc.

No hem trobat rastre de ningú ni durant l´aproximació, ni al entrar al barranc, AVUI ÉS EL NOSTRE DIA, és tot per a nosaltres !!! En el primer ràpel ja tenim diferents sistemes de progressió, ràpel clàssic, tobogan i salt ( i aquest salt no s´oblida fàcilment, o que li preguntin al T. Mena, que va demostrar que la força de la gravetat es pot contrarestar !!!!!).

N´hi ha que retornem a l´estat d´infantesa, serà xq tot ens sembla un joc, i els ulls busquen per aquí i per allà la plataforma d´on saltar a l´aigua que per altre banda està a una temperatura perfecte.

Salts, tobogans, AQUALEÓN existeix !!!! i no hem pagat entrada !!!!

Anem arribant poc a poc al final del barranc, llástima que es faci tant curt, però els vídeos i les imatges fetes ( tot i no tenir càmara aquàtica, portem 50 fotos i 10 vídeos) faràn la resta a casa, i segur que ho disfrutarem, ara toca anar al pròxim barranc !!!

LE TOUR AL MOUNT - SERRAT

7:30 del matí ( bé aquesta era l´hora prevista), problemes domèstics provoquen que el Jordi i un servidor sortissim una mica més tard, però l´objectiu el tenim just devant, fer la volta a la Muntanya de Montserrat .

Sortim d´Olesa, i ens dirigim cap a les Roques Blaves, tot pujant per Can Sedó, durant l´ascensió, el camí fa pujada, tenim uns petits problemes mecànics a la bici del Jordi, ajustem desviador, i aprofitem que un parell de dones que estan passejant , facin una foto dels "boys".

Continuem per Can Roca, camí veinal d´Esparreguera a Collbató i aquí fem un stop & go, per repostar H2O, aprofitem per ajustar novament la bici del Jordi ( noi...toca canvi !!!).

Sortim de Collbató , ens dirigim cap a la Vinya-Nova, a on es fa dur no aturar-se a fer l´esmorzar. El camí, va fent cap a Can jorba, el Castell i el Bruc.

Al Bruc agafem el camí de les batalles per dirigir-nos cap a Can Massana, abans però ens trobarem amb el que és el nostre port de 1ª, o EL OGRO, que jo l´anomeno, pujada fins al Coll de Guirló que se m'ha ressistit des de que surto en bici. No hi ha manera de poder pujar aquest desnivell, la pedra, la longitud i la duresa fa que sempre acabi posant el peu a terra, qui sap potser algún dia .......

Esmorzem a Can Massana, i continuem direcció a St. Cecília per carretera, en aquest punt ja devallarem cap la Granja de Can Martorell a l'est de la Carena de la Creu de Ferro.

Anem baixant força ràpids, i fem kilometres ràpidament, arribarem a Can Prat, i aquí la memòria es difumina, després de reubicarnos, escollim el camí correcte, agafarem la Carretera que ens porta cap a la Creu (muntanya), i la deixem just a la cruïlla on trobem el primer rètol de Can Calcina, direcció el Turó de Morralinus.

Baixem per el Cau de Saldó, sense trobar la cruïlla a la dreta que estem esperant, ja que és la pista que dona la volta a la muntanya. Finalment però la pista escollida ens porta just a la boca nord del túnel de Bogunyà, just devant de el Burés, concretament a la benzinera de la Petrocat, al terme de Castellbell i el Vilar. Com diuen HOUSTON TENIM UN PROBLEMA !!!!.

Preguntem a la benzinera si passant a l´altre banda de la carretera, lateralment al Llobregat tenim alguna possibilitat de trobar alguna pista, efectivament hi ha un camí que ens porta al pont "bell"....... que ens possibilita creuar el riu. Hem decidit anar a Monistrol per la carretera vella i en 3 km ens hi possem.

A Monistrol anem paral.lels al riu, per una pista de bon fer que ens porta cap a la Puda ( passant molt aprop de Can Tobella). Aquí per no trepitjar més asfalt, creuem cap a Can Vinyals per arribar a Can Sedó i cap a casa del Jordi.

Però ben pensat, potser ens mereixem un premi desprès de 62,5 km i gairabé 5 hores de sortida, així doncs, A POR ELLAS !!!!

REPETIMOS !!!

Sempre hi ha una primera vegada, moltes vegades els nervis, la por a allò que no coneixem, ens fa crear monstres, dubtes interiors, que podem fer que no "visquem" experìencies úniques i inoblidables, però si superem aquestes pors ...... NO HI HA RES A FER, ESTÀS ENGANXAT !!!

Doncs aquesta ha estat la primera vegada per l´Àfrica i el Jordi i ..... no crec que sigui l'última !!!

Tot comença a les 9:00 del matí ( ja esmorzats), "Ca la Montse" està una mica mandrosa, per això de la boira ...... entre núvols i boirines ,no s´aprecia el recorregut de la ferrada ( per altre banda millor, així no impresiona de primeres)

Tot pujant, ja veiem que el tram inicial donarà guerra, la humitat fa que hi hagi relliscades pels "puestos", però res que no es pogui superar, si es taquen els pantalons...cap problema, en comprem més, oi Àfrica???

Anem progressant a bon ritme, i la tècnica s´ha assimilat prou bé. LLIURE !!! van cantant per aquí i per allà, i si algú s´oblida ...ZAKA !!! tenim a l´apuntador que li recorda.

I ja que parlàvem de moments únics ....... arribar a l´Agulla de la Teresina i poder gaudir de l´espectacle de núvols jugant amb les gulles de Montserrat, com diu l´anunci: no té preu.


Hi estem una estona, aprofitem per fer un kit kat, mai millor dit ja que ens mengem un parell de paquets, i cap amunt que és tard i tenim dinars varis !!!

Desprès de superar la xemeneia final on les forces ja van disminuint, arribem a St. Jeroni amb tots els nostres "cacharros", un glop d´aigua suministrat per la vaca marquez, fa recuperar l´alé en un dia que la sensació de xafogor és insoportable ( amb el casc encara més).

Ara, ens toca baixar per la Canal Vella de St. Jeroni cap al cotxe, i la veritat és que es fa molt divertit, oi Àfrica .... però aquesta és una altre història.

FELICITATS Àfrica i Jordi, PROVA SUPERADA!!! la propera... amb la Salvi !!!

VÈRTICE 2559 MTS I PICO ANAYET 2545 MTS

Avui estem d´enhorabona, si ens sembla poc haver trepitjat el midi d´ossau per l´aresta peyreget i fer 1500 mts de desnivell acumulat, ens afegim a la sortida que l´agrupació St. Jordi fa al vèrtice i pic Anayet ( dreta i esquerre respectivament)

Ja que el dia ha estat esgotador, desprès de fer-nos una dutxa a l´ibón anayet, ens toca un bon sopar, i d´aixó LOS ARAGONESES en saben, A COMER SE HA DICHO, i van treure de tot, semblava el Carrefour, ara el millor la pasta amb ESFERIFICACIÓ de sardines !!!!!!

I avui no podia ser d´una altre manera, ens anem a dormir amb aquesta imatge, devant de la nostra tenda ....... tanco els ulls i ho estic veient, .......... avui sóc feliç !!!

Com hi ha molta feina a fer, i el grup es nombrós, anem molt d´hora als puestos, fins i tot a la nostra ombra li costa seguir-nos !!!!

I si les ombres ens acompanyen, que hem dieu d´aquesta altre imatge, anayet i midi d´ossau .... no són formidables !!!

Al cim del vèrtice, total la familia de l´Iván torna a treure més COMIDA, i vinga a menjar, això si que és bona companyia !!!. Per cert, Felicidades a Vero, Carlos, Paz, Maite i Rafa, i a tota l´agrupació St. Jordi, fer cims tant d´hora no acostuma a ser una qualitat dels de l´EGAN !!!

Como que a los maños les parece poco una sola cima, se deciden por la segunda, el hacia el pico Anayet, ni paso de cadena, ni canal, ni ostias !!! ahi que nos vamos con una par ..... de manos !!!!

Ivàn, és el POFESIONAL de la familia, i la Vero, la germana petita li té tota la confiança, aquí els tenim perseguits per Carlos " el cuñao" que es treia les castanyes del foc tot solet !!!.

I aqui tenim el grup los "Maños" (d´esquerre a dreta, Vero, Iván, Carlos, Paz), algú sap com es diu el cim que apareix al fons a la dreta ? ..... crec que m´he enamorat !!! i per això m´agenollo !!!

Durant el descens, veiem que la destrepada de la canal no suposa cap problema, igual que el descens per la cadena que s´ha col.locat sustituint l´antic cable que estava un xic malmès.

Durant el descens l´aigua ens acompanya, com diu aquell: L´AIGUA ES VIDA, doncs que li preguntin a la Carme o a la Paz que van veure com la vida les abraçava !!!!

Bé, desprès d´un finde com aquest, nomès toca un cosa, GRÀCIES A TOTS, a los maños por la comida, a l´agrupació St. Jordi també per "la comida", i a l´Enric i a l´Ivàn per compartir el midi i "la comida" ...

ARESTA PEYREGET AD - III MIDI D´OSSAU

Dissabte, 6:30 del matí, Enric, Ivan i Oscar, 1700 mts.
Ens hem aixecat a les 5:30 desprès de dormir " en el xalet de l´Enric" al coll de Portalet i comencem l´ascensió cap al MONSTRE D´ARTOUSTE, primer hem d´assolir el desnivell que ens separa del refugi Pombie, però el dia pinta "espectacular".
Anem assolint a un bon ritme la distància i el desnivell, i poc a poc el sol ens enganxa, aproximadament a l´alçada del refugi Pombie, observem amb tot la seva elegància aquest gran cim dels Pirineus.

El nostre objectiu és la aresta de Peyreget, i per això hem d´anar direcció al coll que té el mateix nom.
Ja al coll podem observar la feina que ens hem buscat per avui ( i la fem gratis i tot !!), s´observa perfectament tota la aresta de Peyreget, el descens fins a la bretxa de la fourche, per tornar a pujar novament i assolir al grand pic del midi.

L´inici de l´aresta no comporta cap complicació, i es supera ràpidament entre blocs i plans d´herba. Normalment anirem per l´esquerra de l´aresta, però segons ens aproximem a la xemeneia que dona grau a aquesta aresta ens haurem de passar a la vessant est.

No és fins a la part final que el petit midi ensenya les urpes, amb una xemenia de grau III , amb una sortida una mica "delicada" on hi podem trobar una instal.lació per assegurar a la resta de cordada. Per tant es el primer punt on hi farà servei.

Quan el cor batega fort vol dir que l´esdeveniment s´aproxima i es així com arribem al cim del petit midi, de 2804 mts, expectants per la resta de via que ens queda, que des de aquesta atalaia sembla inexpugnable !!! o que li expliquin a l´Iván per ons es puja !!!!!

Abans que pujar ens resta baixar de la punta del petit midi. Hi ha diferents opcions, nosaltres destrepem fins a la instal.lació de la canal principal i més evident, aquí es monta un ràpel de 30 mts.

Al final d´aquest ràpel hi ha una altre instal.lació que serveix per superar una congesta de neu, que en el nostre cas al ser gairabé inexistent superem sense utilitzar la corda .

Desprès del descens ens resta la part més BONICA de tota la via, superar una placa de color blanquinós de III grau, amb molt bona presa i ben protegida, i com que avui és el meu dia de sort, EM TOCA A MI PODER-HO FER TOT !!!! avui estic disfrutant d´allò més !!! ( per la cara dels companys, també ells disfruten)


Tot just al passar la placa, ens endinsem en una xemenia de II/III grau amb molt bona presa i que farà que aquesta sigui la part més bónica i estètica de la via, A DISFRUTAR-HO !!!!

Un cop superat aquest punt i sense anar encordats, ens toca anar superant terreny descompost, amb passos de II/III grau segons el recorregut escollit, però que és evident. En poca estona arribem a la punta del Gran Midi d´Ossau de 2884 mts, l´unic del grup que l´havia trepitjat era l´Enric, per tant per a nosaltres és una alegria haver-ho fet com ho hem fet, ja que el cim i la muntanya bé s´ho mereix.

La nostra intenció es baixar per la ruta normal, tot passant pel coll de Suzon, aixií doncs trepitjem també la punta francesa.

En aquesta punta arribem a les 12:00 hores aproximadament, tenim un esmorzar pagat !! i en fem bon ús, un entrepà, embotit, trucades, mensaje ... mensaje ... tienes un .......




Baixem per la ruta normal, i en la segona xemeneia fem us de la corda, ja que a la motxilla no fa molt servei i d´aquesta manera també guanyem temps al rellotge, ja que hi ha un grup que ens espera per anar a Anayet !!! avui toca molta feina !!!

Al final arribarem al cotxe a les 17:00 hores, hem fet 1500 mts de desnivell acumulat en gairabé 10:30, I ENCARA ENS RESTA FER 600 mts per arribar al IBÓN DE L´ANAYET ......... uf, uf que fem tard !!!

LA FLAMA DEL CANIGÓ 2784 mts

Com diu la cançó : "el meu país és tant petit ...", i jo afegiria, "...però té tantes joies amagades !!!! I vet aquí, tant de temps sense visitar-te a tú Canigó, bressol de l'excursionisme a casa nostra, però no ens has decebut, per Marialles és una clàssica que no ens podem perdre.

NOMES 2 CORBES ......

Primera hora del matí, dubtes, intenció: fer un barranc que cap de nosaltres hagi fet ....... escollim el Consusa, tot i que sabem que hi ha una cabra morta "maloliente".















Un cop ens dirigim cap al barranc, poc a poc tothom va recordant passos, ràpels, entrada, retorn EN DEFINITIVA QUE JA L´HAVIEM FET !!!!! ( la muntanya afecta seriament la MEMÒRIA !!!)
Tot i això no varíem de barranc, i desprès d´algun petit error de localització de l´aproximació, ens endinsem al barranc.
Ja a l´inici comencem a veure coses rares, gent fent ràpels guiats, rescats, i un parell d´homes que "posen en perill" la seva integritat física, desprès d´alguna indicació per part nostra, anem fent, superant gent i grups de formació que han enlentit el nostre descens.
Al barranc li falta aigua, és per això que alguna marmita trampa dona més feina de la prevista, però un cop sols i trànquils, la velocitat de descens es la que volem.











Arrivem finalment al l´últim ràpel, el més alt i espectacular, aquí fem un "book" de tots menys del Manel, últim en baixar.
Encara ens espera per això un retorn al cotxe un xic llarg, ja que tenim el cotxe al pàrking superior, tot i axiò al final resulta que es fa curt !!! nomès dos corves i una recta ........ veritat Ramon?